GENERALS. 1. Jesús MONCADA (1941-2005) ... ... va néixer en una vila de parla catalana de la província de Saragossa, Mequinensa, localitat que té una gran importància en la seva obra i va morir a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva tasca creadora. ... va néixer a Barcelona, localitat que té una gran importància en la seva obra i va morir a Mequinensa, on desenvolupà la major part de la seva creació. ... va néixer en una localitat de la província de Saragossa i desenvolupa la seva obra literària entre la ciutat de Saragossa i la de Barcelona, ciutats que apareixen constantment en els seus llibres.
GENERALS. 2. El Cafè de la Granota és un recull de contes, que va guanyar diversos premis, però Jesús Moncada és més conegut ... ... per la seva obra pictòrica, que ha rebut molt reconeixement internacional. ... pel seu teatre de tema futbolístic, esport al qual és un gran afeccionat, especialment per l’obra “Maradona, deixat de la mà de Déu”. ... per les seves novel•les, que van tenir un gran ressò, especialment “Camí de Sirga”, que narra gairebé un segle de vida a Mequinensa.
GENERALS. 3. El cafè de la Granota, que acabes de llegir, és un recull de 14 contes o narracions breus, que tenen en comú, entre altres coses ... ... que tots ells es desenvolupen a Mequinensa i, en un o altre moment, s’hi fa esment del “Cafè de la Granota”. ... que tots ells es presenten en forma dialogada, com a converses que es desenvolupen en el Cafè de la Granota. ... que, segons el propi Moncada, els va escriure tots al cafè del seu poble, on anava cada nit després de sopar perquè no tenia calefacció a casa seva.
GENERALS. 4. Moncada va començar a escriure tard i va morir relativament jove, per això la seva obra no és gaire extensa. De les següents, n’hi ha una que no és seva, sinó d’un altre autor català (amic seu que el va influir molt). Marca la que NO ha escrit Moncada. Camí de sirga La galeria de les estàtues Històries de la mà esquerra Cròniques de la veritat oculta.
GENERALS 5. Que Moncada acabés escrivint en català, malgrat el menyspreu amb què havia vist tractar aquesta llengua en el seu entorn d’estudis, es deu, en part, a la influència de dos personatges, un historiador nascut a la mateixa vila que ell i el narrador català amic seu, amb qui havia treballat. Són... ...Edmon Dantès i Josep Carnés. ...Edmon Vallès i Pere Calders. ...Segimon Aragonès i Amparitxu Molinari.
CONTE I. UN BARRIL DE SABÓ MOLL. 6. El Florenci ha de portar un barril de sabó moll des del llaüt on el transporten fins a la botiga de l’Adelaida, al capdamunt de tot d’un carrer costerut. Quan l’està pujant, es posa a ploure a bots i barrals i el barril se li escapa, pendent avall, per anar a esclafar-se contra el cafè d’Alexandre.
Per cert, això del llaüt és, en aquestes narracions... ...una mena d’embarcació de quilla plana, utilitzada per al transport fluvial. ...un instrument musical de corda. ...un trenet de càrrega, que corria paral•lel al riu Segre.
CONTE I. UN BARRIL DE SABÓ MOLL. 7.L’apotecari Teodor, home culte, compara l’esforç del Florenci pujant el barril de 70 quilos carrer amunt amb un mite clàssic. El de Prometeu, perquè la feina de Florenci és una empresa pròpia de Déus. El de Sísif, perquè la pujada és un treball ardu, impossible d’acabar. El de Noè, perquè esclata un diluvi en plena ascensió.
CONTE I. UN BARRIL DE SABÓ MOLL. 8. De totes maneres, en el fons, sembla clar que ... ...la qüestió és que el Florenci és un home prim i escanyolit, incapacitat per a la feina que ha de fer. ...la culpa és de la pluja; no hauria passat res si no s’hagués posat a ploure. ...Florenci havia deixat caure el barril intencionadament, per esclafar l’amo, el Pere Camps, que el tractava molt malament.
