Les infeccions sobrevingudes als pacients durant la seua estada a l’hospital s’anomenen
infeccions nosocomials o infeccions hospitalàries. És a dir, són infeccions adquirides als
hospitals. Veritat Fals.
Les infeccions nosocomials
a. No són un problema de salut pública
b. Si són un problema de salut publica
c. No són un problema
d. Cap és correcta.
Al llarg del segle XX les han provocat diferents agents i, a més, aquestes infeccions resulten
difícils de tractar. Per això:
a. És molt necessari aplicar sistemes de vigilància
b. És molt important aplicar mesures de control
c. És important aplicar mesures a casa
d. A i B són correctes.
Les infeccions nosocomials:
a. Sols es poden manifestar a casa
b. Sols es poden manifestar a casa o a l'hospital
c. Es contrauen a casa però es manifesten a l'hospital
d. Es poden manifestar a l'hospital o a casa.
El concepte d’infecció nosocomial comprén (digues la falsa):
a. Les infeccions en pacients ingressats en qualsevol altre establiment d’atenció
sanitària, com centres sociosanitaris, centres d’hemodiàlisi, centres b. d’atenció primària, consultes externes i pacients en atenció domiciliària. Són el que
es coneix com a infeccions associades amb l’atenció sanitària. c. Les infeccions contretes a l’hospital, però que es manifesten després de l’alta
hospitalària. d. Les infeccions ocupacionals del personal sanitari independentment de l’atenció dels
pacients.
Les infeccions nosocomials:
a. Afecten sols als països desenvolupats
b. Afecten sols als països no desenvolupats
c. No té res a veure entre països
d. Afecten a tots els països.
Les infeccions nosocomials es poden presentar tant en brot com de forma endèmica
a. Veritat
b. Fals.
Un brot epidèmic:
a. És l’aparició d'un nombre inusual de casos
b. Menys elevat dels casos habituals
c. Sols pot ser infecciosa
d. No cal conéixer la freqüència per a saber si és brot o no.
Les infeccions nosocomials contribueixen a l’augment de les taxes de morbiditat i mortalitat
de la població. A l’Estat espanyol les infeccions nosocomials afecten cada any unes 300.000
persones i s’estima que hi ha 6.000 morts a l’any associades a aquestes infeccions.
a. Veritat
b. Fals.
10. Entre els costos directes cal destacar (Digues la falsa):
a. Augment de l’estada hospitalària, que s’estima que augmenta entre 5 i 10 dies.
b. Costos derivats del diagnòstic de la infecció, c. Cost de les mesures terapèutiques que s’han d’adoptar, entre elles l’ús d’un major
nombre de medicaments. d. Retard del pacient en la incorporació al seu lloc de treball.
Perquè es produïsca una infecció nosocomial, com en qualsevol altra infecció, hi ha d’haver
un agent etiològic o causal de la infecció i s’han de succeir les diferents baules de la cadena
epidemiològica
a. Veritat
b. Fals.
12. La colonització:
a. és la presència de microorganismes en l’hoste
b. Creixen i es multipliquen
c. Sense clínica ni reacció
d. Totes són correctes.
13. En la infecció, en canvi, es presenten signes i símptomes clínics.
a. Veritat
b. Fals.
Els principals agents causals de les infeccions hospitalàries són (digues la falsa)
a. Virus
b. Bacteris
c. Fongs
d. Viroides.
Els fongs:
a. Són oportunistes
b. No són oportunistes
c. Afecten pacients amb antibioteràpia
d. Afecten persones amb defenses disminuïdes.
Els paràsits són els agents més freqüentment implicats en infeccions nosocomials, sobretot
quan les condicions higièniques no són adequades.
a. Veritat
b. Fals.
Els orígens de les infeccions nosocomials poden ser
a. Endògenes
b. Exògenes
c. Internes
d. A i B són correctes.
La infecció endògena es dona quan l’agent causal forma part de la flora normal del pacient.
Pot ser que siga desplaçat a localitzacions diferents del seu hàbitat natural
a. Veritat
b. Fals.
La infecció exògena es dona quan la font d’infecció és el mateix pacient o el personal sanitari.
El pacient adquireix la infecció del medi que l’envolta
a. Veritat
b. Fals.
Les tres baules de la cadena epidemiològica per a la infecció nosocomial tenen
característiques pròpies i són:
a. Font d’infecció-reservori
b. Mecanisme de transmissió
c. Hoste receptor
d. Totes són correctes.
