BIOQ

La variació d'energia lliure global d'una ruta metabòlica és negativa. V. F.

El potencial de transferència de grups fosforil del fosfoenolpiruvat (PEP) és superior al de l'ATP. V. F.

Les reaccions anabòliques reductores utilitzen preferentment el poder reductor del NADH. V. F.

Concentracions elevades d'ATP inhibeixen les vies catabòliques i estimulen les anabòliques. V. F.

El transportador de glucosa GLUT4 s'expressa a tots els teixits de mamífers. V. F.

La fosforilació de la glucosa per acció de la fosfofructocinasa reté la glucosa a la cèl·lula. V. F.

La fosfofructocinasa (PFK) és un enzim al·lostèric que marca el ritme de la glucòlis. V. F.

La transformació de glucosa en fructosa 1,6-bisfosfat produeix 2 ATPs. V. F.

Les fermentacions permeten regenerar el NAD+ necessari per al funcionament de la glucòlisi. V. F.

La hexoquinasa és inhibida per Glucosa 6-P. V. F.

Nivells elevats de glucosa produeixen un augment de fructosa 2,6-bisfosfat que estimula la fosfofructoquinasa augmentant la velocitat de la glucòlisi. V. F.

El glucagó via PKA inhibeix a la fosfofructoquinasa 2 i disminueix els nivells de fructosa 2,6-bisfosfat. V. F.

Durant el dejuni s'activa la gluconeogènesi hepàtica a partir dels precursors no glucídics. V. F.

Durant l'exercici el lactat produït en el múscul és convertit en glucosa al fetge. V. F.

L'activitat de la piruvat carboxilasa és depenent d'acetil-CoA. V. F.

La piruvat carboxilasa i la PEPCK són inhibides per nivells elevats d'ATP. V. F.

La formació d'acetil-CoA a partir de piruvat és un procés irreversible. V. F.

L'acetil-CoA i el NADH són activadors del complex piruvat deshidrogenasa. V. F.

En la transformació de l'isocitrat a succinil-CoA es produeixen dos descarboxilacions. V. F.

La isocitrat deshidrogenasa és un complex multienzimàtic similar a la piruvat deshidrogenasa. V. F.

En la transformació del succinil-CoA en succinat es consumeix GTP. V. F.

La velocitat del cicle de Krebs es redueix quan la cèl·lula disposa de nivells elevats d'ATP i NADH. V. F.

El cicle de Krebs pot funcionar en anaerobiosi. V. F.

La deficiència de tiamina (B1) augmenta l'activitat piruvat deshidrogenasa i alfacetoglutarat deshidrogenasa. V. F.

El cicle del glioxilat permet a plantes i bacteris créixer a partir de l'acetat o d'altres compostos que produeixin acetil-CoA. V. F.

A la cadena de transport electrònic els electrons sempre es transfereixen a components amb potencials de reducció més positius (més afinitat cap als electrons). V. F.

En les quinones la transferència d'electrons està lligada a la transferència de protonsEn les quinones la transferència d'electrons està lligada a la transferència de protons. V. F.

L'oxidació del FADH2 bombeja més protons que la del NADH. V. F.

Cada rotació de 360º de la subunitat γ de l'ATP sintasa produeix una molècula d'ATP. V. F.

La llançadora glicerol-3-fosfat és reversible. V. F.

Quan la concentració d'ADP augmenta, augmenta la fosforilació oxidativa. V. F.

La termogènesi és un procés on la cadena de transport electrònic es desacobla de la síntesi d'ATP per a produir un augment de la temperatura corporal. V. F.

Al centre de la molècula de glicogen es troba la proteïna glucogenina. V. F.

En el múscul, el glucagó senyalitza la descomposició del glucogen (glucogenòlisi). V. F.

La fosforilasa a hepàtica és sensible a canvis en la concentració de glucosa. V. F.

La insulina promou la glucogènesi (síntesi de glucogen). V. F.

La proteïna fosfatasa 1 (PP1) estimula la descomposició del glucogen. V. F.

La fase oxidativa de la via de les pentoses fosfat produeix gliceraldehid 3-P. V. F.

La via de les pentoses fosfat és clau en la detoxificació d'Espècies Reactives d'oxigen (ROS). V. F.

Els glòbuls vermells de les persones que presenten deficiència en glucosa 6-fosfat deshidrogenasa, són molt propensos al dany oxidatiu. V. F.

