DESENVOLUPAMENT EN LA INFANCIA UB TEMA 4: DT. SOCIOEMOCIONAL M4 Julia

Tendència biològica per la qual una persona reacciona emocional i conductualment davant dels estímuls. Influeix en com els infants s’aproximen i reaccionen al món però també com regulen el seu funcionament mental, emocional i conductual Des del naixement. TEMPERAMENT. PERSONALITAT.

TEMPERAMENT CHEKEA Elements de valoració del temperament ¿Segons el Test de Brazelton? NPI. Aflicció amb por. Aflicció amb irritabilitat. Afecte positiu o sociabilitat. Nivell d’activitat. Lapse d’atenció. Ritmicitat. Temperatura.

Estils de temperament (Thomas i Chess, 1968). Fàcil (40%). Difícil (10%). Lent d’entusiasmar (15%).

el temperament. Estable i durader dels 2 als 13 mesos. Factors genètics altament relacionats. Constitueix el nucli de la personalitat en desenvolupament. Temperament neonatal es relaciona amb la personalitat fins als 7 anys. Totes son correctes.

El paper de l’entorn en el desenvolupament. El desenvolupament és favorable quan el cuidador pot ajustar-se al temperament de l’infant. No cal que hi hagi una correspondència entre el temperament de l’infant i les exigències i limitacions de l’entorn. Els infants irritables són menys susceptibles a la qualitat dels cuidadors. totes son afirmacions falses.

La inhibició conductual (Kagan, 1984) indica la falsa. Alta inhibició conductual (20%): Sobreexcitació fisiològica davant d’estímuls nous (agitació de braços i cames i arqueig de cames). Plor. Baixa inhibició conductual (40%): Relax, poca sensació de malestar o activitat motriu. Observació de l’estímul nou I el somriuen. Estil de resposta que no tendeix a persistir més enlla de la primera infància. Alta inhibició relacionat amb major timidesa I ansietat a la infància I adolescència.

La inhibició conductual (Kagan, 1984) Estil de resposta es modul·la segons l’estil de criança. Cuidador sensible a l’infant, que l’acompanya respectuosament en situacions noves (ex. Anticipació). Cuidador neutre. Cuidador sobreprotector o controlador.

Reaccions subjectives davant d’experiències que s’associen a canvis fisiològics i conductuals. Emocions. Creences. Ideals. Temperaments.

Intel.ligència emocional (Goleman, 1996; Salovey I Mayer 1996) Habilitat per processar les emocions pròpies I alienes I gestionar-ho per aconseguir un objectiu. Inclou: Percepció emocional. Facilitació emocional del pensament. Comprensió emocional. Regulació emocional. manipulació emocional dirigida. impotència psicològica.

Expressió de les emocions ordena des de que es neix. Plaer i displaer. Emocions bàsiques. Emocions complexes.

Emocions complexes. Autoconscients (2a). Autoavaluatives (3a).

El plor Mitjà pel qual el lactant comunica les seves emocions. Inicialment reflex, cap als 5 mesos entenen la seva intenció comunicativa. 4 PATRONS, MARCA EL INFILTRAO. Plor de gana, Plor de dolor, Plor d’enuig, Plor de frustració. Plor de gana, Plor de dolor, Plor d’enuig, Plor d'alegria. Plor de gana, Plor de dolor, Plor d’enuig, Plor matutí/nocturn. Plor de gana, Plor de dolor, Plor d’enuig, Plor de ganes de fer caca.

Cal respondre al plor del nadó o hi ha risc de “malcriar-lo?”. La resposta ràpida i sensible del cuidador s’associa a més competència social I adaptació positiva. La resposta ràpida i sensible del cuidador s’associa a menys competència social I adaptació negativa. Sí, experts recomanen ficar el nadó dins la rentadora o el forn.

Plaer: El somriure. Naixement. 2m. 4m-12m. 8-10m.

El somriure ____________ són fites clau en el desenvolupament socio-emocional de l’infant. social i anticipatori. forçat i irònic. sobtat i lleu. maliciós i ansiós.

