1. Segons el Model educatiu de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona:
a. L’escola bressol s’emmarca en una concepció biologista del desenvolupament. b. L’escola bressol s’emmarca en una concepció conductual de l’aprenentatge.
c. L’escola bressol s’emmarca en una concepció constructivista de l’aprenentatge. d. L’escola bressol s’emmarca en una concepció psicodinàmica del desenvolupament.
2. Davant la detecció de dificultats en el desenvolupament d’un infant, hauríem de:
a. Comunicar-ho immediatament a la família per derivar-la a un servei especialitzat. b. No fer cap actuació perquè són infants molt petits. c. Contrastar amb altres professionals de l’equip. d. Establir un diagnòstic.
3. Segons el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc
d’un sistema educatiu inclusiu, les mesures i suports que s’han de contemplar són: a. Universals b. Universals i addicionals c. Universals i intensius d. Universals, addicionals i intensius.
4. Quina de les finalitats següents expressa MENYS el concepte d'avaluació a l'escola
bressol? a. Registrar les actituds i les conductes dels infants. b. Ajustar i millorar l'acció educativa per promoure l'evolució i aprenentatge de tots els
infants. c. Recollir la informació sobre el desenvolupament de l’infant per traspassar a la
família. d. Observar l'evolució i el procés dels infants i prendre decisions educatives.
5. Com s'ha de considerar el joc al primer cicle de l'educació infantil? a. El recurs més adequat per a les estones de transició entre activitats. b. Una activitat de l’infant pròpia del temps d’esbarjo. c. Una necessitat de l’infant i font d'aprenentatge. d. Una necessitat de l’infant que cal compaginar amb activitats d’aprenentatge
dirigides per l’adult.
6. Segons Brofenbrenner, la relació entre la família i l’escola forma part del: a. Microsistema.
b. Exosistema. c. Mesosistema.
d. Macrosistema.
7. A l’etapa de l’educació infantil, l’avaluació ha de ser: a. Contínua, global i formativa
b. Discontínua, global i formativa
c. Contínua, global i sumativa d. Discontínua, global i sumativa
.
8. Quina de les afirmacions següents sobre la socialització dels infants és FALSA? a. Els valors sòcio-culturals influeixen sobre el què ha de ser après i en quin moment ha
d'adquirir-se. b. Els processos de socialització consisteixen bàsicament en el domini del llenguatge
verbal. c. La socialització és el procés a través del qual l’infant aprèn com funciona el món i
alhora construeix la seva pròpia identitat. d. En la petita infància, el principal agent de socialització és la família.
9. El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya estableix l’educació infantil
com una etapa educativa única, organitzada en dos cicles, amb identitat pròpia en:
a. El Decret 282/2006, de 4 de juliol
b. El Decret 101/2010, de 3 d’agost c. El Decret 150/2017, de 17 d’octubre d. La Llei 12/2009, de 10 de juliol
.
10. Quin és el millor procediment per promoure que els infants enriqueixin i precisin el seu
vocabulari? a. Parlar amb els infants de forma contextualitzada de les coses que fan, dels estris que
empren, de les experiències viscudes, dels seus sentiments, ... b. Introduir primer el termes més senzills i relacionats amb la vida real, per seguir amb
termes senzills provinents de la fantasia i en darrer lloc emprar mots complexos. c. Aprofitar totes les ocasions perquè els infants s'exercitin en l'adquisició de noves
paraules partint de preguntes del tipus "Què és això?", "Com es diu això?". d. Associar les noves paraules a les imatges corresponents.
11. Segons Bowlby, a. Els infants venen al món biològicament programats per a formar vincles amb els
altres. b. Els infants desenvolupen un estil d’aferrament amb independència de l’atenció que
reben. c. Els infants no venen al món biològicament programats per formar vincles, sinó que
és un aprenentatge. d. Aquest autor no fa cap aportació a la teoria de l’ aferrament.
12. Com ha de ser el clima a l'estança per afavorir un bon desenvolupament psicoemocional? a. L'estança ha de ser un context on els infants puguin manifestar els seus sentiments. b. A l’estança, cal evitar situacions on els infants manifestin les seves pors i malestar c. A l'estança s’ha de garantir en tot moment un context d’alegria i satisfacció. d. A l’estança, hi ha d’haver música suau per crear un ambient agradable.
13. Què defineix millor el concepte d'infant competent segons el Model educatiu de les
escoles bressol? a. Persona amb habilitats i destreses b. Persona amb drets i capacitats c. Persona amb drets i destreses d. Persona amb capacitats per desenvolupar, sense aprenentatges previs.
14. Què indica J. S. Bruner quan empra la metàfora de la bastida en relació al rol dels adults
respecte a l'aprenentatge dels infants? a. Els adults proporcionen models que serveixen de guia a l'aprenentatge dels infants. b. Els adults donen suport a les descobertes que fan els infants, respectant els seus
interessos i capacitats. c. Els adults valoren les descobertes que fan els infants. d. Els adults proporcionen referències que aniran adaptant a mesura que l'infant vagi
incorporant els successius aprenentatges.
15. El procés de desenvolupament dels infants està: a. Dirigit per la influència externa. b. Determinat internament des de l'infant c. Determinat per la influència externa. d. Mediat socialment i culturalment.
.
16. Què descriu millor el concepte d'infant autònom? a. L'infant que s'ha desprès de l'adult.
b. L'infant que té els hàbits adquirits. c. L'infant capaç d’actuar a partir de la seva pròpia iniciativa. d. L'infant que té els hàbits adquirits i fa sol determinades accions.
17. Qui és l'autor de la Teoria de l'Aprenentatge significatiu? a. Ausubel
b. Wallon c. Piaget d. Vygotski
.
18. El sistema sensorial del nadó acabat de néixer li permet: a. Percebre les sensacions provocades pels estímuls. b. Captar estímuls que li arriben només del medi intern. c. Captar estímuls que li arriben només del medi extern. d. Discriminar la procedència dels estímuls.
19. A quina edat acostuma a donar-se l'anomenada "por als estranys"? a. Als quatre mesos
b. Als vuit mesos c. Als dotze mesos d. Als setze mesos
.
20. Habitualment, a quina edat l'infant es manté assegut sense recolzament i pot inclinar-se
per agafar objectes? a. Als cinc mesos b. Als set mesos
c. Als deu mesos d. Als dotze mesos.
21. D'acord amb J. Piaget, en el joc simbòlic quins processos predominen més, els
d'acomodació a la realitat o els d'assimilació de la realitat? a. Ambdós per igual b. Els d'assimilació de la realitat
c. Els d'acomodació a la realitat
d. Cap dels dos.