El reservori:
a. No es converteix en la font infecció
b. Es converteix en la font d’infecció quan és el punt de sortida de l’agent causal
c. Es converteix en la font d’infecció quan no és el punt de sortida de l’agent causal
d. Cap és correcta.
En els microorganismes
a. Sempre es poden aplicar mesures d’immunització
b. Mai es pot aplicar mesures d’immunització
c. A la gran part dels microorganismes es poden aplicar mesures d’immunització
d. Es pot aplicar mesures d’immunització a alguns i d’altres no.
Quin d’aquest no és una font d’infecció o reservori (Digues la incorrecta):
a. Dispositius mèdics
b. Teixits de trasplantament
c. Medicació
d. Material asèptic.
L’aigua s’ha descrit com a reservori i font freqüentment implicada en brots per la Legionel·la
pneumònia, i també És reservori de Pseudomones aeruginosa i altres microorganismes.
L’aigua potable ha estat la font directa en brots d’infeccions nosocomials relacionats amb
màquines de preparar gel
a. Veritat
b. Fals.
La transmissió per via aèria és:
a. Una via directa
b. Una via indirecta
c. No és una via de transmissió
d. És una via que es transmet per superfícies.
Les gotetes respiratòries són un mecanisme de transmissió directa
a. Una via directa
b. Una via indirecta
c. No és una via de transmissió
d. És una via que es transmet per superfícies.
Un vehicle inanimat contaminat pot ser la font i el mecanisme de transmissió indirecta d’un
agent causal a diverses persones a la vegada.
a. Veritat
b. Fals.
En l’àmbit hospitalari:
a. té una gran importància la transmissió a través de les mans
b. S’anomena transmissió holodàctila
c. S’inclou un rentament minuciós de les mans
d. Totes són correctes.
L’hoste receptor és el pacient susceptible de NO patir una infecció nosocomial. La vulneració
de les barreres de defensa naturals, com són la pell i les mucoses, obre la porta a l’entrada
dels microorganismes i l’estat de debilitat immunològica del pacient afavoreix la infecció.
a. Veritat
b. Fals.
Els factors de risc poden ser
a. Intrínsec i extrínsec
b. Personal o sanitari
c. Sols personals
d. Sols extrínsecs:.
La infecció de localització quirúrgica (ILQ) és actualment la infecció relacionada amb
l’assistència sanitària més prevalent. També són freqüents les infeccions nosocomials de les
vies respiratòries, les vies urinàries i les bacterièmies
a. Veritat
b. Fals.
Les infeccions respiratòries, i especialment les pneumònies
a. Son les més greus
b. No són les més greus
c. Produeixen una taxa més alta de mortalitat
d. A i C són correctes.
El criteri per diagnosticar una infecció nosocomial respiratòria és la presència de signes
clínics, com tos i secrecions de les vies respiratòries baixes de caràcter purulent, i la
confirmació radiogràfica.
a. Veritat
b. Fals.
Els factors de risc extrínsec són (Digues la incorrecta):
a. Factors derivats de l’ús dels anestèsics
b. L’edat del pacient
c. Realització de broncoscòpia
d. Traqueotomia i ventilació mecànica.
Les mesures de prevenció de les vies respiratòries habituals són (Digues la incorrecta):
a. Rentar-se les mans sols abans d’atendre un pacient.
b. Emprar sondes estèrils i d’un sol ús per aspirar les secrecions.
c. Substituir freqüentment els humidificadors.
d. Esterilitzar els equips de respiració, nebulització, i broncoscòpia.
Les mesures de prevenció de les vies respiratòries habituals són (Digues la incorrecta):
a. Mantindre en correctes condicions d’higiene els circuits respiratoris.
b. Aplicar tractaments posturals i fisioteràpia respiratòria.
c. Ensenyar als pacients a respirar i a eliminar les secrecions.
d. Totes són correctes.
Les infeccions de les vies urinàries
a. provoquen menys morbiditat i mortalitat que altres infeccions nosocomials
b. provoquen més morbiditat i mortalitat que altres infeccions nosocomials
c. provoquen més morbiditat i menys mortalitat que altres infeccions nosocomials
d. provoquen menys morbiditat i més mortalitat que altres infeccions nosocomials.
Moltes vegades són asimptomàtiques, fet pel qual poden passar desapercebudes i poden
curar-se de manera espontània. Malgrat això, com que la seva freqüència és elevada hi ha
ocasions en què es manifesten complicacions
a. Veritat
b. Fals.
Els factors de risc per contraure una infecció urinària són:
a. Cateterisme vesical. Com més temps està instaurat, més s’incrementa el risc.
b. Tractament amb antibiòtics
c. Susceptibilitat del pacient (edat, sexe, malaltia, etc.)
d. Totes són correctes.
