Bioquímica 2

Els quatre elements més abundants del cos humà són: H, O, C, N. O, Fe, H, C. C, O, H, Ni. H, Co, N, O.

Respecte a estructures d’hidrats de carboni: La glucosa és una cetohexosa. La fructosa és una aldopentosa. La sacarosa és un disacàrid format per glucosa i lactosa. La glucosa és una aldohexosa.

Els gangliòsids i els cerebròsids són: Esfingofosfolípids. Esfingoglucolípids. Glicerofosfolípids. Triacilglicerols.

El RNA és un àcid nucleic que presenta: Estructura amb una sola cadena de polinucleòtids. Conté ribosa en la seva estructura. Conté desoxiribosa en la seva estructura. a i b són correctes.

Les següents característiques són pròpies dels enzims i col·laboren en la seva importància Biològica. La seva capacitat catalítica. La seva especificitat. La seva capacitat de regulació. Totes són correctes.

La reacció de la piruvat deshidrogenasa és: Endergònica. Exergònica. Està en equilibri. Totes són falses.

És reacció irreversible de la glucòlisis: Piruvat deshidrogenasa. Piruvat quinasa. Piruvat carboxilasa. Piruvat descarboxilasa.

Després de l’acció de l’enzim des ramificant es genera: Glucosa 1 fosfato. Glucosa. Glucosa 6 fosfato. Glucosa 1,6 bifosfat.

La hidròlisis de triacilglicerols es sensible a hormones tals com: Adrenalina. Glucagó. Insulina. a i b són correctes.

La oxidació d’àcids grassos: Els enllaços tioéster són amb CoA. Succeeix en la mitocòndria. Activitat màxima en dejuni. Totes són correctes.

L’òrgan que principalment degrada el grup amino és: Cervell. Fetge. Ronyó. Melsa.

Són destins del acetil CoA: Síntesis de àcids grassos. Síntesis de cossos cetònics. Fructosa. a i b són correctes.

Son coenzims implicats en reaccions redox: NAD+. FAD. ATP. a i b són correctes.

Les molècules denominades fosfàgens són: Molècules energètiques. Molècules no energètiques. Aminoàcids no proteics. Un tipus d’àcid gras.

La reacció de la piruvat deshidrogenasa necessita coenzims com: CoA. NAD+. FAD. Totes són correctes.

La reacció de la piruvat deshidrogenasa: Presenta regulació per codificació covalent. Presenta regulació al·lostèrica. Manca de regulació. a i b són correctes.

Són reaccions anapleròtiques del cicle de Krebs: Piruvat deshidrogenasa. Piruvat carboxilasa. Piruvat descarboxilasa. Piruvat sintetasa.

Els enzims del cicle de Krebs són: Tots solubles en la matriu mitocondrial. Tots són enzims de membrana. La succinat deshidrogenasa és un enzim de membrana. La citrat sintasa és un enzim de membrana.

Els complexes de la cadena respiratòria mitocondrial que bombegen electrons són: I, II, IV. I, II, III. II, III, IV. Els electrons no es bombegen.

El múscul esquelètic és un òrgan que no pot exportar glucosa. Té l’enzim glucosa 6fosfatasa. Manca de glucosa 6fosfatasa. La glucosa 6fosfatasa no té relació amb l’exportació de glucosa. Totes són falses.

En la regulació al·lostèrica de la fosforilasa muscular. El AMP estimula la fosforilasa b. El ATP estimula la fosforilasa a. El AMPc estimula la fosforilasa b. El UDP estimula la fosforilasa b.

El glucagó és una hormona que: Inhibeix la glicogènesi. Estimula la glicogenosíntesi. Estimula la glicogenòlisi. Inhibeix la síntesis de citat.

Els lípids d’origen endogen són transportadors en el plasma per: VLDL. HDL. Quilomicrons. LDL.

Els NADH citosòlics si arriben a la cadena respiratòria mitocondrial a través de la llançadora de espartat-malat generen: 3’ 5 ATP. 1’ 5 ATP. 2’ 5 ATP. 4’ 5 ATP.

● La ATP sintasa (ATPasa Fo/F1) és una proteïna de la: Membrana plasmàtica. Membrana mitocondrial externa. Membrana mitocondrial interna. No és proteïna de membrana.

Aminoàcid característic del col·lagen: Polisina. Glicina i ornitina. Prolina i hidroxipolina. Triptòfan i metionina.

