1- TEMA: Filogènia de la conducta

Quina és la definició principal d'etologia?. L'estudi dels processos neuronals interns. L'estudi de la conducta des d'una perspectiva evolucionista. L'estudi exclusiu de la conducta humana. L'anàlisi dels hàbits d'alimentació dels animals.

Quin és l'objectiu del cànon de Morgan?. Identificar la conducta més complexa en cada espècie. Analitzar les conductes humanes exclusivament. Interpretar la conducta utilitzant processos psicològics més simples sempre que sigui possible. Justificar les conductes complexes sense proves empíriques.

Segons la teoria sintètica de l'evolució, què determina els canvis en una població?. L'atzar i les mutacions exclusivament. La interacció entre la variabilitat genètica i les condicions ambientals. L'herència de característiques adquirides durant la vida. La selecció natural només en espècies aïllades.

Quin exemple correspon a una homologia de conducta?. Les ales dels insectes i dels ocells. Els reflexos de prensió en cries de primats. Les estructures socials similars entre rates-talps i formigues. El cant dels canaris després d'observar altres espècies.

Quina característica defineix un estímul signe?. Sempre és un estímul intern. Activa un patró fix de conducta només en circumstàncies específiques. És innecessari per desencadenar conductes complexes. Pot ser qualsevol estímul visual.

Què s'entén per "empremta filial"?. L'aprenentatge d'hàbits alimentaris durant el desenvolupament. La preferència per individus del mateix sexe durant l'aparellament. El seguiment del primer objecte en moviment percebut després del naixement. L'aversió cap a individus amb característiques similars.

Quin mecanisme permet la diferenciació entre dues espècies en una especiació simpàtrica?. L'aïllament geogràfic de la població original. L'adaptació a nous nínxols ecològics dins la mateixa regió. La deriva genètica causada per un coll d'ampolla. Els canvis ràpids en les freqüències al·lèliques per mutacions.

Què implica l'adaptació filogenètica?. La modificació de la conducta a partir de l'aprenentatge exclusiu. La presència de patrons conductuals fixats genèticament. La capacitat d'adaptació a canvis ambientals ràpids. L'aprenentatge de noves conductes a partir de la societat.

Què representa un arbre filogenètic arrelat?. Les relacions entre espècies sense tenir en compte el temps. La seqüència d'adaptacions conductuals al llarg de generacions. L'ancestre comú més recent de totes les espècies representades. Una representació gràfica només de trets morfològics.

Quin dels següents exemples representa una evolució convergent?. Les ales dels ratpenats i les extremitats anteriors dels dofins. La morfologia externa dels taurons i els dofins. Els ossos polars i els ossos bruns. Les estratègies reproductives dels mamífers placentaris i marsupials.

Segons els mecanismes evolutius, què indica la deriva genètica?. És un procés dirigit per la selecció natural en grans poblacions. Afavoreix l'increment de la diversitat genètica dins d'una població. Pot provocar canvis al·lèlics significatius en poblacions petites per atzar. Està limitada exclusivament als organismes unicel·lulars.

Quin és l'objectiu principal d'un etograma en l'estudi de la conducta?. Identificar els patrons de conducta exclusius d'una situació particular. Establir una llista completa i exhaustiva de totes les conductes d'una espècie. Comparar les conductes de diferents espècies en situacions de conflicte. Analitzar les reaccions físiques davant estímuls externs.

Quina diferència principal hi ha entre adaptacions filogenètiques i ontogenètiques?. Les filogenètiques són apreses i flexibles, mentre que les ontogenètiques són genèticament programades. Les filogenètiques estan fixades genèticament i les ontogenètiques permeten ajustar-se a canvis ambientals. Les ontogenètiques no tenen cap relació amb l'aprenentatge, mentre que les filogenètiques sí. Les ontogenètiques són avantatjoses en entorns constants, mentre que les filogenètiques ho són en entorns canviants.

Quina afirmació és correcta sobre l'empremta sexual en humans?. L'empremta sexual positiva implica evitar individus del mateix entorn familiar. L'efecte Westermarck genera aversió cap a individus amb els quals s'ha compartit la infantesa. L'empremta sexual només s'aplica a espècies altricials. No existeix evidència empírica que relacione empremtes sexuals amb la preferència de parella.

