El 1640 és quan hi ha l’inici de tot el procés històric de la Guerra dels Segadors Vertader Fals.
En la Guerra dels Segadors hi ha una explicació mítica, elaborat per la Renaixença i pel
catalanisme polític durant el segle XIX Vertader Fals.
Segons el Memorial secret del comte-duc de Olivares es tractaria d’unificar tota la
monarquia hispànica segons les lleis de Catalunya Vertader Fals.
Del conflicte dels Segadors NO en surt l’Himne Nacional de Catalunya Vertader Fals.
Felip VI va ser el rei del conflicte dels Segadors Vertader Fals.
Les autoritats catalanes durant la guerra dels Segadors van buscar l’ajut de la monarquia
hispànica i van proclamar a Felip V com a comte de Barcelona Vertader Fals.
El conflicte dels Segadors va començar el 1653 fins 1714
Vertader Fals.
Qui va ser el rei del conflicte dels Segadors Felip IV Felip VI Arxiduc Carles Felip V.
La Guerra dels Segadors es va donar paral·lelament durant la Guerra de Successió i per
això fou tan dramàtica Vertader Fals.
Segons el Memorial secret del comte-duc de Olivares es tractaria d’unificar tota la
monarquia hispànica segons les lleis de Castella Vertader Fals.
Pau Claris, canonge de la Seu era el President de la Generalitat en aquells moments (Guerra Segadors) Vertader Fals.
En els incidents de Barcelona amb l’aixecament dels Segadors el virrei va poder escapar i
sobreviure Vertader Fals.
El Tractat dels Pirineus significa la pèrdua dels territoris catalans del nord de Catalunya: el
Conflent, el Rosselló, el Vallespir i la part nord de la Cerdanya i la frontera hispano-francesa va
quedar establerta als Pirineus Vertader Fals.
La Guerra dels Segadors és una revolta social pagesa que va tenir lloc el 1640 a Castella,
que venia del malestar social que hi havia Vertader Fals.
Les institucions catalanes van fer un famós Memorial Secret al rei Felip IV contra el comteduc de Olivares Vertader Fals.
La revolta social dels Segadors agafarà un to polític contra la dominació de la monarquia
pel paper de les institucions catalanes Vertader Fals.
Els anys anteriors de 1640 es produeixen un seguit de bones collites, que encara empitjoren
la situació dels pagesos Vertader Fals.
El punt culminant de la revolta dels Segadors es produeix a Barcelona el 7 de juny de 1641
quan un nombre de segadors importants (al voltant de cinc-cents) s’aplegaren a Barcelona per
tal de ser contractats i la tensió esclata per un incident violent on mor un segador Vertader Fals.
El conflicte dels Segadors va començar el 1640 Vertader Fals.
El 1652 va acabar la separació després de la conquesta de Barcelona i el retorn de la
Generalitat a l’obediència cap a Felip IV. La guerra amb França continuaria fins el 1659 amb el
Tractat dels Pirineus Vertader Fals.
Les institucions catalanes van optar per no capitalitzar la revolta dels segadors i no enfrontar-se
a la monarquia hispànica Vertader Fals.
El Conde-Duque de Olivares fou el que portà la direcció dels exèrcits catalans contra la
monarquia hispànica Vertader Fals.
Catalunya, durant el conflicte dels Segadors, sempre va estar lligada a la monarquia
hispànica Vertader Fals.
Guerra dels Segadors fou una lluita social entre pagesos i residents de la ciutat de
Barcelona perquè no volien les autoritats que dormissin al carrer i guanyar més diners. Vertader Fals.
Durant el conflicte dels Segadors no va haver una separació de Catalunya de la monarquia
hispànica Vertader Fals.
El Tractat dels Genova significa la pèrdua de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès que
passaran a França durant uns cent anys fins que van ser retornats quan Napoleó va perdre la
guerra Vertader Fals.
En els incidents de Barcelona amb l’aixecament dels Segadors el propi virrei va ser
assassinat quan està a punt de fugir Vertader Fals.
La Unión de Armas és la formació d’un exèrcit permanent de 140.000 soldats i cada regne
es faci càrrec de les despeses amb una quantitat de soldats proporcional al seu nombre
d’habitants Vertader Fals.
