1. El Cafè de la Marina és una obra de Josep M. de Sagarra escrita aproximadament... ... a principis del segle XX, durant la I Guerra Mundial. ... uns pocs anys abans de la Guerra Civil espanyola. ... als anys de la postguerra, en ple franquisme. 2. I està escrita en ... ... heptàmetres. ... versos blancs. ... versos lliures. 3. El vocabulari que utilitza és ... ...molt culte. Té un caràcter molt elevat i per això costa d’entendre. A més hi apareixen algunes paraules i frases en francès. ...el català “que ara es parla”, és a dir, el català comú dels barcelonins de l’època, tot i que hi ha un personatge que parla francès. ... propi dels mariners empordanesos d’aquella època, amb paraules i expressions desconegudes en altres àmbits lingüístics, que el fan difícil per a nosaltres. A més hi ha un personatge que parla rossellonès. 4. L’obra està organitzada en tres actes, amb l’estructura pròpia del teatre clàssic, i Sagarra... ...fa coincidir els tres actes amb les parts típiques d’un text narratiu: plantejament, nus i desenllaç. Per això podem parlar de teatre narratiu. ...utilitza cada acte per presentar-nos la història d’un personatge diferent. Les tres històries acaben coincidint en un epíleg final. ...explica la mateixa història en cada acte, però vista des de la perspectiva d’un personatge diferent. Al final, no sabem quina és la certa; per això parlem de final obert. 5. Si intentem relacionar Sagarra amb els corrents ideològics i culturals del seu temps, arribem a la conclusió... ...que no s’inscriu plenament en cap d’aquests corrents, és una mena d’out-sider, interessat, sobretot, a arribar al gran públic. ...que està d’acord amb el que planteja el Noucentisme dominant en aquells temps, i és un defensor de la comèdia burgesa. ...que intenta fer teatre d’avantguarda, com els autors més avançats del seu temps (Ibsen, Bretch...) i, en certa manera, enllaça amb els autors modernistes. 6. Per aquest motiu, els seus personatges ... ...són tipus populars, com els que es poden trobar en el dia a dia de les seves localitzacions, per facilitar la identificació del públic. ...són persones de les classes altes barcelonines, que mantenen estils de vida que el gran públic no podrà viure mai i per això li agrada veure’ls en el teatre. ...són més que personatges individuals, personatges-símbol, que representen els valors sobre els quals l’obra vols adoctrinar el públic: el progrés social, l’obscurantisme religiós, el caciquisme... 7. Quant a l’argument, es tracta d’un triangle amorós típic, però ... ...va causar un gran escàndol en el seu temps, perquè no era habitual que el personatge principal fos una noia que havia avortat. ...a diferència del que veiem en els drames clàssics, aquest presenta un final feliç, cosa no gaire habitual. ...la censura del seu temps va obligar a canviar el personatge d’un dels amants pel d’un germà de la noia i ens hem d’acostumar a llegir l’obra entre línies per assabentar-nos del que realment està passant. 8. Els personatges principals d’aquesta obra són... ...el Rufí i la Rufina, que són els personatges còmics, i el Claudi i la Clàudia, que són el contrapunt dramàtic dels altres dos. ...la Caterina, el Claudi i el francès que havia deixat embarassada la Caterina, que configuren el triangle amorós, i, a més, la Salvadora, la mare del Claudi. ...la Caterina, el Claudi i Monsieur Bernat, que configuren el triangle amorós, i, a més, Libori, el pare de la Caterina. 9. Però en la primera escena de l’obra, només coneixem... ...el Rufí, la Rufina i el francès. ...el Libori, la Salvadora i un grup de pescadors que estan jugant a cartes en el cafè i que conversen amb ells. ... el Claudi i Monsieur Bernat, ja que l’obra s’inicia amb una disputa per diners entre els dos, que prefigura la que després els enfrontarà per l’amor de Caterina. 