22. Des de la perspectiva de la teoria de l’aferrament, quina resposta defineix millor el
concepte de vinculació segura d’un infant durant el segon any de vida?
a. L’infant s’allunya de les persones amb qui se sent vinculat, ignorant-les sense
mostrar inquietud. b. L’infant explora l'entorn i es distancia de les persones amb qui se sent vinculat, tot
establint contacte de tant en tant. c. Després d'una separació, mostra reaccions ambivalents quan es retroba les persones
amb qui se sent vinculat. d. Després d'una separació, mostra reaccions d’evitació quan es retroba les persones
amb qui se sent vinculat.
.
23. Quines són tres de les competències bàsiques d’un/a mestre/a d’escola bressol? a. Treball en equip, flexibilitat i obertura al canvi, i empatia. b. Lideratge de persones, flexibilitat i obertura al canvi, i empatia c. Treball en equip, flexibilitat i obertura al canvi, i ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació. d. Lideratge de persones, empatia, i ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació.
24. Quina NO és la missió principal de la mestra o mestre quan sospita un maltractament
físic en l'infant? a. Provar l'existència del maltractament. b. Seguir el protocol establert. c. Oferir un model de bon tracte. d. Comunicar la sospita a la direcció de l’escola bressol.
25. Què s’entén per coeducació a l’escola bressol? a. Oferir un entorn on convisquin nenes i nens b. Incorporar la perspectiva de gènere en la selecció de materials i contes. c. Promoure la igualtat real d’oportunitats sense discriminació per raó de sexe. d. Utilitzar un llenguatge no sexista.
26. Quina és la funció principal dels jocs i cantarelles de falda? a. Compassar i conjuntar moviments de l'infant amb els de l'adult per introduir-lo en
l’aprenentatge de seqüències rítmiques. b. Establir formats comunicatius entre l'adult i l'infant per participar d'un diàleg
d’accions i de gaudi. c. Introduir l'infant en les pràctiques culturals, les tradicions i el folklore propis de la
seva comunitat de vida. d. Introduir l'infant en la música popular de la seva comunitat de vida.
27. Com aprenen els infants les primeres paraules? a. Com un seguit de vocalitzacions que prenen sentit per la seva repetició continuada b. D'acord amb un ordre jeràrquic segons la dificultat fonètica. c. D’acord amb un ordre jeràrquic segons la dificultat conceptual. d. En contextos quotidians i amb la mateixa funcionalitat que les empra l'adult.
28. Quina resposta defineix millor el concepte de treball en xarxa: a. La coordinació regular entre serveis. b. El treball col·laboratiu entre serveis per a un propòsit comú. c. El treball puntual de col·laboració entre serveis. d. La trobada i relació periòdica entre serveis.
.
29. Quina de les quatre respostes defineix millor les condicions indispensables pel
desenvolupament dels infants, segons Emmi Pikler?
a. L’oferta de materials i mobiliari específic que faciliti el moviment lliure i el joc
autònom dels infants. b. La planificació d’activitats ajustades a l’edat dels infants, amb materials específics i
de qualitat. c. El bon tracte, el respecte a la individualitat i les oportunitats de moviment lliure i joc
autònom. d. La distribució d’espais que facilitin el moviment lliure i el joc autònom.
30. Quina resposta defineix l'aprenentatge significatiu? a. L’adquisició de conceptes ajustats a l’edat de l’infant. b. L’adquisició de nous coneixements connectats amb aquells que ja disposa l’infant. c. L’adquisició de conductes socials ajustades a l’edat de l’infant. d. L’adquisició de destreses ajustades a l’edat de l’infant.
31. L’infant, des del seu naixement, és: a. Subjecte d’acció
b. Subjecte de reacció c. Subjecte d’acció i de reacció d. Subjecte de respostes automatitzades.
32. Davant d’un infant d’un grup d’1 a 2 anys, quins d’aquests aspectes serien considerats
signes d’alerta en el seu desenvolupament? a. No controla esfínters b. No inicia joc simbòlic. c. No s’apropa ni fa demandes a l’adult de referència d. No construeix frases de tres paraules.
33. Quina resposta NO defineix la mirada sistèmica? a. Entén l’anàlisi del context com a suma de sistemes independents entre sí b. Entén els grups humans, no com a la suma dels seus membres, sinó com a sistemes
complexes. c. Entén com a referents fonamentals de la persona, la ubicació i el context. d. Entén els grups humans com a sistemes que funcionen en base a unes dinàmiques.
34. A l'escola bressol, quina és la finalitat principal de mantenir una bona comunicació amb
les famílies? a. Compartir la cura i l'educació dels infants. b. Garantir que les famílies estiguin informades. c. Col·laborar per al bon funcionament de l’escola bressol. d. Promoure la participació en activitats col·lectives.
35. Què defineix millor la promoció de la salut a l'escola bressol? a. Vetllar que les famílies compleixin les normes sanitàries que afectin els infants. b. Evitar la presència d'infants malalts a l'escola bressol. c. Valorar els factors i les pràctiques quotidianes que afavoreixin la salut d. Informar a les famílies davant de casos de malaltia infecciosa.
36. Quin no és un eix de desenvolupament i aprenentatge en l’etapa de l’educació infantil? a. Un infant que creix amb autonomia i confiança b. Un infant que es comunica amb diferents llenguatges c. Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat d. Un infant que coopera i és capaç de resoldre conflictes.
37. Què s'ha d'avaluar des d'un enfocament de l'aprenentatge significatiu? a. Processos b. Resultats
c. Conductes d. Habilitats
.
38. La publicació del Decret d’Ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil per part
del Departament és de l’any:
a. 2023
b. 2018 c. 2012 d. 2006.
39. Quin és el servei públic d’atenció precoç que dóna atenció als infants de 0-6 anys que
presenten algun tipus de trastorn, discapacitat o disharmonia en el seu
desenvolupament, o que es troben en situació de risc de patir-ne? a. Servei pediàtric b. CDIAP c. CSMIJ
d. No existeix un recurs específic a la xarxa pública.
.
40. Com s'han de redactar els informes escrits adreçats a les famílies?
a. Descrivint els aprenentatges pendents de consolidar. b. Descrivint allò que fa l'infant i el seu moment evolutiu.
c. Puntuant el nivell de consecució dels aprenentatges. d. A l’escola bressol no es lliuren informes escrits a les famílies.