En quin cas es podria produir una especiació al·lopàtrica?. Una població es divideix per una barrera geogràfica i les dues parts desenvolupen diferències genètiques amb el temps. Una població desenvolupa nínxols ecològics diferents dins el mateix territori. Dos individus d'espècies diferents es creuen i generen una nova espècie híbrida. Les freqüències al·lèliques canvien de manera uniforme dins d'una mateixa població.

Quina funció té la selecció natural en el canvi evolutiu?. Afavoreix les mutacions aleatòries dins d'una població. Incrementa la variabilitat genètica sense tenir en compte la supervivència. Afavoreix els individus amb característiques adaptatives per sobreviure i reproduir-se. Actua només quan una població experimenta aïllament reproductiu.

Què implica el concepte d'“Umwelt”?. El conjunt d'estímuls percebuts per una espècie segons les seves capacitats sensorials. El context evolutiu de la conducta d'una espècie. L'impacte de l'entorn social en l'aprenentatge d'una conducta. Les similituds conductuals entre espècies amb histories evolutives diferents.

Quin dels següents NO és un mecanisme prezigòtic d’aïllament reproductiu?. Diferències en la conducta de festeig. Incompatibilitat dels gàmetes. Esterilitat dels híbrids. Aïllament temporal o estacional.

Com afecta l'efecte del coll d'ampolla la diversitat genètica d'una població?. Incrementa la diversitat genètica afavorint la mutació. Redueix la diversitat genètica perquè només uns pocs individus sobreviuen i transmeten els seus gens. Genera noves espècies per selecció natural accelerada. Només afecta les poblacions petites i amb alta variabilitat inicial.

Quina afirmació sobre l'evolució paral·lela és correcta?. Els organismes amb ancestres remots desenvolupen fenotips similars per adaptar-se a entorns iguals. Espècies amb ancestres comuns que havien divergit evolucionen fenotípicament de manera semblant per adaptar-se a entorns similars. Les espècies relacionades genèticament evolucionen de manera diferent a causa de pressions ambientals úniques. És un mecanisme exclusiu d'especiació simpàtrica.

Quina relació tenen els mecanismes immediats amb les quatre causes de la conducta?. Proporcionen una explicació sobre com les adaptacions evolutives es manifesten en una espècie. Són les condicions neuronals, hormonals o ambientals que actuen de manera directa sobre la conducta en un moment concret. Inclouen factors genètics que expliquen l'origen evolutiu d'una conducta. Es limiten a explicar conductes apreses en períodes crítics del desenvolupament.

Com es relaciona la selecció natural amb l’eficàcia biològica d’un individu?. Incrementa la variabilitat genètica dins d'una població. Determina quins individus sobreviuen segons la seva capacitat d’adaptació i reproducció en un entorn concret. És un procés exclusiu d’espècies que presenten adaptacions filogenètiques complexes. Es basa només en l’èxit reproductiu dels individus amb mutacions favorables.

En què es basa la noció d'exaptació?. L’ús d’una morfologia prèvia per efectuar una funció actual que no estava prevista inicialment. La modificació genètica per adaptar-se a noves condicions ambientals. L’especialització genètica d’un organisme a llarg termini. L’aprenentatge de noves conductes gràcies a les pressions evolutives.

Quina evidència recolza l’existència d’un ancestre comú entre espècies relacionades?. Els trets morfològics i conductuals anàlegs que comparteixen. Les homologies genètiques i morfològiques que reflecteixen trets compartits per herència. La presència de conductes similars entre espècies no emparentades. Les diferències en les estratègies reproductives dins d’un mateix grup taxonòmic.

Quin dels següents exemples il·lustra una adaptació ontogenètica?. La construcció de nius per part de canaris captius sense material de construcció. La millora en l’ús d’eines pels aufranys gràcies a l'experiència. La resposta del bec dels pollets de gavià argentat en presència d’un estímul signe. Els moviments de caça de les aus rapinyaires fixats genèticament.

Què diferencia una especiació simpàtrica d'una especiació al·lopàtrica?. L’especiació simpàtrica només ocorre en organismes aïllats geogràficament. L’especiació al·lopàtrica es produeix sense cap barrera geogràfica entre les poblacions. L’especiació simpàtrica implica la divergència dins d’una mateixa àrea geogràfica sense aïllament físic. L’especiació al·lopàtrica està limitada exclusivament a poblacions petites.

En el context dels mecanismes evolutius, quin paper té l’efecte fundador?. Incrementa la diversitat genètica en grans poblacions. Genera noves espècies exclusivament per mutació genètica. Redueix la variabilitat genètica en una població petita separada de la seva població original. Es limita a les espècies amb reproducció sexual.

