CONSTI 36a ACS

L'organització territorial de l'estat és: Estatal comarcal. Estat autonòmic. Estatal provicianl. Estat central.

La constitució és: La norma suprema del nostre ordenament jurídic. La norma jurídica jeràrquicament superior a la resta de les normes. La norma jurídica que crea i ordena un estat. Totes són correctes.

Com es pot modificar la constitució: Mitjançant una norma suprema. Mitjançant els procediments de reforma que la pròpia constitució estableix dels articles 166 a 169. No es pot modificar. A i B són correctes.

Qui pot iniciar el procediment de reforma?. El govern de l'estat exclusivament. El congrés i el senat amb majoria de 3/5. El Govern de l'Estat, el Congrés i el Senat. Cap és correcte.

Quina d'aquestes són les condicions basiques per a l'exercici dels drets fonamentals?. Majoria d'edat i nacionalitat. Majoria d'edat, nacionalitat i residencia a Espanya. Majoria d'edat, nacionalitat, residencia a Espanya i numero d'identificació. Totes són correctes.

A quines eleccions poden votar els estrangers residents a espanya?. Estatals. Autonòmiques. Municipals, si son estrangers europeus. Els estrangers no tenen dret de sufragi actiu i passiu a Espanya.

La igualtat. És l'únic article del Capítol segon. És un valor superior. És un dels principis inspiradors sobre els quals es fonamenta el nostre ordenament jurídic. Totes són correctes.

L'avortament es pot interrompre l’embaràs en els següents supòsits: Per causes mèdiques que no se superin les 22 setmanes de gestació. Per causes mèdiques que no se superin les 28 setmanes de gestació. Per causes mèdiques que no se superin les 32 setmanes de gestació. Cap es correcte.

La diferència entre un reial decret i un decret és: Que el reial decret té rang de llei. Que el reial decret té rang superior. Que un és d'àmbit estatal i l'altre d'àmbit autonòmic. Totes són correctes.

Els reials decrets són normes que tenen rang de…. Reglament. Decret legislatiu. Llei. Decret - llei.

Un projecte de llei és: Una proposta de llei que fa el govern. Una proposició de llei. Una proposta de llei que fa l’oposició. Una interpel·lació sobre una llei.

El decret legislatiu es caracteritza per…. Necessitar una delegació prèvia del Parlament. Quedar justificat pel seu caràcter necessari i urgent. Ser una norma que dicta el Govern subordinada als Reials Decrets. No tenir rang de llei.

El sistema presidencial: El president és cap de l'estat i de l'executiu. El president nomena i cessa els seus col·laboradors (ministres), i formen un òrgan col·legiat de Govern. La funció legislativa no correspon al Parlament. El Parlament i el president exerceixen la seva activitat sense independència.

Quina d'aquestes no és una funció del rei?. Simbòlica. Representativa. Executiva. Moderadora.

La Constitució declara que: “la persona del rei és inviolable i està subjecta a responsabilitat”. “la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. “la persona del rei no és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Cap és correcte.

Qui respon dels actes que formalment adopta el rei?. La corona. La persona que en realitat ha adoptat aquell acte. Ningú. El govern.

El president del Govern, d’acord amb la regulació constitucional: És nomenat amb la resta de vicepresidents i ministres pel Congrés de Diputats en el vot d’investidura. Tria i destitueix lliurement els vicepresidents i els ministres. Nomena i destitueix d’acord amb el rei els vicepresidents i els ministres. És una figura subordinada, dins del poder executiu, al rei.

L’òrgan encarregat de vetllar pels poders de les cambres parlamentàries en el període de vacances parlamentàries és: La Diputació Permanent. La Mesa del Parlament. Els grups parlamentaris. La Comissió Permanent corresponent.

L’elecció dels ministres correspon: Al president del Govern, conjuntament amb el rei. Al president del Govern, conjuntament amb el Congrés dels Diputats. Al president del Govern. Al rei.

La moció de censura la proposa: Trieu-ne una: El Govern. El president del Govern. Determinat nombre de diputats. El rei.

El principi dispositiu suposa: Que la CE estableix quines comunitats autònomes són nacionalitats i quines són regions. Que els territoris poden disposar, encara que les institucions de l'Estat s'hi oposin, convertir-se en comunitats autònomes. Que varen ser els ciutadans dels territoris interessats els que varen poder constituir-se en comunitats autònomes, d'acord amb la normativa constitucional. Que la CE disposa quines són les comunitats autònomes en què es divideix l´Estat.

Poden ser objecte de recurs d'inconstitucionalitat: Els decrets, els reglaments i els decrets-llei. Les lleis i els decrets. Únicament les normes amb rang de llei. Els reglaments.

Com pot modificar-se el contingut d'un estatut d'autonomia? Trieu-ne una: No pot modificar-se en cap cas. Amb una llei orgànica posterior que modifiqui el seu contingut. De la manera que estableix la Constitució. A través dels procediments fixats pel mateix estatut d'autonomia.

Per reformar l’Estatut d’autonomia de Catalunya, és imprescindible la voluntat favorable del Parlament de Catalunya…. No és correcte. Només quan es tracta d’una reforma global. Llevat que les Corts Generals ho aprovin per majoria qualificada de les dues cambres. En tot cas.

Podem distingir quatre tipus de processos tot tenint en compte la matèria de la qual tracten, senyali l'INCORRECTE. El procés civil. El procés contenciós administratiu. El procés social. El procés jurisdiccional.

