És una font exclusiva del dret administratiu: La llei. Els decrets legislatius. Els reglaments. El costum.
Les fonts del dret són les següents: La llei, el costum i els principis generals del dret. La Constitució. La llei, la jurisprudència del Tribunal Suprem, el costum i els principis generals del dret. Les mateixes que s’esmenten com a fonts materials, és a dir, el Parlament i el Govern, entre d’altres.
No es considera com a font del dret en el Codi civil: El costum. Els principis generals del dret. La doctrina científica. La llei.
Des del punt de vista de l’ordenament jurídic espanyol, la Constitució de 1978 és: La llei suprema. Una de les lleis més importants. La segona llei, després dels estatuts d’autonomia. No forma part del grup de fonts.
Atès que no hi ha una teoria especial sobre la jerarquia de fonts del dret administratiu, s’apliquen, per extensió, les que, amb caràcter general, es recullen en: La Constitució. La jurisprudència del Tribunal Suprem. El Codi civil. La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Senyalau en quina classe de font, dins les directes o indirectes, s’inclourien els tractats internacionals: En les indirectes, sense cap excepció. En les directes, en tot cas. No són fonts del dret, llevat que estiguin publicats oficialment a Espanya. Sempre són fonts indirectes.
Els principis generals del dret s’apliquen si no hi ha: Llei i jurisprudència. Jurisprudència i costum. Llei i costum. Totes les respostes anteriors són correctes.
L’aprovació d’un projecte de llei correspon: Al Govern. Al president del Govern. Al ministre de la Presidència. Al ministre de Relacions amb les Corts.
El principi que ordena les fonts segons la seva importància dins l’ordenament jurídic (és a dir, segons el seu major o menor rang) s’anomena: Jerarquia administrativa. Jerarquia normativa. Descentralització de les fonts. Competència jeràrquica.
Les disposicions legislatives provisionals de l’Executiu també es denominen: Decrets legislatius. Decrets. Decrets llei. Lleis executives.
Si l’Estat vol dictar una llei que contengui els principis necessaris per harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autònomes en una matèria, dictarà: Una llei orgànica. Una llei ordinària. Una llei d’harmonització. Una llei de delegació.
Els reglaments que s’encarreguen de desenvolupar una llei s’anomenen: Reglaments independents. Reglaments normatius. Reglaments ad extra. Reglaments executius.
No existeixen els reglaments: Estatals. Autonòmics. Discrecionals. Institucionals.
Els reglaments estatals no es poden exterioritzar mitjançant: Un decret legislatiu. Ordres ministerials. Resolucions o circulars. Un reial decret.
La figura del reial decret llei està permesa en els supòsits següents: Extraordinaris o urgents. D’urgència, circumstància que és suficient per poder-los dictar. En els casos de necessitat extraordinària i urgent. En els casos de necessitat extraordinària, encara que no sigui urgent.
Si una proposició de llei fos contrària a una delegació legislativa en vigor: Les Corts Generals s’han de reunir per aprovar una moció de censura contra l’executiu. S’ha d’acudir al Tribunal Constitucional perquè derogui la proposició de llei. El Govern té la facultat d’oposar-se a la seva tramitació. Cap de les respostes és correcta.
Un reial decret llei convalidat podrà tramitar-se amb posterioritat com a: Projecte de llei. Llei orgànica. Proposició de llei per la via d’urgència. Projecte de llei per la via d’urgència.
Les disposicions de l’executiu que desenvolupen una llei han de ser aprovades: Pel president del Govern. Pel Consell de Ministres. Pel ministre competent en la matèria. Per les Corts Generals amb l’aprovació prèvia del Govern.
Els reglaments executius requereixen com a tràmit o tràmits preceptius: El dictamen previ de la Comissió Permanent del Consell d’Estat. El dictamen previ del Ple del Consell d’Estat. En tot cas, l’informe del ministre de la Presidència. En tot cas, l’informe del ministre d’Administracions Públiques.
Jeràrquicament, el reglament és: Superior a un decret legislatiu. Inferior a un text articulat. D’igual rang que un reial decret llei. Totes les respostes són incorrectes.
Un reglament que no ha estat informat preceptivament per la secretaria general tècnica d’un departament ministerial: És anul·lable. És nul. És irregular. És vàlid.
Les lleis orgàniques tenen: El mateix rang jeràrquic que les lleis ordinàries. Major rang jeràrquic que les lleis ordinàries. Menor rang jeràrquic que les lleis ordinàries. Major rang jeràrquic que els decrets legislatius.
La potestat legislativa correspon en exclusiva: A les Corts Generals. Al Congrés dels Diputats. Al Senat. Totes les respostes són incorrectes.
Les lleis entren en vigor, si no disposen el contrari: Als deu dies de la seva completa publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat. Als quinze dies de la seva completa publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat. Als vint dies de la seva completa publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat. Als vint-i-cinc dies de la seva completa publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.
La iniciativa legislativa popular es pot exercir en les matèries següents: En matèries tributàries. En matèries de caràcter internacional. En matèries relacionades amb la prerrogativa de gràcia. En matèries relacionades amb les comunitats de veïns.
Quin dels requisits següents ha de complir-se en la tramitació de proposicions de llei? S’han de trametre exclusivament a la Mesa del Congrés. S’han de trametre al Govern perquè les aprovi abans de ser tramitades en alguns supòsits. S’han de trametre sempre a la Mesa de Senat. No s’han de trametre a cap òrgan extern del Congrés, en cap cas.
