option
Mi Daypo

Cultura i literatura popular catalana

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del test:
Cultura i literatura popular catalana

Descripción:
Examen de la Universidad de Alicante

Autor:
AVATAR

Fecha de Creación:
18/06/2021

Categoría:
Letras

Número preguntas: 42
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Últimos Comentarios
No hay ningún comentario sobre este test.
Temario:
PRIMERA PART .
1. EL BLANDÍN DE CORNUALLA a) És una novel·la de cavalleries en prosa, que imita el Tirant lo Blanc b) Es una narració que barreja versemblança amb inversemblança. c) Conté la llegenda de la bella dorment. d) Es pot analitzar tenint en compte les funcions i els tipus que desenvolupa Vladimir Propp en la Morfologia del conte. .
2. LA LÍRICA POPULAR DE VEU FEMENINA (I) a) Són textos que es transmeten per escrit. b) Algunes cançons populars es troben en manuscrits que contenen d’altres tipus d’obres, de vegades copiades als marges. c) Són cançons espontànies on una veu femenina expressa l’amor sense prejudicis. d) Els tòpics que presenta són els mateixos que la poesia trobadoresca: fina amor, malaltia amorosa, dama inassolible i mancada de mercè.
3. LA LÍRICA POPULAR DE VEU FEMENINA (II) a) L’estructura predominant és la coneguda com paral·lelisme i leixa-pren b) Utilitza versos curts, de 4 a 6 síl·labes, i estrofes de 8 versos. c) Conté símbols fàl·lics. d) No se’n conserven manifestacions profanes en català segons el Corpus de Josep Romeu i Figueras.
4. LA LÍRICA POPULAR I LA LÍRICA CULTA a) No hi ha cap tipus de relació entre les dues. b) El gènere de la pastorel·la té mostres cultes i populars. c) El llenguatge s’adapta a les peculiaritats de cada peça literària d) Contenen mostres de llenguatge de doble sentit.
5. LA LÍRICA POPULAR DE TEMA RELIGIÓS a) Es tracta d’una lírica popular dedicada fonamentalment al culte de la Mare de Déu. b) Un dels gèneres més interessants són els «dubtes de sant Josep». c) Segons el Corpus de Romeu i Figueras, les composicions més nombroses són les hagiogràfiques. d) Joan de Timoneda i Pere Serafí són autors religiosos destacats.
6. QUANT AL MITE DE LA ‘BELLA DORMENT’ I LA SEUA PRESÈNCIA EN RONDALLES, CONTES I NOVEL·LES BREUS a) Consisteix que un jove protagonista sotmet una dona a una sèrie de proves per demostrar la seua obediència cap a ell. b) Segons algunes interpretacions, es tracta d’un motiu que es remunta al mite de la creació de la dona. c) És el motiu central de la novel·la del segle XIV Frare de Joi e sor de plaser, tot i que també el trobem en rondalles. d) Té relació amb els motius d’Eros i Psique i de l’heroïna injustament acusada.
7. LA LÍRICA DE JOAN DE TIMONEDA a) Timoneda era impressor de professió i va escriure vers i prosa en català i castellà. b) La formen poesies cultes i d’altres de tema religiós com els goigs a la Mare de Déu. c) Alguns dels refranys de les seues poesies són tan coneguts com ara: Bella de vós so enamorós, Qui té anguila per la cua i dona per la fe, bé pot dir que res no té. d) Rep influència de la poesia d’Ausiàs March i de Joan Roís de Corella.
8. LA NARRATIVA POPULAR a) Aarne, Thompson i Uther van crear una tipologia per classificar aquestes narracions. b) Es poden trobar narracions de caire popular inserides en altres narracions extenses. c) En la literatura catalana medieval no hi ha mostres de narrativa popular. d) Els miracles formen part d’aquest tipus de narrativa.