10. El Libori és l’amo del cafè de la Marina, que al segon acte intentarà que la Caterina es casi amb un home a qui no estima. En aquestes converses inicials... ...sabem pel Libori que la Caterina està frisosa perquè el francès torni i es casi amb ella, tot i que aquest no en té cap intenció. ...veiem que el Libori, a la seva manera, realment s’estima la seva filla, quan diu que és una noia molt fina i de molt bon cor, que és el que l’ha perduda . ...ens adonem que el Libori és un egoista que no alberga cap sentiment d’afecte envers la filla i que només la vol perquè faci un bon casament. 11. També coneixem molt aviat la germana petita de la Caterina, que està a punt de casar-se amb el Rafel, i que es diu... ...Rosa. ...Roser. ...Rosita. 12. De la relació entre la Caterina i la seva germana, que es reflecteix en la conversa que mantenen tot preparant el casament, podem deduir que... ...la Caterina és un persona egoista, que sent enveja de la seva germana que aconseguirà casar-se amb un home jove, ben situat i galant. ...la germana de la Caterina és una jove eixelebrada, que no desitja casar-se amb el Rafel, que és un home gran, brut i un borratxo. Qui li agrada és un pescador, el “Moreno”. ...la Caterina és una noia generosa, que està contenta de la sort que ha fet la seva germana amb el casament i l’ajuda tant com pot, preparant l’aixovar, ja que la mare és morta. 13. En aquestes escenes inicials al cafè anem descobrint més coses, que permeten anar coneixent més a fons els personatges i les seves motivacions. Tothom parla molt bé del Rafel, el nuvi de la germana de la Caterina, però comencem a adonar-nos de com és realment quan... ...li deixa anar a la Caterina que és una ressentida, i que sent enveja de la sort que té la seva germana de casar-se amb ell. ...té una baralla amb un dels mariners, per uns deutes del pòquer. ...sentim una conversa de dos mariners, en la qual diuen que és un faldiller, que va amb "dones frívoles" a més de la seva promesa. 14. I també una cosa molt important: que la Caterina està destinada a portar el cafè que és del seu pare i els sentiments que això li provoca. Podríem dir, resumint-ho molt, que... ...portar el cafè és la il•lusió de la seva vida i que desitja ferventment fer-ho. ...sap que aquest és el seu destí i s’hi conforma, amb una certa melangia. ...odia el cafè i es rebel•la contra el seu pare dient que ella no farà mai aquesta feina. 15. Cap al final de l’acte apareix el Claudi, el mariner fill de la Salvadora, que beu molt. Ve a queixar-se d’una ampolla de vermut que li han venut a la seva mare i té, arran d’això, una discussió amb la Caterina. Llavors coneixem la seva opinió sobre les dones. Diu, literalment, que ... ”per mi tota la raça de les dones,
que l’aboquin al mar i que no en quedi”. ”per mi tota la raça de les dones,
que les portin al llit i no se’n moguin” ”per mi tota la raça de les dones,
que les lliguin al fregall i que cuinin”. 16. Amb tot, també li veiem alguna qualitat positiva. És molt treballador, està a disgust al poble i vol emigrar on pugui guanyar-se millor la vida. En concret, com molts homes pobres de la seva època, el Claudi se’n vol anar a... ... Barcelona, ... Alemanya. ... Amèrica. 17. L’acte segon s’inicia... ...en el Cafè de la Marina, com els altres dos, perquè l’obra es caracteritza per la unitat de lloc. Estem cap al final de la festassa del casament. ...en un restaurant de luxe, on se celebra el ball després del casament de la germana de la Caterina. ...al carrer, on sentim les converses dels personatges que vénen del casament, que ja ha acabat, abans de veure’ls aparèixer en escena. 