Biologia cel.lular (Medicina)

Quins dels següents aminoàcids no podem sintetitzar: Glutamina. Metionina. Arginina. Alanina.

El producto de la Meiosis II en el hombre se denomina: Espermatogonia. Espermátida. Espermatocito primario. Espermatocito secundario.

La dotació cromosòmica d'un individu amb la Síndrome de Klinefelter és: 47,XYY. 47,XX,+18. 47,XXY. 45,X0.

Comparant els ATP generats durant l'oxidació completa del palmitat amb els generats durant l'oxidació completa d'una molècula de glucosa podem dir: Es produeix 10 vegades més energia en degradar l'àcid gras que en degradar la glucosa. La relació és, més o menys, de 1,5 ATPs a favor de l'oxidació de glucosa. La relació és aproximadament de 1 ATP a favor de l'oxidació de l'àcid gras. La relació és, més o menys, de 1,3 ATPs a favor de l'oxidació de l'àcid gras.

Quina de les següents hormones és una catecolamina?. La insulina. El glucagó. L’adrenalina. El cortisol.

S'entén per reacció anapleròtica: Aquelles reaccions que ajuden a mantenir estables les concentracions dels intermediaris del cicle de Krebs. Les que permeten obtenir acetil-CoA per a que la concentració d'aquest compost no sigui un intermediari metabòlic limitant de la primera etapa del cicle de Krebs. Aquelles que permeten utilitzar alguns intermediaris del cicle de Krebs per a la biosíntesi. Totes les reaccions de transformació a que pot estar subjecte el piruvat.

¿Cuántos sets de cromosomas humanos están presentes en una ovogonia?. 1. 2. 3. Ninguna es correcta.

El transport del colesterol provinent dels teixits cap al fetge per al seu metabolisme o excreció es produeix en: Els quilomicrons. Les VLDL. Les HDL. Les LDL.

Quins orgànuls cel·lulars poden realitzar funcions de detoxificació cel·lular?. el reticle endoplasmàtic rugós i llis. els lisosomes i els peroxisomes. els lisosomes i el complex de Golgi. el reticle endoplasmàtic llis i els peroxisomes.

La molècula responsable dels grups sanguinis A, B, AB i O és: Un nucleòtid. Un cerebròsid. Un aminoàcid. Un gangliòsid.

El múscul subministra precursors de la gluconeogènesi al fetge a través de: El cicle de Cori. La ruta de les pentoses fosfat. El cicle de la urea. La síntesi de cossos cetònics.

Quines són les molècules que determinen que les membranes biològiques s'estructurin formant una bicapa?. els fosfolípids. el colesterol. les proteïnes. totes les anteriors.

Quina d'aquestes proteïnes afavoreix l'adhesió de les cèl·lules a la matriu extracel·lular i la comunicació intercel·lular?. fibronectina. col·làgena. elastina. tubulina.

Los modos o patrones de herencia son: Autosomico dominante. Autosomico recesivo. Ligado al X dominante. Ligado al X recesivo. Todas son correctas.

Respecte als cofactors enzimàtics: Molts d'ells són derivats de vitamines. Sempre s'uneixen covalentment a l'enzim. Tots els enzims tenen el seu cofactor específic. Totes les respostes són correctes.

Les porines són unes proteïnes transportadores que es localitzen a: la membrana plasmàtica. la membrana mitocondrial externa. la membrana mitocondrial interna. aquestes proteïnes transportadores no són presents a les cèl·lules eucariotes.

Els filaments de queratina formen part de: les unions intercel·lulars. les unions d'adherència. les unions comunicants. les unions impermeables.

Quin és l'origen dels mitocondris?. provenen de l'endosimbiosi entre un bacteri aerobi i una cèl·lula heterotròfica. deriven del RE rugós. es formen a partir de la maduració de vesícules procedents de les cisternes de la cara trans del complex de Golgi. el seu origen és totalment desconegut.

Quines avantatges tenen els triacilglicèrids en comparació amb els glúcids com a compostos de reserva d'energia?. Són molècules més reduïdes i es poden emmagatzemar en forma anhidra. Són molècules més oxidades. Es poden metabolitzar i transportar amb més rapidesa. Els seus enllaços són més fàcils de trencar.

Els elements del citoesquelet que estan directament implicats en la contracció de les cèl·lules musculars són: els filaments d'actina. els filaments d'actina i els filaments intermedis. els filaments d'actina i els filaments de miosina. els filaments intermedis i els microfilaments.