La infecció urinària es produeix quan els microorganismes accedeixen al tracte urinari com a
conseqüència de (Digues la falsa):
a. Contaminació de la bossa recol·lectora
b. Sonda manipulada correctament
c. Cures deficients al pacient sondat
d. Neteja genital incorrecta.
Les mesures de prevenció davant les infeccions urinàries són (digues la incorrecta):
a. Fer servir sistemes de drenatge tancat com a principal mesura de prevenció.
b. Sondar el pacient només quan siga imprescindible i mantindre el sondatge el mínim
temps possible. Quan es pugui, utilitzar mesures alternatives (bolquers,
col·lectors...). c. Extremar les mesures d’asèpsia durant el sondatge, emprant només material estèril.
d. Abans del sondatge, dur a terme la neteja i desinfecció de tota la zona lumbar.
Les mesures de prevenció davant les infeccions urinàries són (Digues la incorrecta):
a. Utilitzar lubricants per a la inserció de la sonda vesical.
b. Evitar les desconnexions entre la sonda i la bossa per a preservar el circuit tancat.
c. Fixar la sonda, si fora necessari, a la cuixa o a l’abdomen del pacient per evitar els
desplaçaments dins de la uretra. d. Mantindre el flux urinari ascendent.
Les infeccions de ferida quirúrgica són les infeccions que apareixen amb més freqüència en
les unitats quirúrgiques i plantegen greus problemes de morbiditat i mortalitat.
a. Veritat
b. Fals.
En la ferida quirúrgica:
a. La major part d’infeccions es produeixen durant la intervenció
b. Les ferides després de la intervenció no es poden infectar
c. No es considera una infecció quirúrgica després de la intervenció
d. Es pot infectar per una manipulació correcta.
Una cirugia neta és:
a. És una intervenció en una àrea infectada.
b. No s’accedeix al tracte digestiu, ni genitourinari ni respiratori.
c. Manteniment de la tècnica sèptica.
d. Cal drenatge.
Cirurgia neta-contaminada és:
a. No té res a veure amb el tracte digestiu, o genitourinari o respiratori.
b. Es produeix contaminació anormal i es fa de forma controlada.
c. Petita ruptura en la tècnica asèptica.
d. En finalitzar no s’incorpora un drenatge de cap tipus.
Cirurgia contaminada (Digues la falsa):
a. La incisió es fa en una àrea amb inflamació no purulenta.
b. Hi pot haver sortida del contingut del tracte gastrointestinal.
c. No es produeix una important ruptura de la tècnica asèptica.
d. Hi pot haver ferides traumàtiques obertes fresques.
Cirurgia bruta
a. En la zona de la cirurgia hi ha teixits necròtics amb infecció, contaminació fecal o
cossos estranys. b. Pot haver-hi ferides traumàtiques no fresques.
c. Hi pot haver ferides traumàtiques obertes fresques.
d. A i B són correctes.
Les intervencions d’abdomen:
a. Presenten un risc més baix
b. No presenten risc
c. Presenten un risc més alt
d. Cap és correcta.
En relació amb la durada de la intervenció, a partir de les quatre hores augmenta el risc
d’infecció de manera directa.
a. Veritat
b. Fals.
Els Factors de risc exogen en una ferida quirúrgica (Digues la incorrecta):
a. Sistema de ventilació de la sala d’operacions (contaminat)
b. Esterilització deficient del material quirúrgic
c. Hospitalització prolongada
d. Preparació inadequada del pacient.
Els Factors de risc endogen en una ferida quirúrgica (Digues la incorrecta):
a. Edat, patologia del pacient (diabetis, cirrosi, insuficiència renal, desnutrició,
immunosupressió...) b. Hospitalització prolongada
c. Tractament preoperatori prolongat amb antibiòtics
d. Antisèptics contaminats.
Quina no és una mesura preoperatòria:
a. Preparació higiènica del pacient amb un bany complet amb sabó antisèptic i canvi de
roba, pijama o camisa de dormir. b. Rasurat de camp operatori (depilar amb crema depilatòria). S’ha de fer tan a prop de
la intervenció com siga possible. c. Aplicació d’antisèptics a la zona de camp operatori, protegint posteriorment amb
draps estèrils fins a arribar a la sala d’operacions. d. Restringir l’accés a la zona quirúrgica.