9. L’EPISODI DEL CAVALLER ESPÈRCIUS A L’ILLA DEL LANGO, EN EL TIRANT LO BLANC a) Podem observar que el realisme dominant del Tirant fa ací una mínima concessió a la fantasia: a l’illa del Lango viu la Senyora de les Illes, que va ser encantada per la deessa Diana i es troba «en forma d’un drac que té bé set colzes de llong». b) Ens admirem de les gestes heroiques que duen a terme els primers cavallers que intenten alliberar la Senyora de les Illes: els actes d’Espèrcius són genuïnament cavallerescs, però també ho són les actituds i les proeses dels dos cavallers que prèviament han lluitat per desencantar la donzella. c) Ridiculitza els dos cavallers que abans d’Espèrcius intenten desencantar la Senyora de les Illes, i també el mateix Espèrcius: tots tres demostren ser ben poc valerosos. d) Trobem vinculacions evidents amb narracions populars catalanes referides a donzelles encantades en forma de drac o de serp, que custodien un tresor i esperen el corresponent heroi redemptor.
10. EN LA LLEGENDA DEL BARRANC DE LA BATALLA, D'ALCOI a) Apareix la figura de Sant Vicent Ferrer, que salva la vida d’un moro traïdor. b) Hi ha el protagonisme d’Al-Azraq, mossén Torregrossa i sant Jordi dalt d’un cavall. c) Cal situar-nos a primers del segle XVII, quan els moriscos van ser expulsats del Regne de València. d) Té a veure —ni que siga pel moment històric en què s’ambienta— amb la figura del rei Jaume I.
11. EN LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA, DE GORGA a) Apareix el rei Jaume I com a personatge respectat, salomònic i pacificador. b) Són vint-i-dos, les estrelles que se li apareixen cada nit al pastoret protagonista. c) Es reflecteix el conflicte històric que hi va haver entre moros, cristians i jueus. d) Es fa palesa una certa rivalitat entre els pobles de Gorga i Penàguila.
12. EN EL LLIBRE DELS FETS, DEL REI JAUME I a) Documentem fàcilment l’amor fidelíssim i llegendari que es professaven els seus pares: Pere el Catòlic i Maria de Montpeller b) Podem constatar la voluntat d’atribuir al monarca uns inicis llegendaris que el singularitzen com a heroi: així, per exemple, la presentació del rei acabat de nàixer als temples de Santa Maria i Sant Fermí de Montpeller és un fet carregat de simbolisme que apel·la estratègicament al referent bíblic de la Presentació de Jesús al Temple. c) Es narra la forma èpica i llegendària amb què les tropes cristianes van fer caure les muralles de la ciutat de València: enmig d’una cruenta batalla, tres-cents cavallers gironins van fer sonar, alhora, allargassades trompetes hongareses, i el soroll penetrant va enderrocar els murs defensius de la resistència àrab. d) Es relata l’episodi en què Jaume I, a Borriana, demostra una inesperada sensibilitat per una oroneta que ha fet niu al tendal: el rei hi ordena que no es desmunte la tenda fins que el pardalet se’n puga anar amb els fills criats.
13. ENTRE ELS MIRACLES QUE L’IMAGINARI POPULAR ATRIBUEIX A SANT VICENT FERRER a) Hi ha el miracle de Morella, en què ressuscita un xiquet que ha estrat trossejat i cuinat. Aquest relat es relaciona íntimament amb el de «Peret i Marieta», corresponent al tipus ATU 720: «A stepmother kills her stepson, cooks him and gives him to her husband for lunch». b) Hi ha la intercessió providencial en favor de les tropes del rei Jaume I durant les batalles de Mallorca i del Puig de Santa Maria. c) Hi ha la resurrecció d’un xiquet mort pel burret (o la burreta) del sant. d) Hi ha el d’haver protegit la Catedral de València contra els bombardejos en la Guerra Civil des de la seua tomba, ubicada al costat de la Porta dels Apòstols.
14. LA FIGURA DEL REI JAUME I a) Va generar en el seu moment una gran quantitat de llegendes. A Catalunya i a Mallorca encara se’n conserven vives algunes, però al País Valencià, com a conseqüència d’una Renaixença inconsistent i frustrant, no n’ha quedat cap rastre en l’imaginari popular actual. b) És coetània a la de sant Vicent Ferrer: tots dos van coincidir —amb una participació decisiva— en el Compromís de Casp (1412). c) Sol assumir valors positius —de saviesa, de justícia, de valentia, de tendresa, de diligència, etc.— en el llegendari valencià. Fet i fet, l’imaginari popular coincideix amb el Llibre dels fets a reforçar la imatge del rei fundacional que encarnava el gran projecte polític d’expansió de la Corona d’Aragó. d) La llegenda del barranc de la Batalla, a Alcoi, s’ha de contextualitzar a l’abril de 1276 —mesos abans de la mort de Jaume I— i atorga a les tropes cristianes un èxit militar (gràcies a la intervenció prodigiosa de sant Jordi) que no es correspon amb la realitat històricament documentada d’aquell episodi.
