Desenvolupament en la infancia TEMA 1+2 UB profe Julia M. M4

Són o no són objecte d’estudi de la psicologia del desenvolupament? CHEKEA LA Q SI. Estava nerviós perquè pensava que havia suspès l’examen i quan he vist la nota m’he posat molt content. Un infant comença veu a la seva mare I per primera vegada diu “mama”. Una nena de 12 anys va en bicicleta, tot I que feia 2 anys que no hi anava ho recorda perfectament. Un nen de 5 anys veu al seu cosí que es fa el xulo Ii ell el copia, tot I que mai es comporta així.

Objectius de la psicologia del desenvolupament. Descripció: A quin moment evolutiu els nens diuen les seves paraules?. Explicació: Com aprenen el llenguatge?. Predicció: Quina és la probabilitat que un infant tingui un trastorn de l’aprenentatge?. Intervenció: Quins jocs poden afavorir el desenvolupament del llenguatge en un infant?.

Dimensions. Filogenètica. Ontogenètica. Històric-socio-cultural. Microgenètica.

Dimensions - situacions relaciona. Filogenètica. Ontogenètica. Històric-socio-cultural. Microgenètica.

Àmbits del desenvolupament DIGUES EL Q NO ÉS. Físic i psicomotor. Comunicatiu i lingüístic. Cognitiu. Emocional, afectiu i de la personalitat. Rendiment acadèmic.

Maduració és sinònim de desenvolupament. V. F.

En ______________ infantil tots els canvis depenen de factors biologics i ambientals. el desenvolupament. la maduració.

Desenvolupament d’una seqüència de canvis físics i conductuals. Es vinculen als canvis físics de l’organisme i el cervell. Maduració. Desenvolupament infantil.

Factors implicats en el desenvolupament. Família nuclear. Família extensa. Nivell socio-econòmic. Cultura. Context històric. Plasticitat cerebral. Una conducta puntual sense repetició. Una emoció momentània desvinculada del procés evolutiu.

factors implicats en el desenvolupament. Família nuclear. Família extensa. Nivell socio-econòmic. Cultura. Context històric.

Mesosistema. relacions entre micro-sistemes (ex. relació família escola). interaccions immediates. Contextos d’influència indirectes (e. entorn laboral pares, grup amics dels germans grans...). context cultural (ex. Lleis...).

EXOSISTEMA. relacions entre micro-sistemes (ex. relació família escola). interaccions immediates (pares,...). Contextos d’influència indirectes (e. entorn laboral pares, grup amics dels germans grans...). context cultural (ex. Lleis...).

Període evolutiu- interval o marge d’edatmés enllà del qual una determinada adquisició seria impossible, limitada o amb patrons atípics (Kuhl et al., 2005). No provat en humans. Període crític. Període sensible.

Sotmetre les teves idees a una possible refutació i les teves observacions i conclusions a un examen minuciós. Sistemàtic. Escèptic. Ètic.

Manera de pensar sobre la realitat i estructurar-la. Metodologia. Mètode.

METODOLOGIES. Quantitativa. Qualitativa.

DISSENYS BÀSICS D’INVESTIGACIÓ. Estudi de cas. Estudi etnogràfic. Estudi correlacional. Experiment.

el avantatge d'aquest model destudi és q Permet predir una variable en relació a una altra. Estudi correlacional. Experiment. Estudi etnogràfic. Estudi de cas.

el avantatge d'aquest disseny dinvestigació és q dona una Imatge detallada de la conducta, pensaments, emocions o dt d’una persona. Útil per generar hipòtesis. Estudi correlacional. Experiment. Estudi etnogràfic. Estudi de cas.

un inconvenient d'aquest disseny dinvestigació és q és Poc generalitzable No es poden comparar directament les conclusions No relacions causa-efecte. Estudi correlacional. Experiment. Estudi etnogràfic. Estudi de cas.

El desenvolupament és actiu o reactiu? Model mecanicista. El desenvolupament humà depèn de factors biològics que responen a estímuls externs o interns. Si sabem com funciona l'aparell I els factors que influencien podrem predir la conducta. Persones com a organismes vius I en creixement . Inicien coses, no només reaccionen. Orígen en la filosofia de JJ. Rousseau (Els infants són salvatges que es desenvolupen segons les seves tendències naturals si la societat no els “corromp”). El desenvolupament té un ordre seqüencial. Els factors ambientals no causen el desenvolupament, l’acceleren o el retrassen.

El desenvolupament és actiu o reactiu? Model organicista. Orígen en la filosofia de J. Locke (Els infants són una tabula rasa sobre la qual escriu la societat”. Persones com a organismes vius I en creixement . Inicien coses, no només reaccionen. El desenvolupament humà depèn de factors biològics que responen a estímuls externs o interns. Si sabem com funciona la màquina I els factors que influencien podrem predir la conducta. Objectiu: identificar factors de l’entorn que fan que una persona es comporti de determinada manera (ex. Com els likes a xarxes socials fan que les persones publiquin més).

El desenvolupament és continu o discontinu?. - Model mecanicista. - Model organicista.

PERSPECTIVES TEÒRIQUES la q senfoca en emocions i impulsos inconscients. Psicoanalítica. Aprenentatge. Cognitiva. Contextual. Evolutiva/ Sociobiològica.