Quina no és una mesura intraoperatòria:
a. Fer la neteja adequada del quiròfan.
b. Preparació higiènica del pacient amb un bany complet amb sabó antisèptic i canvi de
roba, pijama o camisa de dormir. c. Mantindre les portes del quiròfan tancades mentre dure la intervenció.
d. Controlar les condicions ambientals de la sala d’operacions.
Quina no és una mesura postoperatòria:
a. Les cures de les ferides es faran en condicions màximes d’asèpsia: rentar-se les mans,
utilitzar guants, mascareta i material estèril. b. En cas de fer la cura a diverses ferides, tractar primer les no infectades i al final les
infectades. Els paquets d’instrumental estèril seran individuals per a cada cura. c. El material utilitzat ha de netejar-se amb gran cura abans de ser enviat al servei
d’esterilització, per evitar la possible transmissió de malalties infeccioses. d. Esterilitzar tot el material quirúrgic utilitzat i desinfectar tots els aparells.
Les bacterièmies són infeccions greus amb una taxa de mortalitat elevada. S’anomena
bacterièmia la infecció que es produeix a la sang. Com també passa amb les infeccions
respiratòries, les bacterièmies han augmentat de forma significativa en els darrers anys.
a. Veritat
b. Fals.
Respecte de les bacterièmies:
a. Gran part són secundàries
b. Les bacterièmies primàries estan associats a l’ús de medicaments
c. Els focus infecciosos estan localitzats en el tracte urinari, la ferida quirúrgica o les vies
respiratòries. d. A i C són correctes.
El factor de risc menys important és la utilització de catèters intravasculars. El temps que el
catèter està col·locat disminueix el risc d’infecció.
a. Veritat
b. Fals.
Respecte de les bacterièmies:
a. Es diagnostiquen pels signes clínics com la flebitis
b. L’aparició d’eritema, dolor
c. L’aparició de calor i induracions en el punt d’inserció
d. Totes són correctes.
Les mesures de prevenció respecte de les bacterièmies (Digues la incorrecta):
a. Col·locar catèters només quan estiga indicat.
b. El catèter ha de tindre els llums possibles.
c. Mantindre'l col·locat només el temps necessari.
d. En catèters col·locats per via perifèrica, es pot elegir qualsevol via de les extremitats
superiors, preferentment el braç no dominant.
Les bacterièmies per dispositius intravasculars (catèters intravenosos) es produeixen perquè
els microorganismes colonitzen el catèter. La colonització pot ser intraluminal, per dins del
catèter, o extraluminal, per fora del catèter.
a. Veritat
b. Fals.
Les mesures de prevenció respecte de les bacterièmies (Digues la incorrecta):
a. Fer correctament el rentat i la desinfecció de la zona d’inserció del catèter.
b. Fer el rentat de mans abans i després de qualsevol manipulació del catèter.
c. Utilitzar EPI (bata, guants, mascareta, casquet).
d. Fixar el catèter sense tapar-lo.
Hi ha infeccions molt menys freqüents però no per això menys importants. Poden afectar
diferents òrgans, aparells i sistemes.
a. Veritat
b. Fals.
El tractament d’infeccions nosocomials:
a. es fonamenta en dos pilars
b. Tractament antibiòtic contra l’agent productor de la infecció.
c. Tractament de manteniment per a l’estabilitat i el funcionament correcte dels
diferents òrgans afectats.
d. Totes són correctes.
La finalitat de les mesures de control és no interrompre la cadena de transmissió i no
previndre la futura incidència de brots similars.
a. Veritat
b. Fals.
La notificació del brot (Digues la incorrecta):
a. S’ha de fer de manera urgent
b. S’ha de fer de manera obligatòria
c. S’ha d’avisar a l'untat de vigilància
d. Ha de comunicar-se al cap de 48 hores després del brot.
Les mesures generals del control de la infecció són:
a. Higiene de mans i equips de protecció personal (guants, bata).
b. Limitació de l’ús i durada dels dispositius.
c. Estudi de contactes sense determinar l’extensió del brot
Estudi de portadors segons l’etiologia del brot. Segons el microorganisme implicat,
pot variar la mostra clínica d’elecció als estudis de portadors.
Les mesures específiques consisteixen en l’eliminació de la font, d’acord amb els resultats de
l’estudi d’un brot. És imprescindible identificar al més aviat possible la causa del brot per
poder iniciar les mesures adequades per corregir el problema
a. Veritat
b. Fals.
Entre les mesures específiques s’inclouen:
a. Vacunació.
b. Quimioprofilaxi.
c. Neteja ambiental de superfícies amb desinfectants adequats.
d. Medicaments multi dosi.
|