Segons el Memorial secret del comte-duc de Olivares hi hauria tres estratègies per reduir
les institucions catalanes: l’estratègia conciliadora; l’estratègia de la pressió de les armes de
manera amenaçadora; i l’estratègia de generar un conflicte i així aconseguir els seus propòsits Vertader Fals.
En el context internacional que justifica la Guerra dels Segadors hi ha la guerra de la
Quàdruple Aliança contra Itàlia Vertader Fals.
El context internacional de la Guerra dels Segadors va ser la Guerra dels Trenta anys entre
monarquies europees
Vertader Fals.
El comte-duc de Olivares volia una expansió agressiva imperial i necessitava l’aportació
econòmica de tots els territoris de la monarquia hispànica Vertader Fals.
Una raó fonamental per la formació i desenvolupament de la Guàrdia Urbana de Barcelona
va ser: Augment contraban Augment població Augment immigració.
Un text important on es preveien l'existència d'agents municipals armats i on s’explicita el
poder de l’alcalde com a representant de l’ajuntament i comandament d’aquesta policia, és: Llei Municipal 1977 Llei orgànica 4/2015 Llei de les Esquadres 1919.
Amb el coneixement sobre la població a través de censos i padrons, amb la confecció de
tota mena de ordenances municipals que ordenessin la vida ciutadana i els seus carrers,
essencialment els aspectes que tenien a veure amb la higiene i la salut pública i, finalment,
amb la vigilància. Es tractava, ni més ni menys, de modelar les actituds, crear hàbits en els
ciutadans per aconseguir la disciplina col·lectiva. Aquesta seria la gran tasca d’aquesta força
policials municipals i urbana.” Aquest paràgraf significa que d’una manera tan precisa ha denominat el historiador anglès
sobre la policia local David Scott com “sistema urbà policial múltiple” en el segle XIX Aquest paràgraf significa allò que d’una manera tan precisa ha denominat l’Agustí Vehí com
“endreçar la vila” en el segle XIX . Aquest paràgraf significa allò que d’una manera tan precisa ha denominat Jaume Curbet com
“analogies suplementàries policials” en el segle XIX
.
En quin any es crea la Guàrdia Municipal de Barcelona?
1943 1843 1743 1643.
“La Guàrdia Municipal és creada, doncs, per complir tres missions fonamentals: la primera,
la de controlar tota mena de delinqüència i d’agitació que els canvis polítics i socials deguts a
les transformacions econòmiques anaven portant; la segona, la tasca d’ordenar la quotidianitat
d’un espai urbà que va creixent i es va transformant -és allò que d’una manera sublim ha
denominat l’Agustí Vehí com “endreçar la vila”, i, tercera, fer palesa l’autoritat municipal i el
paper de l’alcalde.” Digui si aquesta afirmació és encertada: Vertader Fals.
Quina figura antiga “d’ordre” es veurà a la llarga superada pel desenvolupament de la
policia local o guàrdia urbana El sereno El vigilant El batlle Els soldats.
Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada Durant el segle XIX es va crear un sistema policial nou generat per a una societat nova i
unes institucions liberals que anaven conformant el poder polític Els Mossos d’Esquadra durant el XIX depenien de cada alcalde de cada localitat on estaven, com
és el cas de Barcelona . La policia local va formar-se al segle XIX a totes les capitals de província espanyoles per ordre del
govern de la monarquia.
Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada El vot de la dona es va donar durant el franquisme El vot de la dona es va donar a partir de la Segona República espanyola El vot de la dona es va donar a partir de 1898.
A les eleccions constituents de 1931, de la Segona República, van poder ser les dones
elegides però no amb dret a votar. D’un total de 463 diputats van sortir electes i van ser
diputades 3 dones 13 dones 33 dones entre professores, advocades i juristes de reconeguda competència.
Quina fou la diputada que va defensar el dret del vot de les dones: Dolores Campos Clara Campos Laura Campoamor Clara Campoamor.
Clara Campoamor va estudiar el batxillerat i la carrera de Dret quan tenia: Menys de 30 anys Més de 20 anys Més de 30 anys.
Les organitzacions de dones i feministes de finals del XIX i principis del XX lluitaven,
essencialment: Conciliació familiar i ajudes per a famílies monoparentals. Pel tracte distint i discriminatori entre homes i dones en el Codi Penal Pel tracte distint i discriminatori entre homes i dones en el Codi Civil Pel tracte distint i discriminatori entre homes i dones en el Codi Municipal.
Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) es va admetre el vot femení en les
eleccions municipals mentre fossin dones vídues o solteres emancipades, negant-se aquest
dret a les casades perquè podria portar conflictes entre els conjugues. Això és: Vertader Fals.
Les dones van votar per primera vegada en unes eleccions: 1923 1933 1943.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, la dictadura franquista va exhumar fosses
comunes Vertader Fals.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals” hi ha molta gent que considera que
no s’ha explicat prou la història del segle XX: la guerra civil i la dictadura franquista
Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, durant la Guerra civil hi ha repressió en les dues
rereguardes Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, a Catalunya no s’ha obert mai una fossa de
soldats franquistes Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, els cossos policials no tenen cap paper en les
exhumacions de fosses comunes Vertader Fals.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals”, dins el concepte de “Memòria
Històrica” hi ha la voluntat de saber d’on venim com a comunitat, com a col·lectiu Vertader Fals.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals”, per conèixer el passat cal accedir
a la documentació que es custodia als arxius, on a tots és molt fàcil accedir actualment a
l’Estat espanyol Vertader Fals.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals” els qui van patir la violència
revolucionària durant la dictadura van ser constantment reconeguts i utilitzats (exposats) pel
règim Vertader Fals.
Quan parlem sobre el franquisme el definim com un estat policial per la barreja dels
interessos de l’exèrcit, en voler ser policia, i la barreja entre la Guàrdia Civil i la judicatura al ser
mols jutges alts comandaments de l’institut armat Vertader Fals.
En la Llei de 1941 es fundava la Policia Armada que s’havia de nodrir d’aquells que havien
format part de Cossos policials anteriors (Guàrdies d’Assalt de la República) però que eren
addictes al règim de Franco Vertader Fals.
Quan parlem sobre el franquisme el definim com un estat policial per la barreja
exclusivament entre repressió i l’actuació de l’exèrcit amb els seus tribunals de guerra Vertader Fals.
La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran
formades per “l'Institut de la Guardia Civil.” Vertader Fals.
La Llei de 1941 s’aposta per una policia de tots i per a tots, dins d’un Estat democràtic Vertader Fals.
Segons la Llei de 1941 la policia no pot ser neutral políticament, sinó que ha de tenir el perfil
ideològic del règim i servir l’Estat autoritari Vertader Fals.
La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran
formades pels “Guàrdies d’Assalt” Vertader Fals.
Segons la Llei de 1941 queda clar que del triomf dels franquistes en la Guerra Civil en surt
un concepte de defensa de l’Estat democràtic que considera l’estat autoritari un error Vertader Fals.
Amb la Llei de 1941 res dissolt la Guàrdia Civil per haver-se mantingut fidel a la República i
és substituïda per la Policia Armada Vertader Fals.
La Llei de 1941 diu que la policia del nou Estat ha de servir a la causa del NacionalSindicalisme (denominació del feixisme franquista) Vertader Fals.
Quan parlem sobre el franquisme el definim com un estat policial per la barreja entre els
interessos del règim i de l’Estat amb l’actuació de la policia i l’exèrcit, i la barreja entre policia i
partit governamental Vertader Fals.
La Constitució espanyola fou aprovada en referèndum l’any: 1978 1988 1998.
Què vol dir l’expressió política “café para todos” que es va generar durant la Transició? Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i Galicia Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i Andalusia Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i València Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i el ISPC.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: La no acceptació de l’autonomia de les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia a
través del títol vuitè de la Constitució de manera diferent de les altres autonomies de l’estat Acceptació de l’autonomia de les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia a
través del títol vuitè de la Constitució que, mitjançant una mena d’obra d’enginyeria
constitucional, se n’acceptava el reconeixement de la realitat nacional d’alguns llocs si es
feia extensiva l’autonomia a tot el país Manteniment de l’estat tradicionalment centralista a través de la Constitució espanyola que va
consagrar la possibilitat de tenir una autonomia administrativa amb l’obligació que fos igual per a
totes les zones administratives en què es va dividir el país.
L’intent més important de desestabilitzar el procés de Transició a càrrec de l’extrema dreta i
sectors militars fou: 23F 22F 11S F08.