El malonil-CoA és un inhibidor de la CPT1 (carnitina palmitoiltransferasa 1). V. F.

Cada cicle de b-oxidació allibera una molècula d'acetil-CoA i una acil-CoA dos carbonis més curt. V. F.

Els mamífers no tenim enzims per introduir dobles enllaços, més allunyats del C-9 a la cadena de l'àcid gras. V. F.

Durant el dejuni nocturn es produeix glucosa a partir d'acetil-CoA. V. F.

Després de diverses setmanes de dejuni, els cossos cetònics es converteixen en el primer combustible del cervell. V. F.

Les cèl·lules de mamífer no tenen la capacitat per sintetitzar tots els aminoàcids de les proteïnes. V. F.

A pH 8,5, la histidina (PK1 = 1,82; PK2 = 9,17 i PKR = 6,0) tindrà càrrega neta positiva. V. F.

A pH neutre l'aspàrtic té càrrega positiva. V. F.

La formació de ponts disulfur a través de residus de metionina estabilitza l'estructura tridimensional de les proteïnes. V. F.

Valina, leucina i isoleucina contribueixen a l'empaquetament de les proteïnes a través d'interaccions hidrofòbiques. V. F.

Lisina i arginina són aminoàcids altament hidrofílics. V. F.

A les proximitats del pH fisiològic la histidina pot cedir o captar un protó. V. F.

En un enllaç peptídic, els àtoms Cα, C, O, N, H i Cα es troben en un mateix pla. V. F.

L'hèlix a queda estabilitzada per enllaços d'hidrogen entre el grup CO d'un aminoàcid ni el grup NH de l'aminoàcid n + 4. V. F.

Totes les hèlixs alfa que es troben a les proteïnes són dextrògires. V. F.

La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna determina la seva estructura tridimensional. V. F.

En presència d'agents desnaturalitzants com la urea, els enzims perden la seva estructura tridimensional però no la seva activitat. V. F.

En una gel-filtració, les proteïnes de menor grandària surten més endarrerides de la columna. V. F.

La cromatografia d'afinitat es basa en la interacció entre grups lligats a la matriu de la columna i la proteïna objecte de la purificació. V. F.

L'electroforesi en gels de poliacrilamida permet la separació de proteïnes en funció de la seva mida. V. F.

En presència de SDS les proteïnes tenen una càrrega negativa proporcional a la seva massa. V. F.

L'isoelectroenfocament permet la separació de les proteïnes en funció de la seva solubilitat. V. F.

Els ponts disulfur de les proteïnes es formen en presència de beta-mercaptoetanol. V. F.

L'escorbut es deu a una hidroxilació deficient de la prolina. V. F.

La cadena polipeptídica de la mioglobina està constituïda en un 75% per fulles plegades beta. V. F.

L'interior de la molècula de la mioglobina està constituït pràcticament íntegrament per aminoàcids no polars. V. F.

La mioglobina és molt sensible als canvis en la concentració d'oxigen. V. F.

La mioglobina té més afinitat per l'oxigen que l'hemoglobina. V. F.

La corba de saturació de la mioglobina per l'oxigen és hiperbòlica i la de l'hemoglobina sigmoide. V. F.

Gràcies a la cooperativitat l'hemoglobina allibera més oxigen als teixits del que alliberaria la mioglobina. V. F.

El CO s'uneix amb major afinitat al grup hemo aïllat que al grup hemo unit a la mioglobina. V. F.

Un descens en el pH condueix a la captació d'oxigen per part de l'hemoglobina. V. F.

El CO2 estabilitza la forma desoxi de l'hemoglobina. V. F.

L'hemoglobina F uneix 2,3-BPG mes feblement que l'hemoglobina materna. V. F.

La mutació present en l'hemoglobina S condueix a una reducció de la seva solubilitat quan està desoxigenada. V. F.

Els receptors hormonals (endocrins) tenen una baixa afinitat envers l'hormona, ja que aquesta es troba a concentracions elevades. V. F.

Les hormones hidrofíliques interaccionen amb receptors situats a la membrana (receptors de superfície) de la cèl·lula diana. V. F.

Tots els receptors nuclears orfes tenen lligands coneguts. V. F.

Alguns lligands poden activar diferents tipus de receptors. V. F.

La interacció de la insulina amb el seu receptor indueix l'estimulació de l'activitat tirosina quinasa del propi receptor. V. F.

