Miquel Costa i Llobera. El Pi de Formentor (1885).
(...)
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor qui passa sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
(...)
En diversos passatges del poema, com aquest de més amunt, Miquel costa i Llobera al·ludeix un tòpic literari clàssic, però ho fa per negar-lo. Aquest tòpic és el ... ... "tempus fugit" ..."locus amoenus" ..."carpe diem".
Miquel Costa i Llobera. El Pi de Formentor (1885).
(...)
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure del cel i de llum pura...
Oh vida, oh noble sort!
(...)
Aquesta és la penúltima estrofa del poema, que inicia una mena de conclusió. Hi ha un canvi formal que indica un salt d'intenció d'aquestes darreres estrofes: El pas de versos decasíl·labs a alexandrins. El pas de la 3a persona verbal, en què està escrit la resta del poema, a la 1a persona en aquesta estrofa i la 2a persona en la següent. El pas de la rima assonant a la rima consonant.
Joan Maragall. Oda a Espanya (1898).
(...)
On ets, Espanya? -No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua -que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Joan Maragall és el més conegut dels poetes modernistes i, en concret, el més significatiu del corrent que (en oposició al corrent "esteticista") s'ha anomenat "regeneracionista". El sentit d'aquest corrent, que es veu clarament en la darrera estrofa del poema, es pot relacionar amb... ... el naixement del catalanisme polític i la presentació al rei d'Espanya del Memorial de Greuges que descriu la situació de discriminació dels catalans. ...la crisi de consciència generada arran de la guerra de Cuba i la pèrdua de les darreres colònies espanyoles, que origina pertot arreu un seguit de moviments que posen en qüestió el sistema polític heretat de la Restauració. ... la invasió napoleònica i l'aparició de moviments culturals "afrancesats" que porten l'esperit de la il·lustració i l'enciclopedisme.
Josep Carner. A un auró (1953).
(...)
Tu vas dir-me en hivern: -He de reviure;
tu no m'hauries d'envejar aquest do:
ara en el fred i amb testa esblanqueïda,
encara dones flor -.
En el llibre "Arbres" Carner utilitza els arbres per parlar de les persones, les etapes de la vida, les relacions humanes... En aquests versos la referència a la capacitat de l'arbre de donar flors a l'hivern permet al poeta parlar de ... ... la possibilitat dels homes de tenir fills fins i tot quan són vells. ... la capacitat de crear obra literària encara en la maduresa. ... la recuperació del país després de la derrota en la guerra civil.
Joan Salvat-Papasseit. Tot l'enyor de demà. (1921)
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
(...)
Aquest poema del barceloní Joan Salvat-Papasseit mostra el seu caràcter avantguardista, entre altres coses, per la distribució peculiar dels versos en el paper (que aquí no hem pogut reproduir). El mot "avantguarda" no descriu en realitat un moviment, sinó un conjunt de moviments que es produeixen de manera més o menys simultània a Europa, i que tenen en comú que posen en dubte del cànon artístic imperant. Alguns dels corrents d'avantguarda més importants d'aquest període són... ...el prerafaelitisme, el modernisme i el regeneracionisme. ...el futurisme, el surrealisme i el dadaisme. ...l'impressionisme, l'expressionisme i l'hiperrealisme.
Josep M. de Sagarra. Vinyes verdes vora el mar. (1923)
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
(...)
Aquest poema de Josep M. Sagarra està format per set estrofes en les quals s'enalteix el paisatge tranquil i ordenat de les vinyes. Les set estrofes tenen idèntica estructura: Cinc versos d'art major amb rima assonant. Cinc versos de set síl·labes amb rima consonant. Cinc versos de vuit síl·labes amb rima masculina.
Carles Riba . Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria.(1939)
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
(...)
En les acaballes de la Guerra Civil espanyola, Riba, exiliat a Bierville, a França, evoca Súnion, un temple grec en ruïnes, consagrat a Posidó (que veieu a la imatge). En les ruïnes del temple grec, hi podem veure el reflex de les del país que Riba ha hagut de deixar enrere. Aquesta figura lierària tan coneguda s'anomena... ...metonímia. ...metàfora. ...paral·lelisme..
Clementina Arderiu. Cançó del risc.(1946)
Si visc no visc.
L'amor del risc,
com m'abellia!
No l'he cercat
Me l'han donat
quan no el volia.
(...)
El títol "Cançó..." ja ens indica que estem davant d'una composició que busca la senzillesa recorrent a formes característiques de la lírica popular. Tot i així, no n'estan absents les figures retòriques. El vers inicial, "Si visc no visc" constitueix una figura retòrica ben coneguda, de les anomenades "de semblança": Un oxímoron. Una paradoxa. Una lítote.
Rosa Leveroni. Elegies de la represa, VI. (1952)
(...)
És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?
(...)