Des de la Teoria de la vinculació/apego/attechment es considera que un infant durant el segon any de vida mostra una “vinculació segura” si…: a.Quan es produeix un allunyament de les persones amb qui se sent vinculat/da no protesta, ni mostra inquietud.
b.Explora l’entorn, s’entreté sol, es distancia durant períodes breus de les persones amb qui se sent vinculat/da, tot cercant el contacte o interacció a distància de tant en tant.
c.Després d’una separació, mostra reaccions ambivalents quan es retroba les persones amb qui se sent vinculat/da.
d.Quan, després d’una separació, en retrobar-se les persones amb qui se sent vinculat/da les refusa, mostra enuig, s’hi mostra irascible.
.
Durant l’estona del dinar, la persona educadora ha de: a.Garantir l’atenció dels infants mentre dinen.
b.Promoure la participació dels infants durant l’estona del dinar.
c.Vetllar que cap infant s’aixequi fins que la resta d’infants han acabat.
d.Vetllar pel bon ús dels estris durant el dinar.
.
El procés de desenvolupament dels infants està: a.Dirigit per la influència externa.
b.Determinat internament des de l'infant.
c.Determinat per la influència externa.
d.Mediat socialment i culturalment.
.
En relació a les peces de vestir dels infants a partir del segon any, s’ha de demanar a les famílies, siguin quines siguin les seves preferències o les de les criatures: a.Que els infants vesteixin robes tipus xandalls, ja que són còmodes, faciliten els moviments i resulten pràctiques per posar i treure.
b.Que els tancaments de peces de vestir i calçat siguin preferentment amb “velcro” i no amb botons ni cremalleres.
c.Que posar-se-les i treure-se-les sigui un repte assequible per als menuts d’acord amb les competències adquirides, o a punt d’adquirir.
d.Sobre aquest punt, no cal fer cap suggeriment ni indicació a les famílies.
.
L’eix central educatiu de l’escola bressol és: a.Les activitats de la vida quotidiana
b.La higiene personal i l’alimentació
c.El joc i el descans
d.Totes són incorrectes
.
Quan considerem que és oportú recollir els objectes o materials escampats per l’estança, és convenient que: a.L’educador/a hagi previst un procediment perquè els infants puguin participar activament en l’activitat de recollir.
b.Els infants surtin al pati mentre l’educador/a recull i endreça.
c.L’educadora recull i els infants mirin per aprendre on i com s’han de guardar les coses.
d.Dos o tres infants es quedin a recollir amb l’educadora i els altres vagin al pati.
.
Què descriu millor el concepte d'infant autònom?: a.L'infant que s'ha desprès de l'adult.
b.L'infant que té els hàbits adquirits
c.L'infant capaç d’actuar a partir de la seva pròpia iniciativa.
d. L'infant que té els hàbits adquirits i fa sol determinades accions.
.
Quina opció no és una aportació d’EMMI Pikler a l’educació infantil: a.El respecte a la llibertat de moviment i la conquesta de l’autonomia de l’infant, com a motor del propi creixement.
b.Cura atenta dels moments de les atencions quotidianes. Relació afectiva de qualitat.
c.L’infant es veu com a protagonista bo i competent. No se’l compara amb l’altre. Créixer sense violència.
d.Totes les respostes són aportacions de l’autora correctes.
.
Quin dels següents enunciats defineix millor què són els “hàbits”?: a.Quadre d’accions orientats a resoldre les necessitats bàsiques, com menjar, adormir-se, rentar-se.
b.Actuacions reiterades i repetitives, com balancejar freqüentment els cos endavant i enrere de forma continuada
c.Quadres d'acció consolidats i automatitzats, com treure’s les sabates abans d’anar a dormir.
d.Ritus que asseguren una bona convivència social, com la salutació, el comiat, donar les gràcies, demanar disculpes.
.
Quines condicions afavoreixen uns àpats agradables i una ingesta adequada?: a.Les tres opcions de resposta són correctes.
b.Un ambient relaxat i còmode.
c. Un acompanyament respectuós amb una actitud receptiva i tolerant
d.Disposar d’un temps suficient i sense interrupcions.
.
Si els infants ja mengen sols, però encara no tenen un domini motor i espacial massa precís dels estris, convé que l’educador/a estigui assegut/da a taula amb els infants i tingui a l’abast tots els estris necessaris: a. Per supervisar que s’ho mengen tot i atendre a cadascú segons el seu ritme i necessitats.
b. Per controlar que no els caigui el menjar per damunt, en terra o sobre la taula, o en cas que caigui netejar-ho tot seguit.
c. Per donar un cop de mà quan sigui necessari i atendre a cadascú segons el seu ritme i necessitats.
d. Per poder explicar-los un conte mentre van menjant.
.
Si volem que els infants es desprenguin progressivament d’objectes o ritus que els acompanyen per anar a dormir (xumet, peluix, drap, balancejar-se, entortolligar-se els cabells, etc.). el més oportú és: a.Fer desapareixer l’objecte sense que l’infant se n’adoni i implicar-lo en una explicació fantàstica sobre aquesta desaparició.
b. Fer les coses progressivament, amb la participació activa per part de l’infant, introduint objectes o ritus de transició quan calgui.
c.Tallar-ho d’arrel, sense concessions encara que plori o reclami durant un temps.
d.Prometre-li que si s’adorm sense l’objecte o el ritu, en despertar es trobarà amb una sorpresa (i complir la promesa).
.
Un moment oportú per i a iniciar a potenciar que l’infant aprengui a controlar els esfínters durant el dia és: a. Tan aviat com s’aguanta assegut/da sense suport.
b. Quan l’infant dóna mostres que es representa objectes, fets o persones no presents, i és competent per anticipar-los.
c. Quan ell/a ho demani explícitament.
d. Durant la primavera/estiu anteriors a anar a l’escola dels grans.
.
A quina edat acostuma a donar-se l'anomenada "por als estranys"? a.Als quatre mesos
b.Als vuit mesos
c.Als dotze mesos d.Als setze mesos
.
Com aprenen els infants les primeres paraules? a.Com un seguit de vocalitzacions que prenen sentit per la seva repetició continuada.
b.D'acord amb un ordre jeràrquic segons la dificultat fonètica.
c. D’acord amb un ordre jeràrquic segons la dificultat conceptual.
d.En contextos quotidians i amb la mateixa funcionalitat que les empra l'adult.
.
D'acord amb J. Piaget, en el joc simbòlic quins processos predominen més, els d'acomodació a la realitat o els d'assimilació de la realitat? a.Ambdós per igual. b. Els d'assimilació de la realitat.
c.Els d'acomodació a la realitat.
d.Cap dels dos.
.
De quina edat és propi el joc imitatiu? a.D'1 a 2 anys
b.De més de 2 anys
c.De 6 a 12 mesos
d. De 0 a 6 mesos
.
El sistema sensorial del nadó acabat de néixer li permet: a.Percebre les sensacions provocades pels estímuls.
b.Captar estímuls que li arriben només del medi intern. c.Captar estímuls que li arriben només del medi extern.
d.Discriminar la procedència dels estímuls.