Quin exemple representa millor una homologia morfològica?. Les ales de ratpenats i ocells. Les extremitats anteriors dels humans i dels gossos. Les ales de les papallones i els ocells. Els becs de diferents espècies de pinsans de les Galápagos.

Quin procés explica millor la radiació adaptativa?. L'extinció d'una espècie a causa de canvis ambientals ràpids. La diversificació d'una població ancestral en múltiples espècies adaptades a diferents nínxols ecològics. La substitució d’una espècie per una altra a través de l’evolució gradual. L'adaptació genètica dins d'una mateixa població sense formació d'espècies noves.

Quin mecanisme evolutiu pot explicar un canvi ràpid en la freqüència al·lèlica dins d'una població petita?. Selecció natural. Deriva genètica. Mutacions induïdes per l'entorn. Flux genètic continu entre poblacions properes.

Quin és l'efecte principal d’una barrera geogràfica en l’especiació al·lopàtrica?. Afavoreix la convergència evolutiva entre les poblacions aïllades. Limita el flux genètic, permetent que cada població desenvolupi adaptacions independents. Garanteix la preservació de la diversitat genètica en ambdues poblacions. Impedeix que les mutacions es manifestin dins de les poblacions.

Què indica la teoria sintètica de l’evolució?. Que la mutació és l'únic mecanisme que explica l’evolució biològica. Que la selecció natural i la genètica de poblacions són fonamentals per explicar l’evolució. Que les adaptacions evolutives només es manifesten en organismes multicel·lulars. Que l’evolució només afecta les espècies amb alta variabilitat genètica inicial.

Com contribueix el flux genètic a la diversitat dins d’una població?. Incrementa les diferències genètiques entre poblacions separades. Homogeneïtza les característiques genètiques entre poblacions pròximes. Garanteix la supervivència de mutacions específiques en grans poblacions. Redueix l'adaptació de la població a l’entorn local.

Quina de les següents NO és una afirmació correcta sobre la selecció natural?. Actua sobre individus, però afecta poblacions a llarg termini. Afavoreix els trets genètics que incrementen l’eficàcia biològica en un entorn concret. Garanteix que totes les espècies progressin cap a formes més complexes. És influenciada per factors ecològics i socials.

Què implica l’efecte fundador en una nova població?. L’estabilització de les freqüències al·lèliques originals en la nova població. Una reducció de la variabilitat genètica a causa de la separació d’una petita població inicial. L’augment automàtic de la diversitat genètica en la nova població. L’aparició de nous trets conductuals per pressió selectiva immediata.

Quina afirmació descriu millor l’exaptació?. Una estructura desenvolupada originalment per una funció que més tard s'utilitza per una altra. Una modificació evolutiva que respon directament a pressions ambientals actuals. L'adaptació d'una població a un entorn canviant gràcies a mutacions. L’evolució de conductes complexes a partir d’experiències socials.

Quina és la funció principal d’un catàleg de conducta?. Establir un llistat exhaustiu de totes les conductes possibles d’una espècie. Registrar una mostra limitada de conductes observades en un temps determinat. Comparar les conductes entre espècies que comparteixen entorns similars. Crear una base de dades genètica per analitzar la filogènia de la conducta.

Quina afirmació sobre l’evolució convergent és correcta?. Implica l’adaptació de poblacions properes filogenèticament a entorns similars. Resulta en fenotips similars en espècies amb ancestres comuns remots. Es basa exclusivament en l’adaptació a nínxols ecològics diferents. Es manifesta únicament en espècies socials i col·laboratives.

Què succeeix durant un procés de cladogènesi?. Una espècie acumula canvis progressius fins a convertir-se en una nova espècie. Una espècie es divideix en diverses poblacions que evolucionen de manera independent. Una població adapta les seves característiques genètiques a un únic nínxol ecològic. Es produeix una reducció en la diversitat genètica dins d’una espècie.

Quin procés pot donar lloc a una evolució paral·lela?. Dues poblacions properes filogenèticament divergeixen inicialment però després desenvolupen fenotips similars per adaptar-se a entorns semblants. Les espècies properes divergeixen per adaptar-se a nínxols ecològics totalment diferents. Dues espècies amb ancestres remots desenvolupen fenotips iguals en entorns similars. Les poblacions amb alta variabilitat genètica s’homogeneïtzen gràcies al flux genètic.