La majoria de dades bibliogràfiques científiques que podem trobar sobre els fitoextractes: Es refereixen a la seva aplicació externa. S'emmarquen en l'àmbit fitoterapèutic i farmacològic. Són d'aplicació cosmètica.
La fitoextracció a escala artesanal: Aïlla els principis actius. Separa els principis actius. Modifica els principis actius.
En un fitoextracte, si partim de planta comprada: Haurà d'estar ben identificada. Normalment l'adquirirem seca. Totes dues respostes són correctes.
Si collim planta per a fer-ne un fitoextracte: Ho farem preferentment a mitja tarda d'un dia sec. Si la trobem humida l'assecarem. Ho farem preferentment a mig matí d'un dia sec.
La tria serveix per a: Rebutjar les parts de la planta en mal estat. Determinar la mida de la droga. Totes dues són correctes.
La droga és: La planta que utilitzem. El principi actiu que utilitzem. La part de la planta que utilitzem.
Si per al nostre fitoextracte volem planta polvoritzada: Polvoritzarem planta seca amb el morter, la blender o el molinet de cafè. Polvoritzarem planta fresca amb el morter, la blender o el molinet de cafè. Totes dues opcions són correctes.
La planta esmicolada pot ser: Fresca. Seca. Tant fresca com seca.
La polvorització: Converteix la planta fresca en pólvores. Augmenta la superfície de la droga en contacte amb el solvent. Només s’utilitza per a la fitoextracció mecànica.
La destil·lació: Permet obtenir olis essencials i hidrolats. Deixa com a marc les molècules volàtils. També es diu turboextracció.
L’extracció mecànica: Permet obtenir sucs de plantes riques en líquids. També es diu expressió. Totes dues són correctes.
Els fitoextractes per extracció mecànica de plantes riques en aigua: Són resistents a l’oxidació. Sempre els hem d’utilitzar de seguida per evitar la contaminació microbiana. Preveuran un sistema antioxidant i conservant si no els fem servir de seguida.
L’extracció amb solvents: Es basa en la migració de principis actius de la droga al solvent. Només extreu els principis actius solubles en el solvent. Totes dues són correctes.
La transferència de matèria: Té lloc a escala molecular. Consisteix a traspassar la droga al solvent. No modifica el solvent però sí la droga.
La turboextracció: Combina la destil·lació amb l’extracció mecànica. Accelera el procés d’extracció de l’actiu al solvent. Totes dues són correctes.
En finalitzar el procés d’extracció amb solvents: El marc no conté principis actius. El fitoresidu conté principis actius que no s’han transferit al solvent. Cap de les dues és correcta.
Una decocció: És un fitoextracte per destil·lació. És un fitoextracte per extracció mecànica. És un fitoextracte per solvent.
Els procediments estàtics: Són propis de l’extracció mecànica. Són propis de l’extracció amb solvents. Cap de les dues és correcta.
La percolació: També es diu lixiviació. És pròpia de l’extracció mecànica. Totes dues són correctes.
La percolació: És un procediment dinàmic. Acostuma a extreure menys actius que la maceració. També es diu maceració en calent.
La digestió: Treballa per saturació. Treballa sense saturació. També es diu maceració en fred.
Els procediments estàtics: Treballen per saturació del solvent. Fan passar per la droga solvent sempre verge. Cap de les dues és correcta.
La maceració: Permet obtenir, entre altres, alcoholatures i tintures. Treballa per saturació. Totes dues són correctes.
El recipient macerador: Té forma cònica, amb una obertura superior i una aixeta a la part inferior. Pot ser qualsevol recipient que sigui higiènic, no porós i que puguem tapar. Permet fer extractes per destil·lació.
El percolador: Té forma cònica, amb una obertura superior i una aixeta a la part inferior. Pot ser qualsevol recipient que sigui higiènic, no porós i que puguem tapar. Permet fer extractes per destil·lació.
Un embut amb un paper de filtre: Ens permetrà filtrar per gravetat els fitoextractes. Ens permetrà separar les partícules sòlides del fitoextracte. Totes dues són correctes.
La relació planta/extracte: La comprovarem un cop elaborat el fitoextracte. La calcularem pesant la planta, el solvent i l’extracte final. Totes dues són correctes.
El solvent universal és: L’aigua. L’alcohol (etanol). Totes dues són correctes.
Com a solvent, l’aigua fa fitoextractes: Microbiològicament segurs. Microbiològicament de risc. Microbiològicament estables.
Un extracte sec: El podem obtenir deixant evaporar l’alcohol d’un extracte alcohòlic. El podem obtenir destil·lant un extracte alcohòlic. El podem obtenir amb CO2 supercrític.
En els estàndards de les farmacopees, el pes de la planta: Es refereix a la droga seca. Es refereix a la droga fresca. Es refereix a la droga polvoritzada.
Un extracte glicòlic: Utilitza propilenglicol pur com a solvent. Utilitza una mescla de propilenglicol i aigua com a solvent. Acostuma a ser apte per via oral.
Una tintura: Utilitza com a solvent alcohol de com a màxim 70º. És una alcoholatura. Totes dues són correctes.
En un extracte hidroalcohòlic el solvent és: Alcohol de menys de 96º. Alcohol de 96º rebaixat amb aigua destil·lada. Totes dues són correctes.
Un extracte glicèric: Es fa amb glicerina rebaixada amb aigua. Es fa amb glicerina, aigua i alcohol a parts iguals. Necessita 21 dies de maceració.
L’estàndard de 15 dies de maceració s’aplica a: Alcoholatures, tintures, extractes glicòlics i extractes glicèrics. Oleats i macerats glicerinats. Alcoholatures, tintures, oleats, extractes glicòlis i extractes glicèrics.
Una digestió amb lípids: És més làbil microbiològicament que una infusió. És més estable microbiològicament que una infusió. És una maceració en fred.
El propilenglicol: Acostuma a ser un derivat del petroli. Acostuma a ser apte en cosmètica natural. Acostuma a ser apte per via oral.
El marc: És un fitoresidu totalment esgotat. És un fitoresidu parcialment esgotat. És un fitoresidu totalment percolat.
Un oli fix: És una altra manera d’anomenar un oli vegetal. És una altra manera d’anomenar un oli essencial. És una altra manera d’anomenar un oli mineral.
|
