AnnaiSilvia

Quina afirmació defineix millor la demografia?. L’estudi de les malalties transmissibles. L’estudi de les poblacions humanes i els seus canvis. L’estudi de l’economia d’un país. L’estudi de la genètica humana. L’estudi dels serveis sanitaris.

Quins són els tres fenòmens demogràfics bàsics?. Natalitat, fecunditat i esperança de vida. Mortalitat, immigració i ocupació. Natalitat, mortalitat i migracions. Mortalitat, divorci i nupcialitat. Fecunditat, fertilitat i mortalitat.

Què és una cohort?. El conjunt de persones que resideixen en un territori. Un grup de persones amb la mateixa nacionalitat. Un conjunt d’individus d’un mateix grup d’edat o esdeveniment demogràfic. El nombre de naixements anuals. Un registre estadístic.

La demografia estàtica estudia: Els canvis de població al llarg del temps. Els moviments migratoris. La població en un moment concret. Les taxes de natalitat. Les causes de mortalitat.

Quin és un exemple de font per obtenir dades de tipus “stock”?. Registre de vacunes. Cens. Història clínica. Registre de matrimonis. Estadística de migracions.

El padró municipal és: Un estudi sobre la natalitat. Un registre de defuncions. Un registre administratiu dels habitants d’un municipi. Un cens estatal. Una enquesta sanitària.

La demografia dinàmica estudia principalment: Els estocs de població. Les estructures familiars. L’evolució de la població al llarg del temps. Els nivells educatius. Els censos.

Quin concepte fa referència als moviments que modifiquen el volum d’una població?. Estocs. Cohorts. Fluxos. Censos. Piràmides.

En l’antic règim demogràfic es caracteritzava per: Baixa natalitat i baixa mortalitat. Alta natalitat i baixa mortalitat. Alta natalitat i alta mortalitat. Molt baixa natalitat i mortalitat. Creixement negatiu.

A la fase IV de la transició demogràfica trobem: Alta natalitat. Molt baixa mortalitat i alta natalitat. Nivells molt baixos de natalitat i mortalitat. Mortalitat elevada. Augment constant de la població jove.

Quina és la representació gràfica més utilitzada per estudiar l’estructura de la població?. Histograma. Gràfic de sectors. Diagrama de dispersió. Piràmide de població. Corba de Gauss.

A la piràmide de població, la base informa principalment sobre: L’esperança de vida. La mortalitat. La natalitat i la població jove. Les migracions. La població activa.

Una piràmide progressiva es caracteritza per: Base estreta i envelliment. Base ampla i població jove. Mortalitat molt baixa. Estancament demogràfic. Creixement negatiu.

Una piràmide regressiva indica: Elevada natalitat. Població molt jove. Descens de la natalitat i envelliment. Alta immigració. Augment de la mortalitat infantil.

La taxa bruta de natalitat expressa: Els naixements per cada 100 habitants. Els naixements per cada 1.000 habitants. Els naixements per cada 100 dones. Les dones fèrtils per cada 1.000 habitants. Les defuncions per cada 1.000 habitants.

La fecunditat es relaciona amb: Les dones de 15 a 49 anys. Tota la població femenina. Els homes en edat reproductiva. Els matrimonis anuals. La població menor de 15 anys.

Quina de les següents és una causa de disminució de la natalitat?. Augment de la mortalitat infantil. Menor esperança de vida. Accés als anticonceptius. Increment de les migracions. Augment de les epidèmies.

La taxa de reemplaçament poblacional se situa aproximadament en: 1 fill per dona. 1,5 fills per dona. 2 fills per dona. 3 fills per dona. 4 fills per dona.

La taxa de mortalitat infantil mesura: Defuncions de menors de 5 anys. Defuncions de menors d’1 any per cada 1.000 nascuts vius. Defuncions infantils per cada 100 habitants. Mortalitat neonatal per cada 100 naixements. Mortalitat materna.

Una taxa neta de migració negativa indica: Més immigrants que emigrants. Equilibri migratori. Excés de persones que entren al país. Excés de persones que surten del país. Augment de la natalitat.

L’esperança de vida indica: L’edat màxima assolida per una persona. Els anys que una persona ha viscut. El nombre mitjà d’anys que s’espera que visqui una població. La taxa de mortalitat anual. La probabilitat de néixer.

Quin fenomen pot provocar un entrant en una piràmide de població?. Augment de la natalitat. Immigració massiva. Guerra o epidèmia. Increment de l’esperança de vida. Disminució de la mortalita.

Segons la dinàmica natural de la població, una persona pot entrar en una població per: Naixement o immigració. Naixement o emigració. Immigració o mortalitat. Matrimonio o immigració. Fecunditat o migració.