CONTE II. LA PLAGA DE LA RIBERA. 9. Aquest és un conte singular, des del punt de vista formal, perquè... ... està escrit en primera persona, des de la perspectiva d’un delinqüent, “la Plaga de la Ribera”, que explica el seu infortuni. ...té forma de carta, dirigida per un funcionari municipal al Director de la presó de Lleida. ...es tracta d’una narració dialògica, un diàleg entre dos personatges: un delinqüent que té per malnom “la Plaga de la Ribera” i un funcionari municipal.
CONTE II. LA PLAGA DE LA RIBERA. 10. “La Plaga de la Ribera” és un delinqüent víctima de l’infortuni, perquè... ...és summament hàbil en totes les feines, però un pocatraça quan es tracta de delinquir. ...intenta fer tota mena de feines honrades, però li surten totes malament i es veu abocat a la delinqüència. ...voldria treballar de pintor, però la tradició familiar l’empeny a dedicar-se als furts i als robatoris.
CONTE II. LA PLAGA DE LA RIBERA. 11. Al final, el funcionari, que ha arribat a estimar-se “la Plaga” com si fos fill seu, ... ...li ofereix feina a l’Ajuntament, de vigilant de seguretat, però, és clar, és un fracàs en tots sentits. ...li paga els estudis a “la Plaga”, a la Universitat de Lleida, però només ho aprofita per robar una pintura del Rector, que hi havia al Paranimf. ...li demana al Director de la presó de Lleida que tingui “la Plaga” a dispesa en el seu establiment, perquè pugui completar la seva formació com a delinqüent entre autèntics professionals fets i drets.
CONTE III. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA. 12. Ens expliquen l’enterrament de l’oncle Nicolau, que va ser molt notable perquè... ... va ser el més concorregut de tots els que hi ha hagut a la vila. ... no va anar-hi ni el capellà, perquè coincidia amb un Barça-Madrid. ... va succeir-hi un miracle, el primer que tenia lloc a la vila.
CONTE III. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA. 13. Però al final de la narració sabem que ... ... la concurrència tan massiva es va deure al fet que la comitiva fúnebre es va aturar al camp de futbol i tots els espectadors que hi havia s’hi van afegir en acabar el partit. ... l’oncle Nicolau era tan “hooligan” del Barça que havia demanat en el testament que les seves absoltes es cantessin al Camp Nou. ...el miracle simplement va consistir en el fet que l’equip local de futbol va marcar el gol decisiu en el mateix moment que el capellà cantava el “requiescat in pace”.
CONTE IV. PARAULES DES D'UN OLIVER. 14. Aquest és un conte molt breu, un monòleg emès des de dalt d’una olivera... ...per un bracer magribí contractat per l’Isidre, l’amo del cafè, per collir les olives i que veu com tota la feina la fa ell i tot el benefici se l’enduu l’amo. ...per l’amo de l’oliveda, que es lamenta que cada any els lladres li furtin la meitat de la collita. ...per un conegut de l’amo, a qui aquest ha trobat plegant les olives, i li explica que les recull per fer-li un favor, encara que ens adonem que l’han pescat intentant-les robar.
CONTE V. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D'ELIES. 15. Això de la correguda, no us penseu, fa referència ... ... a la cursa desenfrenada que Elies Santapau va fer un dimarts vint-i-tres de juliol, aproximadament a tres quarts de nou del matí, entre casa seva i el cafè del Silveri, d’on surten els cotxes de línia cap a Lleida. ... a la cursa desenfrenada que Elies Santapau va fer un dissabte vint-i-tres de juliol, aproximadament a les dotze de la nit entre el cafè de la Granota i el cafè del Silveri, davant d’on surten els trens de via estreta cap a Lleida. ... a quan van fer córrer, a cops d’espardenya, l’Elies Santapau, des de casa de la Bernarda Pedret, on la seva dona l’havia sorprès a hores intempestives, fins a casa seva, un vint-i-nou de febrer, dia que seria el del naixement del seu fill.