A quin dels següents jutjats no cal tenir "carrera judicial": Jutjats de violència contra la dona. Jutjats de menors. Jutjats de pau. Totes les respostes són correctes.

Són resolucions judicials que decideixen el fons de l'assumpte plantejat. Quin es l'ordre de l'estructura de les sentències. Antecedents de fet:Fonaments de dret:La decisió:Els vots particulars. Antecedents de fet:Fonaments de dret:Els vots particulars:La decisió. Antecedents de fet:Els vots particulars:Fonaments de dret:La decisió. Els vots particulars:Antecedents de fet:Fonaments de dret:La decisió.

El Consell General del Poder Judicial està integrat (assenyali l'incorrecta: Pel president del Tribunal Suprem que el presideix. Per vint membres (anomenats vocals) nomenats pel rei per un període de cinc anys. El president és elegit pels vint vocals. Per jutges i jutgesses, magistrats i magistrades, diputats i diputades.

El Tribunal Constitucional (TC) està format per: 12 membres, tots ells nomenats pel rei, 4 dels quals ho seran a proposta del Congrés segons decisió adoptada per majoria de les 3/5 parts, 4 a proposta del Senat amb la mateixa majoria, 2 a proposta del Govern i 2 a proposta del Consell General del Poder Judicial. 14 membres, tots ells nomenats pel rei, 4 dels quals ho seran a proposta del Congrés segons decisió adoptada per majoria de les 3/5 parts, 4 a proposta del Senat amb la mateixa majoria, 3 a proposta del Govern i 3 a proposta del Consell General del Poder Judicial. 12 membres, tots ells nomenats pel rei, 4 dels quals ho seran a proposta del Congrés segons decisió adoptada per majoria de les 2/3 parts, 4 a proposta del Senat amb la mateixa majoria, 2 a proposta del Govern i 2 a proposta del Consell General del Poder Judicial. 14 membres, tots ells nomenats pel rei, 4 dels quals ho seran a proposta del Congrés segons decisió adoptada per majoria de les 2/3 parts, 4 a proposta del Senat amb la mateixa majoria, 3 a proposta del Govern i 3 a proposta del Consell General del Poder Judicial.

Per al compliment de les seves funcions, la LOTC estableix diversos procediments. Els principals són els següents: El recurs d'inconstitucionalitat, la qüestió d'inconstitucionalitat, el recurs d'empara constitucional, els conflictes de competència i conflictes en defensa de l'autonomia local. El tribunal d'inconstitucionalitat, la qüestió d'inconstitucionalitat, el recurs d'empara constitucional, els conflictes de competència, conflictes en defensa de l'autonomia local i el contenciós administratiu. El tribunal d'inconstitucionalitat, la qüestió d'inconstitucionalitat, el recurs d'empara constitucional, els conflictes de competència i conflictes en defensa de l'autonomia local. El recurs d'inconstitucionalitat, la qüestió d'inconstitucionalitat, el recurs d'empara constitucional, els conflictes de competència, conflictes en defensa de l'autonomia local i l'habeas corpus.

El recurs d'empara constitucional te com a... Objecte: la protecció dels drets i llibertats reconeguts als articles del 14 al 29 i al 30.2 de la CE,. Objecte: la protecció dels drets i llibertats reconeguts als articles del 15 al 30.2 de la CE,. Objecte: la protecció dels drets i llibertats reconeguts als articles del 15 al 29 i al 30.2 de la CE,. Cap es correcte.

Els conflictes de competència. N'hi ha de dos tipus: positius, quan dues administracions reclamin la mateixa competència, o negatius, quan cap administració es vol fer càrrec de la competència controvertida. N'hi ha de dos tipus: negatius, quan dues administracions reclamin la mateixa competència, o positius, quan cap administració es vol fer càrrec de la competència controvertida. No hi han conflictes per les competències. N'hi ha de tres tipus: positius, quan dues administracions reclamin la mateixa competència, o negatius, quan cap administració es vol fer càrrec de la competència controvertida i neutrals que decideix lòrgan competent.

El sistema basat en la separació rígida de poders és: Absolutista. Dictatorial. Presidencial. Parlamentari.

La resolució dels recursos d'inconstitucionalitat corresponen: Ple del TC. Sala 1ª del TC. Sala 2ª del TC. A les seccions del TC.

LA finalitat del recurs d'empra constitucional és: La tutela dels drets fonamentals. El control de constitucionalitat de les lleis. Decidir sobre qui te la competència. Totes són correctes.

L'òrgan jurisdiccional superior del poder judicial és: TSJ. TS. Consell general del poder judicial. Cap es correcte.

Quan es constitueix el parlament?. 20 dies següents a les eleccions. 10 dies següents a les eleccions. 30 dies següents a les eleccions. Immediatament acabin les eleccions.

El ple és: L'òrgan suprem de la Cambra. Format pels portaveus de tots els grups parlamentaris, presidits pel president del Parlament. Els subjectes decisius de totes les decisions del Parlament. Qui té funcions de caràcter parlamentari, com ara l'admissió a tràmit de tots els escrits i documents parlamentaris i de caràcter administratiu, en matèria de contractació, de funcionariat, etc.

La Unió Europea disposa de tres poders: un poder legislatiu, un poder executiu i un poder judicial. El consell de la unió europea pertany a: legislatiu. executiu. judicial. executiu + legislatiu.

La comissió europea i el parlament europeu: El tria cada 2 anys la ciutadania europea. El tria cada 5 anys la ciutadania europea. El tria cada 3 anys la ciutadania europea. No es tria.