Què entenem per autoprotecció? a. Conjunt de mesures que les persones poden utilitzar per a elles mateixes i que no afectaran ni el seu entorn ni els seus béns però sí els seus hàbits. b. Conjunt de mesures que les persones poden utilitzar per a elles mateixes amb la finalitat de preservar la seva pròpia seguretat així com la de les persones del seu entorn i la dels seus béns. c. Conjunt de mesures personals que evitaran que es produeixi una agressió però no augmentaran el sentiment de seguretat del policia. d. Cap resposta és correcta.
Quina d'aquestes afirmacions no és correcta amb relació a la seqüència bàsica d'una agressió? a. L'agressió no es pot avortar tallant les fonts d'informació, això només la dificultarà. b. És important no estereotipar la persona que recull la informació, pot ser-ho qualsevol persona, sota qualsevol aparença. c. L'informador sap adaptar-se a l'entorn i al lloc ja que prèviament ha observat els hàbits bàsics de la víctima. d. La recopilació d'informació per preparar una agressió, la planificació i l'execució es converteixen en un treball més dificultós si hi ha problemes per fixar els costums de l'objectiu.
Són mesures d'autoprotecció aplicables a la vida diària… a. Cal mirar per l'espiell abans de sortir de casa. b. Totes les respostes són correctes. c. No s'ha de seguir sempre el mateix recorregut per anar a treballar. d. No s'ha de fer referència sobre la feina a persones o en entorns que no es coneguin.
Quina d'aquestes afirmacions no és correcta? a. Totes les activitats comporten alguna mena de risc, des de pujar unes escales fins a caminar a la nit en un pàrquing, per això els riscos no s'han d'exagerar però tampoc s'han de minimitzar. b. La seguretat es pot garantir al 100% si no caiem en el més gran enemic de l'autoprotecció que és la rutina. c. No podem pretendre organitzar la nostra vida al voltant de la por, és per aixó que prenem mesures d'autoprotecció. d. La rutina és la repetició sistemàtica i inconscient de certs patrons de comportament com ara sortir de casa a la mateixa hora, fer sempre el mateix recorregut, etc.
L'aplicació de mesures d'autoprotecció té com a objectius… a. Evitar l'agressió. b. Cap resposta és correcta. c. Dissuadir l'agressor. d. Repel·lir l'agressió.
Si les mesures d'autoprotecció no dissuadeixen l'agressor, què ens ajudarà a frustrar l'atac o a minimitzar-ne els efectes? a. Conèixer tècniques de defensa personal. b. Les habilitats socials i comunicatives. c. La formació i les habilitats personals. d. Els mitjans o estris de defensa i les habilitats personals.
Per què és important guardar i reservar la informació coneguda com a policies? a. Quan un policia revela una informació sense autorització en un lloc o a persones no vinculades a la seva professió, en perd el control i no sap on pot anar a parar ni a qui li arribarà. b. Difondre dades a la xarxa pot suposar la comissió d'una infracció penal, administrativa o disciplinària. c. Totes les respostes són correctes. d. Abans de transmetre informació de caire policial o sensible cal preguntar-se si és necessari fer-ho, sobretot si no disposem d'un altre mitjà per fer-ho.
La seqüència bàsica d'una agressió és: a. Escollir la víctima, planificació i execució. b. Recopilació d'informació, escollir lloc idoni i moment de vulnerabilitat. c. Recopilació d'informació, planificació i execució. d. Cap de les respostes és correcta.
És una mesura d'autoprotecció en les noves tecnologies… a. Totes les respostes són correctes. b. Saber el que no pots protegir. c. Conèixer els nostres drets com a usuaris. d. Limitar l'accés al nostre compte en totes les publicacions.
La rutina és… a. La repetició sistemàtica i inconscient de certs patrons de comportament. b. La repetició involuntària d'accions en el nostre dia a dia motivades pel ritme que portem. c. La resposta del nostre subconscient davant d'accions que fem diàriament i a les quals no donem cap importància. d. Les respostes a i c són correctes.
Què entenem per planificació? a. És el conjunt de mesures genèriques i específiques basades en accions que tendeixen a garantir la seguretat de les persones i els agents. b. És el conjunt de circumstàncies i d'estratègies de caire policial que pot controlar un policia en una intervenció policial. c. És el pla d'acció previ a tota intervenció policial en matèria de seguretat ciutadana. d. És el pla per salvar les situacions imprevistes dins d'una actuació.
Què és un imprevist quan parlem d'actuacions policials? a. Resposta ràpida i eficaç d'un policia davant d'una situació que no estava planificada. b. Incidència que podem trobar en una intervenció i que ens obliga a canviar les previsions o les planificacions. c. Incidència que podem trobar en una intervenció que ens ajudarà a estar activats i a donar una resposta més encertada a la situació plantejada. d. Cap de les respostes és correcta.
Què cal fer abans d'iniciar el servei per tal d'evitar imprevistos? a. Demanar ajuda als companys amb més experiència. b. Repassar tot el material necessari per al servei. c. Prestar molta atenció al brífing. d. Recordar les anàlisis fetes sobre actuacions passades.
La policia ha de donar una resposta ràpida i eficaç, sempre subordinada a l'ordenament constitucional i als principis bàsics que estableix la LOFCS, la Llei 10/94 i la Llei 16/91. Tenint en compte aquests principis la intervenció es pot dividir en les parts següents: a. Pla previ, actuació i autocrítica. b. L'actuació, restabliment de la normalitat i autocrítica de l'actuació. c. Planificació, acció, tornada a la calma i autocrítica. d. Aproximació, actuació, restabliment de la normalitat i autocrítica de l'actuació.
Després d'una actuació, en la fase del després cal: a. Anàlisis d'assoliment d'objectius de la intervenció. b. Mantenir-se serè i deixar una sortida airosa. c. Restablir la normalitat i fer judici crític. d. Activar-se per no cometre errades en el següents serveis.
Quina d'aquestes afirmacions no és una norma general en les intervencions policials? a. Planificar i repartir les funcions dels i de les agents abans de la intervenció. b. Tractar educadament i correctament les persones. c. Adaptar-se a l'entorn i a la situació que ens trobem. d. Totes les respostes són correctes. .
L'agent de policia ha de tenir sempre present en una intervenció quin és el motiu per fer-la i… a. Quin objectiu personal com a agent de policia és té en cada moment. b. Recordar que en qualsevol moment la persona amb la qual s'interactua podria ser un familiar propi. c. Cap de les respostes és correcta. d. Quina actitud té la persona o persones amb les quals està tractant i actuar d'acord amb els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.
Quina d'aquestes afirmacions serà important tenir en compte en el treball en binomi? a. Els agents han de saber desplaçar-se en binomi d'acord amb els moviments del ciutadà. b. És molt important la coordinació del binomi. c. Els agents seran un binomi dins de l'actuació però treballaran de manera unilateral com a agents individuals per prendre decisions. d. Les respostes a i b són correctes.
Quin d'aquests factors no incideix en la intervenció ni la pot modificar? a. El binomi que durà a terme l'actuació. b. L'ambient que envolta la intervenció. c. Els mitjans dels quals es disposa, materials i humans. d. El subjecte passiu de la intervenció.
Entenem per situació de risc mitjà: a. Quan hi ha indicis de perill però estem davant del treball quotidià d'un policia. b. Quan hi ha indicis de perill imminent i hi ha probabilitats d'enfrontament. c. Quan hi ha indicis de perill, fets o expressions que fan que s'hagi de reforçar l'atenció i prendre precaucions suplementàries. d. Quan estem davant d'un risc mínim però sense que impliqui estar en alerta sistemàticament.
Què entenem per transceptor? a. L'equip format per diversos transmissors. b. L'equip format per diversos receptors de senyals. c. L'equip format per un transmissor i un receptor. d. L'equip format per una emissora central i diversos receptors secundaris.
Quins tipus de transceptors podem trobar? a. Amb fils o via ràdio. b. Portàtil, mòbil i fix. c. Fixos i mòbils. d. RESCAT, ÀGORA i NEXUS.
Què s'entén per codi alfanumèric? a. Codi per definir paraules clau o numeracions concretes, accions o instruccions a fer per part dels membres d'un equip operatiu de treball. b. Regles bàsiques universals de comunicació via emissora. c. Codi propi de cada organització amb paraules clau per definir llocs i personalitats. d. Codi utilitzat arreu del món per establir comunicacions via ràdio que s'aplica per lletrejar paraules.
Quins aspectes hem de tenir en compte a l'hora d'utilitzar de forma òptima les comunicacions? a. Conèixer el funcionament dels equips a utilitzar. b. Hem de comunicar amb la màxima rapidesa possible per no ocupar el canal de comunicació massa temps. c. S'han de respectar les formes i protocols establerts. d. Les respostes a i c són correctes.
Quines de les següents afirmacions són algunes de les principals normes de comunicació via ràdio? a. Totes les respostes són correctes. b. El relat dels fets ha de seguir un ordre cronològic. c. S'ha d'utilitzar un llenguatge impersonal i tractament de vostè. d. Han de ser frases curtes, clares, precises i no contradictòries.
Quines de les següents afirmacions són algunes de les principals normes de comunicació via ràdio? a. Evitar parlar amb monosíl·labs (sí, no, bé, etc.). b. Per iniciar la comunicació, en primer lloc es diu l'indicatiu de la pròpia unitat i a continuació a la unitat a la qual es dona atenció. c. Per dir “sí”, com a conformitat, s'ha de dir “afirmatiu”. Per dir “no” s'ha de dir “negatiu”. d. Les respostes a i c són correctes.
Què entenem per indicatiu? a. Regles bàsiques universals de comunicació via emissora. b. Codi utilitzat arreu del món per establir comunicacions via ràdio que s'aplica per lletrejar paraules. c. Són una sèrie de codis numèrics que identifiquen instruccions a fer (anar a, arribat al lloc, etc.). d. Són una sèrie de paraules en clau que identifiquen llocs, persones, càrrecs, serveis, etc., de manera que un oient aliè no pugui identificar-los.
Referent al nivell d'audició: a. S'ha establert un codi de nivell d'audició comprès entre 1 i 5, entenent que 5 és baix i 1 és alt. b. S'ha establert un codi de nivell d'audició comprès entre 1 i 10, entenent que 1 és baix i 10 és alt. c. S'ha establert un codi de nivell d'audició comprès entre 1 i 5, entenent que 1 és baix i 5 és alt. d. S'ha establert un codi de nivell d'audició comprès en tres nivells, alt, mitjà i baix.
Quines respostes podem rebre per part de sala quan es consulten filiacions a la base de dades? a. No consta, blanc, marró, vermell i negre. b. No consta, blanc, marró, vermell, ambre, blau i negre. c. Blanc res pendent, marró, vermell, blau i negre. d. No consta, blanc, marró, vermell, ambre, blau, negre i verd.
Si sala ens dona resposta d'una consulta a les bases de dades policials dient que la persona que hem passat és blanc, això voldrà dir que: a. Ha estat detinguda en alguna ocasió però no té res pendent. b. No ha estat mai detinguda però sí denunciada c. La persona no consta a les bases de dades policials. d. No ha estat mai detinguda però sí que consta a les bases de dades policials sense tenir res pendent.
Quines consideracions generals hem de tenir presents sempre respecte a les comunicacions? a. Hem de valorar si al lloc on accedirem podem perdre la cobertura i informarem la sala d'aquesta possibilitat. b. Totes les respostes són correctes c. Tan aviat com sigui possible informarem la sala de l'evolució dels fets. d. Abans d'iniciar qualsevol actuació hem d'informar de qui som, on estem i què anem a fer.
Quins documents acrediten la identitat d'un ciutadà espanyol? a. Passaport i DNI. b. DNI, NIE i passaport. c. NIE, passaport i permís de conducció. d. DNI, passaport i permís de conducció.
