Dret Financer

En relació a la distribució constitucional del poder financer, assenyali quina és l’afirmació correcta: Els Ens locals poden crear ex novo els seus impostos propis, mitjançant Ordenança fiscal. L’Estat no pot gravar fets imposables ja gravats per les CCAA de règim comú, en virtut de l’article 6.2 de la LO 8/1990 (LOFCA). En tots els impostos cedits, s’atribueixen determinades competències normatives a les CCAA de règim comú. Cap de les altres respostes és correcta.

El crèdit pressupostari: Està sotmès al principi d’especialitat pressupostària (només es pot gastar en la finalitat, quantia i període previst), sense que s'admetin excepcions. És una previsió o estimació de la despesa públcia. És una autorització per gastar, que concedeix el poder legislatiu al poder executiu. És una quantitat de diners de què es creditora l’Administració Pública.

Les modificacions dels crèdits pressupostaris: Sempre dsuposen un increment de la quantia de despesa pressupostada inicialment. Son possibles, però en tot cas son comeptència del Parlament. Cap de les altres respostes és correcta. Les modificacions dels crèdirs pressupostaris no son possibles, vulneren el principi d’especialtiat pressupostària.

En relació a l’IRPF, les CCAA de règim comú tenen competències: Només sobre el rendiment (50%). Sobre el rendiment i normatives (no d’aplicació). Sobre el rendiment, normatives i d’aplicació. Sobre el rendiment i d’aplicació (no normatives).

El control dels pressupostos s’exerceix: Totes les respostes son correctes. Pel Parlament, entre d’altres òrgans. Per la Intervenció General de l'Administració de l’Estat, que realitza un control extern. Pel Tribunal de Comptes, però només respecte dels pressupostos generals de l’Estat, no de les CCAA ni dels Ens Locals.

Quan va néixer el Dret financer i tributari com a disciplina científica a Espanya?. Durant els anys 60 del segle passat (la Llei General Tributària de 1963 va ser la que va fixar els conceptes i les normes bàsiques del Dret tributari). Va ser amb l’aprovació de l’actual Llei General Tributària de 2003. Mai, perquè el Dret financer i tributari no és una disciplina científica. L’any 1978, amb l’aprovació de la Constitució espanyola.

7. En relació a tots els impostos estatals cedits es pot afirmar que: Sempre es cedeixen competències normatives. Sempre es cedeix la competència de gestió. Totes les altres respostes són correctes. Sempre es cedeix rendiment (parcialment o totalment).

8. D’acord amb la jurisprudència constitucional, com s’ha d’aplicar la prohibició de duplicitat de fets imposables prevista a l’article 6 de la LOFCA?. Cal analitzar tota l’estructura de l’impost (elements essencials, finalitat, etc.) per comprovar si ambdós impostos estan gravant el mateix. Cal comprovar si ambdós impostos estan gravant o no la mateixa matèria imposable. És suficient comparar la literalitat dels fets imposables i comprovar si coincideixen o no. La jurisprudència constitucional no s’ha pronunciat sobre l’aplicació d’aquesta prohibició.

9. L’Impost sobre Successions i Donacions (ISD): És un impost propi autonòmic. És un impost estatal cedit. És un impost europeu. És un impost municipal.

10. El principi de generalitat tributària implica que tots han de contribuir: Excepte els no residents. Excepte aquells casos en què es preveuen legalment exempcions tributàries. Han de contribuir tots (no s’admeten excepcions). Excepte els menors d’edat.

11. L’article 6 de la LOFCA limita el poder tributari de les Comunitats Autònomes perquè: Prohibeix la duplicitat de fets imposables i de matèries imposables amb impostos estatals i municipals. Prohibeix la duplicitat de fets imposables amb impostos estatals i municipals. Prohibeix la duplicitat de fets imposables només amb impostos municipals. Prohibeix la duplicitat de fets imposables només amb impostos estatals.

12. L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica: És un impost propi autonòmic, que ha estat declarat constitucional. És un impost estatal cedit, que ha estat declarat constitucional. És un impost propi autonòmic, que ha estat declarat inconstitucional, per duplicitat amb l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. És un impost estatal cedit, que ha estat declarat inconstitucional, per duplicitat amb l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.

13. Són recursos públics: El Deute públic. Els tributs. Els preus públics. Totes les altres respostes són correctes.

14. Si un municipi necessita obtenir més ingressos públics, pot crear ex novo un nou impost municipal?. No, perquè no té potestat legislativa. Sí, perquè té poder tributari i la Constitució garanteix l’autonomia local. Sí, perquè té potestat legislativa i la Constitució garanteix l’autonomia local. No, perquè no té poder tributari.