15. LA LLEGENDA DE LA COLTELLADA DE ROTLÀ, AL PUIGCAMPANA a) Refereix els amors impossibles entre un geperut envejós i una donzella d’Alcalà. b) Suggereix una interessant relació amb els capítols CLXXI-CLXXIV de la Chanson de Roland, el cèlebre poema èpic de la literatura francesa. En aquests capítols, Rotlà, sabent que està a punt de morir, vol destruir la seua poderosa espasa Durendal contra una roca dura, però parteix la roca abans que no l’espasa. c) S’inscriu en el mateix cicle narratiu que les llegendes corresponents als palets o pedres de Rotllà, l’abeurador del cavall de Rotllà, el mall de Rotllà, la vara de Rotllà, la bretxa de Rotllà o el pas de Rotllà, als Pirineus. d) Ha estat tractada en l’obra del folklorista alteà Francesc Martínez i Martínez: tant en el primer llibre de la trilogia Coses de la meua terra (de 1912), com en els volums Folklore valencià (1927) i Llegendari valencià (editat el 1995 per Josep M. Baldaquí a partir d’un original de 1929).
16. L’ETNOPOÈTICA a) És l’estudi de totes les manifestacions orals —literàries o no— que es produeixen en una comunitat. b) És l’estudi del folklore, entès —en un sentit general— com una manifestació identitària d’un poble: el conjunt de les creences, els jocs, les tradicions, l’art i l’arquitectura poplars, etc. c) És la part del folklore que s’ocupa de l’estudi de les diverses formes de comunicació verbal artística. d) Es la part de l’antropologia que s’ocupa de l’estudi de la relació entre l’etnografia, la comunicació i la religió al si d’una comunitat humana.
17. LA MORFOLOGIA DEL CONTE DE VLADIMIR PROPP a) Es va publicar el 1928 dins del moviment de teoria literària conegut com el formalisme rus, i intenta explicar el contingut dels contes mitjançant una sèrie de funcions. b) És una obra de recopilació de narracions russes, balcàniques i escandinaves. c) És un intent de classificació per motius i tòpics de totes les narracions llegendàries europees. Amb posterioritat a Propp van continuar amb aquesta tasca Antti Aarne, Stith Thompson i Heda Jason. d) Arriba a la conclusió que les narracions folklòriques són privatives de cada comunitat humana i no tenen uns esquemes, unes funcions ni uns personatges amb característiques comunes.
18. EL PROJECTE RONDCAT a) Indexa, d’acord amb el nomenclàtor ATU (Aarne-Thompson-Uther), les rondalles del domini lingüístic català. b) Classifica, d’acord amb una metodologia internacional, les cançons de la Ronda de Barcelona. c) Cataloga les rondalles populars catalanes, però no les mallorquines, ni tampoc les valencianes. d) És un projecte que es va encetar a finals del segle XIX, durant la Renaixença, i que es plantejava l’ambiciós objectiu de recopilar el patrimoni folklòric català constituït, essencialment, per refranys, llegendes i cançons.
19. LES RONDALLES VALENCIANES D'ENRIC VALOR a) Són molt importants, per la quantitat de narracions que recullen: més de cent. b) Són més interessants des del punt de vista literari que des d'una perspectiva folklòrica, perquè, si fem comptes, hem de reconéixer que, per més boniques que siguen, i per més rica elaboració literària que tinguen, són només una dotzena les rondalles recopilades per Enric Valor. c) La meitat de les Rondalles valencianes d’Enric Valor (18 de les 36 totals) van ser escrites a la presó. d) Tot i que han estat recopilades al País Valencià, no solen ambientar-se en llocs concrets de la geografia valenciana: se situen quasi sempre en espais indeterminats o en terres remotes i llunyanes.