Molècules essencials a la dieta: Àcid linoleic. Colesterol. Lactosa. Fosfatidil inositol.

En referència als triacilglicerols: Són lípids neutres. Són lípids de reserva energètica. Són lípids estructurals. a i b són correctes.

L’estructura en fulla plegada β o alfa hèlix: És exclusiva de les proteïnes fibroses. És exclusiva de les proteïnes globulars. La presenten proteïnes amb abundància d’aminoàcids bàsics. Cap és correcta.

En cas d’inhibició no competitiva: La velocitat de catàlisis disminueix després de la unió d’un inhibidor. La velocitat de catàlisis augmenta després de la unió d’un inhibidor. L’enzim té centre actiu pel substrat i centre per l’inhibidor. a i c són correctes.

El colesterol és: Un lípid constituent de les membranes cel·lulars. Una proteïna que intervé en el transport d’ions. Per les funcions catalítiques. Totes són correctes.

Les vitamines hidrosolubles: Són substàncies orgàniques necessàries pel normal desenvolupament dels éssers vius. S’han d’ingerir per dieta. La seva funció és catalítica. Totes són correctes.

Els nucleòtids poden ser: Molècules energètiques. Segons missatgers hormonals. Precursors de síntesi i glicerols. Totes són correctes.

El ARN transferent presenta: Estructura 3D en forma de trèvol. Presenta enllaços dèbils estabilitzant la seva estructura. Conté uracil i citosina. Totes són correctes.

Per la producció d’àcid HCL en l’estomac: Es necessita ATPasa K+ - H+. Es necessita ATPasa Na+ - K+. Es necessita un transportador passiu de K+ - H+. Es necessita ATPasa H+ - Cl+.

L’ATP: Coenzim per reaccions redox. Coenzim majoritàriament mitocondrial. És la molècula energètica que desprèn major energia després de la seva hidròlisi. Totes són correctes.

El NADH: Coenzim per reaccions redox. Coenzim majoritàriament mitocondrial. Coenzim majoritàriament citosòlic. a i c són correctes.

La reacció de la piruvat deshidrogenasa: Descarboxilació oxidativa. Reacció redox. Reacció d’isomerització. a i b són correctes.

Són reaccions irreversibles de la glucòlisi: Fosfoenolpiruvat – carboxiquinasa. Glucosa 6 fosfatoisomerasa. Gliceraldehid 3 fosfat deshidrogenasa. Totes són falses.

La glicogen sintasa és un enzim que: Uneix glucoses lliures amb enllaç α 1.4. Uneix UDP glucosa a una resta de glicogen amb enllaç α 1.4. Uneix ADP glucosa a una resta de glicogen amb enllaç α 1.4. Uneix UDP glucosa a una resta de glicogen amb enllaç α 1.6.

Les HDL són lipoproteïnes riques especialment en: Proteïnes. Colesterol. Triacilglicerols. Fosfolípids.

Els citocroms són: Proteïnes que tenen un grup hemo. Proteïnes que transporten ferro. Grups hemo amb un àtom de ferro. Totes són falses.

Per cada dos electrons que es transporten des de el complex I fins el complex IV es bombegen: 11 protons. 10 protons. 6 protons. 3 ATP.

La degradació complexa d’una ribosa fins CO2 + H2O + ATP implica: La branca oxidativa de les pentoses fosfat. La branca no oxidativa de les pentoses fosfat. La glucòlisi. b i c són correctes.

El Acetil CoA és una molècula que: Inhibeix la piruvat deshidrogenasa. Estimula la piruvat carboxilasa. Estimula la piruvat quinasa. Totes són correctes.

La branca oxidativa de les pentoses fosfat: Té com objectiu generar glucosa 6 fosfat. Té com objectiu generar NADPH+. Té com objectiu generar glicerol 3 fosfat. Té com objectiu generar intermediaris glucolítics.

El típic òrgan gluconeogènic: Cor. Cervell. Fetge. Músculs.

Són enzims del cicle de la urea: Argininosuccinasa. Arginasa. Ornitina transcarboxilasa. Totes són correctes.

Perquè una molècula d’urea es pugui produir es necessari la participació de: Una molècula d’alanina. Una molècula d’espartat. Molècules energètiques en forma de GTP. Àcid úric.

La síntesi de desoxiribonucleòtids es realitza a partir de: Ribonucleics monofosfat. Ribonucleics trifosfat. Ribonucleics disfosfat. Desoxiribonucleòtids monofosfat.

