2026 geminii

1. Respecte als tribunals d'instància, segons la Llei orgànica del poder judicial, assenyale la resposta correcta: Les persones que exercisquen la presidència dels tribunals d'instància seran nomenades pel Ministre de Justícia, per un període de quatre anys. Entre les funcions de les presidències dels tribunals d'instància, hi ha la de coordinar el funcionament del tribunal adoptant les resolucions precises que, des del punt de vista organitzatiu i en el seu àmbit competencial, siguen necessàries per a la bona marxa d'este. Hi haurà un únic tribunal d'instància en cada província. En la Vila de Madrid i amb jurisdicció en tot el territori nacional, hi haurà un tribunal central d'instància, que comptarà només amb secció d'instrucció.

2. Respecte a la planta i organització territorial en l'àmbit judicial, segons la Llei orgànica del poder judicial, assenyale la resposta correcta: Entre els tribunals als quals s'atribuïx l'exercici de la potestat jurisdiccional es troben jutges i jutgesses de pau. La comunitat autònoma serà l'àmbit territorial de les audiències provincials. Correspon al Consell General del Poder Judicial proveir els jutjats i tribunals dels mitjans necessaris per a l'exercici de la seua funció amb independència i eficàcia. Entre els tribunals als quals s'atribuïx l'exercici de la potestat jurisdiccional es troba el Tribunal Nacional Suprem.

3. Conteste la resposta correcta. Segons la Llei orgànica del poder judicial: Podran crear-se seccions de l'Audiència Provincial fora de la capital de la província, a les quals quedaran adscrits un o diversos partits judicials. Les audiències provincials es compondran d'un president i dos o més magistrats. El president és un lletrat de l'Administració de justícia. Les audiències provincials no coneixeran dels recursos contra les resolucions de les seccions de menors dels tribunals d'instància amb seu a la seua província. Les audiències provincials no tenen competència en matèria civil.

4. El cos nacional de metges i metgesses forenses, segons l'article 470 de la LO del poder judicial, té caràcter: És un cos de funcionaris i funcionàries d'alta direcció. És un cos de personal laboral d'alta direcció. Té caràcter de cos nacional. Està transferit íntegrament a les comunitats autònomes.

5. Podran ser nomenats, com a metges o metgesses forenses, en cas d'urgència o necessitat: Personal mèdic del Ministeri de Sanitat. Funcionaris i funcionàries interins. Personal eventual de confiança. Personal contractat en règim laboral.

6. Els metges i metgesses forenses estaran destinats en: Els instituts de medicina legal i ciències forenses o l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Els departaments universitaris de medicina legal i forense. Els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes. Els tribunals d'instància de les capitals de província.

7. Assenyale la resposta correcta. Segons el Reial decret 144/2023, de 28 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament dels instituts de medicina legal i ciències forenses: Els instituts de medicina legal i ciències forenses són òrgans tècnics adscrits al Ministeri de Justícia o, si és el cas, a aquelles comunitats autònomes amb competències assumides en matèria de justícia. Els instituts de medicina legal i ciències forenses no poden prestar auxili als òrgans de la jurisdicció militar en cap cas. Els instituts es podran estructurar territorialment en direccions i subdireccions i funcionalment, exclusivament, en servicis i seccions. El lloc de direcció de l'institut serà proveït pel sistema de lliure designació, mitjançant una convocatòria pública en la qual participaran funcionaris pertanyents al cos de metges i metgesses forenses i resta de personal de l'institut.

8. Assenyale la resposta correcta. Segons el Reial decret 144/2023, de 28 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament dels instituts de medicina legal i ciències forenses: En els instituts existirà un consell de direcció, òrgan col·legiat que estarà presidit per la persona titular de la direcció, i del qual només formaran part metges i metgesses forenses. El consell de Direcció, entre les seues funcions, té: aprovar, a proposta de la direcció, el pla anual d'actuació de l'institut i cooperar en el disseny final d'este. Els instituts disposaran necessàriament de servicis de clínica forense, de patologia forense, i de laboratori forense. Els llocs de direcció de secció seran proveïts pel sistema de lliure designació.

9. Assenyale la resposta correcta. Segons el Reial decret 144/2023, de 28 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament dels instituts de medicina legal i ciències forenses: En aquells instituts que s'acrediten com a unitats docents per a la formació sanitària especialitzada en ciències de la salut, es constituirà una comissió de docència. La comissió de docència estarà presidida per la persona que exercisca el càrrec de director o directora de l'institut. La comissió de formació i investigació estarà presidida per la persona que exercisca la direcció d'estudis o per la persona en qui delegue esta funció. En els instituts no es podran realitzar, en cap cas, estudis, anàlisis i investigacions sol·licitats per organismes o empreses públiques o institucions privades.