El “consenso” (consens) és L’acord entre les forces polítiques demòcrates i l’exèrcit per portar a terme la transició política cap
a la democràcia X L’acord entre forces polítiques del règim franquista i les forces polítiques demòcrates de
l’oposició sota la mediació de l’ONU
L’acord entre forces polítiques del règim franquista i les forces polítiques demòcrates de
l’oposició per tirar endavant el procés de transició cap a la democràcia.
Les estructures polítiques del règim franquista: Les va dissoldre els acords del Consell de Seguretat de l’ONU Es van autodissoldre mitjançant la llei de Reforma política Es van mantenir amb el nou règim com uns òrgans consultius Es van mantenir amb el nou règim i es van remodelar fins a l'actualitat.
Sovint es diu que el procés de la transició política va ser: Un procés revolucionari en què l’oposició va enderrocar les institucions polítiques franquistes un
cop mort Franco Un procés preparat i orquestrat per una elit provinent del franquisme i la corona,
acompanyat d’un acord entre forces polítiques i pressionat per les reivindicacions socials i
populars i per un determinat context internacional Un procés preparat per les forces polítiques sota l’empara de les Nacions Unides i de països
occidentals que van fer que l’exèrcit espanyol establís contactes amb l’oposició i fes possible el
pas cap a la democràcia Un procés preparat i orquestrat per una elit provinent del franquisme i la corona,
acompanyat d’un acord entre forces polítiques i pressionat per les reivindicacions socials i
populars i per un determinat context internacional, per posar a Felip VI al capdavant de l'Estat.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola
com: Acceptació de la monarquia imposada per Franco i la bandera espanyola bicolor Acceptació de la monarquia imposada per Franco i la bandera espanyola tricolor Formació de nou d’un cap d’estat en forma de monarquia imposada per l’oposició al règim i
manteniment de la bandera espanyola bicolor Formació de nou d’un cap d’estat en forma de monarquia imposada per l’oposició al règim i
manteniment de la bandera espanyola tricolor.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola
com: Amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i no
demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels
franquistes durant el règim Amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant la guerra i no
demanda de responsabilitats per les actuacions democràtiques i alentadores dels
franquistes durant el règim La "no amnistia" per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i no
demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels
franquistes durant el règim.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola
com: La llibertat d’associació i la legalització del Partit Comunista, un motor de mobilització
popular en demanda d’un país democràtic La llibertat d’associació i la legalització del Partit Socialista, un motor de mobilització
popular en demanda d’un país democràtic La llibertat d’associació i la legalització d'Esquerra Republicana, un motor de mobilització
popular en demanda d’un país democràtic La llibertat d’associació i la legalització de BILDU, un motor de mobilització
popular en demanda d’un país democràtic.
El procés de Transició es va fer enmig del: Període de crisi econòmica que s’inicia el 1973 Període de crisi social que s’inicia el 1973 Període de crisi econòmica que s’inicia el 1970 Període de crisi econòmica que s’inicia el 1970.
Sobre la película La Punyalada: L’acció passa entre Olot, lloc rural, i Barcelona, lloc industrial Vertader Fals.
(La punyalada) Els Mossos van escassos d’efectius per portar a termes les seves accions i, fins i tot, no
reben cap ajut dels militars quan ho demanen Vertader Fals.
(La punyalada) En la pel·lícula es veu el món comercial transfronterer amb França i l’existència del
contraban Vertader Fals.
El mosso nebot del sergent és assassinat pels bandolers
Vertader Fals Fals, només es ferit a la cama.
L’Esparver és el bandoler protagonista i que té el control de la banda
Vertader Fals.
Els Mossos de la pel·lícula van sense uniforme, i només porten un barrets que els identifica,
perquè no hi havia uniformitat durant el segle XIX Vertader Fals.
La pel·lícula està ambientada al segle XVII quan s’originen les esquadres Vertader Fals.
(La pelicula) Els Mossos que veien en pel·lícula passen de vint efectius Vertader Fals.
La pel·lícula retrata l’ambient de l’alta Garrotxa durant el segle XIX Vertader Fals.
“La punyalada” que dona la Coral amb la navalla no deixa de ser una mostra del principi de
llibertat i d’integritat personal de la protagonista com a dona en un món on aquesta llibertat i
integritat és negada Vertader Fals.
En la pel·lícula s’hi tracta la situació de la dona al veure’s la protagonista envoltada per la
cultura masclista que entén com a lògic l’aconseguir per la força el control del cos de la dona Vertader Fals.
|