18. Allà hi ha Monsieur Bernat, que ballarà amb la Caterina, perquè... ...el pare, el Libori, l’empeny a fer-ho i ell ja s’ha fixat abans que és una noia molt bonica. ...la Caterina se li insinua descaradament, perquè perd el cap pels francesos. ...és un home gran i tendre i s’enamora de la gentilesa de la Caterina. 19. Ben aviat, el Libori i aquest "mussiú" (monsieur) Bernat queden sols, la qual cosa els permet mantenir una conversa important. En ella... ...el pare li diu a Monsieur Bernat que la Caterina és una noia soltera i sense compromís i que, essent ell vidu, potser podrien arribar a un acord per casar-s’hi. Monsieur Bernat de seguida hi està d’acord. ...Monsieur Bernat li diu a Libori que ell és vidu i ja gran, que no vol casar-se amb una francesa i que ha posat els ulls en la Caterina. També li diu que els seus negocis van molt bé. El pare s’entusiasma amb la idea d’un possible casament. ...Monsieur Bernat li diu a Libori que ell és vidu i ja gran, que no vol casar-se amb una francesa i que ha posat els ulls en la Caterina. Libori li contesta que mai permetrà que la seva filla es casi amb algú que no estima. 20. Aquest Monsieur Bernat és ... ...francès de París. El text d’aquesta part de l’obra està espigolat d’expressions en llengua francesa. ... català de la Catalunya francesa, en concret de Cotlliure. Això tindrà una gran importància, perquè a Cotlliure és on havia anat a avortar la Caterina. ... català de la Catalunya francesa, en concret de Banyuls. Per això sovint l’anomenen “el banyulenc”. 21. Monsieur Bernat demana a Libori que ningú sàpiga res de la conversa que han mantingut. Libori li promet discreció, però ben aviat tot el poble n’anirà ple perquè... ...Monsieur Bernat està molt borratxo i ell mateix ho escampa als quatre vents, sense ni adonar-se’n. ...el Rufí s’ha quedat espiant a la porta del cafè i ha sentit part de la conversa. Diu a tothom que aviat hi haurà un nou casament. ...el Rufí insinua que és estrany que el francès s’hagi quedat tanta estona i el propi Libori acaba explicant-ho tot. 22. Libori està realment il•lusionat amb la possibilitat del casament per dos motius... ...el francès és molt ric i, a més, li ha promès fer-se càrrec de tots els deutes del cafè. ...veu l’oportunitat de casar la noia, perquè creu que el francès no sabrà res del seu passat i, a més, el francès és molt ric. ...al francès no li importa el passat de la noia, perquè és molt liberal i, a més, és vell i aviat la deixarà vídua i molt rica. 23. La Caterina no s’assabenta de tots aquests projectes pel seu pare, ni per Monsieur Bernat, sinó que... ...li ho diu el Rufí, que insinua que és ella qui l’ha provocat intencionadament. ...li ho diu, despitat, el Claudi, però no gosa dir-li que ell també la vol. ...ho sent casualment, en una conversa entre els mariners del poble, que se’n riuen de la ignorància del francès. 24. A l’escena següent apareixen ja dos personatges que vénen de Barcelona. Són “l’artista”, una vedette experimentada, i “el valent”, un pinxo que l’acompanya. S’inicia una conversa plena de dobles sentits “Voldria sortir a pescar una nit” -diu ella- i coses així. De tots els presents, qui li fa el pes és el Claudi i se li ofereix (quasi) obertament. El Claudi... ...està massa begut per adonar-se’n del que li estan oferint i deixa passar l’ocasió. ...la refusa i li diu que no pot anar amb ella, perquè està enamorat d’una altra dona, que en aquells moments està molt a prop. ...la refusa i li diu que el que ell té s’ho ha guanyat ell, no com el mec que l’acompanya a ella. 25. L’artista s’acomiada del