10. La seu central de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, segons el Reial decret 862/1998, pel qual s'aprova el Reglament de l'Institut de Toxicologia i les seues actualitzacions, està situada a: Barcelona. Sevilla. Santa Cruz de Tenerife. Madrid.

11. La delegació de Santa Cruz de Tenerife de l'Institut Nacional de Toxicologia i ciències forenses pertany al Departament de: Barcelona. Madrid. Sant Sebastià. Sevilla.

12. L'estructura de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, dividida en departaments, seguix una distribució: Per matèries i especialització del laboratori. Per competències transferides a les comunitats autònomes. Per àmbit territorial dels tribunals superiors de justícia. Per densitat de població de les capitals de província.

13. Quina és la principal diferència entre l'autòpsia clínica i judicial?. Les tècniques d'obertura utilitzades. L'objectiu i la regulació legal. L'ús d'instruments. La duració.

14. Un home jove és trobat a la porta d'un hospital amb signes evidents d'haver sigut agredit amb una arma blanca a la regió toràcica. Es trasllada directament a quiròfan, però mor abans de la intervenció quirúrgica per la gravetat de les lesions patides. Quina seria l'etiologia mèdica legal més probable d'esta mort?. Mort natural. Mort natural accidental. Mort violenta homicida. Mort violenta accidental.

15. Quina legislació regula les autòpsies judicials?. La Llei d'enjudiciament criminal i l'RD 144/2023, pel qual s'aprova el Reglament dels instituts de medicina legal i ciències forenses. La Llei d'enjudiciament criminal. El Codi Penal. La Llei d'enjudiciament civil.

16. En la investigació de l'escena o lloc dels fets en els casos de morts no naturals, evidents o sospitoses, és paper del perit medicolegal: Preservar la integritat de l'escena i els seus voltants. Anotar la posició del cos i la seua relació amb l'estat de les robes, el patró de rigidesa i de les livideses cadavèriques, així com l'estat de descomposició postmortal. Fotografiar el cos tal com va ser trobat. Identificar totes les persones que es troben en el lloc dels fets.

17. Quina d'estes circumstàncies respecte a la modificació de la rigidesa cadavèrica seguix la Llei de Nysten: Mort per electrocució. Anasarca. Mort per processos convulsius. Lesions mortals de cervell i medul·la.

18. El procés d'identificació de víctimes s'estructura en diverses fases, entre les quals es troba: Investigació judicial, juí i sentència. Examen de l'escena, dades postmortem i dades antemortem. Certificació mèdica i registre civil. Autòpsia clínica i alta hospitalària.

19. La seqüència de dissecció lògica de la musculatura anterior del coll va dels músculs més superficials als més profunds, en el següent orde: Esternoclidomastoidals, esternohiodals, esternotiroidals i omohioidals. Esternoclidomastoidals, omohioidals, esternohioidals i esternotiroidals. Esternoclidomastoidals, esternotiroidals, omohioidals i esternohioidals. Omohioidals, esternohioidals, esternotiroidals i esternoclidomastoidals.

20. Indique la resposta incorrecta sobre la tècnica d'autòpsia cranial: Per a fer l'obertura del crani, el cadàver ha d'estar en decúbit supí. S'han de desinserir els músculs temporals. Es fa una incisió coronal amb bisturí de mastoide a mastoide passant per la protuberància occipital i aprofundint fins al periosti. S'evertixen els penjolls anterior i posterior per a posar al descobert el crani.

21. Les lesions cervicals internes per penjament són, en general, poc freqüents; entre altres, podem trobar esquinçaments en l'íntima de les artèries caròtides que reben el nom de: Signe d'Amussat. Signe de Martin. Signe Otto. Signe de l'artèria trencada.

22. Les cavitats toràcica i abdominal disposen de múltiples tècniques d'obertura; entre estes es troba la tècnica labiopubiana. Indique quin dels següents autors la va descriure: Thoinot. Lecha Marzo. Fischer. Christofredo Jakob.

23. Indique la resposta verdadera sobre el mètode de Virchow: Consistix en una incisió longitudinal mitjana que va des del cricoide fins a la símfisi del pubis. Consistixen en una incisió longitudinal mitjana que va des del buit supraesternal fins a la símfisi del pubis. La incisió voreja el melic pel costat esquerre. Consistix en una incisió acromioclavicular que creua el tòrax seguida d'una incisió per la línia mitjana fins a la símfisi del pubis.

