A6 mossos 2022

Segons les Nacions Unides, al 2017, quants milions de persones vivien fora del seu territori d'origen i diverses raons –guerres, conflictes polítics, religiosos o ètnics, desastres mediambientals, pobresa, etc.– es troben en altres països?. 258 milions. 300 milions. 223 milions. 405 milions.

Segons ACNUR, quantes persones del món han perdut la seva llar i les seves arrels a causa de la guerra i la violència?. 258 milions. 59,4 milions. 92,7 milions. 70,8 milions.

Quina és una de les qüestions més complexes que avui afronta el món?. Alfebització. Migració. Immigració. Informació.

És una de les característiques més acusades del món actual i és el creixent moviment internacional de capitals, de mercaderies i també, és clar, de persones, en un context de gran interdependència entre diferents societats: Internacionalització. Globalització. Diversitat cultural. Multiculturalitat.

Des de quin moment podem dir que el senyal d’identitat de les actuals migracions és el seu caràcter global?. Últimes quatre dècades. Últims 15 anys. Fa 50 anys. Últimes dues décades.

Quin caràcter podem considerar que tenen les migracions internacionals?. Variable. Permanent. Estable. Uniforme.

Quina o quines dimensions té el fenomen migratori en el món contemporani?. Creixement constant del volum de persones migrants, ampliació de les xarxes i cadenes migratòries i la diversificació dels tipus migratoris. Tot és correcte. Pluralisme, assimilació i melting pot. Decreixement del volum de persones migrants, reducció de les xarxes migratòries i amplicació dels tipus migratoris.

En general, quines xarxes interregionals dominen?. a. Sud-nord. b. Est-oest. c. Transoceàniques. d. a i c són correctes.

Quin ha estat un dels resultats de tot aquest entramat de moviments, voluntaris o forçats, així com el seu creixement constant?. A. Minories ètniques o culturals en el si dels països receptors. B. Increment de la diversitat sociocultural a la majoria de les societats actuals. Totes són correctes. Es percep la necessitat d’una intervenció social preventiva des de diversos fronts i dimensions.

Quants estrangers disposen de targeta de residència permanent, als quals cal afegir-hi els que ja han obtingut la nacionalitat espanyola?. 8 de cada 10 estrangers. 6 de cada 10 estrangers. 4 de cada 10 estrangers. 1 de cada 10 estrangers.

Què s'ha convertit en la via principal de “naturalització de la població estrangera”, a Espanya?. Aconseguir “la nacionalitat per residència” basada a acumular anys d’estada legal segons el país d’origen. Aconseguir "tarjeta d'estada" segons el país d’origen. Aconseguir “la nacionalitat” basada a acumular anys d’estada legal segons el país d’origen. Aconseguir tarjeta d'estada i la nacionalitat per residència segons el país receptor.

Quin és el termini normal per aconseguir la "nacionalitat per residència" a Espanya?. 10 anys. 5 anys. 2 anys. 15 anys.

Quin és el termini perquè els refugiats; iberoamericans, filipins, equatoguineans, portuguesos i persones d’origen sefardí puguin obtenir la nacionalitat per residència, a Espanya?. 2 i 5 anys. 5 i 10 anys. 5 i 2 anys. 5 anys.

Quan va ser positiu el saldo migratori estranger per primera vegada des del 2010?. 2015. 2019. 2012. 2016.

Com ha tornat a ser Espanya en pocs anys?. País d'emigració. País d'immigració. Ambdues. País multicultural.

Segons una publicació del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i l’Observatori Permanent de la Immigració de data 30 de juny de 2020, quin percentatge representava el nombre d’estrangers residents a Espanya?. 12,5%. 40%. 22,1%. 6%.

Quin és un dels factors de canvi social més rellevants que ha experimentat el país en els últims anys?. Migració. Internacionalització. Diversificació. Immigració.

Espanya i, en particular, Catalunya es van convertir en receptors d’immigració internacional els anys?. 1998-2008. 1994-2008. 2008-2016. 2016-2020.