Claudi dient-li que... ...mai havia conegut algú tan estúpid com ell ...l’espera aquella nit a Portbou ...mai més tindrà ocasió de posseir una dona com ella. 26. El personatge de l’artista és molt important, perquè... ...serveix per posar de manifest la fermesa de caràcter del Claudi i algunes de les seves qualitats positives. ...al tercer acte s’embolica amb el Rafel, el cunyat de la Caterina, i és la causa que també la seva dona sigui molt desgraciada. ...les obres de teatre d’aquell temps necessitaven un personatge “picant” per atraure més públic. 27. Després de tot això, el Libori i la seva filla mantenen una conversa a soles, en la qual el pare li diu què pretén el francès. Caterina deixa clar que no li agrada gens (“amb aquell rap, voleu que me les hegui?”). Llavors, el pare... ...li diu que ja li ha donat la seva paraula al comerciant i que ella mai no podrà trobar res millor al poble. A més, li retreu la seva anterior relació. La Caterina acaba accedint als desitjos del pare. ...li diu que ja li ha donat la seva paraula al comerciant i que ella mai no podrà trobar res millor al poble; que se’n vagi amb l’altre francès, si pot. La Caterina es rebel•la i comença a pensar de fugir a l’estranger, amb el Claudi. ...li diu que ja li ha donat la seva paraula al comerciant però que no hi ha més important que una filla i que, si ella no vol, no s’hi haurà de casar. L’escena acaba amb una abraçada entre tots dos. 28. Quan el pare se’n va a dormir, la Caterina queda sola tancant el cafè. Llavors arriba en Claudi. El Claudi i la Caterina conversen sols en el cafè. En aquesta conversa... ...el Claudi es deixa endur pels efectes de la beguda i es posa tendre amb la Caterina. Aleshores ens adonem clarament que la noia li agrada. ...el Claudi , que ha deixat de beure, té un tracte molt aspre amb la Caterina, ja que creu que es casarà amb Monsieur Bernat perquè li ha dit la Rufina. ...el Claudi, que ja no beu res més que gasosa, li diu a la Caterina que ve per acomiadar-se d’ella i que l’endemà ja se’n va per sempre del poble. Llavors la Caterina sent por de perdre’l. 29. Acabant la conversa, la Caterina li diu “Pensar que hi ha una dona que et somia // i que t’està esperant...” S’està referint a ella mateixa, que està enamorada del Claudi. S’està referint a “l’artista”, que li ha dit al Claudi que l’esperaria a Portbou. Li dóna entendre al Claudi que es refereix a “l’artista”, però tots intuïm que està pensant en ella mateixa. El Claudi no se n’adona, tanmateix. 30. Quan comença el tercer acte sabem, per una conversa entre dones, qui ha estat la responsable que tot el poble conegués el passat de la Caterina, la relació que havia mantingut i els resultats d’aquesta relació. El responsable havia estat... ... el seu propi pare. ... la Rufina. ... la Salvadora. 31. Durant la mateixa conversa arriba una notícia important: Ja ha arribat Monsieur Bernat al poble, a portar l’anell de promesa a la Caterina. El Claudi ha perdut el bitllet del tren en què havia de marxar i ja no se n’anirà del poble. El Rafel ha abandonat la germana de la Caterina i l’ha deixada encinta. 32. Aquest, el Rafel, arriba a mitja conversa i li diu a la Caterina, amb no poca rancúnia, que ella es casarà amb un príncep. En aquesta conversa percebem el veritable caràcter del Rafel, quan diu el següent, referint-se a la germana de la Caterina: “... és meva i ja no de vosaltres, i és a l’home a qui ha de seguir”. “... és una meuca i no se n’amaga; no para de seguir els homes” . “... és una mandrosa que no treballa, i no es pot seguir vivint amb ella". 