24. Quant a l'extracció, estudi i examen macroscòpic del cor, indique la resposta verdadera: En començar la dissecció del cadàver, després de l'obertura de la cavitat toràcica, farem la inspecció externa del sac pericardíac i observarem posteriorment les característiques del líquid pericardíac i en quantificarem el volum. Després de l'obertura del sac pericardíac, es realitzarà sistemàticament una incisió longitudinal de 2 cm en l'artèria aorta per damunt de la vàlvula per a identificar in situ una possible tromboembòlia pulmonar. En l'extracció del cor, l'artèria pulmonar i l'aorta se seccionaran 2 cm per davall de les dos vàlvules. Totes les respostes són verdaderes.

25. Les mostres que es reben en l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses hauran de portar un triple embalatge de seguretat que constarà de: Un embalatge primari que serà impermeable i estanc i servirà per a la protecció d'un o més recipients secundaris. Un embalatge secundari que estarà en contacte directe amb les mostres i serà a prova de vessaments. Un embalatge secundari que servirà per a protegir un o més recipients primaris. Un embalatge primari que haurà de contindre material absorbent suficient per a absorbir la totalitat dels líquids dels recipients secundaris.

26. Segons l'Orde JUS/1291/2010, de 13 de maig, per la qual s'aproven les normes per a la preparació i remissió de mostres objecte d'anàlisi per l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, per a l'estudi del consum habitual de drogues d'abús i intoxicacions cròniques per metalls, s'enviarà: Contingut gàstric, tot el disponible. Un floc de cabell tallat de la zona occipital i molt pròxim al cuir cabellut, d'un gruix mínim de 7 mm de diàmetre. Bilis, tota la que es puga arreplegar en un flascó adequat a la quantitat. Renyó, una mostra en forma de falca d'aproximadament 50 grams, en fresc.

27. Assenyale la resposta incorrecta respecte a la recollida d'indicis biològics procedents del cos de la víctima/sospitós, segons l'Orde JUS/1291/2010, de 13 de maig, per la qual s'aproven les normes per a la preparació i remissió de mostres objecte d'anàlisi per l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses: Les taques de saliva, sang, semen o altres fluids biològics en el cos de la víctima s'arreplegaran amb hisops estèrils lleugerament banyats amb aigua destil·lada o sèrum salí. S'ha de tallar la vora distal de les ungles per a analitzar en el laboratori la possible presència de restes de sang i pell. Abans de començar l'autòpsia, es llavarà el cadàver amb antisèptic eficaç. Els pèls dubtosos han de ser arreplegats amb unes pinces netes, col·locant cada pèl o cada grup de pèls en un paper xicotet que ha de ser doblegat amb cura i introduït en una bossa de paper xicoteta.

28. Quant al diagnòstic del naixement amb vida del fetus, assenyale la resposta correcta: Es realitzen unes proves sobre el cadàver que es denominen docimàsies. Les docimàsies només es poden realitzar després de l'obertura del cos. Pulmons rosats, voluminosos, esponjosos i elàstics, indiquen naixement sense vida del fetus. La docimàsia radiogràfica es realitza després de l'obertura del cadàver.

29. Assenyale la resposta correcta en casos de mort violenta homicida en la primera infància: Els estudis radiogràfics complets del cadàver no són necessaris. La rigidesa de les estructures òssies cranials afavorix la presència de fractures davant de traumatismes mínims. Lesions de diversa evolució cronològica fan sospitar una síndrome de xiquet maltractat. La presa de mostres per a estudis complementaris no és necessària.

30. En els cadàvers carbonitzats, és signe de vitalitat de l'individu en el focus de l'incendi: Postura del boxador. Esclat de cavitats. En l'àrea facial, expressió amb la boca oberta i protrusió de peces dentàries. Presència de productes de combustió en vies aèries profundes i digestives.

31. Respecte a les taules d'autòpsia: Són d'alumini i de material porós per a drenar líquids. Són de ferro galvanitzat amb vores sobreelevades per a evitar vessament de fluids. Són d'acer inoxidable i tenen un sistema de drenatge o extracció. Són d'una combinació de plàstics reforçats per a evitar l'oxidació pels fluids.

32. Quin instrument s'utilitza per a l'obertura de la tràquea una vegada feta la dissecció de la regió cervical?. Tisora de fulles corbes. Enteròtom. Costòtom. Encefalòtom de Virchow.

