En el món de les xarxes socials i els productes d’internet: L’ús de dades personals està regulat i pot realitzar-se si es compleixen les normes. L’ús de les nostres dades personals és il·legal. Qualsevol pot usar les nostres dades si no ens hi oposem El tractament d’informació personal no posseeix un impacte significatiu.
La identitat digital És completament diferent de la identitat real o física. És el resultat de la interacció entre la identitat real o física. Equival a la identitat real o física. Depèn de la nostra identitat real o física, però també del que mostren els buscadors i les xarxes socials. .
Si desenvolupem una aplicació mòbil de la universitat: Ens centrarem en quines funcions es programen Hauríem de tindre en compte com hem de garantir els drets dels seus usuaris i usuàries. Primer desenvoluparem la tecnologia, i si haguera algun problema jurídic amb els usuaris o usuàries, el resoldrem després. Prendrem les millors decisions per als nostres interessos sense considerar els usuaris o usuàries.
En un telèfon intel·ligent… No es tracten dades personals. Es tracten dades personals. Només es tracten dades personals quan es facilita el permís per a accedir a l’agenda. Poden tractar-se dades personals d’agenda, geolocalització, o registre de l’usuari o usuària, entre altres.
En l’àmbit europeu el nostre dret fonamental a la protecció de dades està protegit per: El Reglament general de protecció de dades. La Directiva general de protecció de dades. La Regulació general de protecció de dades. La Llei general de protecció de dades.
Segons Gordon Moore, el nombre de transistors en un xip de silici es multiplica per dos, a preus constants cada: 24 mesos. 36 mesos. 18 mesos. 12 mesos.
Vivim en l’era… Dels mainframes i de les xarxes socials. De les xarxes socials i del Cloud Computing. Del Cloud Computing i dels mainframes. De l’ordinador personal i del Cloud Computing.
El Big Data… És un sistema automatitzat de presa de decisions. Permet analitzar grans volums de dades. Permet emmagatzemar quantitats de dades il·limitades. Consisteix en el fet que milers d’ordinadors s’associen i distribueixen les tasques d’emmagatzematge i computació assignant recursos de mode dinàmic.
Les anomenades ciutats intel·ligents són possibles gràcies a: La internet de les peces de vestir i complements connectats (wearables). La internet de les coses. La internet 2.0. Les comunicacions 3G.
L’administració electrònica depèn de manera essencial: Del machine learning De la internet de les coses. De la intel·ligència artificial. De la qualitat de la informació. .
Si un membre de la policia local es dedicara a controlar mitjançant una videocàmera quin periòdic llig un company, podria estar violant: La seua llibertat ideològica. El seu dret a la pròpia imatge. El seu dret a la intimitat. La seua llibertat d’expressió.
El dret a la protecció de dades: Protegeix un dret europeu. Protegeix l’organització que tracta les dades. Protegeix les persones. Protegeix informació personal i no personal.
La seguretat persegueix tres objectius fonamentals, com són: garantir… La confidencialitat, la integritat i la manejabilitat de la informació. La disponibilitat, la confidencialitat i la integritat de la informació. La confidencialitat, la traçabilitat i la disponibilitat de la informació. El secret, la confidencialitat i la disponibilitat de la informació.
Tria l’element més important per a la seguretat d’un sistema: L’antivirus. Les contrasenyes. Els usuaris i usuàries. El sistema operatiu.
El dret a la intimitat i el dret fonamental a la protecció de dades: No són el mateix dret. Són els dos aspectes de la intimitat. Són drets derivats de la propietat sobre les nostres dades. Són el mateix dret.
Si cree una base de dades amb noms i cognoms de funcionaris i funcionàries: És un tractament de dades personals subjecte a la normativa. No és un tractament de dades. És un tractament de dades públiques exemptes d’aplicar la normativa. És un tractament de dades exemptes d’aplicar la normativa.
Un funcionari crea un fitxer per a gestió pròpia de la unitat. En cap cas es compartirà amb cap tercer. Des del punt de vista de la legalitat vigent: És un tractament de dades exempt d’aplicar-hi la normativa. És un tractament de dades personals subjecte a la normativa. No és un tractament de dades. És un tractament de dades públiques exempt d’aplicar-hi la normativa.