33. En l’intercanvi de retrets i males paraules que travessa tota aquesta conversa, finalment la Caterina expressa la seva por que ... ... les enraonies que la Salvadora ha escampat pel poble arribin a oïdes del seu pare, que és un home molt sensible i vell, i un disgust tan gran el podria matar. ...les enraonies que la Rufina ha escampat pel poble arribin a oïdes del Claudi, que és un home molt violent i pot fer un disbarat. ...les enraonies que sobre el seu passat s’han escampat pel poble arribin a Monsieur Bernat i aquest ja no vulgui casar-se amb ella. 34. Quan ja només queden en el cafè la Caterina i el Luard, un vell mariner, amable, amic d’ella, apareix el Libori. Els ordena que marxin perquè es vol quedar sol al cafè per parlar amb Monsieur Bernat, que en aquells moments va cap allà. Arriba el mussiú i... ...li ensenya al Libori un feix de bitllets. És el regal que pensava fer-li per al casament de la filla. ...li ensenya a Libori l’anell de casament que pensava obsequiar-li a la seva filla. ...li ensenya al Libori el vestit de núvia que vol que es posi la Caterina, el mateix amb què s’havia casat la seva primera dona. 35. Però l’alegria del pare de Caterina dura poc, perquè Monsieur Bernat li comunica que aquell regal ja no és per a ella, ja que al poble s’ha assabentat de tota la història de la Caterina. Llavors, el Libori... ... li diu que tot això és cert, però que pensi que la seva filla és una bona persona, i treballadora i molt bonica i que ell, a la seva edat, no pot trobar res millor. ...li diu que sí, que és cert, i que comprèn que, sabent-ho tot, ell ja no vulgui casar-se amb ella. ...ho nega tot i pretén que tot el que li han explicat són només calúmnies, fruit de la mala fe. 36. Monsieur Bernat es manté ferm en la seva decisió. I la Caterina, quan el seu pare li ho diu, se n’alegra molt. El Libori se sent humiliat i diu que haurà de tancar el Cafè, ja que tot el poble malparlarà d’ells. La Caterina li respon que ... ... tot el que ha passat és culpa seva, del pare, que s’ho té ben merescut i que el Cafè li importa un carall. ... que no s’amoïni, que serà ella qui marxarà i que del Cafè ja se n’encarregarà la seva germana. ... que no s’amoïni, que les enraonies duren poc i que al cap d’uns mesos tot el poble se n’haurà oblidat i el Cafè seguirà com sempre. 37. La següent conversa del Libori és amb el Claudi, que ve a acomiadar-se; està ja a punt de partir. Però quan va a acomiadar-se de la Caterina, s’arma de valor i li diu, d’una manera ben peculiar, que l’estima. Després d’haver-li dit que se n’anava, crema el bitllet perquè vegi que no vol separar-se d’ella. Es posa de genolls i li recita un poema d’amor del mateix Josep M. de Sagarra, una aclucada d’ulls enginyosa cap a l’espectador. Li dóna diners a la Rufina, perquè parli amb la Caterina en nom d’ell i li digui que vol casar-s’hi quan siguin a l’estranger, lluny de les murmuracions. 38. La Caterina correspon els sentiments del Claudi i aquest parla amb el Libori per quedar-se amb el Cafè. Tornem a apreciar el veritable caràcter del Claudi quan, en l’escena final... ... es dirigeix a tots els mariners que hi ha al Cafè per presentar-los obertament la Caterina com la seva dona i defensar-la davant de tothom. ...li diu a tothom que acaba de comprar al cafè i que qui parli malament de la Caterina no podrà posar-hi més els peus. ...Marxa cap a França per exigir-li a Monsieur Bernat que retiri tot el que ha dit de la Caterina. 39 Relaciona cada una de les paraules marcades entre cometes a l'esquerra, que diu Monsieur Bernat, amb el seu significat. vus vull mostrar el "bijú"; que vus ne sembla? plen de bunur, amb lu cor "gras" de joia Val mots de "sous" aquest bijú; són pedres O "malerús" de mi! La vostra garsa Que vus ha estat "loial".