33. Quina de les següents mesures és obligatòria per a reduir el risc biològic durant la realització d'una autòpsia judicial?. Utilització de màscara quirúrgica i bata d'un sol ús. Realitzar l'autòpsia amb guants i ventilació natural amb portes de la sala obertes. Emprar equips de protecció individual adequats, incloent-hi protecció respiratòria, ocular i guants resistents. Emprar equips de protecció individual complets únicament en cas d'autòpsies amb risc biològic.

34. En els casos en què prèviament es practique l'autòpsia, o s'obtinguen òrgans per a trasplantament, quan es podria autoritzar la inhumació del cadàver?. Una vegada transcorregudes més de 36 hores de la defunció i abans que es complisquen les 48 hores. Es podrà autoritzar la inhumació abans que transcórreguen 24 hores. Una vegada transcorregudes més de 72 hores. No és necessària l'autorització per a inhumar el cadàver.

35. Com es tractaran les criatures abortives de menys de 6 mesos?. Es tractaran com a restes humanes. Es tractaran de la mateixa manera que les que hagen nascut amb vida i hagen mort amb posterioritat. No es tractaran de cap manera. Es tractaran com a cadàvers del grup II.

36. A quin tipus de residu corresponen les agulles i material punxant i tallant?. Grup I. Grup II. Grup III. Grup IV.

37. L'article 5 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, establix que la política de prevenció tindrà per objecte: La promoció de pràctiques, mitjans i actuacions dirigides a evitar la producció d'accidents de treball i millorar la salut de les persones. La promoció de la millora de les condicions de treball dirigida a elevar el nivell de protecció de la seguretat i la salut de treballadors i treballadores en el treball. La promoció de la millora de les condicions de treball dirigides a evitar l'existència d'accidents en este. Elevar el nivell de qualitat en matèria de prevenció de riscos en l'entorn laboral amb la finalitat d'evitar accidents en l'entorn laboral.

38. Indique, de conformitat amb el que s'establix en l'article 4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, quin dels següents conceptes no queda inclòs en la definició de "condició de treball": La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l'ambient de treball i les seues corresponents intensitats, concentracions o nivells de presència. Els procediments per a la utilització dels agents que influïsquen en la generació dels riscos esmentats. Totes aquelles altres característiques del treball, excepte les relatives a la seua organització i ordenació, que influïsquen en la magnitud dels riscos a què estiga exposada la persona treballadora. Les característiques generals dels locals, instal·lacions, equips, productes i altres útils existents en el centre de treball.

39. La política en matèria de prevenció de riscos per a protegir la seguretat i salut en el treball té com a objectiu principal: La promoció de la millora de les condicions de treball dirigida a elevar el nivell de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores en el treball. Establir procediments de qualificació de les malalties professionals, així com requisits i procediments per a a la comunicació i informació a l'autoritat competent dels danys derivats del treball. Elaborar procediments d'avaluació dels riscos per a la salut del personal treballador, normalització de metodologies i guies d'actuació preventiva. Col·laborar amb organismes internacionals i desenrotllar programes de cooperació internacional, facilitant la participació de les comunitats autònoma.

40. Segons les instruccions de l'annex I de l'RD 32/2009 de 16 de gener, pel qual s'aprova el Protocol nacional d'actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples, què es considera cos-cadàver?. El tronc humà amb les seues extremitats unides totalment o parcialment a este. Les parts del cos anatòmicament identificables de suficient entitat per a tractar-les, fins i tot procedents de mutilacions. Únicament el cadàver complet, establint com a resta qualsevol part mutilada d'este, com ara tronc, membres o regió cefàlica. Qualsevol resta anatòmica trobada en la zona de la catàstrofe a fi de poder estimar el nombre de víctimes.

41. Segons l'RD 32/2009, de 16 de gener, pel qual s'aprova el Protocol nacional d'actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples, en quins dos grups classifiquen els metges i metgesses forenses els cadàvers en la zona de recepció del depòsit?. Cossos identificats dactilarment i no identificats dactilarment. Cossos complets i cossos mutilats pendents de reunificació. Es classifiquen per sexe i edat estimada. Víctimes primàries i víctimes secundàries derivades de la catàstrofe.