Durant un període de dejuni prolongat. El cicle lactat – glucosa funciona amb intensitat. El cicle alanina – glucosa no funciona. La degradació de glicogen hepàtic és molt ràpida. La degradació de triacilglicèrids és quasi inexistent.

Per a la síntesi de l’hormona adrenalina és necessari: L’aminoàcid L i S. L’aminoàcid TrP. L’aminoàcid Tyr. No es requereix cap aminoàcid.

Un pacient després d’una intervenció quirúrgica pot tenir uns nivells elevats de glucosa a causa de: Una situació d’estrès. La degradació important de glicogen. Nivells d’adrenalina elevats. Totes són correctes.

Per a la síntesi d’àcids grassos: Requereix NADPH+. Està activat pel glucagó. El complex de la àcid gras sintasa requereix biotina. Totes són correctes.

Els cossos cetònics: Només es produeixen en pacients diabètics. Es formen a partit de Acetil CoA en la mitocòndria. És el principal combustible dels hematies. Totes són correctes.

La hidroximetilglutanil CoA reductasa: És un enzim de la degradació del colesterol. És un enzim de la síntesi de cossos cetònics. És un enzim de la síntesi de colesterol. És un enzim de la síntesi d’àcids grassos.

En un estat de gestació les dones embarassades: Presenten cicles dejuni – alimentació més curts. Entren més ràpidament en estat d’inanició. Tenen una lipòlisi accelerada. Totes són correctes.

La proteïna portadora dels grups acils (ACP): És una proteïna implicada en la síntesi d’àcids grassos. És una proteïna implicada en la degradació d’àcids grassos. És una proteïna amb un grup reactiu SH igual que el CoA. a i c són correctes.

La síntesi endògena de colesterol està afavorida per una acció hormonal: La adrenalina afavoreix el procés. La insulina afavoreix el procés. El glucagó afavoreix el procés. Totes són falses.

La conversió de piruvat en Acetil CoA: És reversible. Requereix lipoat com cofactor. Es produeix en el citosol. Requereix biotina.

La fosforilació oxidativa: Es produeix en l’espai entre les dues membranes. Implica transferència d’electrons del NADH o FADH2 a l’oxigen. La oxidació d’un NADH mitocondrial genera 1’5 ATP. Totes són correctes.

El cicle de la urea: Es produeix principalment en els hepatòcits. La urea és insoluble i es transforma en àcid úric. El consum net d’energia són YATP. Totes les reaccions són citosòliques.

La síntesi de nou de nucleòtids de purina: Implica que l’anell de purina es formi unit a la ribosa PRPP. Primer s’uneix a l’anell i després a la ribosa PRPP. L’anell de purina sempre existeix posat que no es degrada. L’anell de purina només s’uneix a la glucosa 6P.

La bilirubina és un producte: Síntesis del grup hemo. Degradació del grup hemo. Degradació de la Ala. Síntesis de Glucosa.

La RNA polimerasa: No té capacitat per reparar errors. La seva capacitat de reparar és només en sentit 3’→ 5’. Totes les polimerases reparen errors. La RNA polimerasa que repara és la III.

La DNA polimerasa III: Afegeix nucleòtids trifosfat en sentit 3’→ 5’. Afegeix nucleòtids trifosfat en sentit 5’→ 3’. Afegeix nucleòtids monofosfat en sentit 3’→ 5’. Afegeix nucleòtids monofosfat en sentit 5’→3’.

Respecte a la maduració del mRNA: Tots els missatgers maduren. Solament maduren en eucariotes. Els mRNA són tots polipèptids. És directament el transcrit primari, per tant no madura.

Són ribozimes: Els enzims que realitzen el plinning. Els enzims del ribosoma que intervenen en l’enllaç peptídic. Són RNA catalítics. Totes són correctes.

En la síntesi de proteïnes el mRNA es llegeix: En sentit 3’ → 5’. En sentit 5’ → 3’. No es llegeix el mRNA sinó el tRNA. Totes són falses.

Diversos enzims posseeixen isoenzims entre ells estan: Malat deshidrogenasa. Piruvat deshidrogluasa. HHMG CoA sintetasa. a i c són correctes.

