2.3 Historia full temari.
![]() |
![]() |
![]() |
Título del Test:![]() 2.3 Historia full temari. Descripción: Tots els temaris en un. |




Comentarios |
---|
NO HAY REGISTROS |
El 1640 és quan hi ha l’inici de tot el procés històric de la Guerra dels Segadors. Vertader. Fals. En la Guerra dels Segadors hi ha una explicació mítica, elaborat per la Renaixença i pel catalanisme polític durant el segle XIX. Vertader. Fals. Segons el Memorial secret del comte-duc de Olivares es tractaria d’unificar tota la monarquia hispànica segons les lleis de Catalunya. Vertader. Fals. Del conflicte dels Segadors NO en surt l’Himne Nacional de Catalunya. Vertader. Fals. Felip VI va ser el rei del conflicte dels Segadors. Vertader. Fals. Les autoritats catalanes durant la guerra dels Segadors van buscar l’ajut de la monarquia hispànica i van proclamar a Felip V com a comte de Barcelona. Vertader. Fals. El conflicte dels Segadors va començar el 1653 fins 1714. Vertader. Fals. Qui va ser el rei del conflicte dels Segadors. Felip IV. Felip VI. Arxiduc Carles. Felip V. La Guerra dels Segadors es va donar paral·lelament durant la Guerra de Successió i per això fou tan dramàtica. Vertader. Fals. Segons el Memorial secret del comte-duc de Olivares es tractaria d’unificar tota la monarquia hispànica segons les lleis de Castella. Vertader. Fals. Pau Claris, canonge de la Seu era el President de la Generalitat en aquells moments (Guerra Segadors). Vertader. Fals. En els incidents de Barcelona amb l’aixecament dels Segadors el virrei va poder escapar i sobreviure. Vertader. Fals. El Tractat dels Pirineus significa la pèrdua dels territoris catalans del nord de Catalunya: el Conflent, el Rosselló, el Vallespir i la part nord de la Cerdanya i la frontera hispano-francesa va quedar establerta als Pirineus. Vertader. Fals. La Guerra dels Segadors és una revolta social pagesa que va tenir lloc el 1640 a Castella, que venia del malestar social que hi havia. Vertader. Fals. Les institucions catalanes van fer un famós Memorial Secret al rei Felip IV contra el comteduc de Olivares. Vertader. Fals. La revolta social dels Segadors agafarà un to polític contra la dominació de la monarquia pel paper de les institucions catalanes. Vertader. Fals. Els anys anteriors de 1640 es produeixen un seguit de bones collites, que encara empitjoren la situació dels pagesos. Vertader. Fals. El punt culminant de la revolta dels Segadors es produeix a Barcelona el 7 de juny de 1641 quan un nombre de segadors importants (al voltant de cinc-cents) s’aplegaren a Barcelona per tal de ser contractats i la tensió esclata per un incident violent on mor un segador. Vertader. Fals. El conflicte dels Segadors va començar el 1640. Vertader. Fals. El 1652 va acabar la separació després de la conquesta de Barcelona i el retorn de la Generalitat a l’obediència cap a Felip IV. La guerra amb França continuaria fins el 1659 amb el Tractat dels Pirineus. Vertader. Fals. Les institucions catalanes van optar per no capitalitzar la revolta dels segadors i no enfrontar-se a la monarquia hispànica. Vertader. Fals. El Conde-Duque de Olivares fou el que portà la direcció dels exèrcits catalans contra la monarquia hispànica. Vertader. Fals. Catalunya, durant el conflicte dels Segadors, sempre va estar lligada a la monarquia hispànica. Vertader. Fals. Guerra dels Segadors fou una lluita social entre pagesos i residents de la ciutat de Barcelona perquè no volien les autoritats que dormissin al carrer i guanyar més diners. Vertader. Fals. Durant el conflicte dels Segadors no va haver una separació de Catalunya de la monarquia hispànica. Vertader. Fals. El Tractat dels Genova significa la pèrdua de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès que passaran a França durant uns cent anys fins que van ser retornats quan Napoleó va perdre la guerra. Vertader. Fals. En els incidents de Barcelona amb l’aixecament dels Segadors el propi virrei va ser assassinat quan està a punt de fugir. Vertader. Fals. La Unión de Armas és la formació d’un exèrcit permanent de 140.000 soldats i cada regne es faci càrrec de les despeses amb una quantitat de soldats proporcional al seu nombre d’habitants. Vertader. Fals. Segons el Memorial secret del comte-duc de Olivares hi hauria tres estratègies per reduir les institucions catalanes: l’estratègia conciliadora; l’estratègia de la pressió de les armes de manera amenaçadora; i l’estratègia de generar un conflicte i així aconseguir els seus propòsits. Vertader. Fals. En el context internacional que justifica la Guerra dels Segadors hi ha la guerra de la Quàdruple Aliança contra Itàlia. Vertader. Fals. El context