En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és l’emissor que es defineix com … (Pàg. 6) És qui rep el missatge. És qui produeix el missatge. És la informació que es facilita i es construeix amb els signes i les regles d'un codi (català, anglès, morse, etc.) conegut per l'emissor i el receptor. És el conjunt de regles i signes per comunicar-se.
En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el receptor que es defineix com … (Pàg. 6) És qui rep el missatge. És qui produeix el missatge. És la informació que es facilita i es construeix amb els signes i les regles d’un codi (català, anglès, morse, etc.) conegut per l’emissor i el receptor. És el conjunt de regles i signes per comunicar-se.
En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el missatge que es defineix com … (Pàg. 6) És qui rep el missatge. És qui produeix el missatge. És la informació que es facilita i es construeix amb els signes i les regles d'un codi (català, anglès, morse, etc.) conegut per l'emissor i el receptor. És el conjunt de regles i signes per comunicar-se.
En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el codi que es defineix com … (Pàg. 6) És qui rep el missatge. És qui produeix el missatge. És la informació que es facilita i es construeix amb els signes i les regles d’un codi (català, anglès, morse, etc.) conegut per l’emissor i el receptor. És el conjunt de regles i signes per comunicar-se.
En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el canal que es defineix com … (Pàg. 6) És qui rep el missatge. És el mitjà per on es transmet el missatge. Pot ser oral, escrit, tecnològic, etc.
Com característica de l’atenció pública, la diferenciació es defineix com …(Pàg. 6) Abans de dissenyar qualsevol política d’atenció al públic és necessari conèixer en profunditat les necessitats dels diferents segments de clients per poder satisfer les seves expectatives, de manera que percebin, com a mínim, allò que esperen rebre. Les organitzacions han d’estar preparades per adaptar-se a possibles canvis. L’atenció al públic és un element de gestió estratègica per oferir un major valor afegit al servei ofert. Per a una correcta atenció al client s’ha de combinar l’orientació cap al treball (procediments) i els resultats amb l‘orientació cap a les persones.
Com característica de l’atenció pública, el coneixement de les necessitats i expectatives del client es defineix com …(Pàg. 6) Abans de dissenyar qualsevol política d’atenció al públic és necessari conèixer en profunditat les necessitats dels diferents segments de clients per poder satisfer
les seves expectatives, de manera que percebin, com a mínim, allò que esperen rebre. Les organitzacions han d’estar preparades per adaptar-se a possibles canvis. L’atenció al públic és un element de gestió estratègica per oferir un major valor afegit al servei ofert. Per a una correcta atenció al client s’ha de combinar l’orientació cap al treball (procediments) i els resultats amb l’orientació cap a les persones.
Com característica de l’atenció pública, la Flexibilitat i millora contínua es defineix com …(Pàg. 6) Abans de dissenyar qualsevol política d’atenció al públic és necessari conèixer en profunditat les necessitats dels diferents segments de clients per poder satisfer les seves expectatives, de manera que percebin, com a mínim, allò que esperen rebre. Les organitzacions han d’estar preparades per adaptar-se a possibles canvis.
Com característica de l’atenció pública, l’Orientació al treball i als clients es defineix com …(Pàg. 6). Per a una correcta atenció al client s’ha de combinar l’orientació cap al treball (procediments) i els resultats amb l’orientació cap a les persones. Abans de dissenyar qualsevol política d’atenció al públic és necessari conèixer en profunditat les necessitats dels diferents segments de clients per poder satisfer les seves expectatives, de manera que percebin, com a mínim, allò que esperen rebre. Les organitzacions han d‘estar preparades per adaptar-se a possibles canvis. L’atenció al públic és un element de gestió estratègica per oferir un major valor afegit al servei ofert.
En la comunicació verbal...(Pàg. 6) La forma gramatical és tan important com el mateix contingut verbal de la comunicació per aconseguir la imatge desitjada. L’estil de comunicació és tan important com el mateix contingut verbal de la comunicació per aconseguir la imatge desitjada. L’elecció del context apropiat és tan important com el mateix contingut verbal de la comunicació per aconseguir la imatge desitjada. Totes les respostes són correctes.
Quina no és una comunicació no verbal?... (Pàg. 6) Els gestos La forma gramatical Les postures La imatge personal.
La comunicació no verbal no té com a funció...(Pàg. 6) Emfatitza i completa el missatge verbal. Expressa l’estat d’ànim i l’afectivitat de l’interlocutor. No substitueix les paraules. Ajuda a mantenir l’atenció de l’oient.
El procés de relació amb l’usuari té unes etapes consecutives... Quina no és la resposta correcta. (Pàg. 7) Acollida Escolta Raonament Missatge de resolució.
Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, la introducció es defineix com a...(Pàg. 7) Conté una síntesi final, la repetició de les idees clau i, si és el cas, la concreció sobre les accions immediatament posteriors que podrà fer l‘usuari si es tracta de donar-li
instruccions. Contingut central del missatge. Pot tractar-se d’una explicació, d’una descripció d’un producte, d’unes instruccions sobre tràmits, etc. Una breu síntesi per verificar la demanda de l’usuari pot servir com a introducció
del missatge de resposta. És una oportunitat per demostrar disponibilitat oferint la col·laboració en altres
ocasions o bé per solucionar dubtes en les accions posteriors relacionades amb l’ús
concret del servei que farà l’usuari a conseqüència de la seva consulta.
Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, El desenvolupament es defineix com a...(Pàg. 7) Conté una síntesi final, la repetició de les idees clau i, si és el cas, la concreció sobre les accions immediatament posteriors que podrà fer l’usuari si es tracta de donar instruccions. Contingut central del missatge. Pot tractar-se d’una explicació, d’una descripció d’un producte, d‘unes instruccions sobre tràmits, etc. Una breu síntesi per verificar la demanda de l’usuari pot servir com a introducció del missatge de resposta És una oportunitat per demostrar disponibilitat oferint la col·laboració en altres ocasions o bé per solucionar dubtes en les accions posteriors relacionades amb l’ús concret del servei que farà l’usuari a conseqüència de la seva consulta.
Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, la conclusió es defineix com a...(Pàg. 7). Conté una síntesi final, la repetició de les idees clau i, si és el cas, la concreció sobre les accions immediatament posteriors que podrà fer l’usuari si es tracta de donar-li instruccions. Contingut central del missatge. Pot tractar-se d’una explicació, d’una descripció d’un producte, d’unes instruccions sobre tràmits, etc.
Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, el Comiat és defineix com a...(Pàg. 7) Conté una síntesi final, la repetició de les idees clau i, si és el cas, la concreció sobre les accions immediatament posteriors que podrà fer l‘usuari si es tracta de donar-li
instruccions. Una breu síntesi per verificar la demanda de l‘usuari pot servir com a introducció
del missatge de resposta. És una oportunitat per demostrar disponibilitat oferint la col·laboració en altres ocasions o bé per solucionar dubtes en les accions posteriors relacionades amb l‘ús
concret del servei que farà l’usuari a conseqüència de la seva consulta.
Quina són les actituds professionals necessàries per oferir una atenció al públic de qualitat?. Quina resposta no és correcta...(Pàg. 8) Actitud positiva Actitud resolutiva Actitud intolerant Actitud receptiva.
L’actitud professional receptiva per oferir una atenció al públic de qualitat es defineix com…(Pàg. 8) Una actitud oberta i atenta, demostra disponibilitat d’atenció i invita l’interlocutor a manifestar-se i a mantenir la continuïtat del diàleg. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de racionalitat.
L’actitud professional resolutiva per oferir una atenció al públic de qualitat es defineix com…(Pàg. 8) Una actitud oberta i atenta, demostra disponibilitat d’atenció i invita l’interlocutor a manifestar-se i a mantenir la continuïtat del diàleg. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d’uns paràmetres de racionalitat. Una actitud flexible té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la diversitat de realitats i d’opinions. Una actitud constructiva en els seus raonaments i en les seves relacions.
L’actitud professional tolerant per oferir una atenció al públic de qualitat es defineix com…(Pàg. 8). Una actitud oberta i atenta, demostra disponibilitat d’atenció i invita l’interlocutor a manifestar-se i a mantenir la continuïtat del diàleg. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de racionalitat. Una actitud flexible té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la diversitat de realitats i d’opinions. Una actitud constructiva en els seus raonaments i en les seves relacions.
L’actitud professional positiva per oferir una atenció al públic de qualitat es defineix com…(Pàg. 8) Una actitud oberta i atenta, demostra disponibilitat d’atenció i invita l’interlocutor a manifestar-se i a mantenir la continuïtat del diàleg. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de racionalitat. Una actitud flexible té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la diversitat de realitats i d’opinions. Una actitud constructiva en els seus raonaments i en les seves relacions.
L’actitud professional persuasiva per oferir una atenció al públic de qualitat es defineix com…(Pàg. 8) Una actitud analítica, respectuosa i cordial Una actitud oberta i atenta, demostra disponibilitat d‘atenció i invita l‘interlocutor a manifestar-se i a mantenir la continuïtat del diàleg. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de racionalitat. Una actitud flexible, té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la diversitat de realitats i d‘opinions.
Quina són les característiques pròpies de l’atenció telefònica que la distancien de la comunicació presencial... Quina no és la resposta correcta.(Pàg. 8) Mitja de comunicació fred i distant. Exigeix major formalitat en la comunicació L’estil expressiu no és element clau de la comunicació. El contingut de les paraules i la claredat són elements clau de la comunicació.
Quin no és un element bàsic en la comunicació telefònica...(Pàg. 8) El missatge. L’escolta passiva. L’actitud. Cap resposta és correcta.
L’actitud en atendre una trucada telefònica ha de ser. Quina resposta no es correcta...(pàg. 8) Amable i cortès mantenint un clima agradable i un tracte respectuós D’escolta passiva i estar pendent de qui parla. Sensible davant les necessitats de l’usuari. Responsable i mantenint la calma en tot moment.
Què s’ha d’evitar i que es considera com actituds negatives en atendre als usuaris?...(Pàg. 8) Perquè perjudiquen la bona imatge de l’empresa No permeten una comunicació satisfactòria Les valoracions subjectives o els gestos davant altres clients. Totes les respostes són correctes.
De quantes fases consta el procés d’atenció telefònica?...(Pàg. 9) 3 4 5 6.
L’acollida en el procés d’atenció telefònica...(Pàg. 9) És la presentació i la presa de contacte. A través del diàleg i l‘escolta activa recollim el màxim d‘informació, identifiquem clarament la necessitat del client i li donem el servei que demanda o necessita. És repassar l‘objectiu de la trucada, confirmar el tema de la conversa i les possibles actuacions mútues. Ens hem d‘assegurar que el tema ha quedat resolt. Cap resposta és correcta.
El procés de comunicació es podria resumir en tres concepte...(Pàg.9) Fer saber, saber i fer aquest ordre. Saber, fer i fer saber per aquest ordre. Saber, Fer i fer saber per aquest ordre. Cap resposta és correcta.
Saber com un dels conceptes del procés de comunicació és...(Pàg.9) Aplicar aquesta informació. Disposar d‘informació. Demostrar que se sap i que aquest coneixement es posa a disposició de l‘ interlocutor. Totes les respostes són correctes.
Fer com un dels conceptes del procés de comunicació és...(Pàg.9) Aplicar aquesta informació. Disposar d‘informació Demostrar que se sap i que aquest coneixement es posa a disposició de l‘ interlocutor. Totes les respostes són correctes.
Fer saber com un dels conceptes del procés de comunicació és...(Pàg.9) Aplicar aquesta informació. Disposar d‘informació. Demostrar que se sap i que aquest coneixement es posa a disposició de l‘ interlocutor. Totes les respostes són correctes.
Com es fa a la recepció del centre d’una trucada telefònica?...(Pàg. 11) Identificar del centre, en les trucades derivades, identificar el servei/unitat/persona. Detecció de la necessitat. Resolució de la demanda. Totes les respostes són correctes.