En referència a la ATPasa de H+ - K+ de la mucosa gàstrica: Cada cop que funciona la bomba s’hidrolitzen 2 ATP. Cada cop que funciona la bomba es transporten a l’estomac 2H+ i 2K+. La ATPasa aboca a l’estomac 2Cr i 2H+. Cap resposta és correcta.

L’aigua és: Anfipàtica. Amfòtera. Molècula amfibiòtica. Totes són correctes.

L’aigua és: La fase contínua dels organismes vius. Medi de dissolució en les reaccions biològiques. És la molècula més abundant dels éssers vius. Totes són correctes.

Una dissolució del 10% en pes: 10gr de solut en 100gr de dissolvent. 10gr de solut en 100gr de dissolució. 10gr de dissolvent en 100gr de dissolució. 10gr de solut en 90gr de dissolvent.

La hemoglobina és: El principal tampó amortidor de la sang. El principal tampó amortidor del cos humà. El principal tampó amortidor extracel·lular. Totes són correctes.

La cel·lulosa estructuralment és: Un polímer lineal de glucosa unit per enllaç beta 1-4. Un polímer ramificat de glucosa unit per enllaç beta 1-4, beta 1-6. Un polímer lineal de glucosa i galactosa unit per enllaç beta 1-4. Un polímer ramificat de glucosa i galactosa unit per enllaç beta 1-4 i beta 1-6.

L’enllaç hemiacetàlic és un enllaç: Intramolecular. Format per dos o més molècules d’hidrats de carboni. La seva formació suposa la pèrdua d’una molècula d’aigua. b i c són correctes.

Són bases púriques: Adenina. Guanina. Uracil. a i b són correctes.

El l’estructura de doble hèlix del DNA: Les bases púriques i pirimidíniques es mantenen unides mitjançant enllaços covalents. Les bases púriques i pirimidíniques es mantenen unides mitjançant enllaços de ponts d’hidrogen. Les bases púriques s’uneixen entre sí. Les bases pirimidíniques s’uneixen entre sí.

Els enzims són: Bàsicament proteïnes globulars. Tots els enzims tenen estructura quaternària. Bàsicament proteïnes fibroses. Tots els enzims tenen grups prostètics.

El colesterol en la membrana: Impedeix el moviment dels lípids de la bicapa. Influeix en la fluïdesa dels lípids de la bicapa. Orienta el grup oxil cap a l’exterior. Totes són correctes.

La ATPasa (o bomba) de Na/K: Cada cop que funciona la bomba gasta 2ATP. Cada cop que funciona la bomba entren 3Na i surten 2K. Cada cop que funciona la bomba surten 3Na i entren 2K. La bomba no funciona en excés d’ions de calci.

La ATPasa (o bomba) de Na/K: Presenta dos conformitats diferents. Presenta dos orientacions diferents en la membrana. Presenta diferent afinitat al llarg del cicle del transport. Totes són certes.

La entrada de glucosa en l’enteròcit: És mitjançant un transport medià passiu. És mitjançant un simport amb Na+. És mitjançant un antiport amb Na+. És un transport actiu primari.

En la bomba de Na/K la conformació E1 està orientada cap a dins de la cèl·lula: Per tant té una elevada afinitat per K+. Per tant té una elevada afinitat per Na+. És estable amb fosfat. Totes són falses.

Els carotenoides són: Un tipus de isoprenoide. Un tipus de hormona esteroidea. Un tipus de esterols. Cap resposta és correcta.

El colesterol és: L’esterol més abundant de les cèl·lules animals. L’esterol més abundant de les cèl·lules vegetals. Un lípid estructural que no està en el sistema nerviós. Un lípid de reserva.

En relació amb els aminoàcids: La glicina no presenta activitat òptica. Tots els aminoàcids presenten activitat òptica. Els D-aminoàcids són els més freqüents en les proteïnes. La D-taurina és un aminoàcid molt abundant en les proteïnes musculars.

Són enllaços típics que estabilitzen una estructura terciària d’una proteïna: Ponts d’hidrogen, ponts disulfur. Enllaços hidrofòbics i hidrofílids. Enllaços electrostàtics. Totes són correctes.

● Les proteïnes oligomèriques són: Proteïnes abundants en el sistema nerviós central. Proteïnes que presenten una desnaturalització parcial. Proteïnes amb varies cadenes polipeptídiques. Proteïnes que el seu pH òptim és àcid.

Les membranes cel·lulars són: Asimètriques. Simètriques. No selectives. Totes són correctes.