Aquest poema de Rosa Leveroni està escrit en versos blancs, sense rima, però això no vol dir que no s'hi observin uns requisits formals rigorosos. Amb aquests quatre versos n'hi ha prou per veure que ... ...els versos tenen invariablement onze síl·labes i molts d'ells tenen rima assonant. ...tots els versos són decasíl·labs femenins, amb cesura masculina a la sisena síl·laba. ...tots els versos són dàctils catalans, és a dir, estan formats per seqüències de tres síl·labes TAA (Tònica, Àtona, Àtona).
Carles Riba, Rosa Leveroni
El poema que acabem de comentar de Rosa Leveroni es titula "Elegies de la represa"; uns anys abans, com hem vist, Carles Riba publicava un llibre anomenat "Elegies de Bierville". Tots dos estan escrits en la immediata postguerra, amb el record viu de la derrota. Potser és el moment de recordar que una "Elegia" és... ...una composició poètica destinada a lamentar la mort d'algú estimat (o, per extensió, la desaparició d'alguna cosa estimada). ...una composició poètica centrada en l'enyorança de les persones que ens han deixat, o que deixem enrere (o, per extensió, del país o de la pàtria que abandonem). ...qualsevol composició, amb independència del seu contingut, que es basi en la combinació de peus mètrics d'origen grecollatí.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. A Mallorca, durant la guerra civil.(1937)
(...)
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit, les flames a la fosca.
Quan "Imitació del foc", el llibre al qual corresponen aquests dos versos, va veure la llum (1938), el seu autor acabava de morir amb només vint-i-cinc anys. Aquest llibre es va convertir ben aviat en una obra de referència per als poetes joves de la seva generació. Com passa sovint, abans d'aquesta obra considerada avantguardista, Rosselló-Pòrcel havia treballat a consciència els models clàssics, com posa de manifest el fet que... ...hagués escrit un llibre de sonets. ...hagués publicat una antologia anotada de Ramon Llull. ...hagués fet molts viatges a Roma.
Marius Torres. Cançó a Mahalta. (1947)
(...)
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Un altre poeta que mor jove, el lleidatà Màrius Torres, en el poema que tanquen aquests versos, "Cançó a Mahalta", desenvolupa un motiu molt present a la poesia clàssica. el de la "vita brevis" (la vida és curta) el de la "vita flumen" (la vida és com un riu) El de la "vita canis" (la nostra vida és com la d'un gos).
Agustí Bartra. Oda a Catalunya, des dels tròpics.(1940)
(...)
Tu ets la terra,
l'arbre,
el foc.
Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda,
el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,
sota els arcs de l'alba nova.
Jo només visc per l'entrada lluminosa des teus ocells als graners del futur,
per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
Aquest poema parla d'un tema recurrent en els poetes d'aquesta època, el record de la pàtria perduda, però ho fa des de la negació de l'enyor i l'afirmació de la resistència. En aquests versos, Bartra expressa la seva esperança de... ...la recuperació de la plenitud del català, expressada en la referència a la "resurrecció exacta de la teva veu". ...la recuperació de la república, al·ludida a través del color "violat" (morat) que caracteritzava la bandera republicana. Les dues anteriors són vàlides.
J.V. Foix. Em plau, d'atzar, errar per les muralles.(1947)
(...)
L'antic museu, les maduixes borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.
Aquests són els tres darrers versos d'aquesta composició, formada per dos quartets i dos tercets, decasíl·labs, amb rima ABBA ABBA CDD CDD, una forma conegudíssima, que ja no hauríem de dir-vos que és... ...una cobla, com les d'Ausiàs March. ...un sonet, com els de Petrarca. ...una estança, (que és una manera afrancesada de nomenar les cobles).
Salvador Espriu. Quan la llum pujada des del fons del mar.(1963)
(...)
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra
Aquesta composició tan coneguda d'Espriu és un cant d'amor a la seva terra, a través dels seus paisatges i dels diversos moments del dia. En concret, les dues primeres estrofes d'aquesta composició, que veieu aquí, en parlen ... ...del paisatge del mar i el de la muntanya. ...de la llum de l'alba i la del crepuscle. ...dels que han de néixer i dels que ja se'n van.
Salvador Espriu. Quan la llum pujada des del fons del mar.(1963)
(...)
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra
Les nou estrofes d'aquest poema tenen la mateixa estructura. El vers repetit al final de cada una d'elles, a tall de tornada, ve després de dos versos... ...alexandrins amb rima consonant. ...decasíl·labs masculins amb cesura femenina. ...que tenen entre nou i onze síl·labes i rima assonant.
Pere Quart. Corrandes d'exili. (1939)
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
Aquest poema conegudíssim s'inicia amb aquesta imatge de la marxa trista dels vençuts cap a l'exili. Pere Quart, que el signa, era... ...un poeta, descendent directe dels reis del casal d'Aragó. ...el pseudònim que feia servir sabadellenc Joan Oliver quan escrivia poesia. ...un heterònim del poeta portuguès Pedro Quaresma.