15. És constitucionalment admissible el Decret-Llei en matèria tributària?. No, en virtut del principi de reserva de llei en matèria tributària. Sí, sempre que no reguli matèria reservada a la llei. Sí, sempre que no suposi una afectació essencial del deure constitucional de contribuir. No en relació amb els impostos, però sí en relació a les taxes.

16. Si un Estatut d’Autonomia disposa la cessió de l’Impost sobre Societats: És constitucional, perquè suposa un exercici del poder tributari autonòmic, garantit per la Constitució. És constitucional, perquè es limita a reiterar el que ja preveu una llei estatal. És constitucional, perquè s’adequa a allò establert a la LOFCA. És inconstitucional, perquè no s’adequa a allò establert a la Llei Orgànica 8/1980 (LOFCA).

17. El Dret Tributari: Es pot identificar amb el Dret dels ingressos públics. És una part del Dret de les despeses públiques. Totes les altres respostes són correctes. És una part del Dret Financer.

18. La disciplina pressupostària es concreta en: El límit al dèficit públic, el límit al deute públic i la regla de la despesa pública. Només el límit al dèficit públic. Només el límit al deute públic. Només la regla de la despesa pública, perquè és l’únic límit directe a la despesa (els altres límits depenen dels ingressos que obtingui l’Estat).

19. Com es finançarà Next Generation EU?. Amb deute públic europeu. Encara no se sap com es finançarà. Amb deute públic dels Estats membres (la Unió Europea no es pot endeutar en nom propi). Els Estats membres reemborsaran tot el que han rebut de la Unió Europea.

20. Què és un crèdit pressupostari?. El dret de crèdit que té l’Estat com a conseqüència de l’aplicació dels recursos públics. El volum d’ingressos públics que es poden obtenir, segons el que prevegi la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. Una autorització per gastar, que el poder legislatiu concedeix al poder executiu. Totes les respostes són correctes.

21. En relació al cicle pressupostari es pot afirmar que: Totes les altres respostes són correctes. El Pressupost es controla pel Parlament. El Pressupost es controla per la pròpia Administració pública. El Pressupost es controla pel Tribunal de Comptes.

22. Amb la reforma de l’article 135 CE: Es compleix amb l’obligació d’incorporar a l’ordenament intern els límits al dèficit i al deute públics, tal com exigeix el Pacte d’Estabilitat i Creixement de 1997. S’incorporen a la Constitució les limitacions al dèficit i al deute públics. S’incorporen a la Constitució les limitacions al dèficit i al deute públics i també els respectius valors de referència respecte del PIB. S’incorpora per primer cop a l’ordenament espanyol el principi d’estabilitat pressupostària.

23. El Tribunal de Comptes: Exerceix el control intern i extern de tota la despesa pública del sector públic estatal, autonòmic i local. És un òrgan que no està expressament previst a la Constitució, però sí a la seva Llei Orgànica reguladora. Exerceix el control intern i extern de tota la despesa pública del sector públic estatal exclusivament. Exerceix una funció fiscalitzadora i una funció d’enjudiciament comptable.

24. El contingut de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (LPGE) inclou: Tota la despesa pública i tots els ingressos públics del sector públic estatal. Només la despesa pública del sector públic estatal. Només els ingressos públics del sector públic estatal. La majoria de la despesa pública i dels ingressos públics del sector públic estatal.

25. Quina és la principal funció de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF)?. Realitzar el control extern dels Pressupostos Generals de l’Estat. Vetllar pel compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera garantits a l’article 135 CE i a la Llei Orgànica 2/2012. Realitzar el control intern dels Pressupostos Generals de l’Estat. Totes les altres respostes són correctes.

26. El principi d’unitat pressupostària exigeix que els Pressupostos Generals de l’Estat incloguin: Els pressupostos de l’Estat central i el dels Ens Locals, però no els de les Comunitats Autònomes, perquè aquests s’aproven per Llei del Parlament autonòmic. Els pressupostos de l’Estat central i el de les Comunitats Autònomes, però no els dels Ens Locals, perquè aquests s’aproven per norma reglamentària. Només els pressupostos del sector públic estatal (Estat central). Tots els pressupostos de les Hisendes territorials, inclosos els de l’Estat central, les Comunitats Autònomes i els Ens Locals.

27. Segons la recent doctrina científica (Prof. Antonia Agulló), en l’actualitat el Dret de la despesa pública: Ja no inclou el Dret pressupostari. Ja no existeix com a tal branca del Dret i per això cal una renovació dogmàtica. S’ha ampliat i ja no es pot identificar exclusivament amb el Dret pressupostari. S’identifica exclusivament amb els límits al dèficit i al deute públics.

28. Quina és una excepció al principi d’especialitat qualitativa?. La transferència de crèdits. Totes les respostes són correctes. La incorporació de romanents d’un exercici pressupostari anterior. Els crèdits ampliables.