Quan direm que una persona té el rol d'investigat? a. Quan la persona estigui temporalment privada de llibertat, per decisió judicial, per la seva participació en un fet delictiu. b. Quan la persona estigui sotmesa a una investigació per la seva presumpta participació en un delicte. c. Quan a aquesta persona se li atribueix la participació en un delicte lleu o en una infracció administrativa. d. Cap de les respostes és correcta.
Quins documents acrediten la identitat d'un ciutadà estranger? a. NIE, passaport o document de viatge. b. TIE, visat, passaport o document de viatge i document de sol·licitant de petició de protecció internacional. c. Passaport o document de viatge, visat i TIE. d. NIE, la targeta de identitat d'estranger i visat.
En quins supòsits els agents de les Forces i Cossos de Seguretat podran requerir la identificació de persones? a. Quan l'esbrinament de la identitat de la persona faci sortir de dubtes als agents amb relació a una infracció que s'ha comès recentment. b. Només quan hagin participat en la comissió d'un delicte recollit en el CP o els agents vulguin evitar-ne la comissió. c. Quan hi hagi indicis de la participació en la comissió d'una infracció o quan es consideri raonablement necessari per prevenir la comissió d'un delicte. d. Quan hi hagi un motiu.
Per identificar una persona sense evidències que hagi comès una infracció… a. És necessari que concorrin determinades circumstàncies que puguin ser valorades de manera lògica i raonada pels agents com a indicis de la comissió o voluntat de cometre una infracció penal. b. Els agents hauran de fer una valoració acurada de la situació i comunicar-ho al cap de torn perquè sigui ell qui autoritzi la identificació fora dels supòsits habilitadors. c. És necessari que concorrin determinades circumstàncies que els agents puguin redactar de manera veraç, ja que aquesta informació pot ser requerida per l'autoritat judicial en algun moment. d. Les respostes b i c són correctes.
Quina d'aquestes afirmacions no és correcta? a. La necessitat d'una motivació raonada es generalitzable a totes les actuacions policials. b. La motivació raonada és obligatòria per donar compliment al principi de proporcionalitat exigit per la norma. c. La LO 4/2015 exigeix que hi hagi una motivació per identificar una persona. d. La motivació exigida per la LO 4/2015 per dur a terme una identificació serà genèrica sempre que es pugui argumentar.
Quina d'aquestes gestions serà habitual per tal de poder identificar a peu de carrer una persona que no acredita documentalment la seva identitat? a. Comprovacions informàtiques amb SC. b. Comprovació d'empremtes amb document formalitzat I 60. c. Comprovacions telefòniques. d. Les respostes a i c són correctes. .
La Llei orgànica 4/2015 és l'única llei que habilita les Forces i Cossos de Seguretat a fer identificacions? a. Sí, perquè és l'única llei que afecta totes les actuacions relacionades amb seguretat ciutadana i, per tant, fa referència a actuacions bàsiques com ara identificacions, escorcolls, controls a les vies públiques, etc. b. No, la llei pròpia del CME i la de les Policies Locals també els habilita per dur a terme identificacions. c. Sí, és l'única llei que en el seu articulat parla dels supòsits habilitadors. d. No, tot i que és la llei principal que els habilita, hi ha uns supòsits concrets recollits a la Lecrim.
Quan no sigui possible la identificació a peu de carrer o la persona es negui a identificar-se, els agents podran requerir-li que els acompanyi a dependències, en els següents supòsits: a. Per impedir la comissió d'una infracció i sancionar un delicte. b. Per a indagació i prevenció delictives. c. Per impedir la comissió d'un delicte o per sancionar una infracció. d. Les respostes a i b són correctes.
Quina serà la durada màxima de les gestions practicades a dependències policials? a. El temps estrictament necessari i en cap cas podrà superar les 5 hores. b. El temps estrictament necessari i en cap cas podrà superar les 7 hores. c. El temps estrictament necessari i en cap cas podrà superar les 6 hores. d. El temps estrictament necessari per dur a terme les gestions bàsiques d'identificació.
Les persones que han estat traslladades a dependències policials per ser-hi identificades tindran dret a: a. Conèixer el motiu de la identificació, que la durada sigui el temps mínim imprescindible i comunicar on es troben a qui desitgin. b. Que les seves dades no siguin informatitzades una vegada comprovades. c. Instar un habeas corpus. d. Les respostes a i c són correctes. .
Quina d'aquestes afirmacions no és correcta amb relació als assentaments del llibre registre d'identificacions? a. Hi constaran les circumstàncies i duració. b. Només es practicaran assentaments relacionats amb seguretat ciutadana. c. Hi constaran les diligències d'identificació practicades. d. Les dades que hi constin només podran ser comunicades al ministeri fiscal.
No es una infracció administrativa recollida a la LO 4/2015 i denunciable mitjançant D10: a. La negativa a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents. b. La resistència greu amb intimidació greu en el procés de la identificació. c. La declaració de dades falses en el procés d'identificació. d. Les faltes de respecte i consideració als agents sempre que no siguin infracció penal.
Quines accions no es preveuen a l'article 550 del CP quan parla d'atemptat? a. L'agressió. b. L'escomesa. c. Totes les respostes són correctes. d. La resistència greu amb violència o intimidació greu.
Si el resultat de la identificació dactiloscòpica a dependències policials és negatiu i ningú pot aportar documentació acreditativa… a. No farem constar cap filiació a la base de dades ja que no podem donar per vàlides les dades facilitades. b. S'ha de donar credibilitat a la identitat facilitada i fer-la constar com a identitat no documentada. c. Demanarem a l'autoritat judicial que autoritzi allargar el temps de la identificació per tal de fer més gestions d'identificació. d. Les respostes a i c són correctes.
En cas d'identificar un menor per tal de sancionar una infracció administrativa, s'ha de tenir en compte que: a. Segons l'article 30.2 de la LO 4/2015 els menors de 14 anys estan exempts de responsabilitat per infraccions recollides a la pròpia llei. b. La tramitació de la denúncia es posarà en coneixement del jutjat de guàrdia per si vol iniciar algun tràmit, ja que es tracta d'un menor. c. La identificació del menor seguirà les mateixes pautes d'actuació que s'estableixen a l'art. 16 de la LO 4/2015. d. Les respostes a i c són correctes. .
Si fetes totes les gestions possibles no es pot acreditar la minoria d'edat d'una persona, quina d'aquestes accions no es duran a terme? a. Si la persona és estrangera indocumentada els efectius policials han de sol·licitar la prova al ministeri fiscal. b. Si la persona no ha comès cap infracció penal i la identificació es fa a efectes de protecció, no se li faran en cap cas les proves per determinar-ne la edat. c. S'haurà de posar en coneixement de l'autoritat judicial o ministeri fiscal perquè autoritzi les proves forenses pertinents per determinar-ne l'edat. d. En qualsevol cas si el presumpte menor es troba en situació de risc o desemparament cal informar la DGAIA per tal de donar-li protecció.
Quina d'aquestes afirmacions és correcta amb relació al volant acreditatiu de temps d'estada a dependències policials per a identificació? a. El document original s'arxivarà i s'entregarà còpia a la persona identificada. b. Hi constarà la causa de la permanència a dependències. c. No hi constaran els TIP dels agents que han dut a terme la identificació per motius de seguretat i perquè no és un document oficial. d. L'expedició del volant no és obligatòria, només es farà en cas que la persona vulgui o hagi de justificar l'estada a dependències.
Són infraccions relacionades amb el DNI: a. L'al·legació de dades falses per obtenir el document. b. Totes les respostes són correctes. c. L'omissió negligent de la denúncia per sostracció o pèrdua. d. La negligència en la custòdia i conservació del document.
Quan parlem de l'acta I60 parlem de: a. Full identificació de persona detinguda. b. Cap resposta és correcta. c. Full identificació de persona no detinguda. d. Full d'identificació d'estrangers no comunitaris.
Quines lleis recullen, dintre del seu articulat, infraccions referents a substàncies estupefaents? a. Codi Penal i Llei 4/2015. b. Codi Penal, Llei 4/2015, Llei 11/2009 i Llei 10/94. c. Llei 10/95. d. Codi Penal, Llei 4/2015, Llei 11/2009 i Llei 19/2007.
Quina diferència hi ha entre infracció administrativa i infracció penal respecte a la salut pública i les substàncies estupefaents? a. Cap de les respostes és correcta. b. Dependrà de la quantitat i puresa de la substància intervinguda i el seu preu de mercat. c. El consum i tinença per al consum propi de substàncies estupefaents és infracció penal i promoure, afavorir o facilitar el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o posseir-les amb aquesta finalitat, és infracció administrativa. d. El consum i tinença per al consum propi de substàncies estupefaents és infracció administrativa i promoure, afavorir o facilitar el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o posseir-les amb aquesta finalitat, és infracció penal.
L'article 36 de la Llei 4/15 estableix com a infraccions greus a. El trasllat de persones, amb qualsevol tipus de vehicle, amb l'objecte de facilitar-los l'accés a drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, sempre que no constitueixi delicte. b. El consum o la tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques encara que no estiguin destinades al tràfic, en llocs, vies, establiments públics o transports col·lectius així com l'abandonament dels instruments o altres estris utilitzats per al consum en aquests llocs. c. Totes les respostes són correctes. d. L'execució d'actes de plantació i cultiu il·lícit de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques en llocs visibles al públic, quan no siguin constitutius d'infracció penal.
Per tal de saber si ens trobem davant d'un cas de consum propi o un cas de tràfic, on es promou, s'afavoreix o es facilita el consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, cal considerar els següents aspectes: a. Tipus i quantitat de substància i la seva disposició, portar diners fraccionats i en diversos llocs, portar balances o estris per tallar la substància i manifestació de persones al lloc i/ o testimonis. b. Només caldrà valorar la quantitat de substància perquè la resta d'indicis no seran concloents. c. Manifestació de persones al lloc i/ o testimonis i el que han observat els agents. d. Tipus i quantitat de substància, disposició de la substància, si n'hi ha de diversos tipus, portar diners fraccionats i en diversos llocs, portar balances o estris per tallar la substància, manifestació de persones al lloc i/ o testimonis, el que els agents han observat i llistat de persones.
Quins dels següents supòsits poden ser absolutoris respecte el delicte contra la salut pública? a. Totes les respostes són correctes. b. L'adquisició per part d'un grup de persones ja addictes de quantitats menors i per a una ocasió determinada. c. Aquells altres supòsits en què per la mínima quantitat o per l'ínfima puresa en dosis petites, i sempre de manera gratuïta i entre addictes, es faci evident que no ha existit risc d'expansió del consum il·lícit d'aquests tipus de substàncies. d. El subministrament de la substància a una persona propera per alleujar una síndrome d'abstinència.
Quines de les següents condicions s'han de donar perquè es consideri consum compartit? a. Que el consum compartit sigui petit i intranscendent. b. Que els consumidors siguin addictes, sigui un grup reduït i han de ser identificables. c. El consum de les substàncies s'ha de fer en un lloc tancat, amb la finalitat d'evitar la difusió de la substància a qui no formi part del grup. d. Totes les respostes són correctes.
En cas de trobar-nos davant d'una infracció administrativa relacionada amb substàncies estupefaents prevista a la Llei 4/2015, serà preceptiva l'elaboració d'una denúncia: a. D33. b. D10. c. D20. d. D10.b.
Quins dels següents supòsits preveu l'acta de denúncia D10? a. El consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques. b. L'abandonament d'instruments o altres estris emprats per al consum i/o tinença de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques. c. La tolerància del consum il·legal o el tràfic de drogues tòxiques, substàncies estupefaents o substàncies psicotròpiques en locals o establiments públics, o la falta de diligència dels propietaris, administradors o encarregats per impedir-ho. d. Les respostes a i b son correctes. .