Expressió i reconeixment d’emocions: a les 2 setmanes: imitació d’expressions emocionals. emocions primàries, Universals Tristesa, enuig, alegria, sopresa i temor. emocions secundàries (emocions autoconscients i socials) Desconcert, vergonya, culpa, enveja, orgull Condicionades a les reaccions dels adults. emocions teatralitzades.

Expressió i reconeixment d’emocions: als 2 anys: imitació d’expressions emocionals. emocions primàries, Universals Tristesa, enuig, alegria, sopresa i temor. emocions secundàries (emocions autoconscients i socials) Desconcert, vergonya, culpa, enveja, orgull Condicionades a les reaccions dels adults. emocions teatralitzades.

La por Emoció natural, adaptatva I sana, funció de protecció davant dels perills (supervivència) La por en la infància és normal I transitòria, però cal acompanyar-la perquèno produeixi anisietat. 1a infància:. 2a infància:.

Com acompanyar els infants quan tenen por?. Valida els seus sentiments: és normal tenir por en algunes situacions. Escolta’ls: Escolta bé les seves preocupacions: què és el que els espanta realment?. Conten-los emocionalment: amb presència, abraçades, etc…. Ajuda’ls a afrontar la por de manera progressiva i gradual: com et puc ajudar?. Potencia la comunicació emocional a la llar. Dibuixar les pors per objectivar-les. Contes, Dramatitzar: (ex. jugar a llops I que ell sigui el que espanta). Renyal: Ensenya que tenir por és de cobards i fesli saber que si segueix tenint por ningú mai l'estimarà.

Comprensió de les emocions. 5 anys. 7 anys. 9 anys.

Inici auto-regulació en quin moment es dona?. 1a infància. 2a infància. Naixement. Adolescència.

Auto-regulació de les emocions depenent de la maduració prefrontal. verdad. fals.

Funció de réverie. Capacitat del cuidador de sintonitzar emocionalment amb el nadó per poder entendre el que li està passant i poder calmar-lo. Capacitat de l'infant per autoregular les seves emocions introspectivament. Capacitat del cuidador per calmar a l'infant, puntuada del 0 al 2 i fent un promig. Capacitat per poder adaptar la conducta per atendre les expectatives socials I del cuidador.

Capacitat per poder adaptar la conducta per atendre les expectatives socials I del cuidador. Auto-regulació conductual. Funció de réverie. Cooperació compromesa. Obediència compromesa.

únicament segueixen les ordres si els cuidadors estan presents. De quin tipus d'Obediència es tracta?. situacional. compromesa. conductual. parental.

The Marshmallow test en que es fixa. en la obediència. en la auto-regulació emocional. en el vincle. en la regulació atencional.

Breastcrawl ens mostra que. tenim una tendència innata a la vinculació. que el crawl is the best. que la regulació emocional és més externa que interna a la primera infancia. que les carícies son transmeses per fibres CT. els nadons rebutjen a qui no sigui la seva mare al neixer.

tendència innata a la vinculació I la importància pel desenvolupament també s’observa en altres espècies. F. V.

Els macacs criats per la mare de felpa van poder criar els seus fills?. Sí. No.

Vincle. Llaç afectiu fort que sentim per les persones que tenen una significació especial en les nostres vides. El fet de compartir instància en el mateix context i al mateix temps que altres conspecífics. Relació que uneix a familiars, determinada biològicament. Unió cognitiva amb l'altre que justifica i explica la omisió de paraules per a ser entès.

és la conducta social més bàsica. vincle. odi. amor. afiliació.

Etapes de desenvolupament del vincle. 0-6 setmanes. 6 setm- 6 mesos. 6-24m. 24-36m. 3 anys - Adolescència. Adolescència. Vida adulta.

Etapa del desenvolupament en que inclou els canvis físics, hormonals, psicològics, emocionals socials i espirituals d’una dona que es converteix en mare. Marescència. Menopàusia. Mandragora. Melanoma. Maradona.