20. QUAN PARLEM DE LA LLEGENDA DEL CARO a) El caro és un ésser llegendari valencià que té cap de persona i cos de mussol. b) Se sol contar que, a les nits, la veu del Caro va cridant: «Ja en tinc una! Ja en tinc dos! Ja en tinc tres! Ja en tinc quatre! Ja en tinc cinc! Ja en tinc sis... Ja no en tinc cap!» I torna a començar: «Ja en tinc una! Ja en tinc dos! Ja en tinc tres! Ja en tinc quatre! Ja en tinc cinc! Ja en tinc sis... Ja no en tinc cap!» I, així, sempre, eternament, sense parar. c) Ens estem referint a un ésser fantàstic que espanta les criatures, i que es pot presentar amb formes diverses: de pollastre, gat, cabra o caragol. d) He de tenir present que el Caro, abans de ser Caro, era un pastor que es dedicava a pasturar un ramat de cabres.
SEGONA PART .
1. LA LÍRICA POPULAR DE VEU FEMENINA (I) a) Són cançons espontànies on una veu femenina expressa l’amor sense prejudicis. b) Els tòpics que presenta són els mateixos que els de la poesia trobadoresca: fin’amor, malaltia amorosa, dama inassolible i mancada de mercè. c) La formen composicions com ara las Cantigas de amigo, les kharxas i d’altres composicions curtes que demostren una temàtica comuna a tot Europa. d) El Llibre Vermell de Montserrat és una mostra de lírica profana.
2. LA LÍRICA POPULAR DE VEU FEMENINA (II) a) Les característiques formals de les poesies populars són el paral·lelisme i el leixa-pren. b) S’ha transmès en manuscrits específics amb notació musical c) Utilitza versos curts, de 4 a 6 síl·labes, i estrofes de 8 versos. d) Els gèneres de la malmaridada i la malmonjada són propis de la lírica popular.
3. LA LÍRICA POPULAR DEL SEGLE XVI a) El Cançoner del Duc de Calàbria també es coneix com el Cancionero Musical de Palacio. b) El refrany «Bella de vós so enamorós» té diferents versions i origina composicions molt diverses conservades en diferents cançoners. c) La lírica popular pateix un gran rebuig en el segle XVI fruit de les convencions poètiques del Renaixement. d) Les Cobles del Cavaller i la Pastora són una mostra de l’evolució i la reminiscència de la pastorel·la occitana en el segle XVI.
4. LA LÍRICA DE JOAN DE TIMONEDA a) La formen poesies cultes i d’altres de tema religiós com els goigs a la Mare de Déu. b) Alguns dels refranys de les seues poesies són tan coneguts com ara: «Bella de vós so enamorós», «Qui té anguila per la cua i dona per la fe, bé pot dir que res no té». c) Timoneda era impressor de professió i va escriure vers i prosa en català i castellà. d) Rep influència de la poesia d’Ausiàs March i de Joan Roís de Corella.
5. LA LÍRICA POPULAR DE TEMA RELIGIÓS a) Es tracta d’una lírica popular dedicada fonamentalment al culte de la Mare de Déu . b) Un dels gèneres més interessants són els «dubtes de sant Josep». c) Segons el Corpus de Romeu i Figueras, les composicions més nombroses són les hagiogràfiques. d) Pere Serafí és un dels autors religiosos més destacats.
6. EL MITE DE LA BELLA DORMENT I LA SEUA PRESÈNCIA EN RONDALLES, CONTES I NOVEL·LES BREUS a) És el motiu central de la novel·la del segle XIV Frare de Joi e sor de plaser, tot i que també el trobem en rondalles. b) Té relació amb els motius d’Eros i Psique, i de l’heroïna injustament acusada. c) Consisteix en la situació en què un jove protagonista sotmet una dona a una sèrie de proves per demostrar la seua obediència cap a ell. d) Segons algunes interpretacions, l’element masculí és fonamental en la resolució del conflicte que planteja el motiu.
7. L’ESTUDI DE LES MANIFESTACIONS POPULARS EN EL SEGLE XIX a) Les idees pròpies del Romanticisme afavoreixen l’interés pel passat i per la recuperació de les manifestacions genuïnes populars. b) El terme folklore comença a utilitzar-se en el segle XVIII. c) Manuel Milà i Fontanals va escriure la primera història de la literatura catalana medieval des d’una perspectiva filològica, però també es va preocupar pel romancer. d) Els filòlegs alemanys, germans Grimm, van redactar el primer diccionari alemany-francés- català.