La toxina del còlera indueix una activació mantinguda de la adenilat ciclasa. V. F.

La cafeïna inhibeix la hidròlisi del cAMP. V. F.

La unió del CAMP a la proteïna quinasa A produeix la dissociació de les subunitats reguladores i catalítiques. V. F.

Experimentos de marcaje del DNA con 32P y de las proteínas con 35S demostraron la replicación semiconservativa del DNA. V. F.

Ribosa y desoxirribosa forman parte del RNA y del DNA respectivamente. V. F.

El surco mayor del DNA aporta más información química que el surco menor. V. F.

Las proporciones de A a T y de C a G son próximas a 1 en todas las especies estudiadas. V. F.

El extremo 5' de una cadena de DNA presenta un grupo fosfato libre. V. F.

Si los dos alelos de un mismo locus son idénticos, se dice que ese individuo es homocigótico. V. F.

Los cinco tipos principales de histonas que condensan el DNA formen parte del núcleo proteico del nucleosoma. V. F.

En los diferentes genomas, siempre existe una relación directa entre el número de nucleótidos y el número de cromosomas. V. F.

Las familias génicas están constituidas por grupos de genes distintos con secuencias idénticas o similares. V. F.

La mayor parte del genoma humano codifica para proteínas. V. F.

Sólo tiene sentido hablar de superenrollamiento cuando la rotación de las hebras sobre si mismas está restringida. V. F.

La actividad exonucleasa de 3' a 5' de las polimerasas, aumenta la fidelidad de la replicación. V. F.

La unión de la proteína dnaA a oriC desencadena la replicación del cromosoma de E. coli. V. F.

La velocidad a la que se desplazan las horquillas de replicación puede ser distinta. V. F.

La DNA-polimerasa I sintetiza los cebadores de RNA necesarios per la replicación del DNA de Ecoli. V. F.

El fragmento Klenow tiene actividad exonucleasa 5'→3'. V. F.

En la subunidad β de la DNA polimerasa 3 (DNA clamp) reside la actividad exonucleasa 3'→5'. V. F.

La función de las helicasas es romper los puentes de hidrógeno y separar las cadenas para la replicación. V. F.

Ninguna de las DNA polimerasas humanas descritas hasta el momento tiene actividad 5'→3'. V. F.

La estructura en forma de lazo de los telómeros podría proteger los extremos de los cromosomas de la degradación. V. F.

La proteína MutH se une a las secuencia GATC no metilada. V. F.

La desaminación de adenina a hipoxantina no es mutagénica. V. F.

Todos los cambios que se producen en el DNA conducen a una alteración del fenotipo. V. F.

En la prueba de AMES las salmonellas son incapaces de sobrevivir en medio rico en histidina. V. F.

La actividad AP endonucleasa está asociada con el mecanismo de reparación por corte de bases. V. F.

Las proteínas UvrA, UvrB y UvrC intervienen en los sistemas de reparación porescisión de nucleótidos. V. F.

La proteína RecA participa en la respuesta SOS. V. F.

Las proteínas Red BCD generan una extremo 3' de cadena sencilla. V. F.

Los enzimas de restricción están normalmente codificados en el DNA de los plásmidos. V. F.

Los enzimas PstI (CTGCA*G) y BspMAI (CTGCA*G) producen extremos compatibles para la ligación. V. F.

Los enzimas de restricción digieren RNA monocatenario. V. F.

Una de las ventajas del PCR es que no necesitamos conocer la secuencia de los nucleótidos iniciadores (primers). V. F.

Los productos de PCR tienen extremos 5' y 3' fijos. V. F.

Si la temperatura de hibridación (annealing) es demasiado alta el PCR producirá poco o nada de producto. V. F.

La utilización de random hexamers, en la reacción de transcriptasa reversa previa al PCR, permitirá amplificar cDNA de RNA no mensajero. V. F.

Adenina y Guanina son purinas. V. F.

Las unidades de fosfato y desoxirribosa están en el interior de la hélice de DNA. V. F.

Las muestras de DNA aisladas a partir de tejidos diferentes de la misma especie tienen la misma composición de bases. V. F.

El oligonucleótido ATGCAT, tiene una adenina al extremo 3' y una timina al extremo 5'. V. F.

Los animales y plantas suelen tener dos grupos de cromosomas, cada uno de ellos heredado de un progenitor. V. F.