Si ens trobem davant del cas d'intervenció de substàncies i armes en una mateixa actuació, sempre que es tracti de la mateixa persona, procedirem: a. Al tractar-se d'armes i substàncies, es tramitaran per vies diferents, amb la qual cosa s'estendran dues actes D10 però amb el mateix número de diligències ja que es tracta d'una mateixa actuació amb el mateix autor al mateix moment. b. Al tractar-se d'armes i substàncies es tramitaran per vies diferents, amb la qual cosa s'estendran dues actes D10 amb número de diligències diferents i independents. c. S'estendrà una sola acta A10 reflectint-hi els fets i fent constar dos números de diligències, un per cada estri o substància intervinguda. d. Només hem d'omplir una acta de denúncia, amb un únic número de registre de sortida en què ha de constar tot allò que s'intervingui a la persona.
Quan s'estendrà l'acta D23? a. Quan l'infractor sigui menor de 14 anys i estigui desemparat, s'estendrà la D23 per informar els pares o tutors legals i deixar constància dels fets i del lliurament del menor. b. Quan es tracti d'infractors menors d'edat. c. Quan es denuncia un mateix infractor per dues infraccions diferents, armes i substàncies per exemple. d. Quan es cometin les infraccions de consum o tinença de substàncies estupefaents o drogues tòxiques en llocs públics o en l'abandonament d'estris o instruments utilitzats pel seu consum en el marc d'una competició esportiva oficial, organitzada o autoritzada per les federacions esportives.
Com s'actuarà quan es trobin substàncies sense propietari? a. A criteri de l'agent al lloc es denunciarà qui ell cregui oportú segons els indicis observats i la seva valoració personal i subjectiva. b. Es denunciarà la persona mes propera al lloc on s'ha localitzat la substància, indicant detalladament la situació i l'evolució de la troballa. c. Com que no és possible demostrar la possessió de cap dels individus presents, no es denunciarà ningú i es procedirà a la immediata destrucció de la substància. d. Es redactarà una acta oberta A 10 on s'ha de fer constar la recollida, la descripció de la substància, així com el lloc on s'ha trobat i en cas que sigui oportú també s'ha d'explicar el motiu pel qual no se'n pot atribuir la propietat a ningú.
Segons l'article 36 de la Llei 4/2015, què es consideraria també infracció administrativa? a. L'execució d'actes de plantació i cultiu il·lícit de drogues tòxiques en espais on siguin visibles al públic. b. El trasllat de persones amb vehicle per facilitar-los l'accés a drogues tòxiques o a substàncies estupefaents. c. Les respostes a i b són correctes. d. Promoure o facilitar el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques.
En cas d'infraccions de l'article 36.18, que recull com a infracció greu l'execució d'actes de plantació i cultiu il·lícit de drogues tòxiques, on la plantació sigui visible al públic: a. S'haurà de denunciar mitjançant acta D10 i la unitat d'investigació corresponent ja farà les gestions oportunes per identificar al titular o propietari de l'immoble. b. S'haurà de denunciar mitjançant acta D10, tot i que no es pugui identificar l'ocupant del local o habitatge on es localitzi la plantació o cultiu. c. S'haurà de denunciar mitjançant acta D10 un cop identificat el titular de l'immoble o qui hi visqui. d. S'haurà de denunciar mitjançant acta A 10.
En cas que l'infractor sigui menor d'edat de més de 14 anys: a. Si es tracta d'un cas de situació de risc per al menor, tenint present la seva edat, les circumstàncies del fet, el lloc i l'hora, la dotació policial procedirà al trasllat del menor fins al lloc on es trobin els pares o representants legals per comunicar-los el fet i lliurar-los el menor. b. Totes les respostes son correctes. c. Es procedirà a la intervenció de la substància i s'haurà de comunicar als pares o representants legals el fet denunciat. d. En cas de trobar-se davant d'una situació de desemparament, es procedirà al trasllat del menor a dependències policials, on es faran totes les gestions pertinents, i es posaran en coneixement de Fiscalia de Menors.
Segons la disposició addicional cinquena de la LOPSC 4/2015 es preveu que les multes imposades als menors puguin quedar en suspens si: a. No es preveu cap tipus d'excepció al respecte tot i la seva edat. b. No reincideixen en els 3 mesos següents a la infracció inicialment denunciada. c. No reincideixen en els 6 mesos següents a la infracció inicialment denunciada. d. Queden en suspens si s'acullen a un programa educatiu o de rehabilitació.
En el moment d'emplenar l'acta D10: a. Es farà al moment i es lliurarà còpia al denunciat. b. En cas que la persona no vulgui signar la denúncia, es deixarà constància d'aquest fet. c. S'emplenaran tots els camps amb cura, ja que podria passar que per manca de dades o per no estar prou ben detallades, s'anul·li la denúncia. d. Totes les respostes són correctes. .
En cas que s'obrin diligències penals per salut pública: a. Cap de les respostes és correcta. b. Es farà igualment acta D10 i es deixarà constància a la D10 que s'han obert diligències penals al respecte. c. En aquest cas ja no es fa la D10, es fa mitjançant A10 ja que dintre de l'atestat no pot haver-hi actes D10. d. No es poden obrir dues vies diferents pel mateix fet, si s'obren diligències penals ja no cal fer la D10.
Per tal de diferenciar quina és la finalitat última de la substància, el Tribunal Suprem utilitza una taula elaborada per l'Institut Nacional de Toxicologia sobre les dosis mitjanes de consum, però segons quins criteris es calcula? a. Calcula la quantitat que un consumidor habitual sol adquirir per a si mateix necessària per a 5 dies. b. Calcula la quantitat que un consumidor habitual sol adquirir per a si mateix necessària per a 3 dies. c. Calcula la quantitat que un consumidor habitual sol adquirir per a si mateix necessària per a 15 dies. d. Calcula la quantitat que un consumidor habitual sol adquirir per a si mateix necessària per a 10 dies.
Qui dona el número de diligències a l'hora de tramitar una denúncia o acta? a. L'OAC de referència. b. Sala. c. El servei d'administració que l'hagi de tramitar. d. El cap de torn.
A l'hora de manipular les substàncies es tindrà en compte: a. Les xeringues es dipositaran en un contenidor recol·lector (disponible als vehicles logotipats). b. Mai s'encapsularà una xeringa (posar-li el caputxó) ja que el risc de punxada és molt alt. c. Totes les respostes són correctes. d. Sempre es manipularan substàncies, estris o instruments amb guants (si és possible d'un sol ús).
Segons el Reglament general d'armes (Reial decret 137/1993), article 3, es consideren armes de la primera categoria: a. Armes de foc curtes (pistoles i revòlvers). b. Armes de foc antigues o històriques i les reproduccions conservades en museus. c. Armes de foc llargues per a vigilància i tasques de guarderia. d. Armes de foc llargues del calibre 5,6 mm (22 americà) de percussió anular.
Segons el Reglament general d'armes (Reial decret 137/1993), article 3, es consideren armes de la segona categoria: a. Armes de foc llargues per a vigilància i tasques de guarderia. b. Armes de foc llargues ratllades: armes per a caça major. c. Escopetes i altres armes llargues d'ànima llisa, reconegudes com a armes de caça. d. Les respostes a i b són correctes.
Segons el Reglament general d'armes (Reial decret 137/1993), article 3, es consideren armes de la tercera categoria: a. Escopetes i altres armes llargues d'ànima llisa, reconegudes com a armes de caça. b. Totes les respostes són correctes. c. Armes de foc llargues del calibre 5,6 mm (22 americà) de percussió anular. d. Armes accionades per aire o algun altre gas, llises o ratllades, sempre que el projectil superi els 24,2 joules d'energia cinètica a la boca del canó.
Segons el Reglament general d'armes (Reial decret 137/1993), article 3, es consideren armes de la quarta categoria: a. Carrabines i pistoles de tir semiautomàtic i de repetició: revòlvers de doble acció d'aire o de gas. b. Carrabines i pistoles d'un sol tret: revòlvers de simple acció d'aire o de gas. c. Armes accionades per aire o algun altre gas, llises o ratllades, sempre que el projectil superi els 24,2 joules d'energia cinètica a la boca del canó. d. Les respostes a i b són correctes.
Segons el Reglament general d'armes (Reial decret 137/1993), article 3, es consideren armes de la cinquena categoria: a. Armes blanques no prohibides. b. Arcs i fusells de pesca submarina. c. Ganivets o matxets militars o estris que els imitin. d. Les respostes a i c són correctes. .
Segons el Reglament general d'armes (Reial decret 137/1993), article 3, es consideren armes de la sisena categoria: a. Armes de foc antigues o històriques i les reproduccions conservades en museus. b. Armes de foc anteriors a l'1 de gener de 1890 i reproduccions o rèpliques que no puguin disparar munició de guerra. c. Les altres armes de foc antigues o amb valor històric que estiguin inutilitzades. d. Totes les respostes són correctes.
Segons el Reglament general d'armes (Reial decret 137/1993), article 3, es consideren armes de la setena categoria: a. Armes d'injecció anestèsica. b. Ganivets o matxets militars o estris que els imitin. c. Armes blanques no prohibides. d. Les respostes b i c són correctes.
Segons el Reglament d'armes, article 4, es classifiquen com a armes prohibides: a. Armes llargues amb dispositius especials a la seva culata o mecanismes per allotjar pistoles o altres armes. b. Pistoles i revòlvers amb una culata adaptada. c. Armes de foc per allotjar o allotjades a l'interior de bastons o altres objectes (camuflades). d. Totes les respostes són correctes. .
Segons el Reglament d'armes, article 5, es classifica com a arma prohibida a particulars excepte funcionaris especialment habilitats: a. Armes semiautomàtiques de les categoria 2a.2 i 3a.2 de càrrega superior a 5 cartutxos inclòs recambra o culata desplaçable. b. Navalles de fulla inferior a 11 cm. c. Esprais de defensa personal, armes que desprenen gasos. Mecanismes projectors: estupefaents, tòxics o corrosius. d. Les respostes a i c són correctes.
Segons l'article 5.1 del Reglament d'armes, un arma semiautomàtica destinada a la caça pot tenir una capacitat de càrrega de 5 cartutxos? a. No, estan limitades a un màxim de 3 cartutxos inclosa la recambra. b. Sí, aquest article limita la capacitat d'armes semiautomàtiques a 5 cartutxos per a particulars i autoritza funcionaris especialment habilitats a superar aquesta capacitat de munició. c. No, les armes destinades per a l'activitat esportiva de caça estan limitades a dos cartutxos. d. Sí, de fet de fàbrica surten amb aquesta capacitat de munició.
L'article 6 del Reglament d'armes estableix quines són les armes de guerra i prohibeix, per tant, que els particulars les puguin adquirir, tenir o usar. Aquestes armes serien: a. Armes semiautomàtiques de les categoria 2a.2 i 3a.2 de càrrega superior a 5 cartutxos inclosa la recambra o culata desplaçable. b. Armes de foc o sistemes d'armes de foc de calibre superior a 30 mm i la seva munició. c. Armes de foc automàtiques. d. Totes les respostes són correctes.
Una empresa de seguretat pot adquirir, tenir o utilitzar armes considerades de guerra en el Reglament d'armes? a. Sí, com qualsevol altre personal civil que es tregui la corresponent llicència i assegurança de responsabilitat civil. b. No es preveu aquesta possibilitat ja que escapa de les seves funcions o necessitats. c. Sí, el Govern de l'Estat podrà autoritzar la seva adquisició, tinença i ús a determinades empreses de seguretat per tal de fer serveis de protecció en bucs mercants o pesquers en aigües on hi hagi un greu risc per a la seguretat de persones i/o béns. d. Mai, ja que pel fet de considerar-se armes de guerra només en podran fer ús les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
Una navalla tipus papallona es considera un arma prohibida? a. Sí, ja que per la seva obertura peculiar és difícil identificar per on talla i això intensifica la seva perillositat. b. No, si la seva fulla no excedeix d'11 cm. c. Sí, està tipificada com a prohibida al Reglament d'armes a l'art. 5.3. d. Sí, ja que el Reglament d'armes l'assimila a navalla automàtica.