.
Habitualment, a quina edat l'infant es manté assegut sense recolzament i pot inclinar-se per agafar objectes? a.Als cinc mesos
b.Als set mesos
c.Als deu mesos
d.Als dotze mesos
.
L’infant, des del seu naixement, és: a.Subjecte d’acció
b.Subjecte de reacció.
c.Subjecte d’acció i de reacció.
d.Subjecte de respostes automatitzades.
.
Què és la holofrase? a.Signe lingüístic que, aïllat, expressa el contingut semàntic d'una oració completa.
b.Una frase amb contingut negatiu.
c.Frases que comencen a produir els infants als 3 anys.
d.Dir una sola frase com a resposta a una pregunta.
.
Quina de les funcions NO és substancial del joc simbòlic? a.L’exteriorització del món intern.
b.La coordinació motriu.
c.L'expressió del pensament.
d.La reproducció de situacions viscudes.
.
Quina de les quatre respostes defineix millor les condicions indispensables pel desenvolupament dels infants, segons Emmi Pikler? a.L’oferta de materials i mobiliari específic que faciliti el moviment lliure i el joc autònom dels infants.
b. La planificació d’activitats ajustades a l’edat dels infants, amb materials específics i de qualitat.
c. El bon tracte, el respecte a la individualitat i les oportunitats de moviment lliure i joc autònom.
d.La distribució d’espais que facilitin el moviment lliure i el joc autònom.
.
Quina resposta defineix l'aprenentatge significatiu? a.L’adquisició de conceptes ajustats a l’edat de l’infant.
b.L’adquisició de nous coneixements connectats amb aquells que ja disposa l’infant.
c.L’adquisició de conductes socials ajustades a l’edat de l’infant.
d.L’adquisició de destreses ajustades a l’edat de l’infant.
.
Segons Bowlby: a.Els infants venen al món biològicament programats per a formar vincles amb els altres.
b.Els infants desenvolupen un estil d’aferrament amb independència de l’atenció que reben.
c.Els infants no venen al món biològicament programats per formar vincles, sinó que és un aprenentatge.
d.Aquest autor no fa cap aportació a la teoria de l’aferrament.
.
Davant d’un infant d’un grup d’1 a 2 anys, quins d’aquests aspectes serien considerats signes d’alerta en el seu desenvolupament? a.No controla esfínters
b.No inicia joc simbòlic.
c. No s’apropa ni fa demandes a l’adult de referència.
d.No construeix frases de tres paraules.
.
Davant la detecció de dificultats en el desenvolupament d’un infant, hauríem de: a.Comunicar-ho immediatament a la família per derivar-la a un servei especialitzat.
b.No fer cap actuació perquè són infants molt petits.
c.Contrastar amb altres professionals de l’equip.
d.Establir un diagnòstic.
.
Des del 2018, s’inicia a les escoles bressol el projecte pilot d’incloure a les escoles de més complexitat la figura de: a.Un psicòleg/a
b.Un psicopedagog/a
c.Un educador/a social
d.Un integrador/a social
.
El CDIAP atén a infants d’entre: a.0-3 anys
b.0-6 anys
c.0-12 anys
d.0-8 anys
.
El servei del CREDA fa referència a: a.Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
b.Centre de Recursos Educatius per a Deficients Aguts
c.Centre de Recursos Exclusius per a Dificultats Auditives
d. Centre de Recursos Evolutius per a Diferències Auditives
.
Els espais familiars socioeducatius es componen de: a.Dues educadores (B) i una mestra d’escola bressol (A2)
b.Dues educadores o mestres i una educadora social
c.Una educadora (B) i una mestra d’escola bressol (A2)
d.Una mestra (A2), un/a educador/a social i un/a psicòleg/a
.
En el curs actual, la borsa d’hores de suport educatiu d’atenció inclusiva s’ha: a.Reduït a la meitat b.Cancel·lat c.Mantingut tal i com estava
d.Duplicat
.
Es consideren infants amb necessitats específiques (NESE) tipus A: a.Infants amb discapacitat física, infants amb TEA i infants amb trastorn greu de conducta
b.Infants amb mares en centres penitenciari, infants amb trastorn d’aprenentatge i comunicació i infants amb trastorn greu de conducta.
c.Infants amb discapacitat visual, auditiva i sensorial, infants amb malalties degeneratives greus i minoritàries i infants amb situacions socioeconòmiques desfavorables
d.Infants amb mares en centres penitenciaris, infants amb trastorn de l’aprenentatge, infants amb TEA.
.
Es consideren infants amb necessitats específiques (NESE) tipus B: a.Infants refugiats, infants en acolliment, infants amb trastorn de conducta.
b.Infants amb mares en centres penitenciaris, infants amb trastorn de l’aprenentatge, infants amb TEA.
c.Infants refugiats, infants en acolliment, situacions econòmiques desfavorables
d.Infants amb discapacitat física, infants amb discapacitat intel·lectual i infants amb TEA.
.
L’E.B.M. Trencadís compta amb una sala multisensorial. Aquesta es compon per: a.Recursos visuals, auditius i tàctils.
b.Recursos aquàtics. c.Recursos d’acompanyament corporal i psicològic. d.Recursos psicomotors.
Què s’entén per coeducació a l’escola bressol? a.Oferir un entorn on convisquin nenes i nens. b.Incorporar la perspectiva de gènere en la selecció de materials i contes c.Promoure la igualtat real d’oportunitats sense discriminació per raó de sexe d.Utilitzar un llenguatge no sexista.
.
Quina resposta defineix millor el concepte de treball en xarxa: a.La coordinació regular entre serveis b.El treball col·laboratiu entre serveis per a un propòsit comú. c.El treball puntual de col·laboració entre serveis. d.La trobada i relació periòdica entre serveis.
.
Quin és el servei públic d’atenció precoç que dona atenció als infants de 0-6 anys que presenten algun tipus de trastorn, discapacitat o disharmonia en el seu desenvolupament, o que es troben en situació de risc de patir-ne? a.Servei pediàtric b.CDIAP c.CSMIJ d.No existeix un recurs específic a la xarxa pública.
Un infant que presenta signes de TEA es caracteritza per: a.Dificultats motrius b.Un grau excessiu de socialització amb el grup d’iguals i els adults de referència c.Poc contacte visual, no mostren interès pels altres i poden presentar conductes irritables d.Cridar l’atenció de forma constant.
A l'escola bressol, quina és la finalitat principal de mantenir una bona comunicació amb les famílies? a.Compartir la cura i l'educació dels infants. b.Garantir que les famílies estiguin informades. c.Col·laborar per al bon funcionament de l’escola bressol. d.Promoure la participació en activitats col·lectives.
