Cuestiones
ayuda
option
Mi Daypo

TEST BORRADO, QUIZÁS LE INTERESEB4 DRETS FONAMENTALS I DRETS CONSTITUCIONALS

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del test:
B4 DRETS FONAMENTALS I DRETS CONSTITUCIONALS

Descripción:
Oposicions mossos 2019

Autor:
Alexandra

Fecha de Creación:
20/02/2019

Categoría:
Oposiciones

Número preguntas: 36
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Últimos Comentarios
No hay ningún comentario sobre este test.
Temario:
On s'ubiquen els drets fonamentals i les llibertats públiques a la CE? Títol I Títol II Títol preliminar.
el "Dret a la vida i el dret a la integritat física i moral" (art. 15) és un dret que pertany als: Drets personals o de llibertat Drets de participació o polítics: Drets econòmics i socials: .
Son drets de participació o polítics... : Dret de llibertat d’expressió (art. 20) Dret a la llibertat d’informació i la llibertat de càtedra, el dret de reunió i manifestació (art. 21) Dret d’associació (art. 22) Dret al sufragi actiu (dret a votar) i passiu (dret a ser elegit) o de participació política i el dret de petició als poders públics (art. 29). Dret a la vida i el dret a la integritat física i moral (art. 15) Dret a la llibertat ideològica i religiosa (art. 16) Dret a la llibertat (art. 17) Dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge, el dret a la inviolabilitat del domicili i el dret al secret de les comunicacions (art.18) Dret a la llibertat de residència i de circulació (art. 19). Dret a l’educació (art. 27) Dret al treball (art. 35) Dret a la vaga i el dret de sindicació (art. 28) Dret a la negociació col•lectiva (art. 37) Dret a la propietat (art. 33).
Son drets econòmics i socials...: Dret de llibertat d’expressió (art. 20) Dret a la llibertat d’informació i la llibertat de càtedra, el dret de reunió i manifestació (art. 21) Dret d’associació (art. 22) Dret al sufragi actiu (dret a votar) i passiu (dret a ser elegit) o de participació política i el dret de petició als poders públics (art. 29) Dret a la vida i el dret a la integritat física i moral (art. 15) Dret a la llibertat ideològica i religiosa (art. 16) Dret a la llibertat (art. 17) Dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge, el dret a la inviolabilitat del domicili i el dret al secret de les comunicacions (art.18) Dret a la llibertat de residència i de circulació (art. 19) Dret a l’educació (art. 27) Dret al treball (art. 35) Dret a la vaga i el dret de sindicació (art. 28) Dret a la negociació col•lectiva (art. 37) Dret a la propietat (art. 33).
Quins drets es relacionen amb l’Estat de dret : Drets personals o de llibertat Drets de participació o polítics Drets econòmics i socials.
Els drets de participació o polítics, es relacionen amb un tipus d'estat, que és el següent: l’Estat democràtic l’Estat social l’Estat de dret .
Els drets econòmics i socials, es relacionen amb un tipus d'estat, que és el següent: Estat democràtic Estat social Estat de dret.
Els drets personals i de llibertat, engloben els següents articles: del 15 al 29 el 20, 21, 22 i 29 el 27, 35, 28, 37 i 33.
Els articles dels drets econòmics i socials, són: el 27, 35, 28, 37 i 33 el 20,21,22 i 29 del 15 al 19.
Drets dels quals només són titulars els nacionals, són: Dret de sufragi i d’accés a funcions i càrrecs públics. No obstant això, els estrangers residents tenen dret segons el que disposa l’article 6 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, de drets i llibertats públiques, segons la modificació introduïda per la Llei orgànica 2/2009, d’11 de desembre, al sufragi a les eleccions municipals. Els que tinguin vinculació amb el dret a la dignitat. Són drets que pertanyen a les persones pel sol fet de ser-ho. Com: el dret a la vida, a la integritat física i moral, dret a la tutela judicial efectiva, dret a la llibertat.
Drets dels quals són titulars els nacionals i poden ser-ho també els estrangers, la LLO 2/2009, d’11 de desembre): Seria el cas del dret de sufragi i d’accés a funcions i càrrecs públics. No obstant això, els estrangers residents tenen dret segons el que disposa l’article 6 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, de drets i llibertats públiques, segons la modificació introduïda per la Llei orgànica 2/2009, d’11 de desembre, al sufragi a les eleccions municipals. Són drets que pertanyen a les persones, pel sol fet de ser-ho. Com: el dret a la vida, a la integritat física i moral, dret a la tutela judicial efectiva, dret a la llibertat. Els que tinguin vinculació amb el dret a la dignitat.
Drets dels quals són titulars tant els nacionals com els estrangers en les mateixes condicions: Seria el cas del dret de sufragi i d’accés a funcions i càrrecs públics. No obstant això, els estrangers residents tenen dret segons el que disposa l’article 6 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, de drets i llibertats públiques, segons la modificació introduïda per la Llei orgànica 2/2009, d’11 de desembre, al sufragi a les eleccions municipals. Són drets que pertanyen a les persones, a qualsevol persona, pel sol fet de ser-ho. Com: el dret a la vida, a la integritat física i moral, dret a la tutela judicial efectiva, dret a la llibertat. Els que tinguin vinculació amb el dret a la dignitat.
Respecte a quins drets la CE preveu un seguit de garanties? dret a la llibertat (art. 17 CE), dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 de la CE), dret al secret de les comunicacions (article 18.3 de la CE), dret a la tutela judicial efectiva (article 24.2 de la CE) dret a la llibertat (art. 17 CE), dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 de la CE), dret a la lliure expressió (art. 20 CE) dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 de la CE), dret a la llibertat (article 18.3 de la CE), dret a manifestació, dret a la tutela judicial efectiva (article 24.2 de la CE).
