Cuestiones
ayuda
option
Mi Daypo

TEST BORRADO, QUIZÁS LE INTERESEB3 L'Ordenament jurídic de l'Estat

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del test:
B3 L'Ordenament jurídic de l'Estat

Descripción:
Oposicions mossos 2019

Autor:
Alexandra

Fecha de Creación:
18/02/2019

Categoría:
Oposiciones

Número preguntas: 45
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Últimos Comentarios
No hay ningún comentario sobre este test.
Temario:
Indiqui quina afirmació és correcte en relació amb les característiques de l'ordenament jurídic de l'estat: Unitat, coherència, plenitud, dinamisme i pluralitat Cohesió, coherència, plenitud, dinamisme i singularitat Integració, coherència, plenitud, flexibilitat i pluralitat.
Quins són els principis que reivindica l'ordenament jurídic de l'estat? Principi de jerarquia, de temporalitat, d'especialitat i de competència Principi de temporalitat, d'especialitat i de competència Principi d'especialitat, de competència, de coherència, d'integritat i d'unitat.
Què és el dret administratiu? Constitueix un ordenament jurídic i afecta a l'Administració pública Una part del dret jurídic És una part del dret públic La primera i la tercera són correctes.
Què és un ordenament jurídic? Conjunt de normes jurídiques que regula la vida d'un conjunt de persones en un moment determinat en un lloc determinat. La Constitució espanyola L'Estatut d'autonomia totes son correctes.
El dret administratiu es divideix en: en fonts directes primàries i indirectes subsidiàries en fonts directes i en fonts indirectes en font indirectes primàries i fonts directes secundàries.
Quins són exemples de fonts directes primàries? La Constitució, la llei i disposicions normatives en rang de llei, el reglament El constum i principis generals del dret Els tractats internacionals, la jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la doctrina científica .
Quins són exemples de fonts directes subsidiàries? Els tractats internacionals, la jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la doctrina científica El costum i principis generals del dret La Constitució, la llei i les disposicions normatives amb rang de llei, el reglament .
Són fons indirectes: La Constitució, la llei i les disposicions normatives amb rang de llei, el reglament El costum i principis generals del dret Els tractats internacionals, la jurisprudència contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la doctrina científica.
Què és la Constitució espanyola? Norma suprema de tot l’ordenament jurídic, de la qual deriva la validesa de tota la resta de normes Una norma secundària de l'ordenament jurídic Una norma que es pot reformar fàcilment.
Quan va ser referendada la CE? el 6 de desembre de 1978 el 25 de gener de 1992 el 18 de maig de 1987.
Indiqui quina afirmació és correcta en relació amb la CE: És immune davant les altres normes És una norma primària Cap norma pot ser contrària a la CE Totes són correctes.
Com està formada la CE? Una part inicial o preàmbul, una part articulada i una part final Una part inicial o preàmbul, una part final i una part dispositòria Una part inicial o preàmbul, una part central i una part dispositòria.
Què conté la part final de la CE? conté vuit disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, dos disposició derogatòria, i dos disposició final. conté quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició derogatòria, i una disposició final. conté dos disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, dos disposició derogatòria, i una disposició final.
En quants títols s'agrupa la part articulada de la CE? En onze títols En deu títols En dotze títols.
Com es subdivideixen els títols de la CE? en capítols, i aquests, en seccions. en subtítols, i aquests, en capítols en capítols, i aquests, en subtítols.
De què parla la part inicial o preàmbul de la CE? té un caràcter solemne i reflecteix el fonament democràtic de la CE i els objectius polítics i socials que es proposa. parla sobre principis constitucionals relatius a la forma d’Estat, la forma de govern, la sobirania, l’organització territorial de l’Estat, les llengües oficials, la bandera, els partits polítics, els sindicats i les Forces Armades. fa referència a diferents qüestions per posar en marxa les previsions constitucionals.
En quin títol s'estableixen els drets fonamentals i llibertats públiques en la CE? En el títol II, de la part articulada En el títol I, de la part articulada En la part inicial o preàmbul.
On es localitza la part orgànica en la CE? A la part final Entre el Títol I i IX, de la part articulada Entre el Títol II al X, de la part articulada.
Què és la llei? Disposició que elaboren els òrgans dotats de potestat legislativa (Corts Generals i assemblees legislatives de les comunitats autonomies) i regulen matèries no reservades per la CE Disposicions normatives provisionals limitades a 30 dies partir de la seva promulgació. Normes amb rang de llei delegades per les Corts Generals al Govern.
La regulació del drets fonamentals, és un exemple de: reserva de llei decret llei decret legislatiu.
Què vol dir que la llei té força activa? que pot modificar o derogar normes de ran inferior i normes anterior del mateix rang que és immune a les altres normes de rang inferior, que no poden modificar-la ni derogar-la.