8. VLADIMIR PROPP a) En el seu treball La morfologia del conte les unitats argumentatives de què es componen les rondalles meravelloses són les funcions; i els personatges, els actants. b) Ha estat un dels principals artífexs en la recopilació i la classificació del refranyer rus. c) Va posar les bases per a entendre que, deixant de costat els elements particulars, les rondalles meravelloses de qualsevol cultura es poden estudiar i interpretar amb perspectives universalistes. d) És l’autor d’una recopilació de Rondalles mallorquines sota el pseudònim de Jordi d’Es Recó.
9. LA LLEGENDA DE LA COLTELLADA DE ROTLÀ, AL PUIGCAMPANA a) Suggereix una interessant relació amb alguns passatges de la Chanson de Roland, en què Rotlà, sabent que està a punt de morir, vol destruir la seua poderosa espasa Durendal contra una roca dura, però parteix la roca abans que no l’espasa. b) Ha estat manllevada a la tradició etnopoètica anglesa: són segurament els navegants anglesos els qui van navegar per les costes valencianes i hi van projectar el mite britànic del cavaller Roland. c) Resulta curiós constatar que en un mapa francés del segle XVIII ja apareix una representació del Puigcampana amb la inscripció «Montagne de Rolan». d) Refereix els amors entre el cavaller Rotlà i una bella donzella, condemnada a morir tan bon punt es ponga el sol. Es diu que el cavaller va tallar el Puigcampana perquè hi poguera passar la llum del sol i, així, poder allargar una mica el dia —i la vida de la donzella.
10. PEL QUE FA AL CONTE DE «PERET I MARGARITETA» a) És un conte que l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas detestava quan era menuda. b) Podem entendre que el conte valencià de «Peret i Margaliteta» es correspon amb el mateix tipus ATU que el de «Hansel und Gretchen», i que es conta en molts països del món. c) Es caracteritza per la presència de la Caixeta de les Caterinetes que, plena de músics diminuts, fa sonar una música màgica quan algú l’obri. d) Admet l’adscripció al tipus ATU 910B, «Els consells del rei Salomó».
11. QUANT A LA UNITAT I LA DIVERSITAT DE LA RONDALLÍSTICA CATALANA a) A Catalunya s’han recollit més rondalles que al País Valencià. b) En la base de dades Rondcat hi ha, actualment, entre 3.000 i 4.000 rondalles catalogades. c) És curiós que en la base de dades Rondcat hi ha més rondalles documentades al Carxe (el territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià) que no a Andorra. d) La majoria dels tipus ATU que podem documentat al País Valencià són també presents en altres regions del domini lingüístic català.
12. EN LA LLEGENDA DEL BARRANC DE LA BATALLA, D'ALCOI a) Apareix la figura de sant Vicent Ferrer, que salva la vida a un moro traïdor. b) Segons la llegenda, sant Jordi hi va aparéixer i va fer que els cristians guanyaren la batalla. En la realitat històrica, tanmateix, van ser els moros els qui hi van guanyar. c) Cal situar-nos a primeries del segle XVII, quan els moriscos van ser expulsats del Regne de València. d) Té a veure —pel moment històric en què s’ambienta— amb la figura del rei Jaume I.
13. SANT VICENT FERRER a) Apareix, en l’imaginari popular valencià, com a protagonista d’una versió de la rondalla corresponent al tipus ATU 1682 («Ensenyar l’ase a viure sense menjar»). b) Segons la tradició, va fer ressuscitar un xiquet a Morella després que sa mare l’havia mort, l’havia trossejat i l’havia cuinat. c) És un dels sants amb més miracles reconeguts per l’Església catòlica: més de vuit-cents. d) Segons la tradició, va fer un últim miracle quan, l’any 1937, va protegir la catedral de València dels bombardejos de l’aviació nacional des de la seua tomba ubicada en una de les capelles del temple, prop de la porta dels Apòstols.
14. SI ATENEM L’EPISODI DEL CAVALLER ESPÈRCIUS A L’ILLA DEL LANGO, EN EL TIRANT LO BLANC a) Podem constatar que el realisme predominant en el Tirant no hi fa la més mínima concessió a la fantasia. b) Podem comprovar com de valerosos eren tots els cavallers en temps de Joanot Martorell: el mateix Espèrcius, sense anar més lluny, hi fa una exhibició extraordinària de valentia quan lluita contra el drac i, després de tallar-li resoludament el cap, aconsegueix alliberar en heroica batalla la Senyora de les Illes. c) Trobem vinculacions evidents amb narracions populars catalanes referides a donzelles encantades en forma de drac o de serp, que custodien un tresor i esperen el corresponent heroi redemptor. d) S’hi pot documentar un plagi del Voyage d’outre mer, de sir John Mandeville.