Aspectes a tenir presents en l’elaboració dels informes per a les famílies: a.Explicar en quin moment evolutiu es troba l ‘infant i quin procés estàs fent b.Redactar-los en positiu. c.Incorporar ítems que facin referència al desenvolupament de les seves capacitats. d.Totes són correctes.
Com s'han de redactar els informes escrits adreçats a les famílies? a.Descrivint els aprenentatges pendents de consolidar. b.Descrivint allò que fa l'infant i el seu moment evolutiu. c.Puntuant el nivell de consecució dels aprenentatges. d.A l’escola bressol no es lliuren informes escrits a les famílies.
En relació a la presència de familiars a les estances de l’escola bressol: a.S’ha d’evitar que coincideixin més de dues famílies. b.S’ha de facilitar l’accés a les estances i la presència de famílies de manera habitual. c.Els familiars només poden entrar a les estances fins a les 9:30 del matí. d.La presència de les famílies s’ha de limitar a l’arribada al matí i la recollida a la tarda.
La comunicación familia- escola és imprescindible per: a.Garantir una relació unilateral. b.Conèixer la vida quotidiana de l’infant i de la cultura del seu entorn familiar per tal d’ajustar i dotar de significat les propostes que es fan a l’escola. c.Permet conèixer el sistema familiar. d.La família pugui adequar la criança del seu fill a la línia pedagògica de l’escola.
La informació recollida en els informes escrits ha de: Marca l’opció incorrecta. a.Ressaltar els avenços i habilitats dels infants. b.Reflectir el procés educatiu seguit per l’infant. c.Descriure processos. d.Destacar els aprenentatges assolits per l’infant i els que encara no té assolits.
Les relacions entre educadores i família es basen en: a.La cordialitat, el respecte i la confiança b.El respecte,la confiança i la amistat c.El respecte, l’autoritat i la responsabilitat d.La cordialitat, el respecte i l’amistat.
Quan a les diferents procedències de país d’origen de les famílies o dels infants que assisteixen a l’escola Bressol, convé que: a.Tothom les conegui, al menys a partir de la primera setmana de curs. b.No se’n faci cabal, de manera que tothom sigui considerat per un igual, al marge de la seva procedència. c.Siguin motiu de coneixement mutu, d’intercanvi entre diverses maneres de fer i d’entendre la realitat. d.S’anotin a l’expedient dels infants com qualsevol altra dada personal.
Segons Brofenbrenner, la relació entre la família i l’escola forma part del: a. Microsistema. b.Exosistema. c.Mesosistema. d. Macrosistema.
Sobre la presència dels familiars a l'aula d’educació infantil, indica quina és la més encertada: a. S’ha d’evitar que coincideixin diversos familiars al mateix temps. b. Els pares presents han de limitar-se a ocupar-se del seu fill o de la seva filla. c. Cal promoure els intercanvis entre persones (adults i infants) presents a l’estança. d. Altres persones properes a l’infant que no siguin els pares no haurien d’entrar a l’aula.
Sobre les relacions entre família i escola infantil, ¿quina de les afirmacions següents és falsa? a. Les famílies han de participar en l’entorn de l’escola. b. És una tasca del educador/a determinar les vies de participació dels pares en el centre. c. Les relacions entre l’escola i la llar són bidireccionals i complementàries. d. Hi ha una tendència a delimitar més nítidament els àmbits de responsabilitat.
Competència clau del currículum d’Educació Infantil en que situa el raonament matemàtic. a. Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. b. Competència personal, social i d'aprendre a aprendre. c. Competència en pensament creatiu. d. Competència en consciència i expressió culturals.
El Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments del cicle de l’educació infantil, estableix que l’educació infantil, marca la resposta incorrecta: a. S’organitza en dos cicles b. Etapa educativa i voluntària c. S’imparteix als infants de zero a tres anys d. S’organitza d’acord amb els principis d’educació inclusiva i coeducadora.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya estableix l’educació infantil com una etapa educativa única, organitzada en dos cicles, amb identitat pròpia en: a. El Decret 282/2006, de 4 de juliol. b. El Decret 21/2023, de 7 de febrer. c. La Llei 12/2009, de 10 de juliol. d. El Decret 15/2010, de 3 d’agost.
En quina competència clau se situa el joc en el currículum d’educació infantil? a. Competència en comunicació lingüística. b. Competència personal, social i d'aprendre a aprendre. c. Competència en pensament creatiu. d. Competència en consciència i expressió culturals.
En quina competència se situa l’expressió dels sentiments i de les emocions en el currículum d’educació infantil? a. Competència en comunicació lingüística. b. Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. c. Competència personal, social i d'aprendre a aprendre. d. Competència en pensament creatiu.
La publicació del Decret d’Ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil per part del Departament és de l’any: a.2023 b.2018 c.2012 d.2006.
Quina d'aquestes afirmacions no és correcte: a. S'han de concebre els dos cicles com una única etapa amb principis, objectius i competències específiques comuns que la doten de sentit per si mateixa. b. Acollir i acompanyar en aquesta etapa tan especial de la vida, amb la sensibilitat que requereix, és el repte principal de les persones educadores d'aquest cicle. c. Els aspectes rellevants del primer cicle són els processos de coneixement i domini del propi cos, la construcció d'una trama de relacions i interaccions en l'entorn físic i social, i l'ús dels llenguatges que fan possibles aquestes relacions. d. Entre el primer i el segon cicle d’educació infantil no hi ha d’haver continuïtat.
Quina d’aquestes opcions no és una competència clau establerta en el Currículum del cicle d’Educació Infantil del Departament d’Ensenyament? a.Competència en consciència i expressió culturals. b.Competència ciutadana c.Competència en pensament creatiu d.Competència vivencial.
Quina de les següents respostes no és una competència específica del currículum d’educació infantil? a.Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinació, adonant-se de les pròpies possibilitats, per anar desenvolupant autonomia personal i una autoimatge ajustada i positiva. b.Gaudir de l'aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se, plantejar i acceptar la crítica i progressar en l'aprenentatge d'una manera cada vegada més autònoma i estructurada. c.Progressar en l'adquisició de normes i hàbits saludables i ecosocialment responsables, guanyant confiança en les pròpies possibilitats i capacitats per construir la pròpia identitat. d.Adonar-se de la influència de l'espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món.
Quina NO és una finalitat de l’avaluació al Currículum d’educació infantil de la Generalitat de Catalunya? a.Entendre millor com es desenvolupen i aprenen els infants. b.Saber en quin moment del procés de desenvolupament es troba cada infant i quin tipus d’estímuls els hem de proporcionar. c.Compartir la informació referent a cada infant amb la seva família, amb els altres educadors o professionals, per assegurar que el tracte, l’atenció i els estímuls que reben des de diferents marcs són coherents. d.Classificar o catalogar els infants.
