ANALÍTICA Tema 6
![]() |
![]() |
![]() |
Título del Test:![]() ANALÍTICA Tema 6 Descripción: ANALÍTICA Tema 6 |




Comentarios |
---|
NO HAY REGISTROS |
A la reacció aA--> cC + ne, A és un oxidant. Cert. Fals. Per fer volumetries redox, l'únic que hem de saber del'anàlit és si és un reductor o oxidant i el volum que agafem per valorar. Cert. Fals. A les volumetries redox, és solen agafar oxidants barats. Fals. Cert. A les volumetries redox s'utilizen generalment els reductors Fe^3+ i S2O3^2-. Cert. Fals. Si volem valorar el I2 i tenim al laboratori el tiosulfat, la reacció serà la seguent: I2 + S2O3^2---> S2O4^2- + 2I-. Cert. Fals. Per saber la concentració de Fe^2+ en un fàrmac pel tractament de l'anemia, podem valorar el fàrmac amb manganat potàssic. Cert. Fals. Totes les volumetries redox són quantitatives. Cert. Fals. Per a la valoració de reductors podem fer servir l'oxidant Ce^3+. Cert. Fals. AEº= Eº (càtode) - Eº (ànode) NOTA: AEº és l'increment del potencial estàndard. Cert. Fals. Les corbes de valoracions redox són pH vs Vafegit de l'agent valorant. Cert. Fals. Les valoracions redox és seguexen potenciométricament. Cert. Fals. Les corbes de valoracions redox són: E(electrode) en V a les ordenades i el volum del reactiu valorant en mL en les abcises. Les corbes de valoracions redox són: E(electrode) en V a les ordenades i el volum del reactiu valorant en mL en les abcises. Cert. Fals. Els indicadors utilitzats en redox són de dos tious: els autoindicatius i els no autoindicatius. Cert. Fals. Un indicador específic és un indicador no autoindicatiu que al formar un complex amb el nostre análit canvia de color indicant-nos el punto final de la valoració. Cert. Fals. Per valorar I2 utilitzem l'indicador SCN-. Cert. Fals. Els indicadors amb propietats redox compleixen l'equació de Nernst. Cert. Fals. Interval de viratge de l'indicador és ± (0,059/n). Cert. Fals. En una valoració redox, la reacció redox que hi ha és entre l'anàlit i l'agent valorant. Cert. Fals. Un indicador redox és una substància que té un color quan està oxidada i altre quan està reduida. Cert. Fals. Els indicadors instrumentals és basen en la mesura potenciométrica de l'electrode indicador al llarg de la valoració i posterior construcció de la corba de valoració. Cert. Fals. A les corbes de valoracions amb indicació potenciométrica és presenta el potencial Vs volum d'agent valorant afegit. Cert. Fals. A les valoracions redox, les dues reaccions que tenen lloc, és a dir la del anàlit amb l'agent valorant i la de l'indicador, són igual d'importants. Cert. Fals. Podem afirmar que a la reacció redox que hi ha en el sistema indicador, el pas de la corrent és considerable i, com a consequencia, les concentracions també varien notablement. Cert. Fals. de la reacció redox de l'indicador només ens interessa saber a tendéncia del pas de corrent. Cert. Fals. Un alumne ha de valorar el iodur peró al laboratori només disposa de I2, va pensar en reduir el I2 per obtenir el iodur i així poder valorar-lo. Creus que és una possibilitat viable?. Cert. Fals. Tant l'aigua oxigenada (en medi àcid) com el persulat d'amoni són són agents auxiliars oxidants. Cert. Fals. Zn(Hg) és un reductor auxiliar de Walden. Cert. Fals. Utilitzem el permanganat potàssic com a agent valorant degut a que és molt oxidant i patró primary. Cert. Fals. L'estandarització del permanaganat potàssic és fa amb oxalat de sodi en medi àcid. Cert. Fals. La reacció del permanganat amb l'aigua no té lloc degut a l'estabilitat del permanaganat a l'aigua. Cert. Fals. El nitrat de Ceri (IV) i amoni, el podem considerar iun patró primari si és de molta qualitat. Cert. Fals. El dicromat potàssic s'estandaritza amb l'oxalat de sodi en medi àcid. Cert. Fals. El I2 és molt oxidant, soluble en aigua i patró primari. Cert. Fals. Per que sigui el I2 soluble en aigua, el fem reaccionar amb una solució aquosa de KI. Escriu la reacció. Cert. Fals. Un alumne despistat va preparar una solució de iodur i la va deixar a laboratori fins al dia seguent, creus que la pot fer servir?. Cert. Fals. El I3`s'estandaritza amb el patró primar óxid arseniós. Escriu la reacció. I esmenta amb quina altra substància el podem estandaritzar. Cert. Fals. Una alternativa per preparar el triodur és fent reaccionar el patró primari KIO3 amb un excés de KI. Cert. Fals. El tiosulfat, Na2SO3*5H2O, és un patró primari. Cert. Fals. L'estandarització del tiosulfat de sodi és fa en medi àcid amb KIO3 i iodur, fent servir el midó com a indicador. Cert. Fals. Les iodometries són les reduccions de l'anàlit amb iodurs. Són valoracions indirectes. Cert. Fals. Les valoraciones amb Fe2+ són valoracions per retrocés. Cert. Fals. |