29. En la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023 es destina un determinat crèdit pressupostari a “Beques i ajuts a estudiants”. Aquest és un exemple de: Classificació per programes de la despesa. Classificació per programes de l’ingrés. Classificació funcional de l’ingrés. Classificació funcional de la despesa.

30. L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és: Un impost progressiu, perquè té diferents tipus de gravamen. Un impost indirecte, que es repercuteix. Un impost personal. Un impost periòdic (amb un període de realització del fet imposable).

31. El tribut és: Una prestació patrimonial de caràcter públic. Totes les respostes són correctes. Una prestació contributiva, sotmesa al principi constitucional de capacitat econòmica. Una prestació coactiva, sotmesa al principi constitucional de reserva de llei.

32. Si una empresa concessionària privada, que és contractada per un Ajuntament, presta el servei de subministrament d’aigua domiciliària, d’acord amb la llei vigent, la prestació que exigirà serà: Un preu públic. Una taxa. Un preu privat. Una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària (PPCPNT).

33. L’Administració pública, quan exigirà un preu públic?. Quan presti un servei voluntari, en règim de monopoli. Quan presti un servei imprescindible, en concurrència amb el sector privat. Quan presti un servei imprescindible, en règim de monopoli. Quan presti un servei voluntari, en concurrència amb el sector privat.

34. En quin cas NO s’exigirà una taxa?. Per l’ocupació de la via pública amb un quiosc de premsa. Per l’aparcament del vehicle a zona blava o verda. Per la renovació del DNI. Pel servei de residència de gent gran a Barcelona.

35. Assenyali la resposta correcta: Totes les altres respostes són correctes. Tota prestació patrimonial de caràcter públic és tribut. Tot tribut és prestació patrimonial de caràcter públic. Tot tribut és impost.

36. Assenyali la resposta correcta: Els tributs generen ingressos públics de Dret privat. Totes les respostes són correctes. L’Administració pública té el privilegi d’autotutela executiva per a exigir tot tipus d’ingressos públics (sempre pot iniciar un procediment de constrenyiment en cas d’impagament). Les multes generen ingressos públics de Dret públic.

37. Al municipi de Barcelona, quina prestació s’exigeix pel servei públic d’educació universitària?. Una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària (PPCPNT). Un impost. Un preu privat. Un preu públic.

38. En quin d’aquests casos es podrà exigir un preu públic?. Per l’obtenció d’una herència per un particular. Cap de les altres respostes és correcta. Per l’aparcament d’un vehicle en zona verda. Per la realització d’obres públiques d’enllumenat d’un carrer.

39. En relació a les normes tributàries s’aplica: Cap de les altres respostes és correcta. El principi in dubio pro contribuente. Una prohibició absoluta de retroactivitat tributària. El principi d’irretroactivitat de les normes restrictives de drets individuals, garantit a l’article 9.3 de la Constitució Espanyola.

40. Assenyali la resposta correcta: L’import del preu públic no pot ser inferior al cost del servei que es rep. L’import de la contribució especial pot ser superior al cost de l’obra pública que es finança. Cap de les altres respostes és correcta. L’import de la taxa pot ser superior al cost del servei que es rep.

41. Les Obligacions de l’Estat: Totes les altres respostes són correctes. Generen ingressos públics de Dret públic. Suposen l’obligació d’amortitzar el capital i pagar interessos i, per tant, generen despesa pública . Són Deute públic a llarg termini i generen ingressos públics crediticis.

42. Quin d’aquests impostos és progressiu?. L’Impost sobre Societats (IS). Totes les respostes són correctes. L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

43. En relació amb les exempcions, es pot afirmar que: Tot fet exempt està subjecte. Les exempcions es poden aplicar analògicament. Totes les respostes són correctes. Tot fet subjecte està exempt.

44. Si la meva autoliquidació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) resulta a retornar: No és possible que l’autoliquidació surti a retornar. Es tracta d’una devolució derivada de la normativa de l’IRPF, com a conseqüència dels pagaments a compte realitzats. Es tracta d’una devolució d’ingressos indeguts, però no es pagaran interessos de demora. Es tracta d’una devolució d’ingressos indeguts i es pagaran els corresponents interessos de demora.

45. Com s’explica actualment la relació jurídica tributària?. Com una relació jurídica obligacional, en la que el subjecte creditor sempre és l’Estat. Com un relació de poder de l’Estat i de subjecció del particular. Com una relació jurídica obligacional de Dret públic, en la que el subjecte creditor pot ser l’Estat o el particular. Com una relació jurídica obligacional de Dret privat.