Quines de les següents infraccions de la Llei 4/15 es recullen al formulari de denúncia D10? a. Tinença, exhibició o utilització d'armes prohibides. b. Tinença, exhibició o utilització d'armes reglamentades de manera negligent, temerària o intimidatòria. c. Tinença, exhibició o utilització d'armes reglamentades fora dels llocs habilitats per al seu ús. d. Totes les respostes són correctes.
A l'hora d'intervenir una arma tindrem en compte: a. Si es tracta d'armes de foc, no es manipularan de cap manera, es deixaran tal com es troben perquè la Unitat d'Armes en faci el peritatge i manipulació corresponents. b. Amb les armes blanques sempre es protegirà la fulla tallant amb paper o cartró per evitar el risc que comporta. c. És indiferent si les armes blanques han de preservar mostres o no, sempre actuarem de la mateixa manera per seguretat i preservació dels indicis. d. Les armes blanques que requereixen preservació de mostres es manipularan el mínim possible i mai es guardaran en bosses de plàstic. S'introduiran en una caixa o sobre de paper un cop s'hagi assecat la mostra que es vulgui recollir posteriorment.
Una arma de foc tipus escopeta de caça, amb els canons o la culata retallats, es considera arma prohibida? a. No es consideren modificacions substancials perquè els mecanismes no es veuen manipulats, per tant, no seria arma prohibida. b. Es consideraria arma prohibida per les modificacions sofertes i estaríem davant una infracció de la Llei 4/15, denunciable amb una acta D10. c. Estaríem davant una modificació substancial de l'arma original, per tant, una infracció de l'article 563 del Codi Penal. d. Es tractaria d'una modificació substancial, cosa que comportaria una infracció del Reglament d'armes.
Portar una arma reglamentada sense tenir la llicència o permís necessari, es considera: a. Cap resposta és correcta. b. Infracció administrativa de la Llei 4/15. c. Infracció penal de l'article 564 del Codi Penal. d. Infracció administrativa del Reglament d'armes.
Portar una arma reglamentada disposant de llicència o permís corresponent però sense tenir la guia de pertinença, es una infracció: a. No es infracció ja que no és obligatori però sí recomanable disposar de la guia de l'arma. b. Administrativa. c. Penal per l'article 564. d. Penal per l'article 563.
La tinença d'armes de foc amb la llicència caducada suposa: a. Infracció administrativa. b. Cap resposta és correcta. c. Infracció penal sempre. d. Infracció penal, a no ser que tingui demanada una nova concessió i s'hagués autoritzat temporalment el seu ús.
Es poden intervenir armes temporalment? a. Sí, mitjançant una D10b. b. No, les armes no s'intervenen temporalment. c. Sí, donant 15 dies al seu titular o portador per tal que reculli les armes a dependències policials. d. Sí, l'objectiu és que l'arma no estigui disponible en aquell moment i en aquelles circumstàncies. Un cop desapareguin les motivacions que han portat a la intervenció temporal, el titular ja pot recuperar l'arma en qüestió.
Com està catalogat el bastó policial extensible (BPE) dins del marc legal existent? a. És una eina d'ús policial i com a tal no necessita ser catalogada legalment. b. Com que és una eina policial de nova incorporació, actualment no està catalogada. c. Es troba catalogat a l'article 5.1.c del Reglament d'armes. d. Dependrà de la marca, model i característiques físiques per poder catalogar-la.
Quines característiques han de reunir els bastons extensibles que poden utilitzar els membres del CME? a. Que el mànec sigui de color negre o gris fosc. b. Que la longitud sigui de 18 i 23 polzades (entre 45,72 i 58,42 cm). c. Que sigui segmentada i fabricada en metall, polímer o altres materials adients. d. Totes les respostes són correctes. .
Quines utilitats pot tenir el BPE? a. Per guardar la distància de seguretat. b. Per colpejar en accions ofensives. c. Per fer reduccions, projeccions, premses o controls. d. Les respostes a i c són correctes.
Quins tipus de defenses policials podem trobar? a. Rígida, extensible i flexible. b. Rígida, semirígida i extensible. c. De fusta, fibra i metàl·lica. d. Rígida, d'ordre públic i extensible.
A l'hora de fer el tancament de la defensa o bastó policial extensible, cal fer-ho: a. Amb la punta cap avall contra una superfície dura, plana, llisa i neta, evitant les superfícies fràgils. b. S'ha de tancar amb la defensa totalment perpendicular a terra (angle de 90º). c. Cal agafar l'empunyadura amb tota la mà ben fort perquè no vibri al fer el tancament. d. Les respostes a i b són correctes. .
Com ha de ser l'ús del BPE? a. En cap cas no es farà servir de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com ara el cap. b. Els cops s'han de donar amb la defensa paral·lela a terra i buscar articulacions i llocs sensibles per minimitzar els cops a donar per neutralitzar l'amenaça. c. Es colpejarà de manera continua fins que l'acció que ha motivat el seu ús desaparegui. d. S'ha de limitar a dos o tres cops, curts i secs.
Quins tipus de desplegaments s'han treballat al CFBP? a. Avall, avall exterior, avall interior, amunt i obertura defensiva. b. Avall, amunt i d'emergència. c. Avall, amunt, lateral i defensiva. d. Avall, avall lateral, amunt i d'emergència.
Com ha de ser el desplegament del BPE? a. Enèrgic i evitant moviments amplis. b. Sempre cap avall i de manera enèrgica. c. Cap enrere perquè no es pugui impactar equivocadament en altres persones o objectes. d. La direcció del moviment és indiferent però farem moviments com més amplis millor per tal de donar més inèrcia al bastó i fer que quedi perfectament desplegat.
Segons els principis bàsics sobre l'ús de la força i d'armes de foc per a funcionaris i funcionàries encarregats de fer complir la llei (8è Congres de les Nacions Unides): a. “Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en l'exercici de les seves funcions, faran servir en la mesura que sigui possible mitjans no violents abans de recórrer a l'ús de la força i de les armes de foc. Podran fer servir la força i les armes de foc només quan altres mitjans hagin estat ineficaços o no garanteixin de cap manera l'assoliment del resultat previst.” b. “En dispersar reunions il·lícites però no violentes, els funcionaris encarregats de fer complir la llei evitaran l'ús de la força o, si no és possible, el limitaran al mínim necessari.” c. “La policia no ha d'infligir, promoure ni tolerar cap acte de tortura ni cap tracte o càstig inhumà o degradant en cap circumstància.” d. Les respostes a i b són correctes.
Quin és el redactat de l'article 11.3 del capítol 2 de la Llei 10/94 amb referència als agents de l'autoritat i les seves actuacions? a. “Han d'actuar, en l'exercici de les seves funcions, amb la decisió necessària i sense retard, quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i han de regir-se, en fer-ho, pels principis de congruència, d'oportunitat i de proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast”. b. “Han d'utilitzar les armes només en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d'ells mateixos o de terceres persones i en les circumstàncies que puguin comportar un risc greu per a la SC, i han de regir-se, en fer-ho, pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.” c. “En dispersar reunions il·lícites però no violentes, els funcionaris encarregats de fer complir la llei evitaran l'ús de la força o, si no és possible, el limitaran al mínim necessari.” d. Les respostes a i b són correctes.
Definició de requeriment: a. Cap resposta és correcta. b. Conjunt de dades informatitzades en els arxius dels cossos policials sobre si un vehicle consta denunciat com a sostret o sobre si les seves plaques de matrícula o la seva documentació consten també com a sostretes. Providència del jutge instructor per citar un presumpte culpable d'un delicte o perquè hom cerqui i capturi un processat que s'ignora on habita. c. Dia i hora fixats per a un a diligència judicial, en especial per a una vista o judici oral. d. Instigació verbal o escrita, feta mitjançant una autoritat pública a una persona perquè executi o s'abstingui d'executar un acte determinat.
Segons l’article 59.2 de la llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, el conductor d’un vehicle està obligat a tenir i portar al damunt: a. El permís o llicència de conduir, Permís de circulació del vehicle i fitxa tècnica. b. Permís de circulació del vehicle i fitxa tècnica. c. El permís o llicència de conduir, Permís de circulació del vehicle, fitxa tècnica i rebut de l'assegurança del vehicle. d. Cap de les respostes és correcta.
Definició de requisitòria: a. Cap de les respostes és correcta. b. Instigació verbal o escrita, feta mitjançant una autoritat pública a una persona perquè executi o s'abstingui d'executar un acte determinat. c. Conjunt de dades informatitzades en els arxius dels cossos policials sobre si un vehicle consta denunciat com a sostret o sobre si les seves plaques de matrícula o la seva documentació consten també com a sostretes. Providència del jutge instructor per citar un presumpte culpable d'un delicte o perquè hom cerqui i capturi un processat que s'ignora on habita. d. Dia i hora fixats per a una diligència judicial, en especial per a una vista o judici oral.
Quina és la normativa que habilita als agents a restringir la circulació o la permanència en vies o llocs públics? a. Reglament general de circulació. b. L'Estatut d'Autonomia. c. LO 4/2015. d. Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària.
L’article 20 de la LO 4/2015 on es fa referència als escorcolls corporals externs, és d’aplicació en actuacions relacionades amb vehicles? a. Si, ja que és aplicable a les actuacions amb vehicles pel que fa als seus ocupants. b. No, ja que aquest article només fa referència a l’escorcoll de persones. c. Si, ja que aquest article habilita a la policia a fer escorcoll de persones i vehicles. No és correcte, revisi els materials de consulta de la UF 3.6. d. No, la Lo 4/2015 no fa referencia a actuacions relacionades amb vehicles ja que aquestes estan regulades pel CP i pel reglament general de circulació.
Quan una dotació dugui a terme una actuació relacionada amb un vehicle ha de tenir present l’art. 59.2 de la llei de seguretat viaria ja que aquesta ens diu que la documentació relativa al conductor poden ser: a. Permís de conducció. b. Llicència de circulació. c. Llicència de conducció. d. Les respostes a i c són correctes.
Definició d'assenyalament: a. Conjunt de dades informatitzades en els arxius dels cossos policials sobre si un vehicle consta denunciat com a sostret o sobre si les seves plaques de matrícula o la seva documentació consten també com a sostretes. Providència del jutge instructor per citar un presumpte culpable d'un delicte o perquè hom cerqui i capturi un processat que s'ignora on habita. b. Cap de les respostes és correcta. c. Dia i hora fixats per a un diligència judicial, en especial per a una vista o judici oral. d. Instigació verbal o escrita, feta mitjançant una autoritat pública a una persona perquè executi o s'abstingui d'executar un acte determinat.
A que fa referència l'art. 16 de la llei 4/2015: a. Identificació de persones. b. Comprovacions i escorcolls en llocs públics. c. Restricció del trànsit i controls a vies publiques. d. Escorcolls corporals externs.
Quan una dotació dugui a terme una actuació relacionada amb un vehicle ha de tenir present l'art 59.2 de la llei de seguretat viaria ja que aquesta ens diu que les documentacions relatives al vehicle són: a. Permís de circulació i targeta de característiques tècniques. b. Permís de conduir i de circulació, targeta de característiques tècniques. c. Llicència de circulació i permís de circulació i assegurança. d. Cap de les respostes és correcta.
A que fa referència l'art. 17 de la llei 4/2015: a. Comprovacions i escorcolls en llocs públics. b. Escorcolls corporals externs. c. Restricció del trànsit i controls a vies publiques. d. Identificació de persones.
Les irregularitats en la validesa i caducitat de la documentació obligatòria que han de dur els vehicles seran considerades com a: a. Infraccions administratives. b. Infraccions penals. c. No son infraccions. d. Les respostes a i b son correctes.
Actualment, el fet de no tenir contractada l'assegurança de responsabilitat civil del vehicle serà constitutiu de: a. Infracció administrativa. b. No es una infracció. c. Infracció Penal. d. Infracció penal molt greu.