CONTE V. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D'ELIES. 16. La “correguda” ens fa evident un tret de caràcter de l’Elies Santapau. És un home que.... ...estima molt la seva dona, ja que corre tant per avisar el metge que ella ha empitjorat de la malaltia que pateix. ...estima molt els animals, ja que durant la cursa van seguint-lo, fent saltironets, tots els gossos i gats de les cases per davant de les quals passa. ...estima molt els diners, ja que la correguda és per estalviar-se els que li costarien unes medecines que havia encarregat a Lleida, perquè la seva dona, que acabava de morir, ja no les necessitaria.
CONTE VI. FUTBOL DE RIBERA.17. El camp de futbol nou que es va fer a la vila, on va succeir el fet que es narra en aquest conte, és magnífic, però té una característica singular: El riu Segre banya una de les porteries i un dels laterals del camp està arranat al riu Ebre. Fa un pendent molt pronunciat i la pilota llisca sempre avall, cap al gol sud. Fa pudor a quitrà i està ple de fum, perquè es va construir al costat de la dàrsena del riu, on es reparaven les barques.
CONTE VI. FUTBOL DE RIBERA. 18. El conte és la crònica d’un partit de futbol que l’equip local anava perdent de mala manera, 0-2, després que l’àrbitre els hagués xiulat un penal injust en contra. Feia mal temps i el públic, esvalotat després que l’Oliveri Castells llancés un crit que feia de desencadenant de la cridòria general, bramava desaforadament. Aquest crit era: Visca el 14 d’abril! Forasters al riu! Mori la repoblació forestal!.
CONTE VI. FUTBOL DE RIBERA. 19. El cas és que l’equip local va acabar guanyant per sis a dos, i no precisament per la pressió del públic, sinó perquè... ...a la segona part, els visitants, ofegats pels fums de les drassanes veïnes, eren ja incapaços de córrer, mentre que els jugadors de l’equip local, que respiraven els fums cada dia, estaven frescos com una rosa. ...el Segre va inundar el camp i l’equip visitant no sabia jugar sobre mig pam d’aigua, mentre que els locals hi estaven acostumats. ...a la mitja part, algú havia fet saber al col•legiat, que no sabia nedar, que era costum del poble llançar els àrbitres al riu quan no estaven satisfets amb la seva feina, i l’arbitratge va canviar radicalment.
CONTE VII. SENYORA MORT. CARTA DE MIQUEL GARRIGUES. 20. És una carta llarga, aquesta del Miquel Garrigues. Tal com indica el títol, va dirigida a la Mort i la signa Miquel Garrigues, dels Garrigues del carrer Nou. Això és molt important perquè ... ...a la vila, els barquers que passaven el riu sempre havien estat Garrigues del carrer Nou, i, encara que arran de la construcció d’un pont que travessa el riu ell ha deixat de fer l’ofici, en conserva la vocació que sempre havia tingut. ...tots els Garrigues, excepte els del carrer Nou, tenen un ull de cada color i això els ha permès guanyar-se bé la vida de models fotogràfics; en canvi, ell ha hagut de treballar de minaire i està ressentit per això. ...els Garrigues són pintors de pinzell fi, per tradició familiar, i el Miquel acaba de pintar un quadre esplèndid, que representa la Barca de Caront, travessant la llacuna Estígia per passar els morts a l’Hades.
CONTE VII. SENYORA MORT. CARTA DE MIQUEL GARRIGUES. 21. Això ho sabem perquè ho explica clarament a la carta, l’objecte de la qual és... ... demanar-li a la Mort que, quan a ell li arribi l’hora, li permeti continuar exercint la seva vocació i li permeti substituir el barquer Caront, encara que només sigui els festius o a estones. ... demanar-li a la Mort que, abans d’endur-se’l a ell, s’emporti algun dels Garrigues de la plaça de la Carpa, que han gaudit de més bona vida i, per tant, no necessiten allargar-la tant. ... regalar-li el quadre a la Mort, a canvi d’uns mesos més de vida, ja que ha conegut, perquè li ha dit l’apotecari, que presenta els símptomes de l’asbestosi, la malaltia dels miners.