Com es fa l’atenció simultània presencial i telefònica?...(Pàg. 11) Sempre que sigui possible cal separar l‘atenció directa de la telefònica. Evitar despenjar el telèfon mentre s‘està atenent a una persona. Acabar d‘atendre i contestar la trucada abans de començar una altra atenció directa. Si resulta imprescindible agafar el telèfon mentre estem atenent una persona, disculpar-se, davant la persona present, preguntar el motiu de la demanda i atendre la petició si és urgent/breu o posposar-la, si és el cas, tot informant que serà atès/a al més aviat possible, actuar amb prudència i tenint cura de les formes, ja que la persona que tenim davant està sentint el que diem. Totes les respostes són correctes.
Quina resposta no és correcta en l’atenció telefònica? Despenjar al més aviat possible Si el pacient et tuteja, tu el pots tutejar. Abans de deixar una persona en espera cal conèixer el motiu de la trucada. Podria tractar-se d‘una emergència. Evitar interrompre al ciutadà innecessària- ment i tenir una escolta activa.
Quina resposta no és correcta en l’atenció telefònica? Quan deixem una persona en espera, no cal reprendre la trucada regularment per fer-li saber que seguim pendents d‘ella. Centrar-se en la trucada, evitant fer altres tasques simultàniament. Mostrar seguretat i interès en la informació Proporcionar informació concreta i breu.
A quina edat ha de ser el mateix titular qui ha de trucar per anul·lar o demanar informació de les visites pròpies...(Pàg. 12) 12 anys 13 anys 14 anys 16 anys.
El titular del dret a la informació és el pacient i, davant la sol·licitud d‘informació per via telefònica, es fa necessària una identificació unívoca de la persona que fa aquesta demanda. Pel que fa a la seguretat, les dades es classifiquen en nivell. El nivell bàsic correspon a...(Pàg. 12) Dades de caràcter personal (adreça, telèfon, CIP, etc.). Dades administratives generals (habitació, asseguradora, etc.). Dades de salut, d‘ideologia, etc. Totes les respostes són correctes.
El titular del dret a la informació és el pacient i, davant la sol·licitud d‘informació per via telefònica, es fa necessària una identificació unívoca de la persona que fa aquesta demanda. Pel que fa a la seguretat, les dades es classifiquen en nivell. El nivell mitjà correspon a...(Pàg. 12) Dades de caràcter personal (adreça, telèfon, CIP, etc.). Dades administratives generals (habitació, asseguradora, etc.). Dades de salut, d‘ideologia, etc. Totes les respostes són correctes.
El titular del dret a la informació és el pacient i, davant la sol·licitud d‘informació per via telefònica, es fa necessària una identificació unívoca de la persona que fa aquesta demanda. Pel que fa a la seguretat, les dades es classifiquen en nivell. El nivell alt correspon a...(Pàg. 12) Dades de caràcter personal (adreça, telèfon, CIP, etc.). Dades administratives generals (habitació, asseguradora, etc.). Dades de salut, d‘ideologia, etc. Totes les respostes són correctes.
Quan la persona que truca no és la persona interessada...(Pàg. 12) Es poden proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitari.
Es poden proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitari però de una manera molt restringida. No es poden proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitari. Cap resposta és correcta.
Quan la persona que truca és la persona interessada, per tal de comprovar la veracitat de les dades caldrà demanar les dades següents i comprovar-les a la nostra base de dades...(Pàg. 12) El CIP El DNI L’adreça i/o el telèfon Totes les respostes són correctes.
Quina resposta és correcta ...(Pàg. 13) Un cop comprovada la veracitat de les dades es poden facilitar dades de nivell bàsic. Per a dades de nivell mitjà i alt s‘ha de recomanar la sol·licitud formal per escrit, amb la documentació que l‘acrediti. Es recomana que en la contesta no es faci referència de manera explícita a dades de caràcter personal ni de salut que no hagin estat facilitades per l‘usuari mateix en la seva petició. Totes les respostes són correctes.
El missatge de recepció per a la comunicació telefònicaés molt senzill. Consta de tres parts... Quina resposta no és correcta.(Pàg. 13) Quan correspongui: - Per aquest tema haureu/haurà de trucar a... - Us/li dono el telèfon i el nom... Dir: - Aquest tema no el porto jo. Identificació de qui atén la trucada: Us atén / L’atén [nom, precedit per l’article el/la]. Invitació a parlar: Digueu-me / Digui’m.
L’atenció escrita... Quina resposta no és correcta.(Pàg. 13) Llenguatge molt específic i tècnic de caràcter oficial marcadament formal que busca sempre la precisió. Ha de ser un llenguatge molt tècnic de caràcter no oficial. És un llenguatge impersonal, objectiu i de tracte respectuós. S‘ha d‘utilitzar una redacció simple, clara i entenedora ja que el destinatari normalment no te coneixements tècnics.
Els principals obstacles que podem trobar en l’atenció públic culturalment divers...Quina resposta no és correcta. (Pàg. 13) Percepció o procés pel qual es reuneix i s‘interpreta la informació de l‘entorn. Prejudicis o actituds hostils o negatives cap a un usuari/client que es generen quan es pren com a referència una dada o característica incompleta d‘aquest i es generalitza posteriorment aquesta idea a la globalitat de la seva personalitat. Cal adaptar la velocitat de parla a les característiques de la conversa. Vocalitzant i parlant amb claredat. Estereotips o s‘assignen característiques similars a qualsevol persona del grup sobre el qual es tenen prejudicis, sense valorar que cada persona té unes característiques pròpies i diferenciades de la resta.
La Instrucció sobre reclamacions i suggeriments és ... (Pàg. 14) La Instrucció 2/2004. La Instrucció 3/2004. La Instrucció 4/2004. La Instrucció 5/2004.
La Iniciativa es defineix com...(Pàg. 14) Els actes dels ciutadans i ciutadanes mitjançant els quals fan una proposta a l‘administració. L'expressió de l'opinió de l'usuari en relació amb un acte o procés assistencial. La proposta o opinió que pugui fer qualsevol usuari del CatSalut per tal de millorar aspectes estructurals o de funcionament dels serveis oferts. Cap resposta és correcta.
La Reclamació es defineix com...(Pàg. 14) Els actes dels ciutadans i ciutadanes mitjançant els quals fan una proposta a l‘administració. L'expressió de l'opinió de l'usuari en relació amb un acte o procés assistencial. La proposta o opinió que pugui fer qualsevol usuari del CatSalut per tal de millorar aspectes estructurals o de funcionament dels serveis oferts. Cap resposta és correcta.