46. L’Impost sobre Successions i Donacions (ISD): És un impost municipal obligatori. És un impost estatal cedit totalment a les Comunitats Autònomes de règim comú. És un impost propi autonòmic. És un impost municipal potestatiu.

47. Si concorren dos o més obligats tributaris en el pressupòsit de fet d’una obligació, com a regla general: L’Administració es podrà dirigir contra qualsevol d’ells, per la totalitat del deute tributari. No hi ha cap regla general prevista a la Llei General Tributària, depèn de cada impost. L’Administració es podrà dirigir contra cadascú d’ells, només per la seva part proporcional. Aquest supòsit no és possible.

48. Si una persona física mor: Els hereus respondran dels deutes tributaris pendents, i també de les sancions tributàries. Els hereus no respondran dels deutes tributaris pendents, però sí de les sancions tributàries. Els hereus respondran dels deutes tributaris pendents, però no de les sancions tributàries. Els hereus no respondran, ni dels deutes tributaris pendents, ni de les sancions tributàries.

49. Assenyali la resposta correcta: L’obligació de portar la comptabilitat és una obligació tributària material. L’obligació de pagar interessos de demora és una obligació tributària formal. L’obligació de pagar interessos de demora és una obligació tributària accessòria. L’obligació de pagar una sanció tributària és una obligació tributària accessòria.

50. Segons la Llei, el contribuent de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO) és el comprador. Si el venedor i el comprador pacten que es faci càrrec d’aquest impost el venedor, aquest pacte produirà efectes davant de l’Administració tributària?. Sí, en aquest cas l’Administració s’haurà de dirigir contra el venedor per exigir l’impost, però podrà acceptar també el pagament del comprador. Sí, en aquest cas l’Administració tributària s’haurà de dirigir contra el venedor per exigir l’impost, i no podrà acceptar el pagament del comprador. No, aquest pacte serà nul de ple dret i no produirà cap efecte, ni davant l’Administració, ni entre els particulars. No, l’Administració s’haurà de dirigir en tot cas contra aquell que sigui obligat tributari segons la Llei.

51. Assenyali la resposta correcta: L’obligat a realitzar pagaments fraccionats és el contribuent. L’obligat a suportar la repercussió és el contribuent. L’obligat a practicar la retenció és el contribuent. L’obligat a practicar ingressos a compte és el contribuent.

52. Quin mecanisme jurídic tributari és propi dels impostos indirectes?. Retenció. Ingrés a compte. Repercussió. Pagament fraccionat.

53. Amb caràcter general, el dia 31 de desembre es merita (“se devenga”) l’IRPF i això vol dir: Que aquell mateix dia es produeix la seva exigibilitat. Totes les altres respostes són correctes. Que el fet imposable de l’IRPF es realitza el dia 31 de desembre (és l’element temporal del pressupòsit objectiu del fet imposable). Que neix l’obligació tributària principal de pagar l’IRPF.

54. En relació al Dret financer es pot afirmar que: El Pressupost és la institució jurídica central en el marc del Dret dels ingressos públics. En la vessant dels ingressos públics, el Dret financer s’identifica exclusivament amb el Dret tributari. Seguint la concepció de la Prof.Agulló, el Dret de la despesa pública ha experimentat una important transformació (com a conseqüència de la centralitat assumida pels límits europeus a la despesa) i ja no es pot identificar exclusivament amb el Dret pressupostari. L’article 31 de la CE regula els principis de justícia en l’ingrés públic, però no en la despesa pública, que tenen la seva regulació en la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.

55. El Pressupost: Cap de les altres respostes és correcta. Conté una autorització d’ingressos. S’aprova cada any per la Llei General Pressupostària. No és una norma jurídica, perquè té caràcter comptable.

56. En relació amb el concepte d’Hisenda Pública es pot afirmar que: La Hisenda Pública en sentit objectiu és el conjunt de drets i obligacions de contingut econòmic de l’Estat. La Hisenda Pública en sentit subjectiu, segons la concepció del porf. Vicente-Arche, es pot identificar amb l’Administració financera. Només l’Estat central té una Hisenda pública en sentit propi, no així les CCAA i els Ens Locals, que no tenen potestat legislativa. Totes les respostes son correctes.

57. En relació amb la despesa pública, es pot afirmar que: Es poden distingit tres nivells: crèdit pressupostari, ordenació de la despesa i despesa pública en sentit estricte (sortida de diners). No es poden distingir tres nivells en el cas de la despesa pública (només en el cas dels ingressos públics). El crèdit pressupostari és un concepte que es refereix als ingressos públics (en particular, és el dret de crèdit que tenen els Ens públics en el seu acitu), no es refereix a la despesa pública. La despesa pública es pot identificar amb el pressupost públic (son conceptes equivalents).

