Com es dividia la societat romana? Patricis Privilegiats Nobles Cavallers No privilegiats Clients.
Es pot caure a l’esclavitud per: Malaltia Presoners de guerra Pena per un delicte Deutes Ser fill d’esclau Mala sort.
L’estat romà repartia aliments als més pobres. Vertader Fals.
Plebeus dedicats al comerç i a cobrar impostos. Patricis Nobles Cavallers.
Ciutadans rics descendents dels primers habitants de Roma, propietaris de les terres. Patricis Nobles Cavallers.
Plebeus enriquits amb el comerç i la guerra. Patricis Nobles Cavallers.
Majoria de gent dedicada a l’agricultura, artesania i petit comerç o a l’exèrcit.
Gent pobra que es posa sota la tutela d’un home ric que els ajuda a canvi del suport polític. Esclaus Clients Plebs.
En quin any comença l'imperi romà?.
Els plebeus van lluitar contra els privilegiats per obtenir més drets en les nomenades guerres civils. Vertader Fals.
August va dividir la classe privilegiada en dos ordres: Consular Senatorial Edil Eqüestre Questor.
En quin any va caure l'imperi romà d'occident?.
En època republicana hi ha tres òrgans de govern: Quines? Curia Magistratures Apel·la Assemblees Senat Eklèsia.
Les magistratures s’encarregaven de:
Funcions religioses Funcions administratives Funcions econòmiques Funcions judicials Funcions militars.
Les magistratures més importants formen la carrera política que finalitza amb el consolat. Quin nom rep ?.
Magistratura romana que feien els censos dels ciutadans i vetllen pels bons costums Qüestor Edil Pretor Cònsol Censor.
Magistratura romana que Administra el tresor públic Qüestor Edil Pretor Cònsol Censor.
Magistratura romana per l'administració municipal Qüestor Edil Pretor Cònsol Censor.
Magistratura romana que té el poder judicial i administratiu Qüestor Edil Pretor Cònsol Censor.
Magistratura romana que governa la ciutat Qüestor Edil Pretor Cònsol Censor.
Principals funcions dels senadors. Administren justícia Feien els censos dels ciutadans Cobren impostos Llista dels senadors Vetllen pels bons costums Recluten l'exèrcit Administren la hisenda pública.
Nom dels representant del poble en el senat romà. Cònsol Edil Tribú de la plebs Censor.
El tribú de la plebs pot vetar les decisions dels magistrats sense anul•lar-les, tret de les decisions dels dictadors i el Senat. Vertader Fals.
És un cònsol que té el poder absolut per 6 mesos en casos molt greus, nomenat pel Senat a proposta d’un altre Cònsol.
Els magistrats eren elegits per un període d’un any, tret dels censors que era de 5 anys; no poden repetit el càrrec fins passats 10 anys. Vertader Fals.
Per cada magistratura s’elegien dos magistrats amb el mateix poder. Vertader Fals.
Nom donat a les reunions de ciutadans per elegir les magistratures.
Principals assembles romanes Assemblea Curiada Assemblea senata Assemblea centuriata Assemblea manipulata Assemblea per tribus Assemblea general.
Característiques de l'Assemblea centuriata Formada per la plebs distribuïda per classes i centúries. Formada només per patricis Votava les lleis Donava el comandament als magistrats electes Decidia sobre la pau i la guerra Tribunal suprem Resolia afers privats.
Característiques de l'Assemblea per tribus Formada per la plebs distribuïda per classes i centúries. Era el poble distribuït per tribus Votava les lleis Elegeix magistrats Decidia sobre la pau i la guerra Tribunal suprem.
Característiques de l'Assemblea Curiada Formada per la plebs distribuïda per classes i centúries. Formada només per patricis Votava les lleis Donava el comandament als magistrats electes Decidia sobre la pau i la guerra Tribunal suprem Resolia afers privats.
Identifica la funció falsa del senat romà Ratifica les lleis S’encarrega de les finances de l’estat Política exterior Organització de les províncies Religió Política interior.
Amb l’imperi el Senat romà va ser de gran importància al fer de consell de l’emperador. Fals Vertader.
El dret i la llengua són una de les aportacions més importants dels romans a la cultura occidental. Vertader Fals.
Dret civil que afecta als ciutadans romans.
Dret de Gents que afecta a ciutadans i no ciutadans.
Nom donat als costums dels avantpassats.
Els magistrats i pontífex eren els únics que coneixien el dret i l’aplicaven al seu aire. Vertader Fals.
En quin any es fan les primeres lleis escrites a Roma?.
Nom donat a les decisions de l’assemblea de la plebs.
Normes amb valor de llei a partir de Dioclecià al segle III.
Nom del pretor destinat a la justícia pels no romans.
En quin lloc els romans realitzaven la Justícia?.
Desaparegut l’imperi romà d’occident l’any 476, el dret civil romà va perviure a Orient, al segle VI Justinià el va refondre en l’anomenat ...
El fonament de la societat romana era la ... casa família religió llei tradició.
Quin era el càstig per no pagar els deutes a Roma? L'esclavitud La forca Tallar el cap Ser gladiador.
La Mater Familias rica, solia tenir esclaves per ajudar-la. Vertader Fals.
|