El suggeriment es defineix com...(Pàg. 15) Els actes dels ciutadans i ciutadanes mitjançant els quals fan una proposta a l‘administració. L'expressió de l'opinió de l'usuari en relació amb un acte o procés assistencial. La proposta o opinió que pugui fer qualsevol usuari del CatSalut per tal de millorar aspectes estructurals o de funcionament dels serveis oferts. Cap resposta és correcta.
Pel que fa a les reclamacions adreçades a les entitats proveïdores, uns dels requeriments mínims són els següents...(Pàg. 15) Codi d‘identificació personal (CIP), nom i cognoms del reclamant. En cas que no hi consti el CIP, caldrà que també hi consti la data de naixement i el sexe. Codi d‘identificació personal (CIP), nom i cognoms de la persona objecte dels fets que motiven la reclamació. En cas que no hi consti el CIP, caldrà que també hi consti la data de naixement i el sexe. Data, hora i lloc dels fets i Data de la reclamació. Totes les respostes són correctes.
Les entitats proveïdores han de donar resposta per escrit a l'usuari en totes les reclamacions formulades per escrit. En qualsevol cas, l'entitat proveïdora s'ha de posar en contacte amb l'usuari en un termini ordinari ... (Pàg. 15) Màxim de 7 dies i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de sis mesos. Màxim de quinze dies i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de sis mesos. Màxim de 3 setmanes i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de sis mesos. màxim d’un mes i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de sis mesos.
Les entitats proveïdores de serveis sanitaris han d‘utilitzar, sempre que sigui possible, l‘aplicatiu de gestió de les reclamacions del qual disposa...(Pàg. 16) L’ICS. El SISCAT. El Catsalut. Els centres concertat.
En cas que no sigui possible utilitzar l‘aplicatiu de gestió de les reclamacions, caldrà lliurar mensualment la informació al CatSalut...(Pàg. 16) Entre el dia 1 i el dia 7 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments tècnics i de continguts de la informació establerts pel CatSalut (si s‘utilitza l‘aplicatiu no caldrà portar a terme aquest lliurament). Entre el dia 1 i el dia 10 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments tècnics i de continguts de la informació establerts pel CatSalut (si s‘utilitza l‘aplicatiu no caldrà portar a terme aquest lliurament). Entre el dia 1 i el dia 15 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments tècnics i de continguts de la informació establerts pel CatSalut (si s‘utilitza l‘aplicatiu no caldrà portar a terme aquest lliurament). Entre el dia 1 i el dia 21 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments tècnics i de continguts de la informació establerts pel CatSalut (si s‘utilitza l‘aplicatiu no caldrà portar a terme aquest lliurament).
Amb caràcter general, les reclamacions que s'adrecen al CatSalut poden respondre a orígens diferents...(Pàg.16) Els casos en què els usuaris no han rebut la satisfacció o reposició oportuna per part de l'entitat proveïdora corresponent i s'adrecen posteriorment al CatSalut. Quan el contingut de la reclamació fa referència a qüestions que ha de resoldre directament el CatSalut. Els casos en què els usuaris s'adrecen directament al CatSalut i la reclamació afecta a una entitat proveïdora determinada. Totes les respostes són correctes.
Les reclamacions s'han de tramitar...(Pàg. 16) El lloc geogràfic de pertinença. En el lloc en què l’usuari les hagi presentat per tal d'evitar-li trasllats i incomoditats. En el registre del centre corporatiu ICS. Cap resposta es correcta.
Els expedients generals per les reclamacions d‘usuaris en el marc de l‘atenció sanitària han de ser custodiats i conservats per la unitat d‘atenció al ciutadà durant...(Pàg. 16) 5 anys 10 anys 15 anys 20 anys.
Tant el CatSalut com les entitats proveïdores de serveis sanitaris contractades per aquest han de tenir un sistema de gestió dels suggeriments. Els sistemes de gestió dels suggeriments respectius han de complir els requeriments mínims següents...(Pàg. 16) Tots els centres, serveis o establiments sanitaris han de disposar d'un lloc adient on es puguin presentar els suggeriments adreçats pels usuaris. S'ha de disposar dels fulls de suggeriments necessaris per tal que els usuaris puguin expressar la seva opinió. Aquests fulls han de tenir espai suficient perquè l'usuari pugui exposar l'opinió o el suggeriment i espai per a la identificació de la persona que el fa, tenint en compte que en aquests casos la identificació és voluntària. Totes les respostes són correctes.
És convenient que els suggeriments formulats per escrit generin una resposta escrita a l‘usuari, tant per agrair-lo com per contestar al suggeriment. Aquesta resposta s’ha de donar en...(Pàg. 17) Un termini ordinari de 7 dies. No obstant això, el termini màxim per contestar és de sis mesos. Un termini ordinari de quinze dies. No obstant això, el termini màxim per contestar és de sis mesos. Un termini ordinari de 21 dies. No obstant això, el termini màxim per contestar és de sis mesos. Un termini ordinari d’un mes. No obstant això, el termini màxim per contestar és de sis mesos.
Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions assistencials És l'expressió de l'opinió de l'usuari...(Pàg. 17) Referida a un acte o procés assistencial en la seva totalitat, que ha dut a terme un professional o un equip sanitari per donar solució a un problema de salut, manifestat com a tal pel mateix usuari. Referida a les relacions interpersonals pròpies de qualsevol organització que presta uns serveis. Referida a la comunicació verbal o escrita, tant del procés assistencial com de les normes institucionals, com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures de l'usuari. Referida a la planificació, ordenació, coordinació o resolució de les diferents estructures i circuits que proporcionen capacitat funcional a l'entitat proveïdora i/o al conjunt de la xarxa assistencial.
Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions de tracte És l'expressió de l'opinió de l'usuari...(Pàg. 17) Referida a un acte o procés assistencial en la seva totalitat, que ha dut a terme un professional o un equip sanitari per donar solució a un problema de salut, manifestat com a tal pel mateix usuari. Referida a les relacions interpersonals pròpies de qualsevol organització que presta uns serveis. Referida a la comunicació verbal o escrita, tant del procés assistencial com de les normes institucionals, com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures de l'usuari. Referida a la planificació, ordenació, coordinació o resolució de les diferents estructures i circuits que proporcionen capacitat funcional a l'entitat proveïdora i/o al conjunt de la xarxa assistencial.
Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions d’informació És l'expressió de l'opinió de l'usuari...(Pàg. 17) Referida a un acte o procés assistencial en la seva totalitat, que ha dut a terme un professional o un equip sanitari per donar solució a un problema de salut, manifestat com a tal pel mateix usuari. Referida a les relacions interpersonals pròpies de qualsevol organització que presta uns serveis. Referida a la comunicació verbal o escrita, tant del procés assistencial com de les normes institucionals, com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures de l'usuari. Referida a la planificació, ordenació, coordinació o resolució de les diferents estructures i circuits que proporcionen capacitat funcional a l'entitat proveïdora i/o al conjunt de la xarxa assistencial.
Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions d’organització És l'expressió de l'opinió de l'usuari...(Pàg. 17) Referida a un acte o procés assistencial en la seva totalitat, que ha dut a terme un professional o un equip sanitari per donar solució a un problema de salut, manifestat com a tal pel mateix usuari. Referida a les relacions interpersonals pròpies de qualsevol organització que presta uns serveis. Referida a la comunicació verbal o escrita, tant del procés assistencial com de les normes institucionals, com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures de l'usuari. Referida a la planificació, ordenació, coordinació o resolució de les diferents estructures i circuits que proporcionen capacitat funcional a l'entitat proveïdora i/o al conjunt de la xarxa assistencial.
La comunicació com a procediment de queixes es...(Pàg. 18) La informació relativa al tractament de les queixes ha d‘estar disponible pels clients, reclamats i parts interessades. Comunicada la queixa inicial, aquesta s‘ha de registrar amb la informació de suport i amb un codi únic d‘identificació. S‘ha de fer un seguiment de la queixa al llarg de tot el procediment. La recepció de cada queixa ha de ser notificada immediatament al reclamant (per telèfon, correu postal o correu electrònic).
La Recepció de la queixa com a procediment de queixes es...(Pàg. 18) La informació relativa al tractament de les queixes ha d‘estar disponible pels clients, reclamats i parts interessades. Comunicada la queixa inicial, aquesta s‘ha de registrar amb la informació de suport i amb un codi únic d‘identificació. S‘ha de fer un seguiment de la queixa al llarg de tot el procediment. La recepció de cada queixa ha de ser notificada immediatament al reclamant (per telèfon, correu postal o correu electrònic).
La recepció de la queixa representa registrar-la, aquest registre ha d’incloure...(Pàg. 18) Una descripció de la queixa i les dades de suport corresponents. La solució sol·licitada. Els productes o pràctiques de l‘organització objecte de la queixa. La data límit per a la resposta, dades sobre la unitat administrativa i Acció immediata duta a terme (si n´hi ha). Totes les respostes són correctes.
Cadascuna de les queixes ha de ser avaluada en els termes següent...(Pàg. 18) Severitat, implicacions de seguretat. Complexitat, impacte i necessitat. impossibilitat d‘una acció immediata. Totes les respostes són correctes.
La resposta de la queixa com a procediment de queixes es...(Pàg. 18) L‘organització ha d‘oferir una resposta de la manera més àgil possible, corregir el problema i prevenir que es repeteixi en el futur. La decisió o qualsevol acció realitzada en relació amb la queixa, que sigui pertinent per al reclamant o per al personal relacionat, s‘ha de comunicar immediatament. Si el reclamant accepta la decisió o l‘acció proposada, la queixa s‘ha de resoldre i registrar. Totes les respostes són correctes.
La comunicació de la decisió de la queixa com a procediment de queixes es...(Pàg. 18) L‘organització ha d‘oferir una resposta de la manera més àgil possible, corregir el problema i prevenir que es repeteixi en el futur. La decisió o qualsevol acció realitzada en relació amb la queixa, que sigui pertinent per al reclamant o per al personal relacionat, s‘ha de comunicar immediatament. Si el reclamant accepta la decisió o l‘acció proposada, la queixa s‘ha de resoldre i registrar. Totes les respostes són correctes.
El Tancament de la queixa com a procediment de queixes es...(Pàg. 18) L‘organització ha d‘oferir una resposta de la manera més àgil possible, corregir el problema i prevenir que es repeteixi en el futur. La decisió o qualsevol acció realitzada en relació amb la queixa, que sigui pertinent per al reclamant o per al personal relacionat, s‘ha de comunicar immediatament. Si el reclamant accepta la decisió o l‘acció proposada, la queixa s‘ha de resoldre i registrar. Totes les respostes són correctes.
L’agraiment del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 18) Qualsevol manifestació de satisfacció d‘un ciutadà envers una situació, acció o servei efectuat dins de les competències i funcions de l‘administració públic. Són els actes del ciutadà o ciutadana on demana quelcom a l‘administració. Una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l‘Administració uns fets que poden ser constitutius d‘infracció administrativa a fi que, si escau, l‘Administració competent actuï corregint els fets il·lícits. Sol·licituds de persones consumidores i usuàries, empreses, entitats associatives o altres organismes o entitats de caràcter tant públic com privat, a fi que se‘ls faciliti algun aclariment o se‘ls resolguin dubtes.
La petició del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 18) Qualsevol manifestació de satisfacció d‘un ciutadà envers una situació, acció o servei efectuat dins de les competències i funcions de l‘administració públic. Són els actes del ciutadà o ciutadana on demana quelcom a l‘administració. Una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l‘Administració uns fets que poden ser constitutius d‘infracció administrativa a fi que, si escau, l‘Administració competent actuï corregint els fets il·lícits. Sol·licituds de persones consumidores i usuàries, empreses, entitats associatives o altres organismes o entitats de caràcter tant públic com privat, a fi que se‘ls faciliti algun aclariment o se‘ls resolguin dubtes.