Canvis cerebrals perinatals en la mare. Oxitiocina i DA: Amor. Major capacitat de regulació emocional (hiperactivació cingulat I PF medial I lateral). Empatia I mentalització. Funcions executives i atenció (sensibilitat cap als infants (DA I oxitocina) i les amenaces- hiperactivació del prefrontal). Crescuda de la SG: Empatia. Estimulació exponencial i augment de volum dels conductes lactants: alimentar fill.

“Sabia que tindria una filla, però no sabia que la meva filla tindria una mare”. aura. laura.

Indica la falsa. La història de vincle dels cuidadors influeix sobre les percepcions del temperament del nadó, que poden afectar a la relació. Una mare amb vincle segur o que entén que el seu vincle era insegur pot respondre al nadó perquè aquest faci un vincle segur. La forma com els cuidadors recorden com els van cuidar repercuteix al seu benestar emocional i pot influenciar en la resposta als seus propis fills. Mares amb un estil de vincle segur mostren nivells més alts de progesterona i de les àrees cerebrals de la recompensa quan veuen el seu fill somrient.

Sincronia o regulació mútua. Capacitat del cuidador de sintonitzar emocionalment amb el nadó per poder entendre el que li està passant i poder calmar-lo. Capacitat de responsivitat i sensibilitat del cuidador i l’infant, així com la seva capacitat emocional per respondre’s mutuament. Capacitat per poder adaptar la conducta per atendre les expectatives socials I del cuidador. Capacitat de connexió interparental que ve i va entre la mare i el seu fill vinculat.

Els vincles segurs es desenvolupen a partir de les relacions en les que s’aconsegueix una confiança bàsica (vs la desconfiança). ____________de l’infant com a base pel vincle. SEGURETAT. TEMPERAMENT. INTEL·LIGÈNCIA. EMPATIA.

Intersubjectivitat primària compren: Especial motivació vers el contacte físic, sensorial i emocional amb les persones. Diàleg tònic- corporal. Torns de vocalizacions. Imitació. Somriure social. Totes les opcions les compren la intersubjectivitat primaria.

Intersubjectivitat secundària. (6-12 mesos). (2/3-5 mesos). (12-18 mesos).

Intersubjectivitat primaria. (6-12 mesos). (2/3-5 mesos). (12-18 mesos).

Vincle. (6-12 mesos). (2/3-5 mesos). (12-18 mesos).

La Situació extranya (0-2 a) es un experiment q ens ajuda a entendre. Tipus d'obediencia. Tipus de víncle. Tipus de regulació emocional. Cap de les anteriors és correcta.

Tipus de vincle (Ainsworth, 1978). Segur 65%. Evitatiu 20%. Ansiós/resistent-ambivalent 10%. Desorganitzat-desorientat 5-10%.

Característiques dels infants segons el tipus de vincle. Vincle segur. Vincle insegur.

Empatia emocional Procés pel qual les persones compartim un estat emocional amb una altra persona sabent que és de l’altra persona i no nostra. Contagi emocional. Preocupació per algú que es fa mal. Ofereixen ajuda, support, intents d’evitar dolor a l’altre. Millora progressiva de la capacitat de seleccionar i regular l'empatia.

Teoria de la ment. Capacitat d’entendre que els altres poden tenir pensaments, desitjos, creences i intencions que no necessàriament coincideixen amb els nostres. Implica inferir i representar el contingut d’aquests processos mentals per desenvolupar teories que permetin predir la conducta i la intencionalitat d’una persona en diferents situacions. Influenciat pel: - Desenvolupament cognitiu - Llenguatge - Abstracció - Funcions executives. Totes son correctes.

TOM de primer ordre. Comprenen que hi ha una persona que té un pensament incorrecte. Saben que ells poden tenir un pensament incorrecte sobre el que pensa una altra persona.

TOM de segon ordre. Comprenen que hi ha una persona que té un pensament incorrecte. Saben que ells poden tenir un pensament incorrecte sobre el que pensa una altra persona.