CONTE VIII. PRELUDI DE TRASPÀS. 22. El traspàs a què fa referència el títol és el de l’àvia, qui, francament, s’hi resisteix perquè té massa por de morir-se. Ara, la culpa és només seva perquè .. ... obstinada, tossuda i ressentida, va mortificar el seu marit en vida per culpa d’una figuera que ell havia plantat a l’hort de casa i que ella no volia. Tem que, traspassada, la justícia divina la castigui amb les mateixes mortificacions a l’altra vida. ...sap que estarà esperant-la el seu marit, mort fa quinze anys, que tenia molt mal geni i voldrà demanar-li comptes per haver serrat, quan ell encara estava de cos present, una figuera que tenien al pati i que ella no volia. ... ha tractat sempre molt malament les seves filles i està segura que elles es revenjaran enterrant-la en un indret obac, humit i sense vistes, on no podrà gaudir com cal de l’altra vida.
CONTE VIII. PRELUDI DE TRASPÀS. 23. Coneixem les pors de l’àvia per... ...l’apotecari Honorat, que li “escalfava el llit” després de la mort de l’avi. ... la tia Teresa, la més maltractada de les filles, que l’està vigilant cada dia esperant que mori d’una vegada. ... la tia Ramona, que té una memòria prodigiosa i recorda l’episodi de la figuera perfectament.
CONTE IX. ELS DELFINS. 24. Aquest conte està narrat en primera persona pel Miquel, un personatge que és propietari d’una sastreria, però que en realitat té com a ocupació principal... ...ser el primer a donar el condol als familiars de tots els morts que hi hagi a la vila. A tots per igual: ell no té en compte ni la classe social, ni la ideologia, ni si la cerimònia és o no religiosa... ...passar amb la seva barca, a canvi d’una quantitat mòdica, les processons funeràries del costat del Segre on es troba la vila a l’altre costat, on està ubicat el cementiri ...fer d’enterramorts, ja que confeccionant els vestits dels difunts s’ha adonat que són els seus clients preferits i els que menys es queixen de la seva feina.
CONTE IX. ELS DELFINS. 25. El terme “delfins”, que apareix en el títol, fa referència... ...als peixos que, cada vegada en nombre més elevat, fan de seguici de l’embarcació. Les males veus comenten que el Miquel els proporciona aliment de procedència sospitosa. ...al vestit de gala que el Miquel talla per als difunts. Ell Miquel està amoïnat, perquè amb la crisi de la mineria de la vila, cada cop troba menys gent disposada a fer aquesta despesa. ...als successors de la feina del Miquel. Aquest pressent que un dia també li arribarà l’hora i tem que no hi hagi ningú al poble capaç de donar el condol de manera tan solemne i amb la mateixa equanimitat que ell.
CONTE X. UN ENIGMA I SET TRICORNIS. 26. Els set tricornis són els set guardiacivils de la vila, posats a investigar, amb el seu sergent, Hermógenes Martínez, al capdavant, un esdeveniment misteriós –l’enigma– que es repeteix cada diumenge des de fa un parell de mesos. Hi ha reunions clandestines dels opositors del règim a les mines i a ca l’apotecari i, l’endemà dilluns, apareixen pintades contra el règim a les parets del poble. La temporada de futbol ha estat molt dolenta per l’equip local i, des d’indrets diferents del camp, sona un xiulet idèntic al de l’àrbitre, cada vegada que l’equip visitant crea una ocasió de perill. Hi ha caceres, fora de temporada i dels vedats de caça, en les quals participa més de mig poble, però és impossible esbrinar qui les organitza.
CONTE X. UN ENIGMA I SET TRICORNIS. 27.Tota la Guàrdia Civil està investigant el cas. I el responsable dels fets se sent culpable i acudeix a confessar-se al rector de la parròquia... ...però el rector és també un fanàtic de l’equip local i li diu que si Déu li ha atorgat el do de saber imitar el xiulet arbitral seria un sacrilegi no fer-lo servir. ...però el rector és un fanàtic de la caça del tord i li diu que si Déu ens ha fet els reis de la creació, no ha de sentir-se culpable per facilitar una mort ràpida d’un animalons que, al cap i a la fi, han estat creat per a satisfer els humans. ...el rector li diu que l’activisme polític no és dolent i que si la gent no tingués ocasió de practicar-lo, només es dedicaria a espectacles embrutidors, com el futbol, o cruels, com la caça d’animals innocents.