La ferritina: És una proteïna que acumula coure. És una proteïna que transporta oxigen. És una proteïna de l’ou. És una proteïna que acumula ferro.

L’ATP conté en la seva estructura: Ribosa. Adenina. 3 fosfats units. Totes són certes.

En relació als àcids grassos: Els àcids grassos més importants a nivells fisiològic són sempre saturats. Els àcids grassos més importants a nivells fisiològic són sempre insaturats. Poden ser saturats o insaturats amb instauracions en posició Cis. Són molècules solubles en aigua.

En cas d’un inhibició competitiva: L’enzim té lloc per la unió del substrat i un altre per l’inhibidor. L’enzim només té un centre actiu per enzim i inhibidor. L’enzim té dos centres actius específics per a cada molècula. No existeixen enzims amb un sol centre actiu.

Els coenzims implicats en reaccions de transferència de fosfat són: AMP. ATP. ADP. Totes són certes.

Els riboenzims: Són enzims de naturalesa proteica. Són enzims de naturalesa proteica típics del nucli cel·lular. Són enzims de naturalesa no proteica. Són isoenzims proteics.

L’ATP: És una molècula energètica que s’obté durant la fosforilació oxidativa. És la molècula energètica més abundant del nostre organisme. Presenta enllaços que amb la seva hidròlisi desprenen gran quantitat d’energia. Totes són certes.

La fructosa 2,6 bifosfat: Estimula la glucòlisi. Estimula la gluconeogènesi. Estimula la síntesi de glicogen. Inhibeix la síntesi de glicogen.

La fosforilasa produeix després de la seva acció: Glucosa 6 fosfat. Glucosa. Glucosa 1,6 bifosfat. Glucosa 1 fosfat.

Els lípids de la dieta són transportats per: VLDL. HDL. Quilomicrons. LDL.

La degradació d’àcids grassos té lloc a: Membrana interna mitocondrial. Membrana externa mitocondrial. Matriu mitocondrial. Citosol.

El Acetil CoA és una molècula típicament mitocondrial però està implicada en: Síntesi de colesterol. Síntesi de c.c. Síntesi de palmitat. a i c són correctes.

Acetat i betahidroxibutirat: Àcides. Energètiques. Cossos cetònics. Totes són certes.

Les LDL són lipoproteïnes riques en: Proteïnes. Colesterol. Triacilglicerols. Fosfolípids.

El colesterol és una molècula que la seva degradació completa produeix. CO2,H2O. Àcids biliars. Hormona esteroidea. Cossos cetònics.

El cicle de la urea: Genera ATP. Gasta ATP. Produeix molècules molt energètiques tipus fosfàgens. Genera GTP.

En la síntesi de glicerofosfolípids dels amino alcohols tipus colina són incorporats en forma de: CPD colina. ADP colina. UDP colina. ATP colina.

La part carbonada dels aa poden tenir varis destins tipus: Piruvat. Oxalacetat. Fumarat. Totes són certes.

Els destins de la glucosa 6 fosfat són: Piruvat. Ribosa 5 fosfat. Glicogen. Totes són certes.

El procés de la glicòlisi rendeix: 2 ATP. 3 ATP. 1 NADH. 1 FADH.

La regulació de fosfofructoquinasa I està: Inhibida per AMP. Inhibida per ATP. Estimulada per ATP. Estimulada per AMP.

Reaccions de la gluconeogènesi: (*repetida?). Exclusivament citosòliques. Exclusivament mitocondrial. Reacció piruvat carboxilasa mitocondrial. Reacció fructosa.

La piruvat carboxilasa sintetitza oxalacetat: Reacció mitocondrial. Reacció anapleròtica. Inhibició per Acetil CoA. Totes són certes.

La Carnitina és una molècula que: Transporta glicerols. Transporta àcids grassos lliures a la mitocòndria. Transporta àcids grassos a l’interior de la mitocòndria. Transporta CoA a l’interior de la mitocòndria.

Els isoenzims: Enzims de reaccions diferents. Enzims que realitza la mateixa en llocs diferents. Enzims que presenten diferents conformitats però catalitzen la mateixa reacció. b i c són correctes.

El NADPH: Coenzim de la reacció redox. Coenzim majoritàriament mitocondrial. Coenzim majoritàriament citosòlic. a i b són correctes.

Piruvat deshidrogenasa: Estrictament irreversible en humans. Estrictament reacció mitocondrial en eucariotes. Estrictament reacció citosòlica en eucariotes. a i b són correctes.

