ALIMENTACIÓ I ESPORT

Quin nutrient és la principal font d’energia en l’activitat física?. A) Proteïnes. B) Vitamines. C) Hidrats de carboni. D) Minerals.

La digestió dels polisacàrids comença a: A) L’estómac. B) L’intestí gros. C) La boca. D) El fetge.

Quin enzim inicia la digestió dels polisacàrids?. A) Pepsina. B) Maltasa. C) Lactasa. D) Amilasa salival.

Quin monosacàrid pot entrar directament en la via glucolítica?. A) Galactosa. B) Fructosa. C) Maltosa. D) Lactosa.

Quina és la principal funció dels hidrats de carboni?. A) Estructural. B) Reguladora. C) Energètica. D) Enzimàtica.

En esportistes, la ingesta d’hidrats abans de la competició s’ha de fer: A) Just abans de començar. B) 6 hores abans. C) 2-4 hores abans. D) Durant l’esforç.

Ingerir aliments rics en HC entre 15-60 min abans de l’exercici pot: A) Millorar el rendiment. B) Provocar hipoglucèmia reactiva. C) Estimular la lipòlisi. D) Estimular el cortisol.

L’oxidació de glucogen muscular: A) Genera proteïnes. B) Genera glucosa per a la sang. C) Genera ATP. D) És anaeròbica sempre.

El Cicle de Cori implica: A) Conversió de proteïnes en energia. B) Conversió de lactat en glucosa al fetge. C) Oxidació de greixos al múscul. D) Síntesi de colesterol.

Els greixos s’utilitzen com a font d’energia principalment en: A) Esforços explosius. B) Dejuni prolongat. C) Activitat d’alta intensitat curta. D) Exercici aeròbic de llarga durada.

Quin tipus de greix està disponible dins el múscul?. A) Fosfolípids. B) Quilomicrons. C) Triglicèrids intramusculars. D) Esterols.

Els cossos cetònics poden ser oxidats per: A) Ronyons. B) Pell. C) Teixits musculars. D) Cèl·lules grasses.

En quin cas augmenta la concentració de cossos cetònics?. A) Ingesta rica en HC. B) Exercici lleuger. C) Dejuni o exercici prolongat. D) Repòs.

Quina és una funció principal de les proteïnes en l’esport?. A) Producció de greixos. B) Síntesi de lactat. C) Reparació muscular. D) Digestió d’enzims.

Quin aminoàcid participa en el cicle glucosa-alanina?. A) Leucina. B) Alanina. C) Glutamina. D) Glicina.

En la recuperació, és útil afegir proteïna si la ingesta d’HC és: A) >3g/kg. B) <1,2g/kg. C) >1,2g/kg. D) 2g/kg.

La proporció ideal HC:Proteïna en begudes recuperadores és: A) 1:1. B) 2:1. C) 3:1 o 4:1. D) 5:1.

Quin mineral és clau per la contracció muscular?. A) Zinc. B) Calci. C) Fòsfor. D) Iode.

Quina vitamina es considera una hormona?. A) Vitamina C. B) Vitamina A. C) Vitamina D. D) Vitamina K.

La deficiència de ferro provoca: A) Hiperglucèmia. B) Disminució del VO₂ màx. C) Augment de lactat. D) Osteoporosi.

Quina vitamina actua com a antioxidant hidrosoluble?. A) Vitamina E. B) Vitamina D. C) Vitamina C. D) Vitamina A.

Quin mineral pot causar rampes musculars si és deficitari?. A) Potassi. B) Ferro. C) Calci. D) Magnesi.

La lipòlisi és: A) Emmagatzematge de greix. B) Alliberació d’àcids grassos del teixit adipós. C) Digestió dels lípids. D) Beta-oxidació.

L' absorció intestinal de glucosa es fa per: A) GLUT4. B) GLUT5. C) GLUT2 i SGLT1. D) GLUT1 i GLUT3.

El glucogen muscular: A) S’allibera a la sang. B) Es transforma en proteïnes. C) S’utilitza només en repòs. D) Només s’utilitza pel propi múscul.