CONTE X. UN ENIGMA I SET TRICORNIS. 28. Finalment, el narrador del conte és qui, en una situació crítica, salva de ser descobert el culpable, que és ni més ni menys que.... ...Honorat, l’apotecari del poble ...Hermógenes, el sergent de la Guàrdia Civil. ...Salomè, la cotorra del cafè de la Granota, era qui feixa els xiulets i se’n sentia responsable el seu amo, Praxedes.
CONTE XI. AMARGA REFLEXIÓ SOBRE UN MANAT DE CEBES. 29. El sereno de la vila, l’Horaci Campells, ha deixat constància en el seu diari inèdit de les moltes vegades que es va trobar baldat a bastonades, masegat, ple de nafres, el Manuel la Lloca, a altes hores de la nit, en qualsevol racó de la vila. Aquest Manuel la Lloca és.. . ...un lladregot de tres al quarto que, a més, fa de confident de la policia. ...el davanter centre de l’equip local, que falla totes les ocasions de gol. ...un marieta conegut, perseguit i atonyinat perquè no s’amaga de la seva condició.
CONTE XI. AMARGA REFLEXIÓ SOBRE UN MANAT DE CEBES. 30. El Manuel rep plantofades contínuament per part de totes les forces vives de la vila, començant per la mateixa policia, continuant pels membres de totes les forces polítiques, seguint pels integrants de la colla de caçadors... Però al final ens assabentem de la sorprenent llissada que li ha clavat... ... ni més ni menys que el sergent de la Guàrdia Civil, perquè li esvalota els guàrdies quan es passeja transvestit per davant de la caserna. ... el rector de la parròquia, nogensmenys, que havia quedat malament davant dels feligresos perquè la rogativa per la victòria de l’equip local no havia tingut èxit per culpa d’una espifiada del Manuel. ... el mateix Horaci, perquè Manuel l’amenaça de contar-li al sergent de la Guàrdia Civil que té un afer amb la seva dona si no li proporciona els noms dels qui organitzen una vaga que es prepara a la vila.
CONTE XII. L'ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD. 31. El Damià, gran afeccionat a les històries de detectius, està declarant que, efectivament, va disparar contra el Teodor de Peris davant de molts testimonis, en plena lectura de la novel•la d’Agatha Christie que dóna títol al conte. Tenia un motiu inqüestionable, tanmateix, ... ... i és que el Teodor, el seu cunyat, afeccionat com ell a les novel•les de misteri, discutint sobre les condicions del crim perfecte, havia posat en dubte que el Damià fos mai capaç de reunir el valor necessari per empunyar una arma . ...i és que el Teodor, cunyat del Damià, després que tothom s’entestés a distreure’l de la lectura de la novel•la que el tenia completament absorbit, l’interromp per enèsima vegada i li diu “L’assassí és el doctor Sheppard”. ...ja que s’ha assabentat que la seva dona, la Dorotea, que cada dimecres a la tarda sortia de casa amb el pretext d’acudir a un club de lectura de novel•les de l’Agatha Christie, en realitat li posava les banyes amb aquest Teodor, que era un foraster de bona planta.
CONTE XII. L'ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD. 32. La sang no arriba al riu, perquè... ...el Damià no volia realment ferir en Teodor, però es trobaven el el cafè de la Granota i algú, comentant això de les banyes, havia posat en dubte en públic la seva virilitat. ...el Damià hauria tornat a disparar, però la primera escopetada fereix una somera i el Damià, que no resisteix la vista de la sang, cau en rodó, esvaït. ... la somera del Joanet Cistella, espantada pels trets, estaborneix d’una guitza el Damià, abans que pugui rematar la feina.
CONTE XII. L'ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD. 33. El Damià està prestant declaració davant de... ....l’apotecari Honorat, que acaba assabentant-se de tot el que passa a la vila. ...el sereno Horaci, perquè el Damià vol que es conegui la veritat dels seus motius i la manera d’aconseguir-ho és que Horaci ho inclogui en el seu diari. ... el seu amic Sebastià, en la seva condició de jutge de pau de la Vila.