Quines de les següents respostes no és un objectiu del currículum d’educació infantil? a.Assolir progressivament seguretat afectiva i benestar emocional, i anar-se formant una autoimatge positiva i una imatge positiva dels altres. b.Anar adquirint autonomia en situacions quotidianes, resolent i superant nous reptes, de forma creativa d'expressió. c.Ampliar el seu interès per aprendre, fer-se preguntes sobre el món que l'envolta, trobar respostes a diferents situacions, relacionar-se, comunicar-se i créixer harmònicament. d.Explorar l'ús del raonament matemàtic, la lectura i l'escriptura, la imatge, el moviment, el gest i el ritme, des de les situacions quotidianes i contextualitzades, i resoldre, organitzar, comprendre o comunicar aspectes de la realitat propera.
Segons el Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments del cicle d’educació infantil, quina de les següents opcions no és la correcta? a.L’educació infantil és una etapa amb identitat pròpia que promou que l’atenció dels infants s’ha de regir per criteris educatius. b.A l’educació infantil no es pot demanar que els infants desenvolupin les competències bàsiques. c.L’educació dels infants i els primers aprenentatges es fan a la família, però en el moment en què l’infant entra en el món escolar aquesta responsabilitat es comparteix. d.L’educació infantil és l’etapa educativa i voluntària que s’imparteix als infants de zero a tres anys.
Segons l’article 3 del Decret 21/2023, de 7 de febrer, on s’estableixen els principis pedagògics: ( senyala la correcte ) a.A la pràctica educativa ha d’haver una transció positiva i propera des de l’entorn famiiliar a l’escola bressol i/o escola, així com la continuïtat entre cicles i etapes. b.A la pràctica educativa ha d’haver una transció positiva i propera des de l’entorn famiiliar a l’escola bressol i/o escola tot i que al ser etapa única, ja no cal fer-ho entre cicles. c.A la pràctica educativa ha d’haver una transció positiva i propera des de l’entorn famiiliar a l’escola bressol i/o escola i també de la familia més extensa. d.Cap del les anteriors és correcte.
A l’etapa de l’educació infantil, l’avaluació ha de ser: a.Contínua, global i formativa b.Discontínua, global i formativa c.Contínua, global i sumativa d.Discontínua, global i sumativa.
A l'hora de planificar les propostes educatives a l'escola bressol, quin criteri ha de respectar sempre la persona educadora? a.Fer propostes obertes, que permetin als infants incorporar-s'hi des de diversos punts de partida. b.Fer una planificació setmanal amb una proposta diària. c.Fer propostes diverses amb l'objectiu que tots els infants assoleixin el mateix resultat. d.Garantir que tots els infants participin de totes les propostes planificades.
Com ha de ser el clima a l'estança per afavorir un bon desenvolupament psicoemocional? a.L'estança ha de ser un context on els infants puguin manifestar els seus sentiments. b.A l’estança, cal evitar situacions on els infants manifestin les seves pors i malestar. c.A l'estança s’ha de garantir en tot moment un context d’alegria i satisfacció. d.A l’estança, hi ha d’haver música suau per crear un ambient agradable.
Com s'ha de considerar el joc al primer cicle de l'educació infantil? a.El recurs més adequat per a les estones de transició entre activitats. b.Una activitat de l’infant pròpia del temps d’esbarjo. c.Una necessitat de l’infant i font d'aprenentatge. d.Una necessitat de l’infant que cal compaginar amb activitats d’aprenentatge dirigides per l’adult.
De quin tipus de jocs són les interaccions entre infants fins als dos anys? a.De cooperació, entre iguals b.Principalment simbòlic c.Individuals, sensoriomotrius, compartits d.Només individuals.
Des de la perspectiva de la teoria de l’aferrament, quina resposta defineix millor el concepte de vinculació segura d’un infant durant el segon any de vida? a.L’infant s’allunya de les persones amb qui se sent vinculat, ignorant-les sense mostrar inquietud. b.L’infant explora l'entorn i es distancia de les persones amb qui se sent vinculat, tot establint contacte de tant en tant. c.Després d'una separació, mostra reaccions ambivalents quan es retroba les persones amb qui se sent vinculat. d.Després d'una separació, mostra reaccions d’evitació quan es retroba les persones amb qui se sent vinculat.
Els estadis del desenvolupament segons Piaget són: a.Estadi sensoriomotor. De 0 a 2 anys i estadi preoperacional o intuïtiu. De 2 a anys. b.Estadi sensoriomotor. De 0 a 3 anys i estadi preoperacional o intuïtiu. De 3 a anys. c.Estadi sensoriomotor. De 0 a 2 anys i estadi cognitiu o d’acció. De 2 a 7 anys. d.Estadi sensoriomotor. De 0 a 3 anys i estadi cognitiu o d’acció. De 3 a 7 anys.
Què significa l’aprenentatge globalitzat? a.Un enfocament conductista. b.Un enfocament diferenciat per contextos d’aprenentatge. c.Un enfocament integral, ja que l’infant percep la realitat com un TOT. d.Un enfocament experimental i artístic.
Qui és l'autor de la Teoria de l'Aprenentatge significatiu? a.Ausubel b.Wallon c.Piaget d.Vygotski.
Quina de les afirmacions següents sobre la socialització dels infants és FALSA? a.Els valors sòcio-culturals influeixen sobre el què ha de ser après i en quin moment ha d'adquirir-se. b.Els processos de socialització consisteixen bàsicament en el domini del llenguatge verbal. c.La socialització és el procés a través del qual l’infant aprèn com funciona el món i alhora construeix la seva pròpia identitat. d.En la petita infància, el principal agent de socialització és la família.
Quina de les finalitats següents expressa MENYS el concepte d'avaluació a l'escola bressol? a.Registrar les actituds i les conductes dels infants. b.Ajustar i millorar l'acció educativa per promoure l'evolució i aprenentatge de tots els infants. c.Recollir la informació sobre el desenvolupament de l’infant per traspassar a la família. d.Observar l'evolució i el procés dels infants i prendre decisions educatives.
Quin és el criteri més important a l'hora d'organitzar l'espai? a.L'espai ha de possibilitar el joc espontani dels infants. b.Cada espai s'ha d'organitzar només per a una edat determinada. c.L’espai s'ha d'organitzar de manera que permeti a l'adult guiar l'activitat dels infants. d.L’espai ha de mantenir una estètica comuna entre estances.