Prendre la foto d’una parella passejant en el campus i usar-la per a promocionar la universitat: No és un tractament de dades personals en cap cas. No és un tractament perquè estan en un lloc públic. No és un tractament perquè realitzen una activitat pública. Pot ser un tractament de dades personals quan siguen persones identificables. .
La garantia de la vida privada dels administrats depèn de: No utilitzar les seues dades. Garantir la seguretat de les dades. Esborrar les dades amb celeritat. No cedir mai dades a cap tercer.
Indica un cas en què podria produir-se una discriminació d’una persona per tractar dades personals: En anotar erròniament una dada de morositat. En anotar que pateix sida en el sistema de gestió dels treballadors socials. En anotar que és família nombrosa. En concedir una ajuda a persones amb un nivell de renda baix.
Una dada personal és: Tota informació sobre una persona física identificable Cap resposta de les anteriors és correcta Tota informació sobre una persona física no identificada. Tota informació sobre una persona física no identificable.
Una imatge en sistema de videovigilància associat a un control d’accessos: És una dada d’imatge. Totes són correctes No és una dada de caràcter personal. És una dada de caràcter personal. .
Quan una persona no s’identifica directament sinó que és identificable, hi hauria una dada de caràcter personal si es tardara: Tots són terminis desproporcionats i no hi hauria dades personals. Una setmana. 2 anys 50 setmanes.
D’acord amb la definició legal no hi haurà un tractament de dades personals: En una consulta de dades. Si aprenem de memòria unes dades. En la recollida de dades. En una difusió de dades.
En una universitat podrà tractar les dades: Qui decidisca el rectorat. Qui decidisca el deganat. Qualsevol funcionari o funcionària que ho desitge. Cada funcionari o funcionària d’acord amb el seu perfil funcional en tractaments autoritzats. .
La decisió de tractar dades personals: L’ha d’adoptar cada funcionari o funcionària lliurement. L’ha d’adoptar cada funcionari o funcionària d’acord amb el seu criteri professional Ha d’adoptar-se d’acord amb els procediments establits per a això L’ha d’adoptar cada funcionari o funcionària d’acord amb les seues competències.
Les decisions de tractament de dades personals haurien de recolzar-se en l’assessorament de: El cap de la unitat del funcionari o funcionària responsable L’Agència Espanyola de Protecció de Dades. L’opinió dels usuaris o usuàries. El delegat de protecció de dades.
No s’aplicarà la normativa de protecció de dades personals als tractaments: Cap de les respostes és correcta. En suport paper. En pàgines web. En fitxers de Word.
Per a tractar dades personals amb el nou Reglament general de protecció de dades, el consentiment ha de ser: Exprés. Presumpte. Tàcit. Explícit.
El supòsit més habitual de legitimació per al tractament de dades personals per una administració és: El consentiment. El contracte. L’interès legítim. L’habilitació legal.
En protecció de dades el consentiment es caracteritza per ser una: Manifestació de voluntat lliure, informada, inequívoca i específica Manifestació de voluntat lliure, específica, informada i interessada. Manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inicial. Manifestació de voluntat lliure, específica, informada i indexada.
Després de l’entrada en vigor del Reglament general de protecció de dades, el consentiment: Només serà explícit. Només serà escrit i explícit. Només serà exprés i explícit. Només serà escrit i expresse.
Com sabem que s’ha prestat correctament un consentiment quan és per a diverses finalitats? Perquè hem clicat el botó d’acceptar en un web. Perquè hem tingut l’oportunitat de marcar cada finalitat de manera independent. Perquè cada finalitat estava marcada abans d’acceptar. Perquè hi ha una informació precisa sobre elles.
Quina és la millor forma d’informar sobre un tractament de dades personals a les persones a qui afecta? Mitjançant l’enviament d’un correu electrònic Per capes i de manera accessible Per escrit en un web. Amb una informació publicada en el tauler d’anuncis de la universitat.
No podrem tractar una dada de salut sense consentiment Per a l’organització d’una activitat cultural. Per a l’exercici de competències locals en matèria epidemiològica. En l’atenció d’una urgència greu per la policia local. En un supòsit de vigilància obligatòria en la salut pel servei de prevenció de riscos.