42. Segons l'RD 32/2009, de 16 de gener, pel qual s'aprova el Protocol nacional d'actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples, quina anàlisi és preceptiva fer fins i tot en cadàvers ja identificats dactilarment?. L'obtenció d'una mostra indubtable per a l'anàlisi d'ADN. L'obtenció de la necroressenya, impressions dactilars i palmars, perquè en facen la comprovació les forces i cossos de seguretat de l'Estat. L'anàlisi odontològica pe a bolcar-la en el tríptic postmortem. La preparació del cadàver per a la classificació de robes i objectes personals.

43. Quines són les tres fases d'actuació establides en un succés amb múltiples víctimes segons l'article 4 de l'RD 32/2009, de 16 de gener, pel qual s'aprova el Protocol nacional d'actuació medicoforense i de policia científica en successos amb víctimes múltiples?. Fases preliminars, fase de tractament de cadàvers /restes humanes i fase d'obtenció de dades antemortem. Fase d'autòpsia, fase de conservació de cadàvers/restes i fase d'estudis complementaris. Fase d'alçament de cadàvers/restes, fase d'autòpsia i estudis complementaris i fase de conservació i entrega a familiars. Fase d'obtenció de dades postmortem, fase d'obtenció de dades antemortem i fase del Centre d'Integració de Dades.

44. Segons l'Orde Jus/1291/2010, de 13 de maig, per la qual s'aproven les normes per a la preparació i remissió de mostres objecte d'anàlisi per l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, quin tipus d'envàs es requerix per a mostres de sang destinades a anàlisi de tòxics volàtils?. Envasos plens al màxim per a evitar cambra d'aire. Envasos amb tap de plàstic de boca ampla per a permetre la fàcil extracció en la cambra de gasos. Envasos amb formaldehid a fi d'evitar la difusió passiva. Envasos amb un 10% de contingut aquós a fi d'evitar l'hemòlisi.

45. Segons l'Orde Jus/1291/2010, de 13 de maig, per la qual s'aproven les normes per a la preparació i remissió de mostres objecte d'anàlisi per l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses per al diagnòstic de vitalitat de les ferides, quins tipus de mostres de pell s'han de prendre?. Mostra de pell de la lesió i mostra de pell control. Mostra de pell de la lesió amb àrea circumdant d'entre 5 i 30 cm en una única peça anatòmica. Mostra de pell de les lesions en orde de producció. Mostra de pell problema i mostra de sang de la regió lesionada.

46. La Constitució Espanyola de 1978, establix que el castellà: És la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de respectar-la i l'obligació d'usar-la. És la llengua principal en tot l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i l'obligació d'usar-la. És la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la. És la llengua principal en totes les comunitats autònomes. Tots els ciutadans la usaren amb el degut respecte.

47. Segons l'article 9.1 de la Constitució Espanyola, els ciutadans i els poders públics resten subjectes a: Les directrius que marque l'Agència Tributària. La indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i divisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Les decisions que adopte el Govern i les comunitats autònomes. La Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.

48. Respecte a la detenció preventiva, la Constitució Espanyola de 1978 establix que no podrà durar més del temps estrictament necessari per a fer les indagacions per tal aclarir els fets i, en qualsevol cas, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a la disposició de l'autoritat judicial, en el termini màxim de: 24 hores. 2 dies. 72 hores. 2 setmanes.

49. Segons l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, són funcions de les Corts: Aprovar els Pressupostos de la Generalitat. Aprovar els avantprojectes de Pressupostos Generals de l'Estat. Aprovar lleis orgàniques i reials decrets. Designar als diputats i diputades que han de representar a la Comunitat Valenciana.

50. Respecte al president de la Generalitat, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix: El president de la Generalitat serà elegit per les Corts d'entre els valencians i valencianes que hagen adquirit la majoria d'edat i nomenat pel president de les Corts. Per a la seua elecció fa falta la majoria absoluta dels membres de dret de les Corts en primera votació. Si no s'aconseguix esta majoria, la votació es repetirà quaranta-huit hores després i serà suficient la majoria simple per a ser elegit. El president de la Generalitat serà elegit per les Corts d'entre els seus membres i nomenat pel president del Tribunal Constitucional. El president és responsable políticament davant de les Corts. Estes poden exigir la responsabilitat del Consell per mitjà de l'adopció per majoria simple de la moció de censura, proposta com a mínim per l'octava part dels diputats i diputades i que haurà d'incloure un candidat a la Presidència.

51. Quin òrgan col·legiat de govern ostenta la potestat executiva i reglamentària de la Generalitat, segons l'Estatut d'Autonomia?. Les Corts Valencianes. El Consell. La mesa de les Corts. El Consell Jurídic Valencià.