Quin és el millor procediment per promoure que els infants enriqueixin i precisin el seu vocabulari? a.Parlar amb els infants de forma contextualitzada de les coses que fan, dels estri que empren, de les experiències viscudes, dels seus sentiments, ... b.Introduir primer el termes més senzills i relacionats amb la vida real, per seguir amb termes senzills provinents de la fantasia i en darrer lloc emprar mots complexos. c.Aprofitar totes les ocasions perquè els infants s'exercitin en l'adquisició de noves paraules partint de preguntes del tipus "Què és això?", "Com es diu això?". d.Associar les noves paraules a les imatges corresponents.
Quin material és més apropiat per al grup de nadons? a.Material per l’exploració sensorial b.Material per l’expressió plàstica c.Material pel joc motriu ampli d.Material pel joc simbòlic.
Quin no és un eix de desenvolupament i aprenentatge en l’etapa de l’educació infantil? a.Un infant que creix amb autonomia i confiança b.Un infant que es comunica amb diferents llenguatges c.Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat d.Un infant que coopera i és capaç de resoldre conflictes.
A més de les escoles bressol, l’ajuntament oferta els següents serveis: a.Espais familiars, el programa “Nadons en família”, i altres ofertes com tallers, grups parentals i xerrades. b.Espais socials, el programa “Nadons en companyia”, i altres ofertes com tallers, grups parentals i xerrades. c.Espais familiars i altres ofertes com tallers, grups parentals i xerrades. d.Espais familiars, el programa “Nadons en companyia”, i altres ofertes com tallers, grups parentals i xerrades.
Atendre els infants i les seves famílies és la base per avançar cap: a.Una ciutat més democràtica, equitativa i inclusiva que respongui a la diversitat cultural, econòmica i social. b.Una ciutat més acollidora, igualitària i càlida. c.Una ciutat més divertida, infantilitzada i amable. d.Una ciutat més estricta, homogènia i ordenada.
Juntament amb l’adult de referència, el marc per garantir la bona relació entre el desenvolupament i els aprenentatges de cada infant és: a.L’espai exterior de l’escola o jardí. b.El CDIAP. c.El disseny dels espais i l’organització del temps, individual i col·lectiu. d.El barri i el context proper a l’escola.
Les escoles bressol municipals són espais de: a.Cura, d’atenció i prevenció. b.D’activitats, coneixements i continguts. c.Diversió, disbauxa i gresca. d.Assistència, alimentació i descans.
Les escoles bressol ofereixen: a.Un entorn segur, acollidor, ajustat a les necessitats dels infants i a les educadores amb un conjunt d’experiències educatives que en promouen el desenvolupament i l’aprenentatge. b.Un entorn segur, acollidor, ajustat a les necessitats dels infants i a les seves famílies amb un conjunt d’experiències educatives que en promouen el desenvolupament i l’aprenentatge. c.Un entorn segur, acollidor, ajustat a les necessitats dels infants i a les seves famílies amb un conjunt d’experiències educatives que en promouen l’adquisició de coneixements específics. d.Un entorn segur, acollidor, ajustat a les necessitats de les famílies i les educadores amb un conjunt d’experiències educatives que en promouen l’adquisició de coneixements específics.
L’espai familiar és: a.Un servei educatiu integrat a la xarxa comunitària, adreçat a famílies amb infants de fins a sis anys. b.Un servei educatiu externalitzat de la xarxa comunitària adreçat a famílies amb infants de fins a tres anys. c.Un servei educatiu integrat a la xarxa comunitària, adreçat a famílies amb infants de fins a tres anys. d.Un servei assistencial integrat a la xarxa comunitària, adreçat a famílies amb infants de fins a tres anys.
L’etapa d’educació infantil 0-6 anys està composta per: a.Un cicle de caràcter no obligatori (0-3 anys) i un cicle de caràcter obligatori (0-6 anys) b.Tant el primer cicle d’infantil (0-3 anys) com el segon cicle (3-6) són de caràcter no obligatori. c.Tant el primer cicle d’infantil (0-3 anys) com el segon cicle (3-6) són de caràcter obligatori. d.Només el segon cicle (3-6 anys) és de caràcter públic.
Què defineix millor el concepte d'infant competent segons el Model educatiu de les escoles bressol? a.Persona amb habilitats i destreses b.Persona amb drets i capacitats c.Persona amb drets i destreses d.Persona amb capacitats per desenvolupar, sense aprenentatges previs.
Què defineix millor la promoció de la salut a l'escola bressol? a.Vetllar que les famílies compleixin les normes sanitàries que afectin els infants. b.Evitar la presència d'infants malalts a l'escola bressol. c.Valorar els factors i les pràctiques quotidianes que afavoreixin la salut. d.Informar a les famílies davant de casos de malaltia infecciosa.
Quin dels següents principis NO sustenta el model educatiu d’escola bressol: a.El treball en equip del conjunt de professionals com a garantia d’una acció educativa de qualitat i condició per a la millora professional. b.La confiança plena en les capacitats de tots i cadascun dels infants i en les seves possibilitats de desenvolupament. c.Uns adults que acompanyen des del respecte a la singularitat i l’elecció de cada infant, en un marc on hi ha límits clars, raonables i flexibles. d.El caràcter plenament assistencial d’aquesta etapa d’educació infantil.
Segons el Model educatiu de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona: a.L’escola bressol s’emmarca en una concepció biologista del desenvolupament. b.L’escola bressol s’emmarca en una concepció conductual de l’aprenentatge. c.L’escola bressol s’emmarca en una concepció constructivista de l’aprenentatge. d.L’escola bressol s’emmarca en una concepció psicodinàmica del desenvolupament.
Un dels principis en el qual se sustenta el procés “Impulsem educació i petita infància” és: a.L’accent en l’autonomia de cada centre per concretar el seu projecte educatiu en funció de les fortaleses i febleses de cada territori, i el consens de cada comunitat educativa. b.L’accent en la cerca d’un projecte educatiu compartit per a totes les escoles bressol de la ciutat. c.Potenciar un treball més individualitzat de les educadores dins els equips de cada escola. d.Una distribució d’espais, selecció de materials i organització del temps enfocat al benestar de les famílies.
La construcció, per part de l’infant, d’una confiança en la pròpia identitat personal es pot veure afavorida o desfavorida per l’actitud de l’adult. Quina de les següents actituds per part de l’adult creus que l’afavorirà menys? a.Confiar en les possibilitats de l’infant, animar-lo a valer-se per ell/a mateix/a. b.Demanar-li compromisos i responsabilitats a la seva mesura. c. Crear-li reptes i exigències, tot aportant orientacions, suport i ajut sempre que calgui. d.Resoldre-li les dificultats i conflictes tan bon punt com es presentin.