El transportador GLUT4 s’activa durant l’exercici gràcies a: A) La insulina. B) El glucagó. C) La contracció muscular. D) L’adrenalina.

L’absorció de fructosa es fa bàsicament per: A) GLUT2. B) GLUT4. C) GLUT5. D) SGLT1.

Quin tipus d’àcids grassos s’absorbeixen més ràpid?. A) Cadena llarga. B) Cadena mitja. C) Saturats. D) Trans.

Quina vitamina participa en la síntesi de proteïnes?. A) Vitamina C. B) Vitamina B12. C) Vitamina K. D) Vitamina D.

El balanç de nitrogen és: A) NI + NE. B) NI x NE. C) NI - NE. D) NE - NI.

En activitats >2,5 h es recomana consumir: A) 20-40g HC/h. B) 60g HC/h. C) 90g HC/h. D) 120g HC/h.

En la supercompensació de glucogen s’ingereixen: A) 2-3g HC/kg. B) 4-6g HC/kg. C) 7-10g HC/kg. D) 10-12g HC/kg.

Les reserves de greix del cos: A) Són molt limitades. B) Són molt abundants. C) Només es fan servir en dejú. D) No tenen funció energètica.

La beta-oxidació té lloc: A) Al citoplasma. B) Al nucli. C) Al reticle. D) A la mitocòndria.

Els greixos s’emmagatzemen: A) Només al fetge. B) Només al múscul. C) Al teixit adipós i múscul. D) A la sang.

El múscul més entrenat: A) Té menys greix intramuscular. B) És menys eficient amb greixos. C) Té més triglicèrids intramusculars. D) Usa només glucogen.

El glicerol alliberat es pot convertir en: A) Lactat. B) Greix. C) Glucosa. D) Proteïna.

L’addició de proteïna als HC: A) Ralentitza la recuperació. B) Disminueix el cortisol. C) No té cap efecte. D) Redueix la síntesi muscular.

La velocitat de resíntesi de glucogen és màxima: A) Durant l’exercici. B) A la 1a hora post-exercici. C) A les 6h. D) A les 24h.

Quina d’aquestes proporcions és més freqüent en recuperadors aeròbics?. A) 1:1. B) 2:1. C) 3:1. D) 5:1.

El principal antioxidant enzimàtic és: A) Lactat deshidrogenasa. B) Superòxid dismutasa. C) Transaminasa. D) Bilirubina.

Un excés de vitamina E: A) Millora la força. B) Té efecte prooxidant. C) Millora l’absorció de ferro. D) Millora la VO₂ màx.

El nutrient que estimula la glucogen sintasa és: A) Greixos. B) Proteïnes. C) Vitamines. D) Sals minerals.

Els requeriments proteics per a massa muscular poden superar: A) 1g/kg. B) 2g/kg. C) 2,4g/kg. D) 0,8g/kg.

El màxim de proteïna absorbible per bolus és: A) 10g. B) 15g. C) 20-25g. D) 30-40g.

La proteïna ideal per consumir abans de dormir és: A) Sèrum. B) Caseïna. C) Ou. D) Soja.

Els AA ramificats inclouen: A) Alanina, metionina, prolina. B) Leucina, isoleucina, valina. C) Glutamina, taurina, arginina. D) Tirosina, serina, glicina.

Les vitamines del grup B ajuden en: A) La hidratació. B) El sistema nerviós. C) El metabolisme energètic. D) L’eliminació de greixos.

L’aportació òptima de calci ajuda a: A) Reduir el VO₂ màx. B) Evitar rampes i fractures. C) Elevar el cortisol. D) Reduir el pH muscular.

Quin transportador intestinal absorbeix glucosa?. a) GLUT5. b) SGLT1. c) GLUT4. d) GLUT3.

Quina és la velocitat màxima d’absorció del transportador SGLT1?. a) 0,2 g/min. b) 0,5 g/min. c) 1 g/min. d) 2 g/min.

El transportador GLUT4 es troba: a) Al fetge. b) Al budell prim. c) Al múscul esquelètic i cardíac. d) Als glòbuls vermells.

Durant l’exercici físic, la glucosa entra a la cèl·lula muscular gràcies a: a) L’insulina. b) L’acció del glucagó. c) La contracció muscular. d) La bile.