En el curs d’aquests últims anys, quins canvis en els corrents migratoris d’estrangers cap a Espanya i Catalunya, hi ha hagut?. a. S'ha acabat imposant la immigració comunitària a la extracomunutària. b. Immigració homogènia. c. Una tendència cap a una immigració permanent o de llarga durada, encara que hi ha immigració directament econòmica i laboral i una altra, immigrants procedents de països desenvolupats,. d. a i c són correctes.

Què vol dir que les nacionalitats dels estrangers tendeixen a diversificar-se àmpliament i és un dels canvis dels corrents migratoris d'estrangers, aquests últims anys?. Immigració homogènia. Immigració heterogènia. Immigració per raons econòmiques i laborals. Immigració per raons sociodemogràfiques.

Quantes nacionalitats registrava el Padró Municipal Continu d’Espanya, a principis de 2015?. + 170 nacionalitats. + 289 nacionalitats. + 89 nacionalitats. + 120 nacionalitats.

Quin és el país d'Àfrica que representa el 72% d'estrangers al 2015, segons el Padró Municipal Continu d’Espanya?. Marroc. Àfrica subsahariana. Egipte. Argelia.

Quins estrangers tenen més presència a Espanya (per ordre d'importància)?. Romania, el Marroc i el Regne Unit. Marroc, Xina i el Regne Unit. Mèxic, Romania i Marroc. Ninguna és correcte.

Quines zones mostren una capacitat d’atracció migratòria més gran?. Zona central i el litoral mediterrani. Zona sud i el litoral mediterrani. Zona nord-central. El litoral mediterrani.

Tradicionalment, on resideixen sis de cada deu estrangers?. Catalunya, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana, Aragó i la Regió de Múrcia. Madrid, Canàries, Illes Balears. Catalunya.

Quina és la segona comunitat autònoma més poblada de l’Estat?. Castella i Lleó. Andalusia. Catalunya. Madrid.

Quin resultat d’aproximadament ha conclòs la tercera gran onada immigratòria dels darrers 100 anys a Catalunya?. 1/3 catalans nascuts fora de Catalunya. 2/3 catalans nascuts fora de Catalunya. Cap és correcte. 1/5 catalans nascuts fora de Catalunya.

Quin flux nodreix la immigració estrangera a Catalunya?. a. Arribada d’europeus comunitaris (un 25,37% sobre el total d’estrangers). b. Creixent immigració de països extracomunitaris, que procedeix principalment d’Àfrica i de Llatinoamèrica,. c. A i B són correctes. d. El col·lectiu més nombrós és el Xinés.

Segons dades del 2015, a Catalunya conviuen?. 200 nacionalitats diferents. 289 nacionalitats diferents. 160 nacionalitats diferents. 70 nacionalitats diferents.

Quin és el col·lectiu més nombrós a Catalunya, segons dades del 2015?. Xinès. Marroquí. Romanès. Pakistanès.

Segons dades de l’Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015, quin col·lectiu té una notable masculinització?. Pakistaní. Bolivià. Xinès. Marroquí.

El 55% de la població nascuda a ..... ja té la nacionalitat espanyola: Equatorià. Bolivià. Marroquí. Xinès.

Quin és el risc de pobresa entre la població estrangera, al 2011?. Valors superiors al 40%. Al voltant del 15%. Valors superiors al 60%. Valors inferiors al 40%.

Què zona té el 19,57% de la població resident estrangera amb un total de 320.382, amb un 61,36% del total d’estrangers a Catalunya?. L’eix litoral i l’entorn metropolità, amb la ciutat de Barcelona al capdavant. Castelló d’Empúries o Guissona. Comarques centrals. Camp de Tarragona.