58. El Dret financer: És una part del Dret Tributari. Cap de les altres respostes és correcta. És una part del Dret Administratiu. És una part del Dret Pressupostari.

59. En relació amb la distribució constitucional del poder financer, assenyali quina és l’afirmació correcta: Els Ens Locals poden crear ex novo els seus impostos propis, mitjançant Ordenança fiscal. Cap de les altres respostes és correcta. En tots els impostos cedits, s’atribueixen determinades competències normatives a les Comunitats Autònomes de règim comú. L’Estat no pot gravar fets imposables ja gravats per les Comunitats Autònomes de règim comú, en virtut de l’article 6.2 de la Llei Orgànica 8/1980 (LOFCA).

60. ¿Qué consecuencias se derivan de la declaración de conflicto en aplicación de la norma tributaria?. Se califican por primera vez los negocios realizados por los obligados tributarios, aplicando la norma eludida; se aplican intereses de demora; no se imponen sanciones. Se recalifican los negocios declarados por los obligados tributarios, aplicando la norma eludida; no se aplican intereses de demora; se imponen sanciones. Se recalifican los negocios declarados por los obligados tributarios, aplicando la norma eludida; se aplican intereses de demora; no se imponen sanciones. Se recalifican los negocios declarados por los obligados tributarios, aplicando la norma eludida; se aplican intereses de demora; se imponen sanciones.

61. En cuanto a la planificación fiscal en atención a la sentencia Halifax: Los contribuyentes no tienen derecho a la planificación fiscal puesto que cualquier ventaja fiscal responde a un caso de elusión o evasión fiscal. Los contribuyentes tienen derecho a su planificación fiscal, en el sentido que tienen derecho a tomar decisiones respetuosas con el marco legal tributario, que le permitan una menor carga fiscal. Los contribuyentes no tienen derecho a la planificación fiscal puesto que cualquier ventaja fiscal responde a un abuso de derecho. Los contribuyentes tienen derecho a su planificación fiscal, en el sentido que tienen derecho a tomar decisiones que, sin necesidad de respetar siempre el marco legal, tributario, que le permitan una menor carga fiscal.

62. En cuanto a la calificación, las obligaciones tributarias se exigirán con arreglo a: La naturaleza jurídica del hecho, acto o negocio realizado, por lo que habrá que acudir, en primer lugar, a la normativa tributaria y, supletoriamente, a la realidad económica. La naturaleza jurídica del hecho, acto o negocio realizado, por lo que habrá que acudir, en primer lugar, a la realidad económica. La naturaleza jurídica del hecho, acto o negocio realizado, por lo que habrá que acudir, en primer lugar, exclusivamente a la normativa tributaria. La naturaleza jurídica del hecho, acto o negocio realizado, por lo que habrá que acudir, en primer lugar, a la normativa tributaria y, supletoriamente, al resto de ramas del derecho.

63. Los efectos de la declaración de simulación son: El hecho imponible gravado será el efectivamente realizado por las partes; se exigirán intereses de demora; puede conllevar sanciones, que se impondrán mediante el mismo procedimiento, pudiendo la ocultación servir como elemento a tener en cuenta a la hora de graduar la multa. El hecho imponible gravado será el efectivamente realizado por las partes; se exigirán intereses de demora; puede conllevar sanciones, que se impondrán mediante procedimiento separado, pudiendo la ocultación servir como elemento a tener en cuenta a la hora de graduar la multa. El hecho imponible gravado será el efectivamente realizado por las partes; no se exigirán intereses de demora; conllevará siempre una sanción. El hecho imponible gravado será el efectivamente realizado por las partes; se exigirán intereses de demora; conllevará siempre una sanción.

64. Las similitudes entre la economía de opción y el conflicto en aplicación de la norma tributaria son: En ambos casos, los negocios son legales y reales y, además, se busca una menor tributación. En ambos casos, los negocios son reales pero no legales y, además, se busca una menor tributación. En ambos casos, los negocios son legales pero artificiosos y, además, se busca una menor tributación. En ambos casos existe un motivo económico válido y, además, se busca una menor tributación.

65. Según el TEAC, ¿qué tres requisitos deben concurrir para declarar la existencia de simulación?. Seriedad; precisión, concordancia. Seriedad, presunciones, discordancia. No conexidad, precisión, discordancia. No conexidad, presunciones, concordancia.

66. Para que una conducta sea calificada como generadora de conflicto en aplicación de la norma tributaria, se exige superar los siguientes tres tests: Existencia de una ventaja fiscal; utilización de una vía inadecuada, artificiosa o impropia para la finalidad perseguida; ausencia de motivo económico válido que justifique la operación. Inexistencia de una ventaja fiscal; utilización de una vía inadecuada, artificiosa o impropia para la finalidad perseguida; ausencia de motivo económico válido que justifique la operación. Existencia de una ventaja fiscal; utilización de una vía adecuada para la finalidad perseguida; ausencia de motivo económico válido que justifique la operación. Existencia de una ventaja fiscal; utilización de una vía inadecuada, artificiosa o impropia para la finalidad perseguida; existencia de un motivo económico válido que justifique la operación.