Les causes de privació de llibertat han d’estar previstes en... una llei orgànica una llei ordinària un real decret.
La detenció d'una persona en contra de la seva llibertat, pot durar un màxim de... 72 hores 48 hores 24 hores.
Passat el màxim de temps establert per a la detenció d'una persona, indiqui quina resposta és correcta: ha de ser posada en llibertat ha de ser posada a disposició de l’autoritat judicial Ambdues són correctes.
Indiqui quina afirmació és correcta en relació a la persona detinguda: té l'obligació de declarar no pot tenir assistència lletrada fins al cap de 24 hores de detenció se l'ha d'informar dels seus drets i raons de detenció.
En què consisteix el procediment d'habeas corpus? Permet posar immediatament a disposició judicial qualsevol persona detinguda il•legalment. Té per finalitat que el jutge es pronunciï sobre si hi ha o no una situació de detenció il•legal. Permet provar la culpabilitat de la persona, segons la pressumpció d'innocència, durant un judici És un mecanisme de protecció que actua un cop que s’ha produït la vulneració del dret, i intenta reparar aquesta vulneració.
Quin supòsit no és legítima l'entrada en el domicili, art 18.2 CE "del dret a la inviolabilitat del domicili": Sempre es pot entrar en cas de sospita, a la cerca de proves convincents Sempre que hi hagi consentiment del morador. En supòsits de delicte flagrant. Sempre que hi hagi autorització judicial. .
En quin supòsit es pot interceptar les comunicacions "Dret al secret de les comunicacions" (article 18.3 de la CE): mitjançant resolució judicial mitjançant supòsits de delicte flagrant sempre que hi hagi sospites que es pot obtenir informació útil sense autorització judicial.
En quin article es descriu el dret a la tutela efectiva? A l'art. 24.2 CE A l'art. 18.3 CE A l'art. 18.2 CE.
Quines són les garanties del procés penal? Dret a ser informat de l’acusació, dret a la pressumpció d'innocència i dret a no declarar contra sí mateix i a no confessar-se culpable Dret a la llibertat, a la inviolabilitat de domicili Dret al secret de comunicacions, a la pressumpció d'innocència i a ser informat de l'acusació.
Quines són les garanties normatives? El recurs d'empara i el recurs d'empara constitucional La vinculació de tots els poders públics als drets i les llibertats El principi de reserva de llei La rigidesa de la Constitució espanyola.
Per quin període de temps és escollit el Defensor del Poble? Per cinc anys Per sis Per tres anys.
Per qui és elegit el Defensor del Poble? Per les Corts Generals Pel Parlament Pel Govern.
Quines són les garanties jurisdiccionals? El recurs d'empara, el recurs d'empara constitucional i el recurs d'empara del Tribunal Europeu de Drets Humans La vinculació de tots els poders públics als drets i les llibertats. El principi de reserva de llei La rigidesa de la Constitució espanyola.
Quin recurs defineix el següent: tutela dels drets davant de qualsevol vulneració realitzada pels poders públics. El recurs d’empara constitucional Recurs d’empara davant el Tribunal Europeu de Drets Humans El recurs d’empara ordinari.
Quin recurs defineix el següent: "qualsevol ciutadà pot demanar la tutela de les llibertats i els drets reconeguts a l’article 14 i a la secció primera del capítol 2 del títol I davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat." el recurs d'empara el recurs d'empara constitucional el recurs d’empara davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Quin recurs defineix el següent: "només es pot acudir quan les vies de protecció ordinàries han estat insatisfactòries, excepte en relació amb les vulneracions produïdes pel poder legislatiu [...]" el recurs d'empara el recurs d'empara constitucional el recurs d’empara davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
En quins supòsits es pot suspendre els drets constitucionals? El que estableixi l'art. 116 CE En l'estat d'alarma, d'excepció, de setge i en relació amb la investigació de l’actuació de bandes armades o elements terroristes. Totes dues són correctes.
Qui declara l'estat d'excepció? El Govern El rei Les Corts Generals.
Durant quan de temps pot durar l'estat d'excepció? Fins que el Govern indiqui el contrari. Un termini màxim de 30 dies, prorrogables per un termini igual, amb els mateixos requisits. Un termini màxim de sis mesos, prorrogables a 30 dies amb els mateixos requisits.
En cas d'estat d'excepció, durant quant de temps una persona pot ser detinguda? 72 hores màxim 10 dies i s'ha de comunicar la detenció al jutge en el termini de 24 hores. 30 dies màxim i s'ha de comunicar la detenció al jutge en el termini de 24 hores.
Qui declara l'estat de setge? El declara la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposició del Govern. El declara el Govern El declara el Parlament per majoria absoluta.
La durada de detenció en cas de investigació de l’actuació de bandes armades o elements terroristes: es pot prorrogar fins a cinc dies prèvia autorització judicial atorgada abans del termini de 72 hores. es pot prorrogar fins a deu dies prèvia autorització judicial atorgada abans del termini de 72 hores. es pot prorrogar fins a tres dies prèvia autorització judicial atorgada abans del termini de 72 hores.
L’observació postal, telegràfica o telefònica (dret al secret de comunicacions) de les persones sospitoses de pertànyer o estar relacionades amb grups armats, pot durar un temps de: el jutge pot acordar, per un termini de tres mesos, prorrogable per tres més, les intervencions en comunicacions el jutge pot acordar, per un termini de 30 dies, prorrogable per tres mesos, les intervencions en comunicacions el jutge pot acordar, per un termini de 6 mesos, prorrogable per 6 més, les intervencions en comunicacions.
Denunciar test Consentimiento Condiciones de uso