En el genoma humano, solo se transcriben las secuencias de los genes que codifican para proteína. V. F.

Tanto en procariotas como en eucariotas los genes contienen intrones. V. F.

La secuenciación completa del genoma ha permitido la caracterización de familias génicas. V. F.

La mayoría de las proteínas mitocondriales están codificadas en el genoma nuclear. V. F.

El superenrollamiento positivo condensa el DNA de forma poco eficaz. V. F.

La replicación del cromosoma procariota se produce al azar a partir de cualquier punto. V. F.

La unión de la proteína dnaA a oriC desencadena la replicación del cromosoma de E. coli. V. F.

Las horquillas de replicación en E. Coli avanzan hasta encontrarse con las secuencias Ter. V. F.

La DNA polimerasa I participa más en la sintesis de la hebra conductora que de la hebra rezagada. FEl fragmento Klenow tiene actividad exonucleasa 3'→ 5'. V. F.

La DNA polimerasa III es la encargad de unir entre si de forma covalente los distintos fragmentos de Okazaki. V. F.

La primasa separa las dos cadenas del DNA. V. F.

Las moléculas lineales se irán acortando en los sucesivos rounds de replicación. V. F.

La telomerasa, una polimerasa con su propio molde de RNA replica los telómerosLa telomerasa, una polimerasa con su propio molde de RNA replica los telómeros. V. F.

Las formas tautoméricas de los nucleótidos son responsables de la aparición de mutaciones durante la replicación. V. F.

El uracilo se aparea con la guanina. V. F.

Todos los cambios que se producen en el DNA conducen a una alteración del fenotipo. V. F.

Las salmomellas utilizadas en la prueba de AMES son incapaces de vivir en. V. F.

La tirosina contiene un grupo hidroxilo que puede ser fosforilado. V. F.

Los aminoácidos son ácidos o bases débiles. V. F.

Los aminoácidos a pH ácido se encuentran predominantemente como iones dipolares o zwitteriones. V. F.

El punto isoeléctrico (pI) de la histidina es de 7,59 (PK1 = 1,82, PKR = 6,0 y PK2 = 9,17). V. F.

La histidina contiene un grupo imidazol en su cadena lateral. V. F.

La cadena lateral de la glicina es la más voluminosa entre los 20 aminoácidos estándar de las proteínas. V. F.

El pKa de un grupo corresponde al pH donde el 50% de las moléculas están ionizadas. V. F.

Todos los aminoácidos tienen al menos 2 pKas. V. F.

La carga global de un péptido sólo depende del estado de ionización de los aminoácidos del extremo amino-terminal y carboxilo-terminal. V. F.

Las modificaciones de los aminoácidos se producen normalmente antes de su incorporación a las proteínas. V. F.

El enlace peptídico es plano debido a su carácter parcial de doble enlace entre el C carboxílico y el N amino. V. F.

Si conoce la secuencia de una proteína significa que conoce su estructura secundaria. V. F.

La distancia entre residuos contiguos en una hoja beta es más larga que en una hélice alfa. V. F.

Todos los valores de ángulos de torsión (Φ y Ψ) encontrados en las proteínas son positivos. V. F.

La secuencia de aminoácidos de una proteína determina su estructura tridimensional y su función. V. F.

Las proteínas con estructura cuaternaria pueden tener las subunidades unidas entre sí por puentes de disulfuro. V. F.

Los dominios son regiones estructural y funcionalmente independientes. V. F.

El escorbuto se produce como resultado de una hidroxilación deficiente de la prolina. V. F.

La ribonucleasa desnaturalizada es capaz de convertirse espontáneamente en ribonucleasa nativa, completamente activa, si se eliminan los agentes desnaturalizantes. V. F.

A menudo se encuentran residuos de Pro en los giros β. V. F.

La mutación de un único aminoácido no puede alterar la estructura cuaternaria de una proteína. V. F.

Las enzimas modifican el equilibrio de las reacciones. V. F.

Diferentes enzimas pueden utilizar la misma coenzima. V. F.

El centro activo de una enzima está formado por aminoácidos que provienen de diferentes partes de la proteína. V. F.

Las isoenzimas son proteínas diferentes que catalizan la misma reacción (. V. F.

La inhibición reversible competitiva puede ser revertida aumentando la concentración de sustrato. V. F.

Un inhibidor no competitivo disminuye la velocidad máxima de la reacción. V. F.