Amb la entrada en vigor de quin tractat, el ciutadà comunitari pot desplaçar-se, assentar-se i treballar lliurement a qualsevol part dels països de la UE, sense més requeriments que els administratius i burocràtics, i hi pot gaudir d’amplis drets laborals, socials (Seguretat Social, habitatge...) i polítics (drets de vot i candidatura a les eleccions europees i locals)?. Tractat d'Amsterdam, 1999. Tractat de Lisboa, 2009. Tractat de Shengen, 1985. Tractat de Brussel·les, 1967.

Qui i quin any va aprovar el Pacte europeu sobre immigració i asil, que buscava limitar la immigració a les necessitats del mercat laboral?. 1999, Eurocàmara. 2009, Eurocàmara. 1994, Consell de la UE. 2008, Comissió europea.

Quin instrument especifica els motius que donen lloc a la concessió de protecció internacional, defineix qui és refugiat i el contingut d’aquest estatut de protecció?. Directiva 2011/95/UE. Reglament 2008/46/UE. Pacte europeu sobre immigració i asil (2009). Llei 12/2009, de 30 d’octubre.

De qui és competència la immigració, des d'un punt de vista legal?. Generalitat. Estat. Corts Generals. Municipis.

Des de quin any, s’han pres una sèrie de decisions que han configurat l’actual política migratòria espanyola que han pretès impulsar una gestió d’orientació dels fluxos d’immigrants en funció de les demandes del mercat de treball espanyol?. 1994. 1985. 1990. 1999.

És una llei marc que estableix els principals criteris i les normes per a la gestió dels fluxos migratoris?. A. Llei orgànica 8/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. b. 2009, Quarta reforma d’aquesta Llei d’estrangeria. c. Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. A i B són correctes.

Se centren en els requisits per entrar al país, en la documentació per residir-hi i treballar-hi i en els mecanismes i requisits d’expulsió, els drets de reagrupació familiar, etc: Reial decret 557/2011, de 20 d‘abril, pel qual s‘aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Llei orgànica 8/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Declaració de Saragossa (Conferència Ministerial Europea sobre Integració, 2010) i pivoten sobre l’ocupació, l’educació, els drets de ciutadania i el nivell de benestar material.

Catalunya, quan va aprovar el primer Pla interdepartamental d’immigració i quan es va consolidar amb el Pla interdepartamental de ciutadania i immigració?. 1993 i 2005-2008. 1985 i 2008-2011. 1999 i 2000-2004. 1994 i 2008.

Quin és un òrgan de consulta i participació per a les polítiques de gestió del fet migratori que promou la Generalitat de Catalunya al 2008?. La Taula de Ciutadania i Immigració,. Comissió d'immigració. Consell de Ciutadania. Només s'aprova el Pacte nacional per a la immigració.

Llei d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya: Llei 10/2010, de 7 de maig. Llei 12/2009, de 30 d’octubre. Llei orgànica 8/2000. Decret 150/2014, de 18 de novembre.

Quin any fou el darrer pas i l’instrument de planificació del Govern de Catalunya en l’àmbit de les polítiques de ciutadania i de les polítiques d’acollida i integració?. Pla de Ciutadania i de les Migracions 2017-2020. Pla de Ciutadania i de les Migracions 2005-2008. Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya. Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d’acollida.

Model d'integració i marc de convivència en la societat multicultural que tracta del procés d’adequació de l’immigrant a la societat receptora, en el qual aquell adquireix la cultura de la societat majoritària: Assimilació. Pluralisme cultural. Gressol cultural. Melting pot.

Model d'integració i marc de convivència en la societat multicultural que considera l’aculturació (assemblar-se més a la majoria) ajudaria a reduir el prejudici i la discriminació: Assimilació. Pluralisme cultural. Gressol cultural. Melting pot.

Model d'intregració que implica a tots els membres de la societat (nadius i immigrants) en la creació d’una nova cultura general, com a resultat de la fusió dels diversos elements culturals i les diferents identitats: Melting pot. Gressol pot. Pluralisme cultural. Assimilació.