A que fa referència l'art. 18 de la llei 4/2015: a. Escorcolls corporals externs. b. Comprovacions i escorcolls en llocs públics. c. Identificació de persones. d. Restricció del trànsit i controls a vies publiques.
Quina d'aquestes conductes no és considerada un delicte contra la seguretat del trànsit: a. Conduir sense haver obtingut mai el permís o llicència. b. Conduir quan s'ha estat privat cautelarment per resolució judicial. c. Conduir sense haver obtingut mai l'assegurança de responsabilitat civil obligatòria. d. Conduir amb pèrdua total de punts.
Davant de quina infracció penal ens trobem si un vehicle de lloguer consta com a no retornat. a. Falsificació de document públic. b. Robatori d'ús de vehicles. c. Apropiació indeguda. d. Desobediència als agents.
Davant de quina infracció penal ens trobem si s'ha manipulat el número de bastidor d'un vehicle. a. Falsificació de document públic. b. Desobediència als agents. c. Apropiació indeguda. d. Robatori d'ús de vehicles.
A que fa referència l'art. 20 de la llei 4/2015: a. Comprovacions i escorcolls en llocs públics. b. Identificació de persones. c. Escorcolls corporals externs. d. Restricció del trànsit i controls a vies publiques.
Que entenem per posició d'alerta: a. Posició d'autoprotecció en que els agents alliberen el o els fiadors de la funda de l'arma, empunyen l'arma sense acabar d'extreure-la completament de la funda i es posen en situació d'alerta per si calgués fer-ne ús. b. Posició d'autoprotecció en que els agents empunyen l'arma fora de la funda i es posen a cobert. c. Posició d'autoprotecció en que els agents alliberen els fiadors de la funda de l'arma, empunyen l'arma fora de la funda en posició SUL o guàrdia baixa i es posen a cobert per si calgués fer-ne ús. d. Posició d'autoprotecció en que els agents alliberen el o els fiadors de la funda de l'arma, empunyen l'arma fora de la funda en posició SUL o guàrdia baixa i es posen en situació d'alerta per si calgués fer-ne ús.
Quines dades podem tenir a traves de la Sala de comandament quan passem la matrícula d'un vehicle i l'operador consulta el NIP? a. La marca, el model i el color, la titularitat i altres dades com transmissions o baixes. b. Si el vehicle està sostret , al dipòsit municipal o si te algun control específic. c. Totes les dades que consten a la DGT. d. Les respostes a i b són correctes.
Si en demanar la requisitòria d'un vehicle a la Sala de comandament consta com a sostret podem estar davant de: a. Furt o robatori amb força. b. Robatori amb violència i intimidació. c. Furt d'ús i robatori d'ús de vehicle. d. Totes les respostes son correctes.
Quina de les següents valoracions no serà important que els agents facin abans d'aturar un vehicle: a. Cap de les respostes és correcta. b. Zones de possibles fugides del vehicle i tipus de vehicle. c. Tipus de carretera i densitat del trànsit. d. Nivell de risc i motiu de l'aturada.
Abans d'aturar un vehicle cal facilitar a la sala: a. Cap de les respostes anteriors és correcta. b. Tip del agents i motivació de l'actuació. c. Placa, model, color , bastidor i número d'ocupants. d. Motiu, adreça, placa, núm. d'ocupants, descripció del vehicle i nivell de risc.
Quins aspectes valorem de la via on aturem el vehicle: a. Totes les respostes són correctes. b. Aprofitament de barreres arquitectòniques o del terreny que minimitzen la fugida dels vehicles i ocupants. c. Velocitat de la via (autopista, nucli urbà). d. Lloc amb visibilitat òptima.
Son normes generals de qualsevol aturada de vehicles: a. Senyalitzar i posar davant el vehicle policial per controlar millor els ocupants. b. Per fer l'aturada farem servir només indicacions lluminoses ja que altres indicacions poden confondre al conductor. c. Senyalitzar la intervenció i escollir un lloc idoni per fer l'aturada. d. Sempre que sigui possible pararem el vehicle policial en la zona més propera al carril esquerre o a la mitjana.
Tipus de parades de vehicles segons la col·locació del vehicle policial: a. Exterior, angular i en línia. b. Interior, exterior i en línia. c. Exterior, paral·lela i en línia. d. Interior, angular i paral·lela.
Si el vehicle s'atura davant les indicacions policials, els agents col·locaran el seu vehicle: a. Davant del vehicle a un 5m aproximadament i amb el motor encès. b. Darrera del vehicle a uns 5m i amb les rodes lleugerament girades cap a la via. c. Darrera del vehicle, ocupant una mica de via per protegir la zona de l'actuació i amb les rodes girades cap a l'interior. d. Darrera del vehicle, a uns 5 metres i amb el motor apagat.
Són zones de risc atenuat del vehicle, quan ens adrecem als ocupants: a. La zona de les portes posteriors. b. La zona del maleter. c. La zona del capó davanter. d. La zona de les portes davanteres (conductor i acompanyant).
Segons el tipus de vehicle que volem aturar, valorarem: a. Si és 3 o 5 portes. b. Si és un 4x4, furgoneta, turisme petit, etc. c. Totes les respostes són correctes. d. Si porta els vidres tintats.
Com es realitzarà l'escorcoll del vehicle: a. Sempre amb el vehicle sense ocupants. b. De dalt a baix i de manera metòdica i sistemàtica. c. Amb el titular o conductor al costat per ser garant del procés. d. A i b són correctes.
Inicialment aplicarem el procediment d'aturada de vehicles risc baix: a. Quan el motiu de l'aturada no fa preveure una situació gaire perillosa pels agents. b. Només en casos molt concrets en els que els ocupants del vehicle aturat col·laborin plenament amb els agents. c. Quan els agents tinguin la percepció que el risc de l'actuació és baix independentment del motiu de l'aturada. d. En actuacions relacionades amb infraccions administratives de la LO 4/2015.
En les aturades de vehicles amb percepció de risc baix... a. Els agents sempre han de fer que el conductor aturi el motor del seu vehicle. b. El conductor serà qui decidirà si atura o no el motor del vehicle. c. Els agents hauran de ser ells mateixos qui aturin el motor del vehicle aturat. d. Els agents han de valorar la necessitat de dir-li al conductor que apagui el motor del seu vehicle.
En una aturada de vehicles de risc baix perquè el copilot del vehicle policial ha de baixar al més aviat possible i col·locar-se a la part posterior dreta del vehicle aturat? a. Per comunicar-li al conductor del vehicle policial que tot està correcte i confirmar-li el número d'ocupants. b. Per poder interactuar amb els ocupants en superioritat posicional i poder acabar de donar les ordres que siguin necessàries abans de que baixi el company del vehicle policial. c. Per poder controlar els moviments de l'interior del vehicle i comprovar que s'han complert les ordres. d. Les respostes a i c són correctes.
Quan baixarà del cotxe el conductor del vehicle policial en una aturada de vehicles risc baix? a. Quan el seu company ja li hagi confirmat que el perill inicial ha passat i es passi a la fase dos de l'actuació. b. Cap de les respostes és correcta. c. Quan el seu company tingui controlat el vehicle aturat i li hagi facilitat la informació necessària des de l'exterior. d. Quan ell ho decideixi tenint en compte la resta d'usuaris de la via.
En una aturada de vehicle de risc baix, un cop assolit l'objectiu de l'aturada, si no hi ha cap novetat que obligui a immobilitzar el vehicle... a. S'ha de facilitar la reincorporació del vehicle a la via. b. S'ha de saludar al ciutadà. c. S'ha de retornar la documentació. d. Totes les respostes son correctes.
Aplicarem el procediment d'aturada de vehicles risc mig: a. Mai quan l'objectiu sigui identificar i escorcollar als ocupants ja que en aquest cas es podrà preveure una actuació de risc alt. b. En totes les actuacions relacionades amb el nivell 1 de trànsit. c. Cap de les respostes és correcta. d. Quan pel motiu de l'aturada o per les reaccions que puguin tenir els ocupants els agents creguin oportú augmentar les mesures d'autoprotecció.
En una aturada de vehicle risc mig... a. S'ha d'ordenar al conductor que apagui el motor i valorar si s'ordena deixar les finestres tancades o obertes. b. Si el vehicle te els vidres tintes sempre s'ordenarà que s'obrin les finestres. c. No és necessari demanar recolzament. d. Les respostes a i b són correctes.
Quan els agents valorin que el nivell de risc de l'aturada és mig l'actuació s'iniciarà: a. De la mateixa manera que en les aturades de risc baix. b. De la mateixa manera que en les aturades de risc baix amb la diferència que s'ha de valorar demanar suport. c. De la mateixa manera que en aturades de risc alt si el conductor no obeeix les ordres. d. De manera totalment diferent al que es faria en una situació de risc baix, per tant no seran d'aplicació ni la valoració del lloc idoni ni la metodologia a utilitzar per aturar el vehicle ni l'aproximació dels agents.
Si la patrulla ha aturat un vehicle per fer comprovacions relacionades amb el consum de substàncies estupefaents i el vehicle te tres ocupants... a. Els agents hauran d'abstenir-se de fer cap escorcoll sense que hi hagi una patrulla de suport. b. Quan es faci l'escorcoll del vehicle sempre serà sense cap ocupant al seu interior excepte en els cassos en que no hi hagi patrulla de suport. c. Es prioritzarà l'agilitat de les comprovacions per davant de l'eficàcia ja que el nivell de risc és elevat. d. Les respostes a i c son correctes.
L'ordre recomanat per fer l'escorcoll d'un vehicle és: a. Pilot, copilot, seients posteriors, capó i maleter. b. Pilot, copilot, seients posteriors, maleter ,capó i voltant exteriors. c. Capó davanter, pilot i copilot , seients posteriors i maleter i exteriors. d. Capó davanter, pilot i copilot , seients posteriors i maleter.
Quina definició s'ajustaria al control policial de pas: a. Estacionament del vehicle policial en un lloc visible i/o estratègic en el qual hi haurà com a mínim un component de la patrulla fora del vehicle. b. Cap de les respostes és correcta. c. Control planificat amb un mínim de dos efectius, en un lloc i hora predeterminats, amb una finalitat concreta i específica. d. Dispositiu estàtic de control que té com a finalitat controlar, en carreteres o altres vies, la circulació de vehicles amb una finalitat concreta.
Quins aspectes hem de tenir en compte abans d'establir el control: a. La durada es il·limitada. b. S'ha de disposar dels mitjans humans i materials necessaris per garantir l'eficàcia i la seguretat del dispositiu. c. Ha d'estar ben senyalitzat I ha de ser distingible en qualsevol condició de visibilitat. d. Les respostes b i c són correctes. .
Si tenim un vehicle aturat al calaix del control, podem aturar un altre vehicle? a. Si, però no es farà cap gestió amb el segon vehicle i ocupants fins no haver finalitzat les gestions amb el primer vehicle. b. Com a norma general, no. c. Si, i es demanarà suport. d. Si, ja que el calaix dona prou seguretat per fer-ho.
A l'hora de col·locar les patrulles en un control de pas, hem de tenir en compte: a. Han d'estar en un lloc visible. b. Han d'estar en un lloc ben senyalitzat. c. Totes les respostes són correctes. d. Si es possible i oportú es deixarà el motor en marxa.
Les finalitats del punt estàtic poden ser diverses: a. Controlar i visualitzar els vehicles i els seus ocupants i poder aturar-los si fos necessari. b. Augmentar la percepció subjectiva de seguretat. c. Realització de controls rutinaris. d. Les respostes a i b són correctes. .
Respecte la col·locació dels agents al control policial: a. Totes les respostes són correctes. b. Els agents estaran perfectament comunicats entre ells. c. Sempre serà prioritària la seva seguretat dins del control. d. No es quedarà cap agent dins del vehicle.