Si no estem fent esport, la glucosa que entra al múscul es: a) Excreta. b) Es transforma en lactat. c) S’emmagatzema com a glucogen. d) Va al cervell.

La glucogenòlisi hepàtica s’activa principalment per: a) Insulina. b) Glucagó i adrenalina. c) Lactat. d) Cortisol.

Un dels precursors principals en la gluconeogènesi és: a) Lactat. b) Insulina. c) Glucogen. d) Creatina.

Durant l’exercici, la glucosa que circula prové de: a) El cervell. b) L’alimentació, el glucogen hepàtic i muscular. c) Els glòbuls vermells. c) Els glòbuls vermells.

Quins esports es beneficien especialment dels HC?. a) Ioga i pilates. b) Esports de resistència, >60-90 min. c) Esports amb molta força. d) Esports aquàtics.

Recomanació abans de l’exercici (HC): a) 5-10g/kg. b) 0,5g/kg. c) 1-4g/kg. d) 10g cada 10 minuts.

Què és la hipoglucèmia reactiva?. a) Una pujada de glucosa sobtada. b) Una baixada de glucosa després d’una ingesta rica en HC just abans de l’esport. c) Una pujada de lactat. d) Una deshidratació.

Quina combinació s’aconsella per a recuperadors esportius?. a) 4:1 greix-proteïna. b) 2:1 o 1:1 HC-proteïna. c) 1:3 greix-HC. d) Només proteïna.

Quina és la pauta de recomanació post-exercici d’HC?. a) 0,5g/kg cada 30min. b) 1-1,5g/kg/h durant 2-4 hores. c) Només si hi ha gana. d) No cal ingerir HC.

El múscul utilitza els HC de l’alimentació durant l’exercici per: a) Generar lactat. b) Ometre el metabolisme oxidatiu. c) Subministrar ATP per a la contracció. d) Fer proteïnes.

En activitats >2,5 h s’aconsella una ingesta d’HC de fins a: a) 20g/h. b) 60g/h. c) 90g/h. d) 120g/h.

Quina és la recomanació de greixos en esportistes?. a) 5% GET. b) 10-15% GET. c) 20-35% GET. d) 50% GET.

El múscul obté greixos principalment de: a) Aigua i glucogen. b) Teixit adipós i triglicèrids intramusculars. c) Aminoàcids. d) Vitamines.

La ingesta de greixos durant l’exercici: a) Millora molt el rendiment. b) Es recomana sempre. c) Pot perjudicar i provocar molèsties. d) No influeix.

Els triglicèrids intramusculars són més utilitzats: a) Quan l’esportista està en dejú. b) En repòs total. c) A intensitats >65% VO₂ max. d) Quan hi ha molta aigua.

Els greixos de cadena mitjana: a) Són difícils de digerir. b) S’absorbeixen lentament. c) S’absorbeixen ràpid i van per vena porta. d) No s’utilitzen mai.

Requeriments proteics en adults actius: a) 0,3 g/kg. b) 0,8-1 g/kg. c) 2 g/kg. d) 1,4-1,6 g/kg.

Què és un bolus proteic?. a) Dosi única de 5g. b) Una barreja HC-prot. c) Una ingesta de 20-25g de proteïna. d) Un batut amb greixos.

Què passa amb excés de proteïna?. a) Es converteix en múscul automàticament. b) Pot augmentar la producció d’urea. c) Millora el rendiment indefinidament. d) No té efectes.

Quina proporció de recuperadors és més comú per força?. a) 4:1. b) 2:1 o 1:1. c) 1:4. d) Només proteïna.

Requeriments en entrenament de força: a) 0,8 g/kg. b) 1,2-1,4 g/kg. c) 1,6-1,8 g/kg. d) 2,5-3 g/kg.

Quina funció fa la vitamina D en esportistes?. a) Evita rampes. b) Incrementa l’absorció de ferro. c) Millora la força i massa muscular. d) És antioxidant.

Quin és el nivell òptim de vitamina D per a esportistes?. a) >30 ng/mL. b) <10 ng/mL. c) >50 ng/mL. d) 100 ng/mL.