67. ¿Quién debe realizar la calificación y, en su caso, la recalificación?. La calificación la realiza la administración de justicia. La calificación la realizan los obligados tributarios, pudiendo la administración de justicia recalificar si se avienen discrepancias con la administración tributaria. La calificación la realiza la administración tributaria. La calificación la realizan los obligados tributarios, pudiendo la administración tributaria recalificar.

68. ¿Cuál/es de estas figuras requiere de un procedimiento especial?. Para el caso de conflicto en aplicación de la norma tributaria y para el caso de simulación absoluta o relativa. Sólo en caso de entenderse que existe conflicto en aplicación de la norma tributaria. Sólo en caso de entender que existe simulación, sea absoluta o relativa. Sólo en caso de entender que existe simulación absoluta.

69. En relació amb el concepte de tribut, es pot afirmar que: Tot tribut és una prestació retributiva, és a dir, una contraprestació a canvi dels serveis que es reben de l’Ens públic. Tot tribut és una prestació coactiva i contributiva, sotmesa als principis constitucionals de reserva de llei i de capacitat econòmica. Hi ha quatre classes de tributs: impostos, taxes, contribucions especials i preus públics. Tota prestació patrimonial de caràcter públic és un tribut.

70. Pel que fa als responsables tributaris es pot afirmar que: Els responsables tributaris desplacen al deutor principal de la relació tributària, de manera que l’Administració només podrà dirigir-se contra el responsable. Els responsables subsidiaris son aquells que responen del deute tributari, una vegada que el deutor principal no hagi pagat en període voluntari. Com a regla general, els responsables tributaris responen de les sancions imposades al deutor principal. Cap de les altres respostes és correcta.

71. Amb caràcter general si la llei del tribut així ho preveu, es pot afirmar que: L’obligat a suportar la repercussió és el contribuent. L’obligat a realitzar els pagaments fraccionats és el contribuent. Totes les respostes son correctes. L’obligat a practicar les retencions és el contribuent.

72. Els avals de l’Estat: Generen ingressos públics, a causa de la comissió obtinguda per l’ens públic per a la concessió de l’aval. No generen ingressos públics. No estan sotmesos a reserva de llei. Poden identificar-se amb el Deute de l’Estat en sentit estricte.

73. Assenyaleu en quina d’aquestes respostes estan ordenats correctament els elements de quantificació dels tributs que s’esmenten: Base liquidable, deduccions, base imposable, tipus de gravamen, quota íntegra, quota líquida i quota diferencial. Base liquidable, reduccions, tipus de gravamen, quota líquida, quota íntegra i quota diferencial. Base imposable, reduccions, base liquidable, tipus de gravamen, quota íntegra, deduccions, quota líquida, pagaments a compte i quota diferencial. Base imposable, deduccions, base liquidable, tipus de gravamen, quota íntegra, reduccions, quota líquida i quota diferencial.

74. Aplicació analògica: Està prohibida en Dret tributari, però només en relació als elements reservats a la llei. No està prohibida en Dret tributari, perquè les normes tributàries son normes ordinàries. Està prohibida en Dret tributari, però només en relació al fet imposable, les exempcions i altres beneficis fiscals. Està prohibida en Dret tributari.

75. Una persona menor d’edat: Pot ser contribuent, però en tot cas serà substitut la persona que exerceixi la patria potestat. Pot ser contribuent però en tot cas serà responsable tributaria la persona que exerceixi la patria potestat. No pot ser contribuent, perquè no té capacitat d’obrar. Pot ser contribuent, sempre que realitzi el fet imposable previst a la llei.

76. Els ingressos patrimonials. Son aquells ingressos derivats de l’explotació de béns patrimonials, és a dir, de tots aquells béns que siguin titularitat d’un ens públic. Son, per exemple, els ingressos derivats de la titularitat d’accions per un ens públic (obtenció de dividends). Son generalment ingressos públics de dret públic. Totes les altres respostes son correctes.

77. En relació al Deute públic es pot afirmar que: El concepte europeu de deute públic coincideix amb el concepte jurídic tradicional de Deute públic, contingut en la redacció inicial de l’art. 135 CE. El pagament dels crèdits per satisfer el capital del deute públic gaudeix de prioritat absoluta, però no així per satisfer els interessos. Està sotmès al principi constitucional de reserva de llei i totes les condicions de l'emissió es regulen per llei (generalment, per la Llei de Pressupostos). El concepte europeu de deute públic inclou totes les obligacions pendents del sector públic, com les Lletres del Tresor o els deutes amb proveïdors.