Pere Quart. Corrandes d'exili. (1939)
(...)
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
(...)
Del mateix poema anterior són aquests versos, igualment molt populars. Acaben amb una frase entre cometes perquè... ...es tracta d'un refrany popular. ...és la citació del títol d'un poema de Josep Carner. ...és la paràfrasi catalana del celebèrrim rodolí en castellà "Como el Vallés, nanay: // que no hay nada tan guay", del mateix autor.
Gabriel Ferrater. Cambra de tardor. (1960)
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és de color d'olor de poma .
(...)
La poesia del reusenc Gabriel Ferrater suposa una irrupció d'aires innovadors en la poesia del seu temps. Allunyada tant del postsimbolisme de Riba i els seus seguidors, com del realisme social d'una bona part dels poetes de la seva mateixa generació, Ferrater practica una (altra) mena de realisme de l'experiència personal.
En aquests versos els "trenta-set horitzons rectes i prims" són una metàfora de ... ...la infinitat de possibilitats que el futur ofereix als amants i que a ells no els importen. ...la llum que s'escola entre les lames de la persiana. ...per als amants, els dies que encara queden per davant en la seva relació.
Gabriel Ferrater. Cambra de tardor. (1960)
1 La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
5 però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és de color d'olor de poma.
(...)
Els versos 6 i 7 d'aquesta composició, contenen (almenys) dues figures literàries. ...una prosopopeia i un zeugma, continguts tots dos en l'expressió "se'ns va morint la llum". ...una paronomàsia i una sinestèsia, contingudes totes dues en l'expressió "color d'olor". ...una paradoxa i un oxímoron, en l'expressió "la persiana (...) no ens separa de l'aire".
Miquel Martí i Pol. L'Elionor. (1972)
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "Sí senyor", i "bones tardes".
(...)
"La fàbrica", el llibre al qual pertany aquest poema, és una de les mostres més reeixides de la poesia realista aleshores en voga. Els versos inicials del poema "L'Elionor" es parafrasegen en es versos finals, però referits aquesta vegada ... ... a les nenes dels països del tercer món, que avui dia també treballen des de molt joves. ...a la filla gran de l'Elionor. ...a la filla del poeta.
Joan Brossa. Cap de bou
No reproduïm, en aquest cas, cap vers d'aquest poema, una mostra característica d'allò que el mateix Brossa anomena "poesia visual" (en tens una altra mostra en la fotografia del costat). Segur que recordes que el "poema" consisteix en... Quatre versos escrits en cercle, sense separacions, que formen una plaça de toros. Una lletra A majúscula invertida. Una cua de vaca.
Josep Palau i Fabre. L'aventura. (1952)
V
Sense blaus, sense verds, perdut en mi mateix,
conqueriré l'altura que el sol llaura.
Sense fred, sense vent, madura d'un sol bleix,
l'antiga terra encara trepitja Minotaure.
Si la font ni la flor no troben la paraula,
la pedra la dirà com el meu front.
En el desig del vent se'n va la vella faula.
El front, la pedra, occeixen. -Resta el desig pregon.
En la primera estrofa d'aquest extraordinari poema es tradueixen uns versos, que després es van parafrasejant en les estrofes successives, fins arribar a la cinquena que funciona com una mena de conclusió. L'autor francès d'aquells versos que serveixen de punt de partida és... El baró de Bidet. Arthur Rimbaud Paul Verlaine .
Maria Mercè Marçal. T'estimo perquè sí, perquè el cos m'ho demana. (1982)
T'estimo perquè sí, perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
(...)
Aquest poema és un sonet, com altres que ja hem vist, però es tracta d'un "sonet anglès" o "sonet shakesperià", un tipus de composició que es caracteritza, a diferència dels sonets "italians" ... ...perquè s'escriu primer en anglès i després es tradueix. ...perquè els seus setze versos es distribueixen en tres quartets i un apariat. ...perquè està format per versos d'art menor, amb rima consonant.
Maria Mercè Marçal. T'estimo perquè sí, perquè el cos m'ho demana. (1982)
T'estimo perquè sí, perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
(...)
Les circumstàncies vitals en què Maria Mercè Marçal escriu "Cau de llunes", el llibre al qual pertany aquest poema, s'expressen a través de molts dels seus versos i ajuden a entendre'ls. En concret, els versos inicials d'aquest sonet s'ha d'entendre que... ...es refereixen a l'amor pel país en el qual ha nascut, per la mar Mediterrània i els boscos de pins. ...ens parlen d'una dona embarassada, el cos de la qual dona vida a la seva filla. ...es dirigeixen al seu amant, un home de mar fort i bru, del qual parla en molts dels seus versos, però la identitat real del qual ningú no va conèixer mai..
|