Quan una administració contracta una persona, per a tractar les seues dades amb aquesta finalitat: No sol·licitarà el consentiment. Sol·licitarà el consentiment si ho imposa una norma legal. No sol·licitarà el consentiment si acredita un interès legítim. Ha de sol·licitar el consentiment.
L’edat legal dels menors per a consentir en el tractament de les seues dades personals és de: 14 anys 15 anys 13 anys 16 anys.
Tractar les dades personals en una activitat escolar obligatòria i avaluable: És conseqüència d’una obligació legal del professor. Requereix el consentiment. Requereix acreditar interès legítim. No pot legitimar-se amb el consentiment.
Se’ns informa que es desitja tractar les dades per a «millorar la nostra experiència d’usuari o usuària». Aquesta finalitat: És precisa i clara i suficient per a obtenir un consentiment vàlid. És inequívoca i específica i suficient per a obtenir un consentiment vàlid. És inespecífica o genèrica i insuficient per a obtenir un consentiment vàlid. És tàcita o presumpta i insuficient per a obtenir un consentiment vàlid.
Si dissenyem un text informatiu sobre protecció de dades: No cal que la informació es distingisca d’altres. No cal que la informació es distingisca d’altres si l’administrat presta el seu consentiment. La informació ha de distingir-se d’altres. No cal que la informació es distingisca d’altres si l’administrat pot entendre-la.
El dret fonamental a la protecció de dades consisteix en la capacitat per a: Exercir un control sobre les nostres dades. Garantir la seguretat de les nostres dades. Ser informats sobre el tractament de les nostres dades Consentir en el tractament de les nostres dades.
Formen part del dret fonamental a la protecció de dades almenys algunes de les facultats següents: Els drets d’accés a la història clínica, esborrament i cancel·lació. Els drets d’oposició, rectificació i limitació del tractament. Els drets d’accés, rectificació i traçabilitat de les dades. Els drets d’accés, rectificació i comunicació de dades. .
Indica quin d’aquests drets és de nova creació pel Reglament general de protecció de dades: Portabilitat. Limitació de l’accés. Traçabilitat. Bloqueig.
Per al responsable, limitar un tractament significa: Esborrar les dades quan passen sis mesos. Mantindre les dades encara que pot rectificar-les si ho considera oportú. Esborrar les dades definitivament. Mantindre les dades però sense poder tractar-les. .
Si un estudiant detecta que es manté informació en el web sobre una beca concedida fa deu anys: Exercirà el dret a l’oblit, però prèviament ha d’exercir el dret d’accés. Revocarà el consentiment. Revocarà el consentiment. Exercirà el dret a l’oblit. .
En el nostre centre hem elaborat una llista d’estudiants que han acceptat rebre informació sobre activitats de les associacions estudiantils. Un d’ells ens escriu retirant el seu consentiment. En aquest cas: Ho acceptarem. Ho acceptarem únicament quan se’ns presente una causa justificada. No ho acceptarem perquè la universitat exerceix el seu dret a la informació. No ho acceptarem, ja que la prestació del servei de cultura és una funció pública que inclou també a entitats privades.
En un procés de selecció de personal per a prestar suport psicològic a l’alumnat es contracta un programari per a realitzar anàlisis psicotècniques. No hi ha cap intervenció humana. El programa realitza una anàlisi de la personalitat de l’aspirant que s’adjunta al procés i, si és negatiu, pot determinar la no selecció. En aquest cas: Haurem d’informar sobre la seua existència i lògica de funcionament en la resolució del concurs. Haurem d’informar sobre la seua existència i lògica de funcionament. Cap de les anteriors és correcta. No hi ha un deure d’informar sobre la seua existència i lògica de funcionament.
Les dades recollides per a una determinada finalitat podran tractar-se per a una finalitat: Homogènia. Distinta. Compatible. Incompatible.
Prenem possessió d’un lloc de treball i se’ns informa que les nostres dades se cediran a un banc per al pagament mensual de la nostra nòmina. Aquesta cessió serà correcta perquè es realitza en virtut de… L’exercici de funcions de policia administrativa. Un interès legítim. El consentiment. Una relació contractual. .
Una administració pública no podrà tractar dades en virtut del: Consentiment. L’exercici de potestats públiques. L’exercici de missions d’interès públic. L’interès legítim. .
|