Els antioxidants són: a) Greixos saludables. b) Aminoàcids. c) Compostos que neutralitzen radicals lliures. d) Enzims digestius.

La pseudoanèmia de l’esportista és: a) Anèmia greu. b) Reducció de ferro cel·lular. c) Hemodilució per augment de plasma. d) Dèficit de vitamina B12.

El magnesi va bé per: a) Reduir colesterol. b) Formar estructures òssies i ajudar enzimàticament. c) Produir energia amb greixos. d) Fer proteïnes.

Compartiments de l’aigua corporal: a) Intra i extracel·lular. b) Muscular i hepàtic. c) Estomacal i cerebral. d) Intra i intravascular.

Quin percentatge de pèrdua d’aigua afecta el rendiment?. a) 5%. b) 2%. c) 10%. d) 1%.

Color de l’orina fosc indica: a) Bona hidratació. b) Problemes renals. c) Possiblement deshidratació. d) Suplementació de ferro.

Un dels mecanismes per dissipar temperatura és: a) Digestió. b) Convecció. c) Transaminació. d) Vasodilatació.

L’evaporació ajuda a eliminar calor perquè: a) Refrigera l’estómac. b) Passa de gas a líquid. c) Converteix el líquid en vapor. d) Congela la suor.

Quan estem deshidratats: a) Suem més. b) No passa res. c) Baixa el rendiment i augmenta el risc de lesions. d) Es millora la síntesis proteica.

Un exemple de deshidratació isotònica és: a) Diarrea lleu. b) Hemorràgia amb substitució salina. c) Suor abundant sense recanvi. d) Ingesta de molta aigua.

Recomanació d’aigua DURANT exercici: a) 100ml/h. b) 400-800ml/h. c) Només si hi ha set. d) 2 litres per hora.

Recomanació d’aigua POST exercici: a) 500ml. b) 750ml per cada kg perdut. c) 1 litre cada 2 hores. d) No cal.

Els electròlits són importants perquè: a) Augmenten la força. b) Estimulen la gana. c) Regulen l’equilibri hídric i contracció muscular. d) Donen energia.

Quina afirmació sobre el seleni és correcta?. a) Millora el rendiment esportiu. b) No influeix en el rendiment tot i ser antioxidant. c) És imprescindible per al metabolisme dels greixos. d) Redueix la fatiga muscular.

El crom, tot i estar implicat en el metabolisme dels HC: a) Millora notablement el rendiment. b) És útil només en dones. c) No ha demostrat millorar el rendiment. d) Només s’activa amb l’insulina.

El zinc en suplementació esportiva: a) Millora clarament el rendiment en esports d’endurança. b) Té efectes adversos greus. c) Pot ajudar a la síntesi proteica. d) No millora el rendiment malgrat ser antioxidant.

El coure, com a suplement: a) És essencial en entrenaments de força. b) No millora el rendiment esportiu. c) Estimula la funció hepàtica. d) Només s’utilitza en esports de contacte.

Una adolescent esportista amb amenorrea sostinguda podria necessitar: a) Suplementació en calci. b) Creatina. c) Magnesi. d) Glucosa.

Quin mineral participa de forma destacada en reaccions enzimàtiques i estructures òssies?. a) Fòsfor. b) Potassi. c) Magnesi. d) Iode.

La vitamina B9 i B12 són essencials per: a) Controlar la temperatura corporal. b) Generar radicals lliures. c) Formar eritròcits i mantenir teixits. d) Emmagatzemar greixos.

El paper dels antioxidants naturals en l’esport inclou: a) Evitar qualsevol oxidació. b) Generar més radicals lliures. c) Regular l’estrès oxidatiu i limitar el dany cel·lular. d) Eliminar la vitamina C.

L’àcid úric, la ferritina i la bilirubina tenen funció: a) Transportadora. b) Antioxidant no enzimàtica. c) Digestiva. d) Energetitzant.

Una suplementació excessiva en vitamines antioxidants podria: a) Millorar exponencialment el rendiment. b) Reduir l’efecte adaptatiu de l’entrenament. c) Fer augmentar la massa muscular. d) Accelerar el metabolisme basal.