Què vol dir que la llei té força passiva? que és immune a les altres normes de rang inferior, que no poden modificar-la ni derogar-la que pot modificar o derogar normes de ran inferior i normes anterior del mateix rang.
Què és el valor de llei? fa referència al tractament de l’acte normatiu en relació amb els procediments jurisdiccionals existents en l’ordenament jurídic, per determinar-ne la validesa. fa referència a la procedència de la seva creació institucional fa referència a quina matèria regula.
La validesa de la llei es pot controlar per mitjà de dos mecanismes: pel recurs i qüestió d’inconstitucionalitat, davant del Tribunal Constitucional pel recurs i qüestió de confiança pel recurs d'interpel·lació davant del Tribunal Suprem.
Quan parlem de llei, fem referència tècnicament a: una llei ordinària una llei extraordinària.
La llei ordinària és elaborada i aprovada per: les Corts Generals el Parlament de Catalunya el Govern.
Qui pot fer una proposició de llei? La poden tenir el Govern (1), presentant un projecte de llei El congrés(2), el senat(3), els parlaments autonòmics(4) i els ciutadans(5) per mitjà de iniciativa legislativa popular La poden tenir el Govern (1), per mitjà de iniciativa legislativa popular El congrés(2), el senat(3), els parlaments autonòmics(4) i els ciutadans(5) per mitjà d'un projecte de llei.
Qui pot plantejar un projecte de llei? El Govern El congrés(2), el senat(3), els parlaments autonòmics(4) i els ciutadans(5) Les Corts Generals.
Qui pot plantejar una iniciativa legislativa popular? Les Corts Generals El Govern El congrés(2), el senat(3), els parlaments autonòmics(4) i els ciutadans(5) .
Quina majoria és necessària per acceptar la llei? El Congrés per mitjà de majoria simple, aprova la llei i es remet al rei per a la seva sanció i promulgació perquè n’ordeni la publicació a la BOE. El Congrés per mitjà de majoria absoluta, aprova la llei i es remet al rei per a la seva sanció i promulgació perquè n’ordeni la publicació a la BOE.
Segons l'art. 81 de la CE, són lleis orgàniques: les que afecten el desenvolupament dels drets fonamentals o les llibertats públiques les que aprovin els estatuts d’autonomia les que afecten altres matèries no enumerades expressament per l’article 81 però previstes al llarg de l’articulat de la CE. totes són lleis orgàniques cap ho són.
Indiqui l'afirmació correcta: No hi ha relació de jerarquia entre llei ordinària i llei orgànica. Hi ha relació de jerarquia entre llei ordinària i llei orgànica. Clarament, la segona està per sobre de la primera, ja que toca matèria molt sensible La relació d'una llei ordinària i una orgància, respon al principi de competència cooperativa.
Quin principi regeix la relació entre una llei ordinària i una llei orgànica? respon al principi de competència procedimental respon al principi de jerarquia al principi de dinamisme.
El Govern pot crear normes amb rang de llei, que són: Decrets llei i decrets legislatius Decrets normatius i decrets llei Reglaments i decrets normatius.
Què són els decret llei? Disposicions normatives provisionals limitades a 30 dies partir de la seva promulgació. En cas de necessitat extrema i urgent. Les Corts Generals poden delegar en el Govern la potestat de fer normes amb rang de llei Disposició escrita que dicta l’Administració pública en virtut d’una competència pròpia.
Quan les Corts Generals deleguen al Govern la potestat de fer normes amb rang de llei, existeix un seguit de classes de delegació regulat a l'art. 81 de la CE. Quan es tracta d'elaborar un text articulat delegat pel Parlament al Govern, s'ha de per mitjà de: una llei de bases prèviament, aprovació d'una llei ordinària que ho permeti.
Quan les Corts Generals deleguen al Govern la potestat de fer normes amb rang de llei, existeix un seguit de classes de delegació regulat a l'art. 81 de la CE. Quan es tracta d'elaborar un text refós delegat pel Parlament al Govern, s'ha de per mitjà de: l'aprovació prèvia d'una llei ordinària d'una llei de bases.
Què és el reglament? Disposició escrita que dicta l’Administració pública en virtut d’una competència pròpia. Disposició normativa provisional limitada a 30 dies partir de la seva promulgació. Disposició que elaboren els òrgans dotats de potestat legislativa.
Pel seu contingut material, els reglaments poden ser: Jurídics i organitzatius Executius i independents.
Per la relació que tenen amb la llei, els reglaments es poden classificar en: Jurídics i organitzatius Executius i independents.
Quin òrgan controla els reglaments? El tribunal ordinari El tribunal constitucional El tribunal suprem.
Quin posició ostenten els tractats internacionals enfront les lleis del nostre país? Inferior a qualsevol llei de l'ordenament jurídic espanyol Superior a qualsevol llei i per sota de la Constitució Superior a qualsevol llei i de la Constitució.
Indiqui quina afirmació és correcte? Els tractats internacionals gaudeixen de força passiva Els tractats internacionals gaudeixen de força activa Els tractats internacionals gaudeixen de força activa i passiva.
En el procediment de conclusió d’un tractat internacional, la negociació entre les parts és duta a terme per: el Govern el Parlament la Junta Internacional de Portaveus.
Qui autoritza l'adopció del text internacional en l'ordenament jurídic? El Consell de Ministres Les Corts Generals El Govern.
Denunciar test Consentimiento Condiciones de uso