La persona educadora ha de vetllar perquè l’estona dels àpats sigui: a.Moment plaent b.Moment que estimuli el desenvolupament de l’infant i promovent les relacions afectives: c.Moment que afavoreix l’autonomia de l’infant. d.Totes són correctes.
L’observació: a.Facilitarà al docent descobrir quins són els coneixements previs dels infants i en quin moment maduratiu es troben. b.Està en concordança amb el projecte educatiu elaborat per tot l’equip de professionals. c.Acompanyar a l’infant com a mediador/a, interventor/a actuant davant les conductes dels infants i posicionar- s’hi, si convé.d. d. Afavorirà la construcció d’un autoconcepte positiu i ajustat de si mateixos.
No és una característica humana i professional de les persones educadores a. Una actitud respectuosa amb un mateix i amb els altres b. Una actitud receptiva a les noves idees i al treball en equip c. Una actitud crítica envers la tasca educativa i la dels altres d. La capacitat d’autocontrol i bon humor.
Què indica J. S. Bruner quan empra la metàfora de la bastida en relació al rol dels adults respecte a l'aprenentatge dels infants? a. Els adults proporcionen models que serveixen de guia a l'aprenentatge dels infants. b. Els adults donen suport a les descobertes que fan els infants, respectant els seus interessos i capacitats. c. Els adults valoren les descobertes que fan els infants. d. Els adults proporcionen referències que aniran adaptant a mesura que l'infant vagi incorporant els successius aprenentatges.
Què s'ha d'avaluar des d'un enfocament de l'aprenentatge significatiu? a. Processos b. Resultats c. Conductes d. Conductes.
Quina és la base més important que cal establir entre infant i educadora? a. Simpatia b. Contacte físic c. Comunicació oral d. El vincle.
Quina és la funció principal dels jocs i cantarelles de falda? a. Compassar i conjuntar moviments de l'infant amb els de l'adult per introduir-lo en l’aprenentatge de seqüències rítmiques. b. Establir formats comunicatius entre l'adult i l'infant per participar d'un diàleg d’accions i de gaudi. c. Introduir l'infant en les pràctiques culturals, les tradicions i el folklore propis de la seva comunitat de vida. d. Introduir l'infant en la música popular de la seva comunitat de vida.
Quina NO és la missió principal de l’educadora o educador quan sospita un maltractament físic en l'infant a. Provar l'existència del maltractament. b. Seguir el protocol establert. c. Oferir un model de bon tracte. d.Comunicar la sospita a la direcció de l’escola bressol.
Quina resposta NO defineix la mirada sistèmica? a. Entén l’anàlisi del context com a suma de sistemes independents entre sí. b. Entén els grups humans, no com a la suma dels seus membres, sinó com a sistemes complexes. c. Entén com a referents fonamentals de la persona, la ubicació i el context. d. Entén els grups humans com a sistemes que funcionen en base a unes dinàmiques.
Quin és el paper del mestre o la mestra en l'acompanyament educatiu de l'infant? a. Acollir, observar, interpretar. b. Acollir, observar, interpretar, intervenir. c. Atendre i intervenir. d. Ensenyar, modular i acollir.
Quines són tres de les competències bàsiques de la persona educadora d’Escola bressol? a. Treball en equip, flexibilitat i obertura al canvi, i empatia. b. Lideratge de persones, flexibilitat i obertura al canvi, i empatia. c. Treball en equip, flexibilitat i obertura al canvi, i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. d.Lideratge de persones, empatia, i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Quina definició obeeix la Llei CefaloCaudal? Segons la llei cefalocaudal, es controlen abans les parts del cos que són més pròximes als peus. Les respostres motrius s'efectuen en ordre ascendent , dels peus al cap. Segons la llei cefalocaudal, es controlen els moviments desde la zona més pròxima al eix del cos fins a les més allunyades. Controlant abans les parts properes al tronc i finalitzant per els dits de les mans. Segons la llei cefalocaudal, es controlen els moviments desde les zones més allunyades al eix del cos fins ales més pròximes. Contrant abans les parts properes al tronc i finalitzant pe els dits de les mans. Segons la llei cefalocaudal, es controlen abans les parts del cos que són més pròximes al cap. Les respostes moitrius s'efectuen en ordre descendent , del cap als peus. .
Tens una família a l'escola que acaba de tenir un nadó, i etpregunta per quins altres serveis oferta l'ajuntament a part de l'escola bressol. Espais familiars, el programa "Nadons en família" , i altres ofertes com tallers,grups parentals i xerrades. Espais socials, el programa "Nadons en companyia", i altres ofertes com tallers,grups parentals i xerrades. Espais familiars i altres ofertes com tallers,grups parentals i xerrades. Espais familiars, el programa "Nadons en companyia" , i altres ofertes com tallers,grups parentals i xerrades.
Segons les noves teories sobre el neurodesenvolupament , l'infant en procés del descans: Sovint necessita acompanyament perquè es sent en una situació vulnerable. Cal que l'enseyem a dormir deixant-lo plorar fins que s'adapti a la situació. L'infant ha d'aprendre a dormir sol/a/solE el més aviat possible per afavorir el seu descans Si a l'escola poden dormir sols/es, amb la familia també ho ha de fer.
Un grup d'infants d'entre 18 i 36 mesos, juguen al jardí de l'escola, salten criden i aixequen les mans. Al cap d'una estona una infant s'afegeix al joc, salta , crida i aixeca les mans com els altres. De quin tipus de joc es tracta? Joc imitatiu Jos sensoriomotriu Joc simbòlic Totes les anteriors son correctes.
Quins 3 aspectes es donen sempre a totes les fites del desenvolupament motor? Percepció/Consciència/locomoció Locomoció/Prensió/Percepció Prensió/Percepció/Consciència Consciència/locomoció/Prensió.
A l'escola on treballes, tens uns documents per enregistrar amb ítems i consignes d'observació als infants, perquè són importants? Facilitarà al docent descobrir quins sóns els conexiements previs dels infants i en quin moment maduratiu es troben. Està en corcondança amb el projecte educatiu elaborat per tot l'equip de professionals. Acompanyar a l'infant com a mediador/a , interventor actuant davant les conductes dels infants i posicionar-s'hi , si convé. Afavorirà la construcció d'un autoconcepte positiu i ajustat de si mateixos.
Hi ha una familia que no veus a l'entrada ni a la sortida de l'escola. Quines altres vies de comunicació pots emprar per poder parlar amb ells? Correus electrònics i trucades telefòniques i circulars El nostre mòvil personal. Trucades telefòniques Només a trevés de les entrevisites individuals i colectives.
|