78. A Barcelona, per la utilització del servei de poliesportiu municipal, l'usuari paga: Una taxa. Un impost. Un preu públic. Una contribució especial.

79. El deute tributari: No es pot extingir per compensació. Es pot extingir per prescripció, que s’aplica d’ofici per l’Administració. Es pot condonar per l’Administració tributària. Es pot transmetre mortis causa, i també les sancions tributàries.

80. En la concepció del professor Sainz de Bujanda (1977), en relació amb l'actiu de la Hisenda Pública, es poden distingir tres nivells: Crèdit pressupostari, drets de crèdit i ingressos públics en sentit estricte (entrades de diners al Tresor públic). Els tres nivells no es donen respecte dels ingressos públics, però sí respecte de la despesa pública: crèdit pressupostari, ordenació de la despesa i despesa pública en sentit estricte (sortida de diners). Cap de les altres respostes és correcta. Els tres nivells son: entrades de diners, titularitat d’un ens públic, i la destinació dels quals és necessàriament el finançament de la despesa pública.

81. El Dret financer com a disciplina científica estudia, entre d'altres: L'activitat privada de les entitats de crèdit. La despesa pública en relació amb les diferents fórmules de col·laboració público-privada, tenint en compte que el Dret de la despesa pública no es limita al Dret pressupostari (prof. Agulló). El règim jurídic del patrimoni públic. Totes les respostes són correctes.

82. En relació amb el Dret financer i tributari, assenyali quina d'aquestes afirmacions és correcta: El Dret Financer és una part del Dret administratiu. El Dret Pressupostari és una part del Dret financer. La Constitució econòmica és una part de la Constitució financera. El pressupost és la institució jurídica central en el marc de l'ordenació jurídica de l'ingrés públic.

83. L'article 31 de la Constitució Espanyola: Garanteix uns principis constitucionals de justícia tributària. Garanteix uns principis constitucionals de la despesa pública. Garanteix el principi de reserva de llei en matèria tributària. Totes les altres respostes són correctes.

84. La disciplina pressupostària en el Dret de la Unió Europea exigeix als Estats Membres: Que les finances publiques es trobin en una situació sostenible. Que el dèficit públic no superi el 3% del producte interior brut. Que el deute públic no superi el 60% del producte interior brut. Totes les respostes són correctes.

85. El Sistema Europeu de Comptes: És una norma jurídica, aprovada per un Reglament europeu. Defineix els conceptes de dèficit i deute públics, a efectes de determinar el compliment de la disciplina pressupostària pels Estats Membres. Ha de ser aplicat per tots els Estats Membres de la UE, per assegurar que les seves dades estadístiques en aquesta matèria són comparable. Totes les respostes són correctes.

86. Pel que fa al concepte europeu de deute públic, es pot afirmar que: Inclou totes les obligacions pendents del sector públic, com els bons del tresor o els deutes amb proveïdors. És una noció que coincideix amb la de “deute públic” continguda en la redacció inicial de l’art. 135 CE, per a referir-se a les emissions de lletres del tresor i bons de l’Estat. El límit europeu al deute públic (60% del PIB) s'acompleix per la immensa majoria dels Estats Membres. Totes les respostes són correctes.

87. En l'ordenament jurídic de la UE en matèria de disciplina pressupostària es pot destacar: La regulació continguda en el Tractat de Funcionament de la UE (TFUE) i en el Protocol núm. 12. El Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC) de la UE (aprovat en 1997 i reformat en 2005 i 2011, a través de diversos Reglaments i una Directiva), respecte del qual actualment, degut a la crisi sanitària, s'ha suspès temporalment la seva aplicació. El Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança, en vigor des de 2013, que obliga als EEMM a incorporar la regla d'estabilitat pressupostària en els ordenaments interns, preferentment en normes de rang constitucional. Totes les respostes són correctes.

88. La Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF) introdueix: El principi de sostenibilitat financera, que suposa la capacitat per a finançar compromisos de despesa presents i futurs, dins dels límits de dèficit i deute públics. La regla de despesa, que prohibeix incloure en els pressupostos un increment de despesa que superi la taxa de referència del creixement del PIB de l'economia espanyola a mitjà termini. Inclou ambdues normes, però només aplicables a l'Administració estatal. Inclou ambdues normes, aplicables tant a l'Administració estatal, com a les Comunitats Autònomes, com a les Corporacions Locals.

89. El principi d'estabilitat pressupostària: Exigeix que totes les Administracions públiques presentin equilibri o superàvit pressupostari. Prohibeix incórrer en dèficit estructural. Admet excepcions, en cas de catàstrofe natural, recessió econòmica o situació d'emergència extraordinària. Totes les respostes són correctes.