El punt estàtic es defineix com: a. Cap de les respostes és correcta. b. Dispositiu estàtic de control que té com a finalitat controlar, en carreteres o altres vies, la circulació de vehicles amb una finalitat concreta. c. Control planificat amb un mínim de dos vehicles policials, en un lloc i hora predeterminats, amb una finalitat concreta i específica. d. Estacionament del vehicle policial en un lloc visible i/o estratègic en el qual hi haurà com a mínim un component de la patrulla fora del vehicle.
Segons el vídeo, com a norma general, quins senyals seran necessaris en el muntatge d'un control de pas? a. DEC, stop i cons. b. Cons, senyals de reducció de velocitat, control policial, stop. c. Les més importants són els senyals de reducció de velocitat i de control policial. d. Cons i senyals de reducció de velocitat.
Es realitzen punts estàtics per: a. Vigilància a la sortida d'establiments i espectacles públics. b. Totes les respostes són correctes. c. Prevenir robatoris en urbanitzacions, polígons industrials, interior de vehicles. d. Campanyes de casc i cinturons i vigilancia de la xarxa viària.
Segons el vídeo, com es reparteixen les tasques a l'hora de muntar el control de pas els dos vehicles policials: a. El vehicle 1 talla el trànsit mentre el vehicle 2 munta el control. b. El vehicle 2 atura el trànsit mentre el vehicle 1 munta el control. c. És indiferent, tothom pot assumir qualsevol tasca. d. Un agent a peu talla el trànsit mentre la resta munten el control.
Quins rols es podrien definir un cop el control està operatiu: a. Agent de selecció, agent que dona suport al de selecció, agent que interactua amb el conductor i agent que dona suport al que interactua amb el conductor. b. Els agents aniran canviant de rol al llarg del temps que duri el control. c. Agent de selecció, agent de vigilància, agent de telecomunicacions i agent interlocutor amb el conductor. d. Agent de selecció, agent de suport al de selecció i els dos restants és igual quin rol executin ja que estan al calaix.
Quina funcionalitat se li donen als cons a l'hora de muntar un control de pas: a. Totes les respostes són correctes. b. Reconduir i canalitzar el flux de trànsit. c. Delimitar espais de treball. d. Tallar vies d'accés o passos.
Pel que es pot veure al vídeo, quan el vehicle policial atura el trànsit perquè l'altre vehicle munti el control, quina ha de ser la funció de l'agent que baixa del vehicle? a. La seva tasca serà mantenir contacte visual amb els agents que estan muntant el control per si necessiten suport. b. Complementarà les senyalitzacions del vehicle policia i s'assegurarà que les motocicletes no passin pel costat del vehicle policia sense aturar-se. c. L'agent interactuarà amb els conductors els vehicles que demanin explicacions pel fet d'haver aturat el trànsit. Amb aquesta acció s'evitarà que els usuaris es posin nerviosos i puguin posar en perill als agents que munten el control. d. Denunciar a tots aquells usuaris que no facin cas de les indicacions dels agents mentre es munta el control.
Quines són les tasques dels agents en el desmuntatge del control de pas: a. Un agent tallarà el trànsit amb el vehicle policial i tres agents faran el desmuntatge. b. Dos agents tallaran el trànsit i dos agents desmuntaran el control. c. Un agent aturarà el trànsit, un agent controlarà l'entorn i que ningú sobrepassi el vehicle policial que atura el trànsit i dos agents faran el desmuntatge. d. Dos agents tallaran el trànsit, un agent farà el control de l'entorn i un desmuntarà el control.
Quines condicions hem d'evitar a l'hora de triar el lloc idoni per ubicar el control policial? a. Canvis de rasant i revolts tancats. b. Llocs amb poca visibilitat o poca il·luminació. c. Vies amb un flux de trànsit molt elevat. d. Les respostes a i b son correctes.
El conejat dels controls ha de ser: a. Que no deixi peu a dubtes per on han de passar els vehicles. Els cons han de limitar amb claredat el camí a seguir pels conductors. b. Entre cons no hi ha d'haver mes de 3 metres de distancia. c. Les respostes a i b són correctes. d. Entre cons hi ha d'haver més de 1,5m.
Quant temps hauria de durar un control, abans de començar a perdre la seva efectivitat? a. 20 minuts. b. 40 minuts. c. Dos hores. d. Una hora.
Quina d'aquestes afirmacions no és certa en relació als controls policials? a. No tenen una finalitat concreta. b. El resultat de les diligències s'ha de posar en coneixement del ministeri fiscal. c. Una de les seves finalitats és descobrir i detenir participants en fets delictius causants de greu alarma social. d. Estan regulats a la LO 4/2015.
Què entenem per “percepció subjectiva de seguretat”? a. La inseguretat i el malestar que li genera a la ciutadania un control policial. b. La percepció personal i no objectiva de la ciutadania que fa que valorin positivament o negativament la presència policial. c. La sensació de seguretat que té la ciutadania quan veu actuacions policials, sobre tot les que fan referència a resolució de conflictes. d. La sensació de seguretat que genera en la ciutadania la presència de la policia.
Normalment on no es situen els punts estàtics? a. Xarxes viàries. b. Entrades i sortides d'urbanitzacions. c. Nuclis urbans. d. Entrades i sortides de poblacions.
Quines de les següents situacions considerarem aturada de vehicles en situació de risc alt: a. Atracaments amb arma de foc. b. Fets relacionats amb la llei 4/2015. c. Intervenció amb possibles autors de fets delictius de violència considerable. d. A i c son correctes.
Si la dotació ha de fer una aturada de risc alt perquè s'ha comès un fet delictiu amb arma de foc: a. Sempre han d'arribar a l'actuació amb l'armilla antibales posada. b. Sempre han de demanar recolzament i iniciar l'actuació amb les armilles antibales posades. c. Han de posar les seves armes en disposició de fer foc. d. Les respostes b i c són correctes.
En una actuació de risc alt què vol dir que caldrà posar l'arma en disposició de fer foc: a. Arma amb cartutx a la recambra i simple acció. b. Arma amb cartutx a la recambra i doble acció. c. Arma tal i com cada agent la porti de servei. d. Arma sense cartutx a la recambra, doble acció i fora de la funda.
Quina de les següents afirmacions no és correcta si en una aturada de vehicles risc alt el vehicle s'atura i el conductor obeeix les ordres dels agents: a. La patrulla actuant ha de donar les ordres al presumpte delinqüent protegint-se d'una possible agressió darrera d'una coberta. b. Des de la coberta els agents hauran d'ordenar al conductor que apagui el motor i que tregui les claus del contacte. c. Els agents no han de col·locar-se junts darrera de les cobertes i no han d'estar en la mateixa línia de foc. d. Si els agents no veuen les mans dels ocupants perquè el tipus de vehicle no ho permet donaran les ordres per fer-los sortir tots a l'exterior.
En una actuació d'aturada de vehicles risc alt quantes dotacions policials intervindran? a. Mínim 3. b. Mínim 1. c. El mínim el marcarà el cap de torn. d. Mínim 2.
En una actuació d'aturada de risc alt quan ja s'ha ordenat al conductor que surti del vehicle amb les mans ben amunt: a. Se li ordenarà que camini enrere amb les mans ben amunt fins a zona segura. b. Se li ordenarà que es recolzi al vehicle fins que arribin els agents i procedeixin a la detenció. c. Se li ordenarà que es tiri a terra amb les mans visibles i no s'iniciarà l'aproximació fins que la persona estigui bocaterrosa amb els braços en creu i les cames obertes. d. Mai farem sortir al conductor sinó que 4 agents aniran a extreure'l del vehicle.
En un actuació amb un vehicle amb nivell de risc alt, si el conductor obeeix les ordres i dos agents poden treballar amb ell a una zona segura, quines tasques durà a terme la dotació de recolzament? a. Estaran pendents de l'actuació dels companys per tal de poder reaccionar en el cas que hi hagi un canvi d'actitud de la persona implicada. b. Un dels agents passarà dades a sala i l'altra restarà pendent de l'entorn. c. Un dels agents donarà seguretat als dos companys que interactuïn amb l'ocupant i l'altra estarà pendent de l'entorn. d. Donaran cobertura fins que s'hagin fet les comprovacions necessàries amb el vehicle.
Si hi hagués més d'una persona dins d'un vehicle en una actuació de nivell de risc alt, quan el conductor ja estes controlat en zona segura quina seria l'actuació amb el segon ocupant? a. Els agents faran una primera aproximació prenent mesures d'autoprotecció i abans d'arribar donaran ordres perquè el segon ocupant surti del vehicle. b. Una vegada el conductor estigues controlat els agents anirien a buscar al segon ocupant fent una extracció segura. c. Amb més d'un ocupant s'ha de fer sortir tots a la vegada i dur-los a zona segura. d. Abans de sortir de la coberta se li han de donar les mateixes ordres que al conductor i s'ha d'executar el mateix procediment.
En una actuació de risc alt si el vehicle no s'atura voluntàriament: a. S'informarà a la sala de comandament, s'iniciarà una persecució que durarà fins que el vehicle tingui un accident o quedi atrapat en una retenció. b. S'iniciarà una persecució fins que arribin les patrulles de recolzament i puguin tallar-li el pas. c. S'informarà a la sala de comandament i s'iniciarà un seguiment sense fer una conducció de risc. d. Cap de les respostes és correcta.
Quina de les següents afirmacions és correcta en relació a l'aproximació dels agents a d'un vehicle que no s'ha aturat voluntàriament i a més ha estat implicat en un fet delictiu greu perpetrat amb armes de foc: a. Totes les respostes són correctes. b. Els agents no han d'iniciar l'aproximació si les mans de tots els ocupants no estan visibles. c. En l'aproximació al vehicle s'han d'exposar al perill els mínims agents possibles. d. L'aproximació es farà de manera esglaonada sempre buscant cobertes que pugui oferir l'espai.
En una actuació de risc alt, què no s'ha de fer a l'hora d'obrir el maleter d'un cotxe per fer-ne comprovacions: a. Col·locar-se en la part exterior tant per obrir el maleter com per fer les comprovacions. b. Cap de les respostes és correcta. c. Creuar línies de tir dels agents. d. Mantenir la distància de seguretat respecte al vehicle.
Si duem a terme una actuació amb un vehicle implicat en un fet delictiu greu que s'ha comès amb arma de foc i el conductor no obeeix les ordres dels agents i acaba produint-se una parada no voluntària. En quin moment es farà la comprovació del maleter del vehicle? a. Sempre serà el primer per evitar situacions sobrevingudes. b. Quan els dos primers agents entrin en contacte amb el vehicle i abans que surtin de la coberta els agents que faran l'extracció dels ocupants. c. Quan ja s'hagi fet la extracció d'ocupants i només quedi fer comprovacions amb el vehicle. d. Abans de l'extracció del conductor.
En cas de necessitat, es podria disparar des de l'interior del vehicle policial a través del vidre del vehicle? a. Si. b. No, el projectil al xocar amb el vidre tindrà canvis de direcció imprevisibles. c. No, la deflagració pot ferir als agents per l'espai reduït del vehicle policial. d. B i c son correctes.
Perquè un agent pugui reaccionar de manera ràpida davant una agressió amb arma de foc s'ha de tenir en compte: a. Ha d'haver-hi accés ràpid a l'arma. b. Es pot disparar des de l'interior del vehicle. c. Totes les anteriors. d. L'arma ha d'estar en disposició de ser utilitzada (cartutx a la recambra).
Si l'agressor (amb arma de foc) esta situat al davant del vehicle policial, els agents sortiran del vehicle: a. Per la porta del copilot i buscaran una coberta balística. b. Es indiferent sempre i quan ho facin amb celeritat i sense demora. c. Cada un dels agents sortiran pel seu costat i buscaran una coberta balística. d. Per la porta del conductor i buscaran una coberta balística.
Si l'agressor (amb arma de foc) esta situat a la banda del conductor del vehicle policial, els agents sortiran del vehicle: a. Es indiferent sempre i quan ho facin amb celeritat i sense demora. b. Per la porta del conductor i buscaran una coberta balística. c. Per la porta del copilot i buscaran una coberta balística. d. Cada un dels agents sortiran pel seu costat i buscaran una coberta balística.