La denúncia del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 19) Qualsevol manifestació de satisfacció d‘un ciutadà envers una situació, acció o servei efectuat dins de les competències i funcions de l‘administració públic. Són els actes del ciutadà o ciutadana on demana quelcom a l‘administració. Una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l‘Administració uns fets que poden ser constitutius d‘infracció administrativa a fi que, si escau, l‘Administració competent actuï corregint els fets il·lícits. Sol·licituds de persones consumidores i usuàries, empreses, entitats associatives o altres organismes o entitats de caràcter tant públic com privat, a fi que se‘ls faciliti algun aclariment o se‘ls resolguin dubtes.
La consulta del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 19) Qualsevol manifestació de satisfacció d‘un ciutadà envers una situació, acció o servei efectuat dins de les competències i funcions de l‘administració públic. Són els actes del ciutadà o ciutadana on demana quelcom a l‘administració. Una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l‘Administració uns fets que poden ser constitutius d‘infracció administrativa a fi que, si escau, l‘Administració competent actuï corregint els fets il·lícits. Sol·licituds de persones consumidores i usuàries, empreses, entitats associatives o altres organismes o entitats de caràcter tant públic com privat, a fi que se‘ls faciliti algun aclariment o se‘ls resolguin dubtes.
Una sol·licitud o instància es defineix com...(Pag. 19) Una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l‘Administració uns fets que poden ser constitutius d‘infracció administrativa a fi que, si escau, l‘Administració competent actuï corregint els fets il·lícits. Són els actes del ciutadà o ciutadana on demana quelcom a l‘administració. Document per mitjà del qual la persona interessada inicia un procediment administratiu per demanar o proposar quelcom a l‘administració. Sol·licituds de persones consumidores i usuàries, empreses, entitats associatives o altres organismes o entitats de caràcter tant públic com privat, a fi que se‘ls faciliti algun aclariment o se‘ls resolguin dubtes.
Quines reclamacions s’han de derivar a l’Assessoria Jurídica de l’ICS (Centre Corporatiu) o en els àmbits on s‘hagi desenvolupat la gerència territorial, s’han d’enviar a l’assessoria jurídica d’aquest territori...(Pàg. 19) Reclamacions de responsabilitat patrimonial.´ Reclamacions per pèrdues o trencamentt d‘ulleres o pròtesis, caigudes, errors en la graduació, robatoris o accidents a les instal·lacions. Reclamacions prèvies a la via judicial. Totes les respostes són correctes.
Quina resposta es correcta quan parlem de la recepció i/o acollida de la reclamació?...Pàg. 20) La persona usuària si no té raó no tindrà dret a presentar una reclamació. La persona usuària sempre té dret a presentar una reclamació, tingui o no raó en la seva demanda. La presentació de les reclamacions s‘ha de poder fer a qualsevol centre o servei de l‘Institut Català de la Salut. Ha de poder presentar les reclamacions durant tot l‘horari de funcionament dels centres o serveis.
Si el motiu de la reclamació no pertany al lloc de recepció...(Pàg. 21) la reclamació s‘ha de registrar sense la codificació de motiu i s‘ha de trametre al lloc corresponent, informant l‘usuari o usuària oportunament d‘aquest enviament. Si pertany a un altre proveïdor s‘ha d‘enviar a la regió del Servei Català de la Salut, excepte en els casos dels productes intermedis que gestiona l‘ICS. La reclamació s’ha de registrar amb codificació de motiu. Les respostes a i b són correctes.
Si un usuari o usuària vol presentar una reclamació escrita i demana que se li escrigui, cal assegurar que la lectura i la signatura del document es faci en presència de...(Pàg. 21)
a. 1 testimoni.
b. 2 testimonis.
c. 3 testimonis.
d. Cap testimoni. 1 testimoni. 2 testimonis 3 testimonis Cap testimoni.
El Comunicat de la recepció o justificant de recepció de la reclamació, es lliura a la persona usuària...(Pàg.21) Abans de 10 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 72 hores hàbils. Abans de 7 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 72 hores hàbils. Abans de 5 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 48 hores hàbils. Abans de 30 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 72 hores hàbils.
El tancament del cas i comunicat a la persona usuària de la decisió que s‘ha pres sobre la seva reclamació...(Pàg.21) Abans de 7 dies. Abans de 15 dies. Abans de trenta dies. . Abans de 90 dies.
En el cas de les reclamacions de tracte, el termini màxim de resposta s’estableix En 7 dies. En 15 dies. En 30 dies. En 90 dies.
Els responsables han de fer arribar les al·legacions a la queixa per escrit a la persona encarregada de gestionar-la; en el cas de reclamacions de tracte...(Pàg. 22) En un termini màxim de 7 dies laborables. En un termini màxim de 15 dies laborables. En un termini màxim de 30 dies laborables. En un termini màxim de 90 dies laborables.
Els expedients complets de la documentació de totes les reclamacions escrites cal conservar-los durant...(Pàg.23) Durant un mínim de 3 anys. Durant un mínim de 5 anys. Durant un mínim de 10 anys.
Durant un mínim de 15 anys.
l’usuari/a espressa la queixa...(Pàg. 23) Per escrit. Oralment. Per escrit i oralment. Totes les respostes són correctes.
Els fulls de queixes recollits s’han de conservar...(Pàg.24 ) 3 anys.
5 anys. 10 anys. 15 anys.
Els suggeriments...Quina resposta és correcta. (Pàg. 25) Poden ser presentats anònimament. No hi ha cap requeriment quant a la documentació. Es pot presentar per correu postal, en persona, per correu electrònic o fax. Totes les respostes són correctes.
Dels suggeriments formulats per escrit se n‘ha d‘enviar una resposta en un termini ordinari de...(Pàg. 26) Menys de 30 dies. Menys de 15 dies. Menys de 5 dies. Menys de 10 dies.
El més probable és que en els suggeriments, la resposta i/o la resolució es facin simultàniament...(Pàg. 26) Abans de 5 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta definitiva abans del termini màxim de 30 dies. Abans de 10 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta definitiva abans del termini màxim de 30 dies. Abans de 15 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta definitiva abans del termini màxim de 30 dies. Abans de 30 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta definitiva abans del termini màxim de 90 dies.