PERSPECTIVES TEÒRIQUES la q senfoca en els Processos de pensament. Psicoanalítica. Aprenentatge. Cognitiva. Contextual. Evolutiva/ Sociobiològica.

a quina etapa del desenvolupament de Piaget corresponen aquestes fites: Llenguatge Joc simbòlic Teoria de la ment Pensament no lògic. Sensorio-motor. Pre-operacional. Operacions concretes. Operacions formals.

a quina etapa del desenvolupament de Piaget corresponen aquestes fites: Raonamemnt deductiu Raonament lògic i hipòtesis sobre fets abstractes. Sensorio-motor. Pre-operacional. Operacions concretes. Operacions formals.

a quina etapa del desenvolupament de Piaget correspon aquest esquema basic: Simbolisme (verbal i visual) per representar les coses Les coses són com semblen ser Pensament egocèntric (inici). Sensorio-motor (Naixement-2 anys). Pre-operacional (2-7 anys). Operacions concretes (7-11 anys). Operacions formals (11-15 anys).

Aportacions de la teoria de Piaget. Persona com a subjecte ACTIU, la construcció la fa l’individu. Importància d’estudiar l’activitat interna de l’infant. Desenvolupament que acaba a l’adultesa. Sobreestimació de les capacitats dels nadons. 4 etapes universals i qualitativament diferents.

en la TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES (J. Piaget) parla entre altres coses de: Paper passiu de l’infant: Aprenentage com a procés mecànic, producte dels infants per entendre i organitzar el món (èmfasi en els processos externs). Fals, el infant te un paper actiu en els processos, i laprenentatge es conceb com un proces organic, es fa emfasi als processos interns. Vertader. Fals, es centra en la interacció dels pares amb linfant i com aquesta relacio fa que vagi passant x diferents etapes. Fals, les etapes venen donades per un context que altera els estadis de la cognició de linfant.

marca la que NO segons la TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES (J. Piaget). intel·ligència com a procés que ajuda a la persona a adaptar-se al medi (a les demandes immediates). Quan el nen es desenvolupa adquireix esquemes cada vegada més complexos que l’ajuden a entendre el món. Procés d’aprenentatge: 3 passos (Organització-->Adaptació-->Equilibri). 4 etapes universals i qualitativament diferents (0-15 anys). Desenvolupament qualitatiu, per etapes. Importància d’estudiar els processos mentals de manera circunstancial i subjectiva.

TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES (J. Piaget) ordena el Procés d’aprenentatge segons els seus processos. Organització (Tendència a crear Estabilitat categories o esquemes). Assimilació (Incoportar la realitat amb l’esquema cognitiu previ). Desequilibri (Contradicció). Acomodació (Creació d’un nou esquema). Equilibri (Estabilitat).

TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES (J. Piaget) - 4 etapes universals i qualitativament diferents (0-15 anys). Naixement-2 anys. 2-7 anys. 7-11 anys. 11-15 anys.

Vigotsky. TEORIA SOCIOCULTURAL. TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. TEORIES PSICODINÁMIQUES. TEORIES DE L’APRENENTATGE. TEORÍES ETOLÒGIQUES.

J. Bowlby. TEORIA SOCIOCULTURAL. TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. TEORIES PSICODINÁMIQUES. TEORIES DE L’APRENENTATGE. TEORÍES ETOLÒGIQUES.

Watson, Skinner. TEORIA SOCIOCULTURAL. TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. PSICOANÀLISI I TEORIES PSICODINÁMIQUES. TEORIES DE L’APRENENTATGE. TEORÍES ETOLÒGIQUES.

Freud, Erikson, Melanie Klein, Donald Woods Winnicott. TEORIA SOCIOCULTURAL. TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. PSICOANÀLISI I TEORIES PSICODINÁMIQUES. TEORIES DE L’APRENENTATGE. TEORÍES ETOLÒGIQUES.

Importància de l’entorn sociocultural en què viu l’infant (procés col.laboratiu) - Desenvolupament dels infants a partir de les interaccions amb els altres. Les activitats compartides ajuden a internalitzar formes de pensar i actuar de la societat - Llenguatge com a medi per expressar-se però també per aprendre I pensar el món. Sistemes de signes per l’aprenentatge (ex. Llenguatge). TEORIA SOCIOCULTURAL. TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. PSICOANÀLISI I TEORIES PSICODINÁMIQUES. TEORIES DE L’APRENENTATGE. TEORÍES ETOLÒGIQUES.

TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ La ment humana és com un _____________ en la que flueix informació, opera sobre ella I la converteix en producte (respostes inferències o solucions a problemes). ordinador. paper en blanc. riu. intercicle dinàmic.

Canvis quantitatius en el desenvolupament. Visió no universalista ni homogènia. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES (J. Piaget).

Èmfasi en processos mentals interns. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. TEORIA DE LES ETAPES COGNITIVES (J. Piaget). TEORIA SOCIOCULTURAL.

Aprenentage per observació. Bandura. Skinner. Melanie Klein. Vigotsky.

relaciona teories i corrents del desenvolupament amb les seves caracteristiques o objectius o loq diuen. NEUROCIÈNCIA COGNITIVA EVOLUCIONISTA. TEORÍA BIOECOLÒGICA. TEORÍES ETOLÒGIQUES. TEORIES DE L’APRENENTATGE. TEORIES DE L’APRENENTATGE. PSICOANÀLISI I TEORIES PSICODINÁMIQUES.