Todos los aminoàcidos de las proteínas tienen un carbona asimétrico. V. F.

A pH básico os aminoàcidos se encuentran en su forma aniónica (con carga negativa). V. F.

La citrulina forma parte de las proteínas. V. F.

Las modificaciones de los aminoàcidos se producen normalmente después de si incorporación a las porteínas. V. F.

Los carbonos alfa de dos residuos contiguos, unidos por un enalace peptídico se encuentran en el mismo plano. V. F.

El diagrama de Ramachandram permite visualizar todas las combinaciones posibles de ángulos de torsión phi y psi. V. F.

La glicina es el aminoácido más propenso a formar hélices alfa. V. F.

La distancia entre residuos contiguos en una hoja beta es más corta que en una hélice alfa. V. F.

Habitualmente, en las proteínas globulares los aminoácidos apolares se disponen hacia el exterior de la molécula. V. F.

Algunas proteína con estructura cuaternaria tienen las subunidades unidas entre sí por enlaces peptídicos. V. F.

Todas las proteínas que presentan más de un dominio tienen estructura quaternaria. V. F.

Las queratinas son ricas en estructura beta. V. F.

El escorbuto se produce como resultado de una hidroxilación deficiente de la serina. V. F.

Muchas proteínas necessitan de otras proteína tutoras (chaperonas) para plegarse correctamente en su conformación nativa. V. F.

La proteína prion es un constituyente normal del tejido cerebral de todos los mamíferos. V. F.

En la interacció Enzim-substrat, el model de l'Ajust induït indica que la màxima complementarietat entre un enzim i el seu substrat es dona quan es forma l'estat de transició. V. F.

Los cofactores pueden llegar a participar en el mecanismo de la reacción. V. F.

Els enzims acceleren les reaccions químiques desminuïnt les energies d'activació gràcies a les interaccions que es produeixen entre l'enzim i l'estat de transició. V. F.

El centro activo puede incluir residuos aminoacídicos alejados en su estructura primaria. V. F.

Els isoenzims catalitzen reaccions diferents, però es regulen de la mateixa manera. V. F.

L'aspartat transcarbamilasa és activada al·lostèricament per CTP que actua com a modulador al·lòsteric positiu homotròpic. V. F.

Un inhibiodor no competitiu altera el valor de KM de l'enzim pel substrat. V. F.

Los enzimas han evolucionada para tener un valor de KM que corresponda a la concentración de sustrato que suele estar disponible. V. F.

En general les vies anabóliques transforemen combsutibles metabòlics en energia cel·lular. V. F.

L'ATP conté tres enllaços fosfoanhidre. V. F.

En general, les reaccions reversibles en condicions fisiològiques són els punts clau de la regulació de les rutes metabòliques. V. F.

Totes les hormones hidrosolubles s'uneixen a receptors específics de membrana i tenen com a segon missatger l'AMPc. V. F.

La proteïna quinasa A està inactiva quan les subunitats reguladores estan unides a les catalítiques a través d'una seqüència pseudosubstrat no fosforilable. V. F.

L'inositol-1, 4, 5-trifosfat (IP3) obre els canals iònics de calci a les membranes del reticle endoplasmàtic. V. F.

L'amilasa hidrolitza el midó fins a sucres senzills. V. F.

La fructosa és una aldosa. V. F.

El transportador GLUT4 es localitza en múscul i teixit adipós. V. F.

Les rutes amfibòliques participen en el l'anabolisme i en el catabolisme. V. F.

Una càrrega energètica elevada activa les vies productores d'ATP. V. F.

La fosforilació de la glucosa per l'hexoquinasa reté la glucosa a la cèl·lula. V. F.

El gliceraldehid 3-fosfat es converteix en dihidroxiacetona fosfat per continuar la glucòlisi. V. F.

La generació de 1,3-Bisfosfoglicerat requereix NAD+. V. F.

La transformació de fosfoenolpiruvat (PEP) en piruvat genera ATP. V. F.

La major part de l'ATP que s'obté de la glucosa s'obté durant la transformació d'aquesta en lactat. V. F.

En la transformació de la glucosa fins fructosa-1-6-bisfosfat es produeixen 2 ATP. V. F.

En el múscul en repòs el piruvat es transforma en lactat per regenerar el NAD+. V. F.

La glucoquinasa hepàtica és inhibida per Glucosa 6-P. V. F.