Model d'integració que considera predominant que ni nadius ni immigrants desitgen perdre les seves senyes d’identitat, l’adaptació es produirà mitjançant l’adhesió per part de tots a uns principis comuns de convivència, però mantenint en certs nivells les peculiaritats de cada col·lectiu, generalment limitades a l’esfera privada: Pluralisme cultural. Gressol cultural. Melting pot. Assimilació.

Són rebutjats sovint perquè contravenen l’ètica del dret dels grups a mantenir la seva pròpia identitat, d’acord amb els ideals humanitaris i els drets de les minories: Pluralisme i gressol cultural. Assimilació i melting pot. Melting pot i gressol cultural. Assimilació i pluralisme.

Es critica pels seus riscos de fragmentació social, que pot donar lloc a una coexistència social separada entre els diversos grups?. Melting pot. Gressol cultural. Assimilació. Pluralisme cultural.

Què consisteixen en la determinació i adopció de mesures per part de les institucions públiques amb l’objectiu de pal·liar i resoldre les situacions de desigualtat entre homes i dones en tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals?. Polítiques d'equitat. Polítiques d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Polítiques de diversitat. Polítiques de gènere.

Quin instrument ha estat l'impuls de polítiques d’igualtat d’oportunitats s’ha reflectit en l’àmbit legislatiu, a l'estat espanyol?. Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores. Llei 8/2006, 5 juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya. Llei 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes. Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació.

Quin article de l'EAC estableix l’obligació que tenen els poders públics d’incorporar la perspectiva de gènere en les diferents polítiques públiques per tal de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat?. 42. 41. 12. 38.

Quina és la llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista amb l’objectiu d’eradicar les estructures socials i els estereotips culturals que la perpetuen (...)?. Llei 17/2015, de 21 de juliol. Llei 5/2008, del 24 d’abril. Llei 8/2006, 5 juliol. Llei 3/2007, de 22 de març.

Quan es va crear l'Institut Català de les Dones?. 1989. 1985. 1999. 1991.

El I Pla d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la igualtat d’oportunitats per a les dones tractava, entre d’altres, temes com l’equiparació legal entre homes i dones, la protecció de la família i la maternitat, el reconeixement social dels valors igua- litaris, etc: 1994-1998. 1989-1992. 1994-2008. 1985-1991.

Any del "Pla estratègic de polítiques de dones del Govern de la Generalitat" que parteix de la conceptualització transversal de la perspectiva de gènere i que té en compte també les mesures per a la intervenció dels fills i filles de dones en situació de violència masclista?. 2012-2015. 2005. 1989-1992. 2018-2021.

Què s'entén com el conjunt de polítiques l’objectiu de les quals és millorar les condicions de vida de la ciutadania i assegurar la igualtat d’oportunitats?. Estat social. Estat del benestar. Estat democràtic. Estat de dret.

Dimensions del Estat del benestar?. Intervencions per estimular i garantir la creació d’ocupació i intervencions normatives per protegir la seguretat del treballador, del consumidor i del medi ambient. Les transferències socials, els serveis i les intervencions normatives i per estimular la creació d'ocupació. Les transferències socials, com són les pensions o el subsidi d’atur i els serveis, els més importants dels quals són l’educació, la sanitat i els serveis d’ajuda a les famílies. Cap és correcte.

Què és el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l’atenció social de la població; tant de titularitat pública i privada de l’Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d’altres administracions?. Sistema català de serveis socials. Llei 12/2007, de serveis socials. Atenció primària. Gestió administrativa coordinada.

Quin nivell bàsic d'actuació (serveis socials) seria la resposta més propera a la ciutadania, on intervindrien treballadors socials, educadors especialitzats i treballadors familiars?. Atenció primària. Atenció especialitzada. Atenció administrativa coordinada. Atenció bàsica.

Quin és el segon nivell bàsic d'actuació que s’encarrega de necessitats que no poden ser ateses des de la xarxa bàsica de serveis socials i té una funció complementària: atén grups específics de població (gent gran, disminuïts, drogodependents, infants, etc.)?. Especialitzada. Primària. Coordinada. Rellevant.