La resposta o la comunicació de recepció dels agraïments, cal que es faci …(Pàg. 26) Abans de 7 dies. Abans de 15 dies. Abans de 30 dies. Abans de 45 dies.
Els components motors de les habilitats socials están diferenciats en subgrups que són…(Quina resposta no és correcta)…(Pàg. 27) Els components verbals. Els components lingüistics. Els components no verbal. Els components paralingüístics.
Alguns dels components paralinguïstics són...Quina resposta no és correcta. (Pàg. 27) El volum i el to. La fluïdesa de la parla. Els gestos. La velocitat de parla.
Dins dels components cognitius, que condicionen la manera com cada persona s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix la competència cognitiva...(Pàg. 28) Fa referència a la capacitat de la persona per transformar i utilitzar la informació, tant la relativa al repertori de conductes com als senyals de l'entorn que les condicionen. Tenen relació amb la percepció, interpretació i experimentació de la realitat que fa cada persona, i com aquests elements condicionen la seva posició en la interacció. Cada persona dóna valor a un tipus d'estimulació o altre, i també dóna un valor determinat a les conseqüències de la conducta pròpia. Fan referència a la capacitat de la persona per actuar sobre la situació en la qual es produeix la interacció per tal d'adequar-la als objectius que s'ha proposat.
Dins dels components cognitius, que condicionen la manera com cada persona s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix Estratègies de codificació i constructes personal...(Pàg. 28) Fa referència a la capacitat de la persona per transformar i utilitzar la informació, tant la relativa al repertori de conductes com als senyals de l'entorn que les condicionen. Tenen relació amb la percepció, interpretació i experimentació de la realitat que fa cada persona, i com aquests elements condicionen la seva posició en la interacció. Cada persona dóna valor a un tipus d'estimulació o altre, i també dóna un valor determinat a les conseqüències de la conducta pròpia. Fan referència a la capacitat de la persona per actuar sobre la situació en la qual es produeix la interacció per tal d'adequar-la als objectius que s'ha proposat.
Dins dels components cognitius, que condicionen la manera com cada persona s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix Preferències i valors subjectiu...(Pàg. 28) Fa referència a la capacitat de la persona per transformar i utilitzar la informació, tant la relativa al repertori de conductes com als senyals de l'entorn que les condicionen. Tenen relació amb la percepció, interpretació i experimentació de la realitat que fa cada persona, i com aquests elements condicionen la seva posició en la interacció. Cada persona dóna valor a un tipus d'estimulació o altre, i també dóna un valor determinat a les conseqüències de la conducta pròpia. Fan referència a la capacitat de la persona per actuar sobre la situació en la qual es produeix la interacció per tal d'adequar-la als objectius que s'ha proposat.
Dins dels components cognitius, que condicionen la manera com cada persona s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix Sistemes i plans de regulació...(Pàg. 28) Fa referència a la capacitat de la persona per transformar i utilitzar la informació, tant la relativa al repertori de conductes com als senyals de l'entorn que les condicionen. Tenen relació amb la percepció, interpretació i experimentació de la realitat que fa cada persona, i com aquests elements condicionen la seva posició en la interacció. Cada persona dóna valor a un tipus d'estimulació o altre, i també dóna un valor determinat a les conseqüències de la conducta pròpia. Fan referència a la capacitat de la persona per actuar sobre la situació en la qual es produeix la interacció per tal d'adequar-la als objectius que s'ha proposat.
Dintre dels components afectivoemocionals, El comportament de la persona en les relacions socials depèn de...Pàg. 28) Les capacitats de les persones. Els coneixements i estratègies de les persones. Les destreses cognitives com de la disposició, la intenció i la motivació de la persona. Totes les respostes són correctes.
Són algunes habilitats comunicatives... (Pàg. 28) Escoltar activament. Postura i moviments naturals. Resumir Veu i pronunciació. Totes les respostes són correctes.
El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a...(Pàg.30) La seguretat pública. Els drets dels menors d‘edat. La intimitat i els altres drets privats legítims. El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. Totes les respostes són correctes.
101. Les sol·licituds d‘accés a la informació pública es poden presentar per qualsevol mitjà, inclosos els electrònics, sempre que permetin deixar constància dels requisits. Una vegada presentada la sol·licitud, s‘ha de notificar al sol·licitant la recepció de la sol·licitud indicant. Quina resposta no és correcta..(Pag. 33) El dia de recepció. L‘òrgan responsable de resoldre-la. La data mínima per a resoldre. La persona responsable de la tramitació.
Quines resolucions poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d‘Accés a la Informació Públic encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d‘accés a la informació pública resolt objecte?...(Pàg. 33) Les resolucions expresses en matèria d‘accés a la informació pública. Les resolucions presumpte en matèria d‘accés a la informació pública. Si s’escau, les resolucions que resolguin el recurs de reposició. Totes les respostes són correctes.
Cal tenir en compte que el dret a la confidencialitat no és absolut i hi estan reconegudes diferents excepcions, entre les quals cal destacar les següents...Quina resposta no és correcta.(Pàg. 34) Quan el professional consideri oportú no tenir en compte el dret a la confidencialitat. Quan mantenir la confidencialitat pot significar un perill o perjudici rellevant per a altres persones. Quan el mateix pacient autoritzi la revelació d'informació a tercers, la qual cosa no significa l‘obligació del professional de facilitar-la. Quan mantenir la confidencialitat esdevingui un perjudici per al mateix pacient, la qual cosa és especialment important en el cas de maltractaments.
El control sobre les nostres dades personals s'exerceix a través dels anomenats drets ARCO o drets d'habeas data, que donen a la persona la potestat de protegir aquesta informació i d'exercir-hi un control efectiu...Quina resposta no és correcta. Dret d’accés. Dret de reconeixement. Dret de rectificació. Dret de cancel·lació. Dret de cancel·lació.
Quina és una autoritat independent que vetlla perquè les entitats que tracten les nostres dades respectin el dret a la protecció de dades de caràcter personal. Des d'aquesta institució també informem les persones sobre els seus drets, com s'exerceixen i què poden fer en cas que no siguin respectats...(Pàg. 34) L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). L’Autonomia Catalana de Protecció de dades (APDCAT). L’acord Català de Protecció de dades (APDCAT). L’Accés Català de Protecció de dades (APDCAT).