52. Dins de les funcions executives i administratives establides en la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, s’atribuïx al Consell: Nomenar i separar els vicepresidents. Aprovar els pressupostos de la Generalitat i les emissions de deute públic. Plantejar una qüestió de confiança sobre la gestió del president davant de les Corts. S'entendrà aprovada quan obtinga la majoria qualificada de tres quints. Nomenar i separar els alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat, a proposta del conseller corresponent.

53. La Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, establix que serà necessària la majoria absoluta dels membres de dret de les Corts en primera votació per a l'elecció del president de la Generalitat. Si no s'aconseguix esta majoria: La votació es repetirà dos setmanes després i serà suficient la majoria simple per a ser elegit. S'haurà de presentar un nou candidat. La votació es repetirà quaranta-huit hores després i serà suficient la majoria simple per a ser elegit. La votació es repetirà setanta-dos hores després i serà suficient la majoria simple per a ser elegit.

54. La Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, regula la moció de censura. Assenyala la resposta correcta: La moció de censura no podrà ser votada fins que transcórreguen com a mínim quinze dies des de la seua presentació. Haurà de ser proposada, almenys, per la quinta part dels diputats en escrit motivat i haurà d'incloure un candidat a la Presidència de la Generalitat que haja acceptat la candidatura. Si la moció de censura o qualsevol de les seues alternatives, no fora aprovada per les Corts, els seus signataris no podran presentar una altra durant la resta de la legislatura. El president de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Consell, pot plantejar-la per a defendre el seu programa, una decisió política o un projecte de llei.

55. Segons la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, els òrgans superiors del departament són: El conseller i els secretaris autonòmics. Els subsecretaris, directors generals i altres alts càrrecs que ostenten el rang de director general. El conseller, els secretaris provincials i subsecretaris. El conseller, el comité d'empresa i els caps de servici.

56. Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, establix com ha de ser l'organització territorial de les conselleries. Assenyala la resposta correcta: Els servicis centrals tenen competència sobretot el territori de la Comunitat Valenciana. Els servicis perifèrics seran l'expressió organitzativa del principi de deslocalització i descompressió que ha de regir l'activitat de l'Administració de la Generalitat. Territorialment, l'organització de les conselleries s'estructura en servicis centrals, servicis auxiliars i servicis exteriors. Els servicis exteriors tenen competències en el seu propi àmbit territorial exclusivament.

57. Segons la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, l'organització de les conselleries s'estructura en tres nivells: Òrgans superiors, òrgans mitjans i òrgans inferiors. Òrgans superiors, nivell directiu i nivell administratiu. Les conselleries s'estructuren en múltiples nivells orgànics. Òrgans executius, òrgans analítics i òrgans consultius.

58. De les següents causes d'abstenció arreplegades en l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, assenyala la resposta INCORRECTA: Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracte. Tindre relació de servici amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys servicis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc. Tindre parentiu de consanguinitat dins del quint grau o d'afinitat dins del quart, amb qualsevol dels interessats. Tindre qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.

59. De les següents afirmacions realitzades sobre la delegació de competències arreplegada en l'article 9 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, assenyala la resposta correcta: Les resolucions administratives que s'adopten per delegació de competències indicaran expressament esta circumstància i es consideraran dictades per l'òrgan delegant. La delegació serà irrevocable, excepte acord en contra del Consell de Ministres. Podrà ser objecte de delegació de competències l'adopció de disposicions de caràcter general. Totes les delegacions de competències i la seua revocació hauran de publicar-se sempre en el Boletín Oficial del Estado.

60. Assenyala la resposta correcta respecte a la recusació: Contra les resolucions adoptades en esta matèria podrà interposar-se recurs d’alçada davant del superior jeràrquic. La recusació únicament es podrà promoure l'inici de la tramitació del procediment. Si el recusat nega la causa de recusació, el superior jeràrquic resoldrà en el termini de dos mesos, amb l’audiència prèvia a les parts i consulta al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. La recusació es plantejarà per escrit en el qual s'expressarà la causa o causes en què es funda.

61. Quin dels següents actes de les administracions públiques seran nuls de ple dret?. Els que restringisquen qualsevol dret consolidat per la normativa laboral. Els dictats per òrgan incompetent per raó de la matèria o vulneren la jerarquia normativa. Els que siguen constitutius d'infracció civil o administrativa o es dicten a conseqüència d'esta. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establit o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

62. Quins actes administratius hauran de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret?. Els actes que amplien drets legítims o interessos substantius. Els acords d'aplicació de la tramitació d'urgència, d'ampliació de terminis i de realització d'actuacions complementàries. Tots els actes que dicten les administracions públiques hauran de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret independentment de l'objecte, la persona i el territori, excepte els que vulneren drets fonamentals. Els actes que seguisquen el criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d'òrgans consultius.

63. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, regula la tramitació d'urgència dels procediments administratius. Assenyala la resposta correcta: En el dret administratiu espanyol no es pot interposar la tramitació d'urgència, ja que soscavarien els drets dels espanyols a obtindre una resolució justa i ràpida. Es reduiran a la mitat tots els terminis establits per al procediment ordinari. Cabrà el recurs potestatiu de reposició contra l'acord que declare l'aplicació de la tramitació d'urgència al procediment. Quan raons d'interés públic ho aconsellen, es podrà acordar, d'ofici o a petició de l'interessat.

64. La Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la Funció Pública Valenciana, establix l'obligatorietat de reservar en totes les ofertes d'ocupació pública un contingent de les vacants per a ser cobertes entre persones amb discapacitat o diversitat funcional, quin percentatge és?. Es reservarà un contingent no inferior al deu per cent de les vacants. Es reservarà un contingent inferior al vint per cent de les vacants. Es reservarà un contingent no inferior al cinc per cent de les vacants sempre que l'oferta d'ocupació pública supere les 500 places. En cas contrari serà del deu per cent. No és obligatori reservar cap percentatge.

65. De les següents retribucions que percep el personal funcionari de carrera, quin es considera retribució bàsica?. Competencial, destinat a retribuir la dificultat tècnica i la responsabilitat que concorren en els llocs de treball. D'acompliment, destinat a retribuir les condicions particulars dels llocs de treball, així com la dedicació, disponibilitat i incompatibilitat exigible per al seu acompliment. La carrera administrativa, que dependrà de la progressió aconseguida pel personal funcionari dins del sistema de carrera horitzontal establit. Els triennis, destinats a retribuir l'antiguitat del personal funcionari i que consistixen en una quantitat igual per a cada grup o subgrup de classificació professional o per a l'agrupació professional funcionarial per cada tres anys de servici.

66. Qui té la consideració de personal funcionari de carrera?. És qui, en virtut de nomenament legal i per raons expressament justificades de necessitat i urgència, presta servicis en una administració pública, organisme públic, consorci o universitat pública mitjançant una relació professional de caràcter temporal, regulada pel dret administratiu, per a l'acompliment de funcions atribuïdes al personal funcionari de carrera. És aquell que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, només duu a terme funcions expressament definides com de confiança o d’assessorament especial i és retribuït a càrrec dels crèdits pressupostaris consignat per a esta finalitat. És qui, en virtut de nomenament legal, s'incorpora a la corresponent administració pública, organisme públic, consorci o universitat pública mitjançant una relació jurídica regulada pel dret administratiu, per a l'acompliment de servicis professionals retribuïts de caràcter permanent. És qui, superat el corresponent procés selectiu, en virtut d'un contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació de personal previstes en la legislació laboral, està vinculat a qualsevol de les administracions públiques, organismes públics, consorcis o universitats públiques.

67. Respecte a la pausa diària, regulada en l'article 16 del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat, assenyala la resposta correcta: Durant la jornada laboral es disposarà d'una pausa de quaranta-cinc minuts de descans. La pausa serà computable com de treball efectiu. El personal s'organitzarà en torns amb l'autorització prèvia per part de la persona responsable del servici de personal de la Conselleria corresponent. El personal de servicis burocràtics o unitats d'índole similar farà ús d'esta, preferentment, entre les 9.00 i les 11.00 hores.

68. De conformitat amb els permisos regulats en el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat, assenyala la resposta correcta: El personal que gaudisca d'este permís per inscripció en un registre d'unions de fet podrà gaudir-lo de nou en cas de contraure matrimoni posteriorment amb la mateixa persona si transcorre més de dos anys entre l'un i l'altre. El personal podrà gaudir de quinze dies naturals i consecutius per raó de matrimoni o inscripció en el Registre d'Unions de fet de la Comunitat Valenciana o en qualsevol altre registre públic oficial d'unions de fet. El personal podrà gaudir de trenta dies hàbils i consecutius per raó de matrimoni o inscripció en el Registre d'Unions de fet de la Comunitat Valenciana o en qualsevol altre registre públic oficial d'unions de fet. Este permís no pot acumular-se al període vacacional ni als dies d'assumptes propis.