Proteïna que presenta una conformació làmina B: Queratina. Elastina. Fibrina. Mioglobina.

Molècules que participen en l’organització estructural de les proteïnes: Chaperons. Proteïna quinasa. Fosfolipases. Proteoglicans.

L’àcid taurocòlic és del tipus: Aminoàcid derivat. Heteroglúcid. Derivat del colesterol. Àcid gras.

Quina molècula actua com a ionòfor?. Valinamicina. Creatina. Àcid acetil murànic. Warfamina.

De quin tipus és la molècula de vitamina D?. Heteropolisacàrid. Derivat isoprè. Fosfolípid. Cofactor.

La cera és: Ester, àcid gras i glicerol. Ester, àcid gras i esfingosina. Ester i dos àcids grassos. Ester, àcid gras i alcohol de cadena llarga.

Les cardiolipines són molècules tipus: Glicerofosfolípid. Esfingolípid. Triacilglicerols. Ceramides.

El primer pas pel plegament de la cadena polipeptídica és: Nucleació. Traducció. Glicosidació. Establiment de ponts disulfur.

Les regions CDR són pròpies de: Hemoglobina. Transportadors actius. Inòfors. Anticossos.

La corba de titulació de la glicina té el: Pla del grup àcids: 9’6. 3 punts de pK. pK del grup R: 5’9. pK del grup àcid: 2’3.

Un enzim és complementari al: Producte de la reacció. Estat de transició de la reacció. Substrat. 2 substrats a la vegada.

Els enzims al·lostèrics presenten corbes de velocitat de tipus: Hiperbòlica. Exponencial. Sigmoïdal. Rectilínia.

Un inhibidor no competitiu modifica: La Km de l’enzim. Vmax. Km i Vmax. Cap de les anteriors.

El rang de pH òptim per l’activitat de la pepsina és de: 2-3. 5-7. 8-9. 2-8.

L’alcohol deshidrogenasa és un enzim del tipus: Transferasa. Hidrolasa. Isomerasa. oxidoreductasa.

Un enzim al·lostèric es caracteritza per: Tenir una sola cadena polipeptídica. Ser l’enzim amb la major Vmax de la via enzimàtica. Respondre a elements moduladors de la seva activitat. Ser inactivats per fosforilació.

L’anell de tipus furanosa es caracteritza per ser: Pentagonal. Reductor. Hexagonal. Dissimètric.

Saps quina molècula respon a la formula (alfa 1-D4) Glc i (alfa 1-D6) Glc?. Peptidoglicà. Celulosa. Glicogen. Hialurat.

Indica quin tipus de transport de membrana necessita hidrolitzar ATP: Cotransportador de Na+ i glucosa. Bomba Na+/K+. Inofor. Transport facilitat.

Amb quin grup de compostos pertany l’estradiol?. Icosanoids. Terpenoides. Derivats de colesterol. Peptidoglicans.

Indica quines molècules participen en la formació de pont disulfur: Cisteïna. Glicina. Esfingosina. Alanina.

Quin dels aminoàcids següents no presenta un carboni asimètric?. Triptòfan. Glicina. Glicerol. Glutamina.

Indica quina conformació és majoritària en el DNA de les cèl·lules de GO: A. B. D. Z.

Saps quin tipus de motiu estructural és propi dels factors de transcripció?. Dit de Zn. Hèlix alfa. Centre catalític. Regions Fc.

Saps quin tipus de motiu estructural és propi dels anticossos?. Hèlix alfa. Domini hèlix- volta hèlix. Làmina B. Cremallera de leucina.

En quant al rendiment energètic: L’àcid palmític rendeix més ATP que el palmitoil CoA. El palmitoil CoA rendeix més ATP que l’àcid palmític. El rendiment energètic és el mateix. L’àcid palmític no és molècula energètica.

El malonil CoA és una molècula clau en la síntesis d’anticossos: S’obté a partir de propionil CoA. S’obté a partir de Acetil CoA. La seva síntesi la catalitza el Acetil CoA. b i c són correctes.

En el transport de les unitats acetil de la mitocòndria al citosol: Estan implicades en reaccions anapleròtiques pel cicle de Krebs. Està implicada la citrat sintasa. Està implicada la citrat liasa. Totes són correctes.

Venga, vamos a liberar tensiones, 1 + 1 =. 2. 1. 3.