internacional de la Guerra dels Segadors va ser la Guerra dels Trenta anys entre monarquies europees. Vertader. Fals. El comte-duc de Olivares volia una expansió agressiva imperial i necessitava l’aportació econòmica de tots els territoris de la monarquia hispànica. Vertader. Fals. Una raó fonamental per la formació i desenvolupament de la Guàrdia Urbana de Barcelona va ser: Augment contraban. Augment població. Augment immigració. Un text important on es preveien l'existència d'agents municipals armats i on s’explicita el poder de l’alcalde com a representant de l’ajuntament i comandament d’aquesta policia, és: Llei Municipal 1977. Llei orgànica 4/2015. Llei de les Esquadres 1919. Amb el coneixement sobre la població a través de censos i padrons, amb la confecció de tota mena de ordenances municipals que ordenessin la vida ciutadana i els seus carrers, essencialment els aspectes que tenien a veure amb la higiene i la salut pública i, finalment, amb la vigilància. Es tractava, ni més ni menys, de modelar les actituds, crear hàbits en els ciutadans per aconseguir la disciplina col·lectiva. Aquesta seria la gran tasca d’aquesta força policials municipals i urbana.”. Aquest paràgraf significa que d’una manera tan precisa ha denominat el historiador anglès sobre la policia local David Scott com “sistema urbà policial múltiple” en el segle XIX. Aquest paràgraf significa allò que d’una manera tan precisa ha denominat l’Agustí Vehí com “endreçar la vila” en el segle XIX. . Aquest paràgraf significa allò que d’una manera tan precisa ha denominat Jaume Curbet com “analogies suplementàries policials” en el segle XIX. En quin any es crea la Guàrdia Municipal de Barcelona?. 1943. 1843. 1743. 1643. “La Guàrdia Municipal és creada, doncs, per complir tres missions fonamentals: la primera, la de controlar tota mena de delinqüència i d’agitació que els canvis polítics i socials deguts a les transformacions econòmiques anaven portant; la segona, la tasca d’ordenar la quotidianitat d’un espai urbà que va creixent i es va transformant -és allò que d’una manera sublim ha denominat l’Agustí Vehí com “endreçar la vila”, i, tercera, fer palesa l’autoritat municipal i el paper de l’alcalde.” Digui si aquesta afirmació és encertada: Vertader. Fals. Quina figura antiga “d’ordre” es veurà a la llarga superada pel desenvolupament de la policia local o guàrdia urbana. El sereno. El vigilant. El batlle. Els soldats. Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada. Durant el segle XIX es va crear un sistema policial nou generat per a una societat nova i unes institucions liberals que anaven conformant el poder polític. Els Mossos d’Esquadra durant el XIX depenien de cada alcalde de cada localitat on estaven, com és el cas de Barcelona. . La policia local va formar-se al segle XIX a totes les capitals de província espanyoles per ordre del govern de la monarquia. Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada. El vot de la dona es va donar durant el franquisme. El vot de la dona es va donar a partir de la Segona República espanyola. El vot de la dona es va donar a partir de 1898. A les eleccions constituents de 1931, de la Segona República, van poder ser les dones elegides però no amb dret a votar. D’un total de 463 diputats van sortir electes i van ser diputades. 3 dones. 13 dones. 33 dones entre professores, advocades i juristes de reconeguda competència. Quina fou la diputada que va defensar el dret del vot de les dones: Dolores Campos. Clara Campos. Laura Campoamor. Clara Campoamor. Clara Campoamor va estudiar el batxillerat i la carrera de Dret quan tenia: Menys de 30 anys. Més de 20 anys. Més de 30 anys. Les organitzacions de dones i feministes de finals del XIX i principis del XX lluitaven, essencialment: Conciliació familiar i ajudes per a famílies monoparentals. Pel tracte distint i discriminatori entre homes i dones en el Codi Penal. Pel tracte distint i discriminatori entre homes i dones en el Codi Civil. Pel tracte distint i discriminatori entre homes i dones en el Codi Municipal. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) es va admetre el vot femení en les eleccions municipals mentre fossin dones vídues o solteres emancipades, negant-se aquest dret a les casades perquè podria portar conflictes entre els conjugues. Això és: Vertader. Fals. Les dones van votar per primera vegada en unes eleccions: 1923. 1933. 1943. Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, la dictadura franquista va exhumar fosses comunes. Vertader. Fals. Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals” hi ha molta gent que considera que no s’ha explicat prou la història del segle XX: la guerra civil i la dictadura franquista. Vertader. Fals. Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, durant la Guerra civil hi ha repressió en les dues rereguardes. Vertader. Fals. Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, a Catalunya no s’ha obert mai una fossa de soldats franquistes. Vertader. Fals. Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, els cossos policials no tenen cap paper en les exhumacions de fosses comunes. Vertader. Fals. Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals”, dins el concepte de “Memòria Històrica” hi ha la voluntat de saber d’on venim com a comunitat, com a col·lectiu. Vertader. Fals. Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals”, per conèixer el passat cal accedir a la documentació que es custodia als arxius, on a tots és molt fàcil accedir actualment a l’Estat espanyol. Vertader. Fals. Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals” els qui van patir la violència revolucionària durant la dictadura van ser constantment reconeguts i utilitzats (exposats) pel règim. Vertader. Fals. Quan parlem sobre el franquisme el definim com un estat policial per la barreja dels interessos de l’exèrcit, en voler ser policia, i la barreja entre la Guàrdia Civil i la judicatura al ser mols jutges alts comandaments de l’institut armat. Vertader. Fals. En la Llei de 1941 es fundava la Policia Armada que s’havia de nodrir d’aquells que havien format part de Cossos policials anteriors (Guàrdies d’Assalt de la República) però que eren addictes al règim de Franco. Vertader. Fals. Quan parlem sobre el franquisme el definim com un estat policial per la barreja exclusivament entre repressió i l’actuació de l’exèrcit amb els seus tribunals de guerra. Vertader. Fals. La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran formades per “l'Institut de la Guardia Civil.”. Vertader. Fals. La Llei de 1941 s’aposta per una policia de tots i per a tots, dins d’un Estat democràtic. Vertader. Fals. Segons la Llei de 1941 la policia no pot ser neutral políticament, sinó que ha de tenir el perfil ideològic del règim i servir l’Estat autoritari. Vertader. Fals. La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran formades pels “Guàrdies d’Assalt”. Vertader. Fals. Segons la Llei de 1941 queda clar que del triomf dels franquistes en la Guerra Civil en surt un concepte de defensa de l’Estat democràtic que considera l’estat autoritari un error. Vertader. Fals. Amb la Llei de 1941 res dissolt la Guàrdia Civil per haver-se mantingut fidel a la República i és substituïda per la Policia Armada. Vertader. Fals. La Llei de 1941 diu que la policia del nou Estat ha de servir a la causa del NacionalSindicalisme (denominació del feixisme franquista). Vertader. Fals. Quan parlem sobre el franquisme el definim com un estat policial per la barreja entre els interessos del règim i de l’Estat amb l’actuació de la policia i l’exèrcit, i la barreja entre policia i partit governamental. Vertader. Fals. La Constitució espanyola fou aprovada en referèndum l’any: 1978. 1988. 1998. Què vol dir l’expressió política “café para todos” que es va generar durant la Transició?. Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i Galicia. Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i Andalusia. Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i València. Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i el ISPC. Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: La no acceptació de l’autonomia de les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia a través del títol vuitè de la Constitució de manera diferent de les altres autonomies de l’estat. Acceptació de l’autonomia de les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia a través del títol vuitè de la Constitució que, mitjançant una mena d’obra d’enginyeria constitucional, se n’acceptava el reconeixement de la realitat nacional d’alguns llocs si es feia extensiva l’autonomia a tot el país. Manteniment de l’estat tradicionalment centralista a través de la Constitució espanyola que va consagrar la possibilitat de tenir una autonomia administrativa amb l’obligació que fos igual per a totes les zones administratives en què es va dividir el país. L’intent més important de desestabilitzar el procés de Transició a càrrec de l’extrema dreta i sectors militars fou: 23F. 22F. 11S. F08. El “consenso” (consens) és. L’acord entre les forces polítiques demòcrates i l’exèrcit per portar a terme la transició política cap a la democràcia X. L’acord entre forces polítiques del règim franquista i les forces polítiques demòcrates de l’oposició sota la mediació de