69. El Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat, regula entre altres, els permisos per assumptes propis. Assenyala la resposta INCORRECTA: Cada any natural, i fins al 15 de març de l'any següent, es podrà gaudir del permís per assumptes propis. El personal distribuirà els dies per assumptes propis a la seua conveniència, tenint en compte que el seu gaudi no haurà d'afectar l'adequada atenció al servici públic, per la qual cosa requeriran autorització prèvia. Els dies d'assumptes propis anuals podran ser acumulats als permisos per naixement, lactància, adopció, guarda, acolliment o del progenitor diferent de la mare biològica, fins i tot havent expirat ja l'any al fet que tal període corresponga. L'Administració, amb la negociació prèvia de la representació sindical, podrà dictar les normes oportunes, durant el primer trimestre de l'any, perquè el gaudi d'estos dies no repercutisca negativament en l'adequada prestació dels servicis.

70. De conformitat amb el que s'establix en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, la formació dels treballadors: Podrà impartir-se per l'empresa amb mitjans propis o concertant-la amb servicis aliens, i el seu cost no recaurà en cap cas sobre els treballadors. S'impartirà exclusivament pels tècnics del Comité de Seguretat i Salut i el seu cost no recaurà en cap cas sobre els treballadors. Haurà d'impartir-se per servicis aliens, per a garantir l'objectivitat de la formació i el seu cost no recaurà en cap cas sobre els treballadors. S'impartirà pels tècnics de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball per a garantir l'objectivitat de la formació i el seu cost recaurà a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat.

71. La Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, en l'article 29 establix una sèrie d'obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos. En este sentit, els treballadors, conformement a la seua formació i seguint les instruccions de l'empresari, en particular, hauran de: Usar les màquines, aparells, ferramentes, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualssevol altres mitjans amb els quals desenrotllen la seua activitat, ateses les directrius de l'empresari per a obtindre la major productivitat possible. Informar el servici de prevenció quan així ho considere oportú, sobre situacions que, al seu juí, comporten, per motius raonables, un risc imminent per a la seguretat i la salut dels treballadors. Contribuir al compliment de les obligacions establides per l'autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors. Imposar a l’empresari unes condicions de treball que siguen còmodes, alegres, saludables i segures.

72. De les següents definicions establides en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, indica la INCORRECTA: S'entendrà per «prevenció» el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases d'activitat de l'empresa amb la finalitat d'evitar o de disminuir els riscos derivats del treball. S'entendrà com a «risc laboral» la possibilitat que un treballador patisca un determinat dany derivat del treball. Es consideraran com a «danys derivats del treball» les malalties, patologies o lesions patides amb motiu o ocasió del treball. S'entendrà com a «risc laboral greu i imminent» aquell que siga quantificable, que es materialitze en un futur incert i supose un dany greu per a la salut dels treballadors.

73. Les obligacions establides en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i hòmens, s’aplicaran: A les persones de nacionalitat espanyola i als estrangers que residisquen legalment en territori espanyol. A totes les persones de nacionalitat espanyola, es troben o no en territori espanyol. A les persones de nacionalitat espanyola i a tots els estrangers de països amb convenis vigents de reciprocitat en la matèria. A qualsevol persona, física o jurídica, que es trobe o actue en territori espanyol, siga quina siga la seua nacionalitat, domicili o residència.

74. Segons l'article 11 de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, les administracions públiques, en matèria d'ocupació pública: Reservaran per al col·lectiu LGTBI un 2 % de les places convocades en cada oferta d'ocupació pública. Implantaran mesures per a la promoció i defensa de la igualtat de tracte i la no discriminació del personal LGTBI en l'accés a l'ocupació pública i carrera professional. Garantiran mesures per a la promoció professional del personal LGTBI com ara la prioritat en cas d'empat en les proves selectives d'accés a la funció pública respecte als heterosexuals. Podran implantar mesures per a la promoció i defensa de la igualtat de tracte i la discriminació del personal LGTBI en l'accés a l'ocupació pública i carrera professional a través de la Comissió Nacional de Foment LGTBI.

75. La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones, s'exercix sobre estes per part de: Els qui siguen o hagen sigut els seus cònjuges o dels qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència. Els qui siguen els seus cònjuges o dels qui estiguen lligats a elles per relacions similars d'amistat i fraternitat, sempre que tinguen relació de convivència. Qualsevol home que estiga o haja estat lligat a elles per relacions familiars, econòmiques o laborals. Qualsevol home independentment de la relació que tinga amb elles.