En relació amb el contingut de les lleis, la regla general és: Que sempre tenen efecte retroactiu. Que mai tenen efecte retroactiu. Que només tenen efecte retroactiu quan el seu contingut així ho estableixi. Que només tenen efecte irretroactiu quan el seu contingut així ho estableixi.
Per oposar un veto a una proposició de llei aprovada en el Congrés dels Diputats, el Senat necessita: Majoria simple. Majoria absoluta. Majoria de dos terços. Majoria de tres cinquenes parts.
Per sancionar les lleis, el rei disposa d’un termini de: Trenta dies. Vint dies. Quinze dies. Deu dies.
No es requereix el desenvolupament mitjançant una llei orgànica per regular: L’alteració dels límits provincials. L’alteració del nom d’una província. Les funcions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. El funcionament del Tribunal Suprem.
L’elaboració de lleis orgàniques pot delegar-se: En les comissions delegades de les Cambres. En el Govern. En la Diputació Permanent de les Cambres. És indelegable.
El decret llei és convalidat: Pel Congrés dels Diputats. Pel Senat. Per les Corts Generals. Pel Govern.
Per a la convalidació d’un decret llei, l’òrgan competent disposa d’un termini de: Deu dies. Quinze dies. Vint dies. Trenta dies.
En relació amb l’autorització continguda en la llei de delegació, assenyalau la resposta incorrecta: Ha d’atorgar-se de manera concreta. Pot atorgar-se de forma tàcita. Ha d’atorgar-se per temps determinat. Ha d’atorgar-se de forma expressa.
El Govern pot subdelegar la facultat de dictar legislació delegada? Sí, sempre que l’autoritzi la llei de delegació. Sí, sempre que la delegui en autoritats administratives. Si, sempre que la delegui en òrgans administratius. No, en cap cas.
Les normes amb rang de llei aprovades pel Govern que contenen legislació delegada s’anomenen: Decrets lleis. Decrets legislatius. Reials decrets. Decrets.
Per a l’aprovació d’una llei orgànica, es requereix: La majoria simple en el Congrés dels Diputats i la majoria absoluta en el Senat. (No hi ha cap resposta que sigui clarament la correcta.) La majoria simple tant en el Congrés dels Diputats com en el Senat. (No hi ha cap resposta que sigui clarament la correcta.) La majoria absoluta en el Congrés dels Diputats i la majoria simple en el Senat. (No hi ha cap resposta que sigui clarament la correcta.) La majoria absoluta tant en el Congrés dels Diputats com en el Senat. (No hi ha cap resposta que sigui clarament la correcta.).
Les lleis dictades per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes es publiquen sempre: En el Butlletí Oficial de l’Estat i en el butlletí oficial de la comunitat autònoma on ha estat aprovada la llei. Únicament en el Butlletí Oficial de l’Estat. En el butlletí oficial de cada comunitat autònoma. En el Diari de la Unió Europea.
Per exercir la iniciativa legislativa popular es necessiten: No menys de 500.000 signatures. 500.000 signatures. 600.000 signatures. Més de 600.000 signatures.
Les lleis aprovades per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes: Tenen el mateix rang jeràrquic que les aprovades per les Corts Generals. Tenen superior rang jeràrquic que les aprovades per les Corts Generals. Tenen inferior rang jeràrquic que les aprovades per les Corts Generals. Tenen el mateix rang jeràrquic si les aprovades per les Corts Generals són anteriors.
La relació entre les lleis emanades de les Corts Generals i les de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes s’articulen en virtut del principi de: Jerarquia. Unitat. Competència. Territorialitat.
Respecte de la llei, el reglament és una norma: Prioritària. Superior. Igualitària. Complementària.
Les normes amb rang de llei emanades del Govern en cas d’una necessitat extraordinària i urgent s’anomenen: Decrets llei. Decrets legislatius. Decrets orgànics. Decrets governatius.
Les normes amb rang de llei emanades del Govern fent ús de la legislació delegada autoritzada per les Corts Generals s’anomenen: Decrets llei. Decrets legislatius. Decrets orgànics. Decrets governatius.
Els decrets llei poden regular les matèries següents: El règim de les Comunitats Autònomes. El dret electoral general. Les matèries objecte de llei ordinària. Els drets i deures dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució.
Les disposicions emanades del president del Govern tenen el rang següent: Superior a un reial decret del Consell de Ministres Inferior a un reial decret del Consell de Ministres. Idèntic a un reial decret del Consell de Ministres. Superior a un decret del Consell de Govern d’una comunitat autònoma.
Les disposicions emanades de les comissions delegades del Govern adopten la forma de: Ordres del Consell de Ministres. Ordres del ministre de la Presidència, a proposta del ministeri interessat. Ordres del ministre competent. Reials decrets.
Quina classe de llei no existeix? Lleis marc. Lleis harmonitzadores. Lleis de transferència. Lleis reglamentàries.
En cap cas existeixen: Ordres de les comissions delegades del Govern. Reials decrets ministerials. Ordres ministerials. Reials decrets del Consell de Ministres.
El Reglament entrarà en vigor: En la data que aquest assenyali i, si no, als vint dies de la seva publicació completa en el Diari de la Unió Europea. En la data que aquest assenyali i, si no, als vint dies de la seva publicació completa en el Butlletí Oficial de l’Estat, exclusivament. En la data que aquest assenyali i, si no, als vint dies de la seva publicació completa en el butlletí oficial corresponent. Totes les respostes són incorrectes.
|