Quins drets tenim sobre les nostres dades personals. Quina resposta no és correcta...(Pàg. 35) Dret d'accés. Dret de rectificació. Dret de cancel·lació. Dret d’oposició. Totes les respostes són correctes.
Què és el Dret d’accés...(Pàg. 35) És el dret d'un mateix a sol·licitar i obtenir informació gratuïtament sobre si les seves dades personals es tracten, amb quina finalitat i quins usos concrets, d'on s'han tret, si s'han comunicat o es pretenen comunicar i a qui. És el dret d'un mateix a rectificar gratuïtament les seves dades personals quan siguin errònies o incompletes. És el dret d'un mateix a suprimir gratuïtament les seves dades personals quan siguin inadequades, excessives o innecessàries, o quan es conservin durant un temps superior al que pertoqui, o siguin contràries a la LOPD. És el dret d'un mateix a sol·licitar gratuïtament que no es tractin les seves dades personals o, es cessi el seu tractament, si aquest s‘hagués iniciat anteriorment.
Què es el Dret de rectificació...(Pàg. 36) És el dret d'un mateix a sol·licitar i obtenir informació gratuïtament sobre si les seves dades personals es tracten, amb quina finalitat i quins usos concrets, d'on s'han tret, si s'han comunicat o es pretenen comunicar i a qui. És el dret d'un mateix a rectificar gratuïtament les seves dades personals quan siguin errònies o incompletes. És el dret d'un mateix a suprimir gratuïtament les seves dades personals quan siguin inadequades, excessives o innecessàries, o quan es conservin durant un temps superior al que pertoqui, o siguin contràries a la LOPD. És el dret d'un mateix a sol·licitar gratuïtament que no es tractin les seves dades personals o, es cessi el seu tractament, si aquest s‘hagués iniciat anteriorment.
Què es el Dret de cancel.lació...(Pàg. 38) És el dret d'un mateix a sol·licitar i obtenir informació gratuïtament sobre si les seves dades personals es tracten, amb quina finalitat i quins usos concrets, d'on s'han tret, si s'han comunicat o es pretenen comunicar i a qui. És el dret d'un mateix a rectificar gratuïtament les seves dades personals quan siguin errònies o incompletes. És el dret d'un mateix a suprimir gratuïtament les seves dades personals quan siguin inadequades, excessives o innecessàries, o quan es conservin durant un temps superior al que pertoqui, o siguin contràries a la LOPD. És el dret d'un mateix a sol·licitar gratuïtament que no es tractin les seves dades personals o, es cessi el seu tractament, si aquest s‘hagués iniciat anteriorment.
Què es el Dret d’oposició...(Pàg. 38) És el dret d'un mateix a sol·licitar i obtenir informació gratuïtament sobre si les seves dades personals es tracten, amb quina finalitat i quins usos concrets, d'on s'han tret, si s'han comunicat o es pretenen comunicar i a qui. És el dret d'un mateix a rectificar gratuïtament les seves dades personals quan siguin errònies o incompletes. És el dret d'un mateix a suprimir gratuïtament les seves dades personals quan siguin inadequades, excessives o innecessàries, o quan es conservin durant un temps superior al que pertoqui, o siguin contràries a la LOPD. És el dret d'un mateix a sol·licitar gratuïtament que no es tractin les seves dades personals o, es cessi el seu tractament, si aquest s‘hagués iniciat anteriorment.
El termini per respondre el dret d’accés?...Pàg. 35) Si la persona responsable contesta, però no hi adjunta la informació que es demana, té 5 dies hàbils, a partir del moment en què ha contestat, per fer efectiu el dret d'accés. En el cas que no es disposi de dades de l'interessat, se li comunicarà igualment en el termini d'un mes. Si la persona responsable contesta, però no hi adjunta la informació que es demana, té 10 dies hàbils, a partir del moment en què ha contestat, per fer efectiu el dret d'accés. En el cas que no es disposi de dades de l'interessat, se li comunicarà igualment en el termini d'un mes. Si la persona responsable contesta, però no hi adjunta la informació que es demana, té 15 dies hàbils, a partir del moment en què ha contestat, per fer efectiu el dret d'accés. En el cas que no es disposi de dades de l'interessat, se li comunicarà igualment en el termini d'un mes. Si la persona responsable contesta, però no hi adjunta la informació que es demana, té 30 dies naturals, a partir del moment en què ha contestat, per fer efectiu el dret d'accés. En el cas que no es disposi de dades de l'interessat, se li comunicarà igualment en el termini d'un mes.
El termini per respondre el dret de rectificació?...Pàg. 37) La persona responsable té 10 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 15 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 30 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 45 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets.
El termini per respondre el dret de cancel·lació?...Pàg. 39) La persona responsable té 7 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 10 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 15 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 30 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets.
El termini per respondre el dret d’oposició?...Pàg. 40) La persona responsable té 10 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 15 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 30 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets. La persona responsable té 45 dies per contestar des que rep la sol·licitud o des del dia en què, si és el cas, s'hagin esmenat els errors de la sol·licitud, i ho ha de fer tant si té les dades com si no les té. Si no contesta dins aquest termini, s'hi pot interposar reclamació de tutela de drets.
El termini per respondre el dret a revocar el consentiment?...(Pàg. 41) La persona responsable ha de deixar de tractar les dades en el termini màxim de 7 dies des que en rep la sol·licitud. Si la persona titular de les dades demana la confirmació d'aquest cessament, la persona responsable li ha de respondre expressament. La persona responsable ha de deixar de tractar les dades en el termini màxim de 10 dies des que en rep la sol·licitud. Si la persona titular de les dades demana la confirmació d'aquest cessament, la persona responsable li ha de respondre expressament. La persona responsable ha de deixar de tractar les dades en el termini màxim de 15 dies des que en rep la sol·licitud. Si la persona titular de les dades demana la confirmació d'aquest cessament, la persona responsable li ha de respondre expressament. La persona responsable ha de deixar de tractar les dades en el termini màxim de 30 dies des que en rep la sol·licitud. Si la persona titular de les dades demana la confirmació d'aquest cessament, la persona responsable li ha de respondre expressament.
|