En una actuació en la que hi hagi una agressió amb arma de foc vers els agents, perquè no serà fàcil l'aplicació de mesures d'autoprotecció adients? a. Pel poc temps de resposta dels agents. b. Pels canvis psicològics i fisiològics que patiran els agents. c. Per la manca de coneixements i entrenament dels agents. d. Cap resposta és correcta.
La primera reacció que han de tenir els agents davant una agressió amb arma de foc quan es troben a l'interior del vehicle policial hauria de ser: a. Cridar “arma” per informar al company i treure's el cinturó de seguretat. b. Disparar a través del vidre tenint en compte que no es posi en perill persones innocents. c. Alliberar-se del cinturó de seguretat per poder reaccionar adientment i sortir del vehicle amb celeritat. d. Sortir del vehicle policial i informar a sala.
Quines parts del vehicle policial donen protecció balística adient: a. Portes i bloc motor. b. Bloc motor i pas de roda. c. Les portes. d. Pas de roda.
Quina de les següents afirmacions no és correcta en relació als aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'agafar el vehicle policial com a coberta si hi ha un enfrontament armat: a. No sempre que un projectil impacti sobre un vidre el travessarà. b. Cal col·locar-se el més a prop possible del vehicle per si hi ha un rebot d'un projectil. c. Les portes no són una coberta eficaç. d. Els eixos de les rodes poden ser una coberta eficaç.
Hi ha alguna situació policial en que els agents no hagin de fer ús de la força (en tot el seu sentit ampli incloent la comunicació verbal, no verbal i distància de seguretat)? a. En les de caire administratiu. b. En les actuacions de policia de trànsit. c. En les actuacions de investigació de delictes. d. Generalment en les de caire assistencial.
Quina d'aquestes reaccions psicofisiològiques no entraria dins del camp de les distorsions perceptives? a. Les alteracions temporals b. L'efecte túnel visual. c. L'exclusió auditiva. d. La por insuperable.
Quins d'aquestes característiques de les situacions d'ús de la força representa un grau important de dificultat? a. Cap de les respostes és correcta. b. Normalment es tracta de situacions on intervenen diversos individus. c. Poden haver oscil·lacions importants d'ús de la força durant el transcurs de l'actuació. d. De forma general els agents desconeixen la distribució i disposició personal del material policial.
Quan un agent dispara de forma repetitiva a conseqüència de que un altre agent ha disparat abans és el que es coneix com: a. Efecte dominó. b. Efecte repetició. c. Efecte acordió. d. Efecte double tap.
Quan es parla d'atac instintiu, en l'entorn de les reaccions psicofisiològiques, a que ens referim? a. En utilitzar la força de manera totalment desproporcionada. b. En donar resposta exclusivament per por o odi. c. En fugir del lloc sense tenir en compte si hi ha persones en perill. d. Donar resposta amb ús de la força amb procediments que no han estat apresos o ensenyats en la formació policial.
Perquè en alguna ocasió es considera a nivell penal que no es pot aplicar l'eximent de por insuperable als agents de policia? a. Perquè aquest eximent només està associat a situacions de necessitat. b. Perquè està inclòs en el de legítima defensa. c. Perquè no es pot aplicar a casos d'ús de la força. d. Perquè per la seva formació i característiques no es consideren com a “home mitjà” o el “comú dels homes”.
Quina d'aquestes afirmacions considereu que és la més encertada respecte a la reacció psicofisiològica del policia davant d'un enfrontament armat: a. L'entorn formatiu es capaç de poder eliminar les reaccions psicofisiològiques en les situacions d'enfrontaments reals en que els policia tem per la seva vida. b. El biaix de negativitat apareix en aquestes situacions i es caracteritza perquè el cervell es focalitza en l'agressió i s'oblida de la resta, fins i tot d'activitats senzilles o quotidianes. c. La preparació instantània que prepara al policia psicofisiològicament per la lluita comporta altres canvis que poden ser força negatius per resoldre la situació. d. L'economia cognitiva consisteix en la creença de que hi ha un perill real i imminent i efectiu contra l'agent i té per objecte anticipar-se.
Perquè la pèrdua d'habilitat motora fina pot ser perjudicial pels agents de policia en les situacions extraordinàries d'ús de la força? a. Perquè augmenta l'efecte túnel. b. Perquè es disminueixen les habilitats de psicomotricitat fina, com pot ser la manipulació d'armes de foc. c. Perquè augmenta al capacitat pulmonar. d. Perquè s'obté més força als grups musculars grossos, que facilitat la lluita o la velocitat per córrer.
Quina d'aquestes reaccions no es considera habitual en les situacions reals d'ús de l'arma de foc per part dels agents de policia? a. Alteració temporal. b. Pilot automàtic. c. Alteració auditiva. d. Disminució del ritme cardíac.
El principi de proporcionalitat entre les mesures de control i les mesures de resistència que es pretenen aturar està definit jurídicament: a. En la Constitució espanyola de 1978. b. Està clarament definit en les principis bàsics d'actuació policials de la Llei orgànica 2/1986 de forces i cossos de seguretat (LOFCS 2/86). c. De forma resumida en la Llei orgànica 10/1995 del Codi Penal. d. No està definit en cap instrument jurídic.
Quin d'aquests punts següents es pot considerar com una pauta legal important a seguir per part dels agents en l'aplicació de l'ús de la força: a. Per norma general els agents de policia només utilitzaran les armes de foc davant de persones que estiguin utilitzant armes de foc en contra dels policies o altres persones. b. Quan l'ús de les armes de foc sigui inevitable, els agents actuaran en proporció a la gravetat del delicte, reduiran al mínim els danys i lesions, sol·licitaran al més aviat possible servei mèdic per a les persones lesionades i comunicaran els fets immediatament als familiars de la persona detinguda. c. Una vegada els agents hagin utilitzat l'arma de foc en contra d'altres persones, de forma immediata procediran a comunicar el motiu de la detenció i a comunicar els drets a la persona detinguda, per davant d'altres mesures que s'hagin de prendre en aquell moment. d. Abans d'utilitzar les armes de foc s'identificaran i advertiran de la seva intenció, excepte que en donar aquesta ordre es posessin en perill, es creés un risc de mort o danys greus a altres persones, o resultés evidentment inadequada o inútil donades les circumstàncies del cas.
Del quadre resum de l'aplicació de l'ús de la força per part dels agents de policia, quina d'aquestes afirmacions és errònia: a. Davant d'una actitud agressiva corporal cap els agents hi ha la possibilitat d'utilitzar la defensa policial. b. Davant de la utilització d'armes blanques per agressors hi ha la possibilitat d'utilitzar l'arma de foc. c. L'agent de policia tant sols pot utilitzar l'arma de foc en situacions en que l'agressor utilitzi una arma de foc en contra d'altres persones o dels agents. d. En la identificació d'una persona sospitosa de falta administrativa és molt important mantenir la distància de seguretat.
Que és el que realment ha de tenir en compte l'agent de policia per triar el mètode i l'eina adequats per respondre amb ús de la força? a. Les responsabilitats penals. b. Les possibles repercussions mediàtiques de l'actuació. c. Les circumstàncies concretes del fet. d. La informació prèvia rebuda abans de l'actuació.
Del quadre resum de l'aplicació de l'ús de la força per part dels agents de policia, quina d'aquestes afirmacions és la més encertada: a. Davant d'agressors que utilitzen armes de foc els agents de policia poden haver de respondre amb qualsevol dels set nivells d'ús de la força. b. Davant d'agressors que utilitzen armes de foc els agents de policia fonamentalment han de respondre amb l'arma de foc. c. Cap de les respostes és correcta. d. Davant d'agressors que utilitzen armes de foc els agents de policia només han de respondre amb l'arma de foc.
Quina d'aquestes afirmacions creieu que és la més apropiada en relació a l'ús de la força per part dels agents de policia: a. Són les situacions i les circumstàncies del fet les que marquen la utilització de la força per part dels agents i no a l'inrevés. b. El marc teòric ideal en l'aplicació de l'ús de la força per part dels agents de policia consisteix en la progressió descendent. c. Per actuar de forma segura els agents de policia han de iniciar l'actuació amb un nivell de la força una mica més elevat del que caldria, ja que sempre s'estarà a punt de baixar i no a l'inrevés. d. En totes les actuacions, fins i tot les que són de caire assistencial, els agents de policia com a garants de la seguretat ciutadana es poden trobar en situacions en que hagin de fer servir la força contra les persones.
Quines són les respostes psicofisiològiques més habituals segons l'estudi de situacions reals d'ús de l'arma de foc de l'ISPC? a. Atac instintiu, paralització per la por i alteració auditiva. b. Alteració temporal, distorsió visual i pilot automàtic. c. Efecte dominó, fugida i distracció del pensament. d. Lapsus d'inconsciència i distracció del pensament.
Prenent com a referència la Instrucció de la PG-ME 16/2013 sobre la utilització d'armes i eines d'ús policial, en quins casos es pot parlar de situacions de risc zero: a. Són les situacions plenament assistencials. b. Són les situacions en què l'agent de policia es troba en dependències policials. c. Són les situacions a partir de les quals comencen a comptar les de risc baix. d. No figuren les situacions de risc zero.
Quins són els eximents que es solen contemplar en la valoració de les actuacions policials en que s'ha fet ús de la força, en les sentències judicials del nostre país: a. Legítima defensa, compliment del deure i en algunes ocasions por insuperable. b. Estat de necessitat, compliment del deure i legítima defensa. c. Estat de necessitat, compliment del deure, legítima defensa i en algunes ocasions intoxicació plena. d. Únicament legítima defensa.
De quina manera es pot reduir l'estrès negatiu que provoca les reaccions psicofisiològiques? a. Les respostes b) i c) són correctes. b. Comptar amb una bona experiència prèvia acumulada. c. El treball previ amb exercicis de preparació mental o psicològica. d. Pensar en que tot el que ens puguem trobar és el pitjor, així estarem millor preparats.
Quan parlem de pilot automàtic en les situacions d'enfrontaments armats ens referim a: a. Fer les coses de forma automàtica, sense pensar gaire o gens. b. Tenir por davant d'episodis de perill fins al punt de perdre la consciència en algun moment. c. La visió es centra exclusivament en l'agressor i no es veuen les altres persones que hi pot haver al seu voltant. d. Donar resposta amb ús de la força amb procediments que no han estat apresos o ensenyats.
L'acció de intentar guanyar l'esquena de la persona a qui se li efectuarà la descàrrega correspon a: a. A l'efectiu amb més coneixements. b. El portador del DCE. c. A la dotació de suport. d. L'efectiu amb més graduació dins de l'equip que intervé.
Quan no es pot gravar amb el DGP com a norma general? Quan no es pot gravar amb el DGP com a norma general? b. Totes les respostes són correctes. c. Quan hi hagi infants presents. d. Quan hi ha conflicte amb l'intimidat, hi hagi vulneració de privacitat, honor o imatge o es registrin converses de naturalesa privada.
Quina és la distància òptim per projectar les sondes i que aquestes siguin eficaces? a. 10 metres. b. 6-7 metres. c. 4-5 metres. d. 2-3 metres.
Qui pot dotar o subministrar el DCE com a eina de dotació oficial? a. El Departament d'Interior. b. El Ministeri de l'Interior. c. La DGP i els alcaldes i alcaldesses. d. Els ajuntaments i el Govern de la Generalitat.
Quina d'aquestes afirmacions no és correcta en relació al DCE? a. És un generador de pols. b. No te efectes secundaris i te risc zero. c. Es considera una arma no letal o de letalitat reduïda. d. Produeix incapacitació temporal sense provocar lesions permanents.
Si les sondes tenen una separació inferior a 10 cm... a. Cap resposta és correcta. b. La incapacitat només serà per dolor. c. Hi haurà suficient incapacitat muscular per reduir la persona. d. La persona no notarà res.