15. EN RELACIÓ AMB EL GOJOS a) En català, hi ha més de 30.000 gojos documentats. b) Estructuralment, els gojos solen constar d'una tornada inicial, amb rima assonant a-b-a-b o a- b-b-a; de 7 o 8 cobles (de 6 versos més retronxa); i d'una tornada final de 4 versos que rimen com en la tornada inicial. c) Mètricament, els gojos es caracteritzen pel predomini del vers heptasíl·lab. d) Són composicions de caràcter profà, que es cantaven quan les colles d’amics anaven a rondar (o gojar) una fadrina.
16. JAUME I a) Fill i successor de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, no solament va conquerir Mallorca (1229), Menorca (1231), les Pitiüses (1231), València (1238) i Múrcia (1265-1266): s’ha fet també un lloc d’honor en la història de la literatura per tal com assumeix en primera persona el discurs del Llibre dels fets. b) Entre els inicis llegendaris del rei Jaume I que se’ns narren en el Llibre dels fets hi ha prodigis carregats de simbolisme que apel·len estratègicament al referent bíblic de la Presentació de Jesús al Temple: un episodi que es commemora, precisament, el 2 de febrer (dia del naixement del monarca). c) Segons el Llibre dels fets, Jaume I va tenir el nom de Jaume «per la gràcia de Déu». Aquesta «gràcia de Déu» es va manifestar en un ritual fet amb dotze candeles, que semblen assumir un especial valor simbòlic si parem esment que el rei Conqueridor va nàixer un 2 de febrer, dia de la Candelera. d) És un personatge tan despietat que quan arriba a Borriana ordena matar i cuinar amb allipebre una pobra oroneta que «havia feit niu prop de l’escudella en lo tendal».
17. EL PROJECTE RONDCAT a) Indexa, d’acord amb el nomenclàtor ATU (Aarne-Thompson-Uther), les rondalles del domini lingüístic català. b) Classifica, d’acord amb una metodologia desenvolupada en la Universitat de València, les cançons del patrimoni popular valencià. c) Cataloga les rondalles populars catalanes, però no les valencianes ni tampoc les mallorquines. d) És un projecte que es va encetar a finals del segle XVIII, just abans de l’expulsió dels moriscos, i que es plantejava l’ambiciós objectiu de recopilar el patrimoni folklòric intercultural que, en relació amb el conflicte interconfessional entre moros i cristians, s’ha desenvolupat històricament al País Valencià.
18. FRANCESC MARTÍNEZ I MARTÍNEZ a) Ha estat considerat un dels folkloristes més rellevants de la història de la literatura popular valenciana. b) És l’autor d’un Llegendari valencià que va ser presentat al Tercer Concurs del Llegendari Català, l’any 1929, i que no va ser publicat fins al 1995. c) És l’autor dels tres volums de Còses de la meua tèrra, publicats els anys 1912, 1920 i 1947. d) Va ser apadrinat per Adolf Salvà, de qui es confessava admirador, seguidor i deixeble.
19. ENRIC VALOR I VIVES a) Va redactar la meitat de les Rondalles valencianes durant la penosa experiència del presidi a la Carcel Modelo de Mislata. b) Va literaturitzar un total de quaranta-dos narracions en les Rondalles valencianes. c) Va publicar la meitat de les seues rondalles abans de la Guerra Civil i l’altra meitat després de la contesa bèl·lica. d) Va iniciar el projecte de les Rondalles valencianes ara fa setanta anys, l’any 1950, animat pels consells d’un amic molt especial: el senyor Manuel Sanchis Guarner.
20. PEL QUE FA A LA RONDALLÍSTICA VALENCIANA a) La comarca valenciana on s’han recollit més rondalles és l’Alcoià. b) Hi ha més de 200 tipus ATU diferents documentats al País Valencià. c) Són més de 1.000 les rondalles valencianes que han estat recopilades en llibres. d) Enric Valor és, amb diferència, l’autor valencià que ha recollit més rondalles.
Denunciar test Condiciones de uso
INICIO
CREAR TEST
COMENTARIOS
ESTADÍSTICAS
RÉCORDS
Otros tests del Autor