La fosfofructocinasa-1 (PFK1) és activada per fructosa 2,6-bisfosfat. V. F.

La fosfofructocinasa-1 (PFK1) és inhibida per concentracions elevades d'ATP intracel·lular. V. F.

La conversió del piruvat a lactat permet la regeneració del NADH en el múscul en anaerobiosi. V. F.

En organismes diferents, el piruvat pot transformar-se en etanol, lactat o acetil-CoA. V. F.

Totes les reaccions de la gluconeogènesi són citosòliques. V. F.

En el múscul hi ha nivells elevats d'activitat glucosa-6-fosfatasa. V. F.

En estat postpandrial (després dels àpats), el fetge sintetitza glucosa a partir dels precursors no glucídics que li arriben de la ingesta. V. F.

La piruvat carboxilasa catalitza la transformació del piruvat en oxalacetat i utilitza biotina com a grup prostètic. V. F.

La glucosa 6-fosfatasa és un enzim citosòlic. V. F.

La fructoquinasa hepàtica permet l'entrada de la fructosa a la glucòlisi en forma de fructosa-1-fosfat. V. F.

La glucoquinasa té una KM per a la glucosa més gran que l'hexoquinasa. V. F.

L'activitat piruvat quinasa hepàtica es modifica per fosforilació. V. F.

Un enzim bifuncional sintetitza i degrada la fructosa 2,6-bisfosfat. V. F.

Les cèl·lules tumorals metabolitzen la glucosa a CO2 i H2O, per obtenir el màxim d'energia. V. F.

El piruvat s'oxida a Acetil-CoA i CO2 en el citosol. V. F.

La reacció catalitzada pel complex de la piruvat deshidrogenasa és reversible. V. F.

La síntesi d'acetil-CoA a partir de piruvat requereix la intervenció de tres enzims del complex piruvat deshidrogenasa i de cinc coenzims: TPP, àcid lipoic, FAD, CoA i NAD+. V. F.

La dihidrolipoïl deshidrogenasa (E3) regenera la forma oxidada de la lipoamida. V. F.

La piruvat deshidrogenasa quinasa inactiva a la piruvat deshidrogenasa. V. F.

La citrat sintasa produeix citrat a partir d'oxalacetat i acetil-CoA. V. F.

En el cicle de Krebs es produeixen tres reaccions d'òxid-reducció amb participació de NAD i una amb participació de FAD. V. F.

La succinat deshidrogenasa és una flavoproteïna lligada a la membrana mitocondrial interna. V. F.

La carboxilació del piruvat a oxalacetat és una reacció anapleròtica del cicle de Krebs. V. F.

En cap cas el cicle de l'àcid cítric pot proporcionar molècules precursores per a la biosíntesi. V. F.

La transformació del succinil-CoA en succinat s'acobla a la fosforilació d'ADP o GDP. V. F.

La velocitat del cicle de Krebs es redueix quan la cèl·lula disposa de nivells elevats d'ADP. V. F.

El cicle de Krebs funciona exclusivament en aerobiosi. V. F.

L'absència de tiamina a la dieta dóna lloc a una disminució en l'activitat de la piruvat deshidrogenasa. V. F.

Nivells elevats de NADH incrementen la velocitat del cicle de Krebs. V. F.

La isocitrat deshidrogenasa és inhibida pels seus productes succinil-CoA i NADH. V. F.

El cicle del glioxilat permet a plantes i bacteris créixer nodrint-se d'acetat o d'altres compostos que produeixin acetil-CoA. V. F.

El cicle del glioxilat es produeix íntegrament al mitocondri. V. F.

La fosforilació oxidativa és la font principal d'ATP en els organismes anaeròbics. V. F.

Els mitocondris generen la major part de l'ATP en les cèl·lules en aerobiosi. V. F.

La citocrom c oxidasa (complex IV) catalitza la reducció de l'oxigen molecular a aigua. V. F.

El flux de protons provoca l'alliberament de l'ATP unit a l'ATP sintasa. V. F.

La rotació de la subunitat gamma provoca canvis estructurals en la subunitat beta de l'ATP sintasa. V. F.

El desacoblament regulat de la fosforilació oxidativa permet la generació de calor. V. F.

Els mitocondris del múscul dissipen l'energia lliure del transport electrònic en forma de calor. V. F.

La llançadora de malat-aspartat transporta els electrons del NADH citosòlic transferint- los al FAD. V. F.