La TOM és la base per. La mentida i l'engany. La descentralització d'un mateix. El desenvolupament del "alter ego". La conducta altruista.

Nen que fa trampes a les cartes i guanya, però no diu res I es queda el premi. Mentides simples (3a). Ocultació de transgressions (8a). Mentides "socials” > 8a.

un niño está mirando a un grupo de niños que se cuentan cosas y se ríen. Se acerca y les pregunta: ‘¿Puedo jugar con vosotros?’. Uno de los niños se gira y le dice: ‘Sí, claro, cuando las vacas vuelen, jugarás’. Mentides simples (3a). Ocultació de transgressions (8a). Mentides "socials” > 8a. Ironia (9-11a).

Moral indica la falsa. En el desenvolupament de la moral intervenen factors només ambientals: l’nfant en relació amb els fets del seu dia a dia i el seu context. Paper actiu de l’infant en interpretar I avaluar les accions pròpies I dels altres en termes de bé o mal. Paper actiu de la família (andamiatge) que fomenta les accions morals (ex. Donar gràcies quan ajuda, ajudar ells a l’infant…). Els infants aprenen la importància de protegir el benestar propi I dels altres I no fer el mal, I que aquests fet és obligatori.

L’ajuda- conducta proo-social. 2-4 mesos. 3-5 mesos. 10-12 mesos (aprox). 18 mesos. 24 mesos. 36 mesos.

L’agressivitat com a Expressió de malestar emocional. Dels 6 als 24/36 mesos. A partir dels 3-6 anys.

L’agressivitat com a Iniciació social. Dels 6 als 24/36 mesos. A partir dels 3-6 anys.

L’agressivitat que mostra Poca consiència del mal que fan a l’altre I de la importància del benestar. Dels 6 als 24/36 mesos. A partir dels 3-6 anys.

Agressivitat instrumental (per aconseguir un objecte o control de l’espai). Dels 6 als 24/36 mesos. A partir dels 3-6 anys.

Agressivitat relacional (social: crítiques, excloure, etc…). Dels 6 als 24/36 mesos. A partir dels 3-6 anys.

Com fomentem el desenvolupament de la moral?. Ser un exemple amb conductes d’ajuda I pro-socials I de no agressivitat. Reforçar les conductes pro-socials de l’infant: Donar gràcies, somriure…. Posar límits a l’agressivitats. Yema correctiva. Mostrar, verbalitzar I ajudar a entendre a l’infant les conseqüències de les seves accions sobre l’altre (ex. Aquest cop que m’has fet m’ha fet mal, no m’agrada…). Observar i comprendre el motiu de l’acció (ex, agressivitat): és deliberada per cridar l’atenció? Per fer mal? Per regular-se? Resposta coherent al motiu. tanca el nen a una habitació durant 2h sol cada cop que faci una conducta agresiva.

Autoconcepte. Imatge que tenim de nosaltres mateixos, el quadre total dels nostres trets I capacitats. Descriu el que coneixem I sentim de nosaltres mateixos I dirgeix les nostres accions. Concepte de auto... auto que? en si és bastant difícil. Concepte enaltit d'un mateix i el seu self. bro nose que més posar #freethechicken.

Nivells de desenvolupament de l’autoconcepte. Indiferenciació a primera diferenciació. Jo en relació a l’entorn. “Me”. Autoreconeixement. “Jo ampliat". “Autoconsciència avaluativa”.

En relació a l'autoconeixement el Nivell 1 (Naixement-2 mesos): la diferenciació entre l’interior i l’exterior és vaga, pot semblar que ambdós (el jo i l’entorn) formen part de l’espai continu. Discriminació perceptual: Paren atenció a la seva imatge en el mirall i busquen relacions entre els seus moviments i la imatge. Consciència d’agència: Consciència que poden provocar canvis en l’entorn. Participa activament en les relacions socials. Coherència d’un mateix: Diferenciació jo-altres (sóc un món físic separat dels altres). Autorreconeixement: es reconeixen al mirall. Inici ús pronom “jo/,mi, meu”.