La normativa obliga a dur el DCE acompanyat de: a. El desfibril·lador extern automàtic i els documents estandarditzats per informar a l'afectat de la descàrrega. b. El desfibril·lador extern automàtic i el DPG. c. El DEA. d. Cap de les respostes és correcta.
Es podrà fer ús del DCE en grans concentracions de persones o en manifestacions? a. No si s'utilitza la eina com a mitjà de control de l'ordre públic. b. Sí, sempre que el portador del DCE ho cregui necessari i sigui proporcional. c. Sí, només en els casos en que sigui necessari controlar l'ordre públic. d. Mai.
Què no pot provocar el DCE? a. Lesions al teixit nerviós. b. Ampolles de color vermell. c. Petites marques a la pell. d. Lesions a causa de la caiguda.
Qui farà l'emmanillament de la persona després de efectuar-se la descàrrega? a. Ningú perquè no es pot tocar la persona després de la descàrrega. b. Algun membre de l'equip que intervé. c. El portador del DCE. d. Cap resposta és correcta.
Com afecta la intensitat del DCE Taser X2 en el cos humà? a. Interfereix en el sistema nerviós. b. Paràlisi dels músculs respiratoris. c. Gairebé no es nota. d. Màxima corrent que es pot tocar i deixar anar.
Què vol dir que el DCE té una alta traçabilitat? a. Que cada estri està assignat a un efectiu com l'arma reglamentària. b. Que cada dispositiu i cada cartutx té un número de sèrie únic. c. Quan s'utilitza deixa un rastre a través d'un confeti i les seves dades són emmagatzemables i no manipulables. d. Les respostes b i c són correctes. .
Quan es pot gravar una actuació amb el DGP? a. Quan hi hagi risc per la integritat física de les persones i situacions especialment greus. b. Davant de delictes flagrants. c. Davant infraccions administratives no relacionades amb la seguretat ciutadana. d. Les respostes a i b són correctes.
Quan el DCE no ha estat efectiu pot haver estat motivat per: a. Totes les respostes són correctes. b. La roba gruixuda de la persona. c. Persona extremadament prima. d. S'ha efectuat la descàrrega massa a prop.
Quan es pot fer ús del DCE? a. Totes les respostes són correctes. b. Actituds hostils cap als agents o terceres persones i s'hagi produït una agressió o sigui previsible que es produeixi i no es pugui controlar fent ús d'una altra eina. c. Persona que posi en risc la seva pròpia vida o integritat sempre que el DCE no provoqui un mal major. d. Quan es posi en perill la vida o integritat dels agents o terceres persones.
Segons el reglament d'armes el DCE és: a. No és una arma. b. Arma prohibida. c. Arma de guerra. d. Arma reglamentada.
Quina d'aquestes accions no caldrà efectuar després d'aplicar una descàrrega? a. Informar a la persona mitjançant document estandarditzat de que ha rebut una descàrrega. b. Extracció de les sondes. c. Fer-li un oferiment d'accions i posar a la seva disposició les gravacions de l'actuació. d. Posar en coneixement d'un familiar que ha calgut fer ús del DCE.
Qui podrà fer ús del DCE? a. Aquells que hagin superat la formació teòrica pràctica de l'ISPC. b. El personal autoritzat que hagi fet el curs de Taser. c. Les persones autoritzades segons el cos Policial. d. Les respostes a i c són correctes.
Qui serà l'encarregat de provocar l'efecte túnel a la persona que s'ha de reduir? a. El portador del DCE. b. El cap de torn o comandament al lloc. c. Qualsevol persona de l'equip que no sigui el portador del DCE. d. Les respostes a i b són correctes.
Quina d'aquestes afirmacions no és correcta en relació al DCE TASER X2? a. La separació de les sondes es regula pel Display. b. Té dos punters làser. c. Es semiautomàtic. d. Pot projectar dos cartutxos.
Quina seria la definició de protecció estàtica? a. Servei de seguretat que s'estableix i es presta en un lloc determinat que té per objectiu protegir les persones que hi treballen o hi resideixen. b. Servei de seguretat que s'estableix en un lloc determinat que té per objectiu protegir les instal·lacions i els immobles. c. Servei de control que s'estableix i es presta en un lloc determinat que té per objectiu controlar les persones que hi treballen i els accessos a les instal·lacions. d. Servei de seguretat que s'estableix i es presta en un lloc determinat que té per objectiu protegir les persones que hi treballen o hi resideixen i també els mateixos immobles.
Dintre del pla de seguretat d'un edifici, quines fases es poden definir? a. Prevenció, detecció, resposta i avaluació de resultats. b. Prevenció, detecció, transmissió i resposta. c. Observació, detecció, anul·lació i retorn a la normalitat. d. Prevenció, detecció, acció de resposta i retorn a la normalitat.
Quants cercles concèntrics de seguretat es poden establir en un edifici? a. 2: Interior i exterior. b. 3: Primer, segon i tercer cercle de seguretat. c. 3: Zona X, primera cobertura i segona cobertura. d. Dependrà de l'edifici a protegir, normalment 2.
Què entenem per primer cercle de seguretat? a. Perímetre del complex on es localitza l'edifici, protecció perimetral. Es la primera línia de protecció enfront un atac exterior. b. Es l'edifici o nucli del complex i es el lloc de màxima protecció. c. Cap resposta és correcta. d. El formen les mesures de seguretat que vigilen l'espai de terreny que hi ha entre la vigilància perimetral i el nucli a protegir.
Què entenem per protecció estàtica perimetral? a. Punts de control i vigilància perimetral i sistema tancat de videovigilància de l'entorn de les instal·lacions a protegir. b. Rondes perimetrals i videovigilància de l'entorn de les instal·lacions a protegir. c. Aquelles mesures de seguretat que s'han de posar en pràctica al voltant del lloc que cal protegir i que consisteixen, bàsicament, a vigilar permanentment i controlar diferents objectius. d. Cap resposta és correcta.
Quins punts fonamentals ha de tenir en compte una protecció estàtica específica? a. Cap resposta és correcta. b. Entorn de les instal·lacions. c. Punts d'accés i entorn de les mateixes. d. Localització del lloc a protegir, tipus d'immoble i coneixement del mateix.
Què entenem per tercer cercle de seguretat? a. Perímetre del complex on es localitza l'edifici, protecció perimetral. Es la primera línia de protecció en front un atac exterior. b. Cap resposta és correcta. c. És l'edifici o nucli del complex i es el lloc de màxima protecció. d. El formen les mesures de seguretat que vigilen l'espai de terreny que hi ha entre el primer cercle de vigilància perimetral i el nucli a protegir.
Quins aspectes es poden valorar per determinar que una correspondència es sospitosa? a. Nom del destinatari incomplet o incorrecte. b. Totes les respostes són correctes. c. Taques de greix, pes excessiu o pes descompensat. d. Error en l'etiquetatge, franqueig excessiu o manca de remitent.
Segons el marc legal vigent, davant d'emergències, calamitats públiques I catàstrofes, els serveis de seguretat han de vetllar per: a. L'acotació de la zona del sinistre, el control i ordenació d'accessos i sortides i el manteniment de l'ordre i seguretat a l'interior de la zona. b. L'evacuació de persones, bens o víctimes. c. Totes les respostes són correctes. d. La vigilància i ordenació del trànsit ales vies de comunicació adjacents.
A l'escorcoll o evacuació d'un edifici, si es possible caldrà: a. Que alguna persona que conegui les instal·lacions acompanyi als agents. b. Si el localitza qualsevol cosa sospitosa, fer una primera manipulació extremant les precaucions per no saturar servei de Tedax. c. No deixar la gent a peu de carrer, dur-la a lloc segur, tots junts i localitzables. d. A i c son correctes. .
Què entenem per protecció estàtica específica? a. Aquelles mesures de seguretat que s'han de posar en pràctica al voltant del lloc que cal protegir i que consisteixen, bàsicament, a vigilar permanentment i controlar l'entorn. b. Tots aquells elements o infraestructures fixes que composen el sistema de seguretat d'una instal·lació. c. Tots els elements materials i d'infraestructures que son necessaris per donar protecció a una instal·lació. d. Aquella integrada per un dispositiu humà establert al mateix lloc que es tracta de protegir en el qual es contemplen llocs de control i d'accés.
Què es el PROCICAT? a. Pla d'emergències multirisc per gestionar riscos o emergències no incloses en plans especials i que poden afectar a un volum considerable de persones. b. Pla d'emergències per gestionar riscos o emergències relacionades amb inundacions i incendis forestals. c. Pla d'emergències per gestionar riscos o emergències relacionades amb emergències de risc radiològic. d. Pla d'emergències per gestionar riscos o emergències relacionades amb les plantes químiques.
Quina de les següents opcions s'ajusta més a la definició de plans d'autoprotecció? a. Preveuen per empreses , centres i instal·lacions determinades, les incidències que es puguin produir per intrusió o sabotatge i com es poden prevenir i/o anul·lar. b. Preveuen per empreses , centres i instal·lacions determinades, les emergències que es puguin produir per la seva localització geogràfica i com afrontar-les. c. Preveuen per empreses , centres i instal·lacions determinades, les emergències que es puguin produir com a conseqüència de la seva activitat i les mesures de resposta enfront de les situacions de risc, catàstrofes i calamitats publiques que els puguin afectar. d. Preveuen per empreses , centres i instal·lacions determinades, les emergències que es puguin produir per la seva activitat específica.
Què és el PLASEQCAT? a. Pla d'emergència per contaminació accidental d'aigües marines de Catalunya. b. Pla d'emergència genèric que preveu incloure-hi qualsevol emergència com pot ser una pandèmia. c. Pla d'emergència d'incendis forestals de Catalunya. d. Pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya.
A l'hora de realitzar un escorcoll d'un edifici, es valorarà: a. Obrir finestres i baixar persianes. b. Fer-ho de fora a dins i de plantes inferiors a les superiors, mirant de dalt a baix. c. No tocar res sospitós. d. Totes les respostes són correctes. .
A l'hora de realitzar una evacuació, no valorarem: a. Evitar l'accés de persones a l'edifici. b. Recollir els efectes personals si es possible. c. Bloquejar els ascensors a la última planta. d. Tranquil·litzar al personal.
Què entenem per segon cercle de seguretat? a. Cap resposta és correcta. b. Perímetre del complex on es localitza l'edifici, protecció perimetral. Es la primera línia de protecció enfront un atac exterior. c. És l'edifici o nucli del complex i es el lloc de màxima protecció. d. El formen les mesures de seguretat que vigilen l'espai de terreny que hi ha entre el primer cercle de vigilància perimetral i el nucli a protegir.
Quina d'aquestes afirmacions no és correcta en relació a la identificació de persones en els accessos? a. La identificació pot ser portada a terme per personals de seguretat privada, de vegades, coordinats amb els membres de les FCS. b. En el cas de les visites planificades el procés de la identificació es farà abans per agilitzar l'accés. c. La identificació de persones en els controls d'accessos serà dividida en persones habituals i persones secundàries. d. Les persones que hagin d'accedir a instal·lacions protegides seran identificades i es comprovarà la seva filiació a la base de dades policials.
Quina d'aquestes consideracions no és correcta en relació a les tasques de donar seguretat a un edifici o instal·lació? a. No cal estar en actitud vigilant per no tensionar-se en excés i ser capaç de donar una resposta àgil quan sigui necessari. b. S'ha d'evitar caure en la rutina. c. S'ha de conèixer el dispositiu de seguretat de l'edifici. d. Els relleus s'han d'efectuar puntualment i exhaustivament.
Quins mitjans materials són necessaris per dur a terme la protecció estàtica? a. Material de comunicacions, equip operatiu de treball i vehicle per efectuar les rondes. b. Material de comunicacions, equip operatiu de les comunicacions i vehicles de suport. c. Cap resposta és correcta. d. Material de comunicacions, vehicle per efectuar les rondes i documents estandarditzats per les incidències.
|