Quin organisme és una font oficial de dades demogràfiques a Catalunya?. OMS. Eurostat. Idescat. UNICEF. OCDE.

. Quin dels següents indicadors forma part dels fenòmens demogràfics?. PIB. Índex de preus. Fecunditat. Taxa d’atur. Renda per càpita.

L’antropologia de la salut estudia principalment: Només les malalties infeccioses. Els sistemes mèdics i les dimensions socials i culturals de la salut i la malaltia. Exclusivament la genètica humana. Els tractaments farmacològics. Els serveis hospitalaris.

Segons l’antropologia de la salut, la salut, la malaltia i la mort són: Fenòmens exclusivament biològics. Fenòmens independents de la cultura. Fenòmens dependents de la cultura i la vida social. Fenòmens econòmics. Fenòmens psicològics únicament.

Quin model antropològic considerava les etnomedicines com a sistemes irracionals?. Model crític. Model pragmàtic. Model clàssic. Model holístic. Model biomedic.

El model pragmàtic es caracteritza per: La deconstrucció dels límits entre ciència i creença. L’aplicació de l’antropologia a programes de salut. L’estudi exclusiu de la biomedicina. La negació de la cultura. L’estudi de les emocions.

El model crític posa en debat conceptes com: Poder, cultura i economia. Només genètica. Exclusivament farmacologia. Matemàtiques i física. Anatomia comparada.

Quina crítica es fa a la biomedicina?. Dona massa importància als aspectes socials. Ignora aspectes emocionals i relacionals importants per a la cura. És poc científica. Utilitza massa teràpies alternatives. No estudia els mecanismes biològics.

El procés salut-malaltia-atenció inclou: Només factors biològics. Només factors psicològics. Factors biològics, psicològics i socioculturals. Exclusivament factors econòmics. Exclusivament factors culturals.

El concepte “disease” fa referència a: La dimensió social de la malaltia. La dimensió cultural de la malaltia. La dimensió biològica o patològica de la malaltia. L’estigma social. El patiment subjectiu.

El concepte “illness” es refereix a: Les alteracions orgàniques. Les experiències i significats personals de la malaltia. Els diagnòstics mèdics. Les polítiques sanitàries. Les estadístiques epidemiològiques.

El concepte “sickness” fa referència a: La patologia orgànica. La dimensió simbòlica i social de la malaltia. La simptomatologia física. Els tractaments farmacològics. La genètica.

Quin dels següents conceptes està associat a la dimensió biològica?. Illness. Sickness. Disease. Estigma. Patiment.

El reconeixement que la societat fa del malalt correspon a: Disease. Illness. Sickness. Etiologia. Diagnòstic.

Un sistema mèdic és: Un conjunt de professionals exclusivament hospitalaris. El conjunt de concepcions, serveis i professionals orientats al diagnòstic i tractament biomèdic. Qualsevol pràctica d’autocura. Un sistema polític. Una estructura econòmica.

Els sistemes d’atenció a la salut tenen com a objectiu: Només curar malalties. Només prevenir. Promoure, prevenir, curar i rehabilitar. Només diagnosticar. Només investigar.

Quin és el model mèdic hegemònic a Occident?. Medicina tradicional xinesa. Ayurveda. Biomedicina. Homeopatia. Reiki.

La folk-medicina es caracteritza per: Basar-se exclusivament en evidència científica. Transmetre’s oralment i generacionalment. Ser exclusivament hospitalària. Ser pròpia de laboratoris. Utilitzar només fàrmacs.

Quin dels següents és un exemple de medicina tradicional no occidental?. Biomedicina. Cirurgia moderna. Medicina Tradicional Xinesa. Psiquiatria. Epidemiologia.

Segons els apunts, quina es considera una pseudomedicina?. Acupuntura. Moxibustió. Homeopatia. Medicina xinesa. Ayurveda.

Els itineraris terapèutics fan referència a: Els desplaçaments entre hospitals. Els processos individuals o col·lectius per mantenir o recuperar la salut. Les migracions per motius sanitaris. Els estudis epidemiològics. Les polítiques públiques.

Les síndromes culturalment delimitades apareixen: A totes les cultures per igual. Exclusivament a Europa. En contextos culturals específics. Només en nens. Només en persones grans.

Quin és un exemple de síndrome culturalment delimitada?. Diabetis. Hipertensió. Síndrome d’Ulisses. Pneumònia. Asma.

El sexe fa referència a: Categories socials apreses. Categories biològiques relacionades amb la reproducció. Normes culturals. Rols familiars. Conductes apreses.

El gènere és: Exclusivament biològic. Exclusivament hormonal. Una construcció sociocultural. Determinat pels cromosomes únicament. Independent de la socialització.

Segons els apunts, el gènere s’aprèn mitjançant: L’herència genètica. La socialització primària i secundàri. Els cromosomes. Les hormones. L’edat.