En relació a l'autoconeixement: el Nivell 2-Jo situat en relació amb l’entorn (2-18 mesos aprox). la diferenciació entre l’interior i l’exterior és vaga, pot semblar que ambdós (el jo i l’entorn) formen part de l’espai continu. Discriminació perceptual: Paren atenció a la seva imatge en el mirall i busquen relacions entre els seus moviments i la imatge. Consciència d’agència: Consciència que poden provocar canvis en l’entorn. Participa activament en les relacions socials. Coherència d’un mateix: Diferenciació jo-altres (sóc un món físic separat dels altres). Autorreconeixement: es reconeixen al mirall. Inici ús pronom “jo/,mi, meu”.

En relació a l'autoconeixement: Nivell 3-”JO”: Terrible 2 (aDOSlescència). la diferenciació entre l’interior i l’exterior és vaga, pot semblar que ambdós (el jo i l’entorn) formen part de l’espai continu. Discriminació perceptual: Paren atenció a la seva imatge en el mirall i busquen relacions entre els seus moviments i la imatge. Consciència d’agència: Consciència que poden provocar canvis en l’entorn. Participa activament en les relacions socials. Coherència d’un mateix: Diferenciació jo-altres (sóc un món físic separat dels altres). Autorreconeixement: es reconeixen al mirall. Inici ús pronom “jo/,mi, meu”. Coincideix amb la 1ª gran poda sinàptica.

Entre els 3 ½ i els 5 construeixen una idea del “jo” més complexa, que integra experiències passades, actuals i futures. Propietats físiques i psicològiques (edat, sexe, personalitat...). Nivell 4-Jo ampliat. Nivell 3-”JO”: Terrible 2 (aDOSlescència). Nivell 2-Jo situat en relació amb l’entorn. Nivell 1 Indiferenciació- Diferenciació de l’entorn:.

Autodefinició: grup de característiques usades per descriure’s a un mateix. 3 anys. 4 anys. 5 anys. 2a infància.

És la distància entre l’autoconcepte I el jo ideal. Autoestima. Autoprojecció. Confiança. Aura. Metajó. Cap resposta és correcta.

Poques diferències en el benestar dels infants segons el model de família, el que més influeix és l’estabilitat (poques transicions, divorcis…) I l’ambient feliç I positiu. V. F.

Estils de criança. Criança autoritativa. Criança autoritària. Criança permissiva. Criança negligent.

No es poden atendre les necessitats de l’infant. Criança negligent. Criança autoritativa. Criança autoritària. Criança permissiva.

Infants amb confiança, assertius, curiosos, feilços I amb més autocontrol. Criança negligent. Criança autoritativa. Criança autoritària. Criança permissiva.

Infants més retrets, desconfiats I insegurs. Criança negligent. Criança autoritativa. Criança autoritària. Criança permissiva.

la criança respectuosa. Estil de criança que fomenta la LLIBERTAT i el RESPECTE cap a les necessitats de l’infant. Autoritat saludable, propera amorosa I respectuosa. es de hippies. me quedan dos temas y esto me tiene hasta los cojones.

Acció contingent que penalitza I que no té a veure amb l’acció. Càstig. Conseqüència.

Ex. Si no reculls les joguines no menjaràs gelat. Càstig. Conseqüència.

Acció contingent que té a veure amb l’acció. Càstig. Conseqüència.

Ex. Si no reculls les joguines no podràs jugar més. T’agrada jugar amb les joguines I si estan al terra es trenquen. Et dic que les recullis perquè vull que les cuidem. Càstig. Conseqüència.

Els germans. son pileta importants. És un dels vincles menys propers i poc signficatius de la vida. Conflictes I agressivitat constant: rabia, enveja, gelosia. Bona relació fraternal a la infància es relaciona amb símptomatologia internalitzant I externalitzant a l’adolescència.