CONTE XIII. AMOR FATAL EN DECÚBIT SUPÍ. 34. En Gervasi Fenolleda és un dels homes més poderosos de la vila, propietari de l’empresa Lignits de l’Ebre S.L. i casat amb la Júlia, hereva de Lignits del Segre S.L. Aquella mitjanit s’adona que ha arribat al límit, no pot seguir així, ha d’acabar amb la passió adúltera que l’havia arrossegat anys i anys i el condemnaria al foc etern. Per això ... ...l’emprèn a ganivetades amb la fotografia d’una coneguda actriu italiana, ja que, amb ella(amb la fotografia), havia estat infidel a la seva dona. ...l’emprèn a ganivetades amb la fotografia d’una coneguda actriu italiana, ja que, amb ella(amb l’actriu), havia estat infidel a la seva dona. ...se’n va a Tortosa i l’emprèn a ganivetades amb la Paulina, la regent d’una coneguda casa de senyoretes, la pitrera de la qual li treu la son.
CONTE XIV. GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES. 35. Al Marcel•lí, llaüter que cada dia fa un recorregut breu entre la vila i la Faió, li anuncien que l’endemà farà un transport a Tortosa. Això el fa content, entre altres coses, perquè... ...podrà veure la Paulina, la propietària d’un bar de cambreres que hi ha al costat de la catedral de Tortosa. ...havia fet la “mili” a Tortosa i així tindrà ocasió d’anar-se’n de gresca amb els amics que havia deixat allà. ...els trajectes llargs com aquest li deixen molts més diners que no el que fa cada dia.
CONTE XIV. GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES. 36. Però el Marcel•lí està casat amb la Gabriela, amb qui ha tingut un fill que concentra tota l’atenció de la dona, la qual ha deixat de prestar atenció al marit. Mentre ell ha anat a Tortosa, la Gabriela ha anat a Lleida... ... a consultar l’opinió d’un metge de la capital, perquè ella creu que el seu fill està molt malalt i els metges de la vila li diuen que el nen no té res. El metge de Lleida li confirma que el noi està sa. ... segons diu, a consultar un metge, però en realitat a conèixer l’opinió d’una bruixa, que li diu que el seu fill és víctima d’una influència malèfica, la de la primera persona que li farà un petó en tornar a la vila. ... a resar a la Seu, perquè està convençuda que el seu fill està malalt i no es refia dels metges; només del poder de la Mare de Déu del Blau.
CONTE XIV. GUARDEU-VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES. 37. Per això, quan la Gabriela arriba a la vila, li clava una navalla d’afaitar a la primera persona que li fa un petó: La sogra que l’espera, perquè pateix pel curs de les relacions entre el seu fill i la Gabriela i que és qui li havia encarregat la navalla per al seu fill. La seva pròpia mare, l’única que comparteix els seus neguits per la salut del nen i que ha tingut un somni premonitori de desgràcies: s’havia vist, en somnis, esdentegada, amb les genives sangonoses El Marcel•lí, que ja ha tornat de Tortosa i està esperant, sense gaire il•lusió, a l’estació del cotxe de línia l’arribada de la dona i el fill.
38. VOCABULARI. Aparella les paraules que tens a la llista de l’esquerra, extretes de la lectura, amb el significat corresponent de la columna de la dreta 1. Estalzí (p.35) 2. Catxamona (p.45) 3. Xombar (p.50) 4. Tionada (p.56) 5. Fava (p.61) 6. Calafat (p.65) 7. Barrinar (p.72) 8. Afitorar (p.79).
38. VOCABULARI. Aparella les paraules que tens a la llista de l’esquerra, extretes de la lectura, amb el significat corresponent de la columna de la dreta 9. Aviar (p.86) 10. Alifara (p.93) 11. Magolat (p.104) 12. Catxap (p.111) 13. Llanut (p.116) 14. Irrebatible (p.123) 15. Bòbila (p.132).
|