l’ONU. L’acord entre forces polítiques del règim franquista i les forces polítiques demòcrates de l’oposició per tirar endavant el procés de transició cap a la democràcia. Les estructures polítiques del règim franquista: Les va dissoldre els acords del Consell de Seguretat de l’ONU. Es van autodissoldre mitjançant la llei de Reforma política. Es van mantenir amb el nou règim com uns òrgans consultius. Es van mantenir amb el nou règim i es van remodelar fins a l'actualitat. Sovint es diu que el procés de la transició política va ser: Un procés revolucionari en què l’oposició va enderrocar les institucions polítiques franquistes un cop mort Franco. Un procés preparat i orquestrat per una elit provinent del franquisme i la corona, acompanyat d’un acord entre forces polítiques i pressionat per les reivindicacions socials i populars i per un determinat context internacional. Un procés preparat per les forces polítiques sota l’empara de les Nacions Unides i de països occidentals que van fer que l’exèrcit espanyol establís contactes amb l’oposició i fes possible el pas cap a la democràcia. Un procés preparat i orquestrat per una elit provinent del franquisme i la corona, acompanyat d’un acord entre forces polítiques i pressionat per les reivindicacions socials i populars i per un determinat context internacional, per posar a Felip VI al capdavant de l'Estat. Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: Acceptació de la monarquia imposada per Franco i la bandera espanyola bicolor. Acceptació de la monarquia imposada per Franco i la bandera espanyola tricolor. Formació de nou d’un cap d’estat en forma de monarquia imposada per l’oposició al règim i manteniment de la bandera espanyola bicolor. Formació de nou d’un cap d’estat en forma de monarquia imposada per l’oposició al règim i manteniment de la bandera espanyola tricolor. Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: Amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i no demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels franquistes durant el règim. Amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant la guerra i no demanda de responsabilitats per les actuacions democràtiques i alentadores dels franquistes durant el règim. La "no amnistia" per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i no demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels franquistes durant el règim. Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: La llibertat d’associació i la legalització del Partit Comunista, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic. La llibertat d’associació i la legalització del Partit Socialista, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic. La llibertat d’associació i la legalització d'Esquerra Republicana, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic. La llibertat d’associació i la legalització de BILDU, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic. El procés de Transició es va fer enmig del: Període de crisi econòmica que s’inicia el 1973. Període de crisi social que s’inicia el 1973. Període de crisi econòmica que s’inicia el 1970. Període de crisi econòmica que s’inicia el 1970. Sobre la película La Punyalada: L’acció passa entre Olot, lloc rural, i Barcelona, lloc industrial. Vertader. Fals. (La punyalada) Els Mossos van escassos d’efectius per portar a termes les seves accions i, fins i tot, no reben cap ajut dels militars quan ho demanen. Vertader. Fals. (La punyalada) En la pel·lícula es veu el món comercial transfronterer amb França i l’existència del contraban. Vertader. Fals. El mosso nebot del sergent és assassinat pels bandolers. Vertader. Fals. Fals, només es ferit a la cama. L’Esparver és el bandoler protagonista i que té el control de la banda. Vertader. Fals. Els Mossos de la pel·lícula van sense uniforme, i només porten un barrets que els identifica, perquè no hi havia uniformitat durant el segle XIX. Vertader. Fals. La pel·lícula està ambientada al segle XVII quan s’originen les esquadres. Vertader. Fals. (La pelicula) Els Mossos que veien en pel·lícula passen de vint efectius. Vertader. Fals. La pel·lícula retrata l’ambient de l’alta Garrotxa durant el segle XIX. Vertader. Fals. “La punyalada” que dona la Coral amb la navalla no deixa de ser una mostra del principi de llibertat i d’integritat personal de la protagonista com a dona en un món on aquesta llibertat i integritat és negada. Vertader. Fals. En la pel·lícula s’hi tracta la situació de la dona al veure’s la protagonista envoltada per la cultura masclista que entén com a lògic l’aconseguir per la força el control del cos de la dona. Vertader. Fals. |