Segons Marcel Mauss, les tècniques corporals: Són naturals i universals. No tenen relació amb la cultura. Són una forma de transmissió cultural. Només existeixen en societats tradicionals. Depenen exclusivament de la biologia.

Quin és l’objectiu principal de la metodologia qualitativa en antropologia?. Mesurar variables estadístiques. Comparar resultats experimentals. Comprendre significats, experiències i pràctiques socials. Quantificar comportaments. Elaborar diagnòstics clínics.

La metodologia qualitativa parteix d’una concepció: Experimental. Estadística. Interpretativa i comprensiva de la realitat social. Exclusivament biològica. Predictiva.

Quin dels següents aspectes estudia la metodologia qualitativa?. Exclusivament variables quantitatives. Significats culturals. Índexs epidemiològics. Taxes de mortalitat. Assajos clínics.

Segons Strauss i Corbin (2002), la investigació qualitativa pot estudiar: Només fenòmens culturals. Exclusivament emocions. Experiències, comportaments, emocions i moviments socials. Només institucions sanitàries. Exclusivament dades numèriques.

La investigació qualitativa treballa habitualment amb: Grans mostres representatives. Bases de dades massives. Pocs casos per aprofundir-ne el significat. Exclusivament enquestes. Experiments controlats.

Les dades produïdes per la metodologia qualitativa són principalment: Estadístiques. Narratives. Experimentals. Numèriques. Biomèdiques.

Des de l’antropologia de la salut, la metodologia qualitativa busca: Generalitzar resultats estadístics. Explorar itineraris terapèutics. Determinar prevalences. Calcular incidències. Fer prediccions matemàtiques.

L’estudi de les experiències corporals rep el nom de: Sickness. Disease. Embodiment. Etiologia. Triangulació.

La metodologia qualitativa NO pretén: Comprendre experiències. Interpretar pràctiques de cura. Analitzar relacions de poder. Generalització estadística. Comprensió cultural.

Una característica de la investigació qualitativa és que és: Deductiva i rígida. Experimental. Inductiva i flexible. Exclusivament quantitativa. Predictiva.

La perspectiva holística significa que: Només s’estudia una variable. S’estudia la realitat de manera global i integrada. Només s’analitzen factors biològics. Es prioritza la quantificació. Es treballa exclusivament amb dades estadístiques.

La investigació qualitativa es desenvolupa habitualment en: Laboratoris. Contextos artificials. Contextos naturals. Simulacions. Entorns virtuals exclusivament.

L’investigador qualitatiu es considera: Totalment extern al procés. Un observador neutre absolut. Part del procés d’investigació. Un tècnic estadístic. Un experimentador.

Quina és la primera fase d’una investigació?. Treball de camp. Presentació de resultats. Formulació del problema. Anàlisi de dades. Entrevista.

Durant l’exploració prèvia es realitza: La presentació de resultats. La cerca bibliogràfica. El grup focal. L’entrevista. L’observació participant.

Quina tècnica de camp és considerada una de les més habituals?. Assaig clínic. Observació participant. Metaanàlisi. Estudi transversal. Cohort.

El treball de camp permet: Eliminar la participació dels informants. Dotar de paraula les persones estudiades. Obtenir només dades estadístiques. Treballar exclusivament amb documents. Evitar hipòtesis.

En l’observació participant, l’investigador: Observa sense interactuar. Comparteix la vida de la comunitat observada. Treballa únicament amb qüestionaris. No participa en cap activitat. Analitza dades quantitatives.

La perspectiva èmic correspon a: La visió de l’investigador. La interpretació eLa interpretació estadística.stadística. El punt de vista dels participants. L’anàlisi documental. La perspectiva biomèdica.

La perspectiva ètic correspon a: La visió interna del grup. La perspectiva de l’investigador. L’opinió dels informants. El discurs dels participants. L’experiència viscuda.

L’etnografia busca principalment: Calcular prevalences. Entendre el sentit dels comportaments humans. Mesurar variables. Fer experiments. Crear escales quantitatives.

Quin antropòleg és considerat pioner de l’observació participant?. Marcel Mauss. Foucault. Bronislaw Malinowski. Mary Douglas. Csordas.

Segons Ruiz-Olabuénaga, una entrevista és: Un qüestionari escrit. Una observació sistemàtica. Una conversa basada en preguntar i escoltar respostes. Un debat grupal. Una tècnica estadística.

Quin dels següents és un tipus d’entrevista?. Semiestructurada. Experimental. Longitudinal. Correlacional. Prospectiva.

El grup focal es caracteritza per: Ser una entrevista individual. Centrar-se en dades quantitatives. Captar vivències col·lectives mitjançant la interacció grupal. Substituir completament les entrevistes. No requerir moderador.