90. La Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (LOEPSF): Dóna compliment al mandat de l'art. 135.5 CE, que preveu l'aprovació d'una llei orgànica que desenvolupi els principis continguts en aquest article. Només s'aplica a l'Administració estatal, no a les Comunitats Autònomes, ni als Ens Locals. S'aplica juntament amb la Llei Orgànica 5/2001, complementària de la LGEP. Introdueix per primer cop a l'ordenament jurídic espanyol el principi d'estabilitat pressupostària.

91. La reforma de l'article 135 de la CE ha suposat: La constitucionalització del principi d'estabilitat pressupostària, com a limit per al legislador. La prohibició d'incorrer en déficit i doute públics excessius (no s'inclouen expressament a la Constitució els valors de referència maxims del dèficit i del deute pública). El principi de prioritat absoluta de la despesa derivada del deute públic (devolució del capital i pagament dels interessos). Totes les respostes són correctes.

92. La disciplina pressupostària europea (i, concretament, el principi d'estabilitat pressupostària) es va incorporar a l'ordenament jurídic espanyol per primer cop: L'any 2001, amb la Llei 18/2001, de 12 de desembre, General d'Estabilitat Pressupostària (LGEP) i la Llei Orgánica 5/2001, complementària de la LGEP. L'any 2012, amb la Llei Orgánica 2/2012, aprovada després de la reforma de l'article 135 CE. L'any 2011, amb la reforma de l'article 135 CE. Cap de les altres respostes és correcta.

93. En relació amb el Pressupost es pot afirmar que: El concepte de Pressupost es defineix a la Constitució Espanyola. Pel que fa al seu contingut, inclou una previsió de despeses i una autorització d'ingressos. Té una funció econòmica, una funció jurídica i una funció política. Té els mateixos criteris de classificació per als ingressos que per a les despeses.

94. En relación con los Presupuestos Generales del Estado, indique cuál de las siguientes afirmaciones es correcta: Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes del primer día del ejercicio económico correspondiente, se considerarán automáticamente prorrogados los Presupuestos del ejercicio anterior hasta la aprobación de los nuevos. Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes del primer día del ejercicio económico correspondiente, se convocarán nuevas elecciones. Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes del primer dia del ejercicio económico correspondiente, el Gobierno podrá iniciar el procedimiento para que se declare la prórroga de los preceptos de la Ley de presupuestos anterior de contenido presupuestario (excluyendo las medidas de acompañamiento que se hayan podido incluir en la Ley). Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes del primer día del ejercicio económico correspondiente, se prorrogará la parte de los presupuestos anteriores relativa a los ingresos públicos, mientras que los gastos no son prorrogables ya que no tendría sentido autorizar dos (a más veces) un mismo gasto.

95. La Ley de Presupuestos Generales del Estado es: Una ley material que no puede modificar las normas reguladoras de los tributos. Una ley material, apta para regular cualquier aspecto tributario. Una ley con un contenido limitado, ya que solo puede regular materias que tengan una relación directa con los Presupuestos Generales del Estado. Una ley que habilita la aplicación cada año de la Ley General Presupuestaria.

96. La exigencia de que los ingresos y los gastos se consignen en los presupuestos por su importe íntegro, sin atender a los costes que generan su obtención o erogación: Es aplicable a todas las haciendas del Estado. Se conoce como regla de presupuesto bruto. Tiene relación con los principios de unidad y universalidad. Todas las respuestas son correctas.

97. En relación con el procedimiento presupuestario, indique cuál de las siguientes afirmaciones es correcta: Corresponde al poder ejecutivo la elaboración de los Presupuestos Generales del Estado. Corresponde al poder legislativo la elaboración de los Presupuestos Generales del Estado. Corresponde al poder legislativo y al ejecutivo la elaboración de los Presupuestos Generales del Estado. La elaboración de los Presupuestos Generales de Estado corresponde al Ejecutivo y a la Comisión Europea, que velará por que se cumplan los límites de endeudamiento.

98. El principi de reserva de llei en matèria tributària, quan és més flexible? (és a dir, quan es permet major regulació per la norma reglamentària): Totes les altres respostes son correctes. En la regulació dels elements qualitatius de l’impost és més flexible que en la regulació dels elements quantitatius. En la regulació de les taxes és més flexible que en la regulació dels impostos. En la regulació per reglament executiu el Govern és més flexible que en la regulació per Ordenança fiscal municipal.

99. Els Bons de l’Estat: Suposen l’obligació d’amortitzar el capital i pagar interessos i, per tant, generen despesa pública. Son Deute públic a mig termini i generen ingressos públics crediticis. Totes les altres respostes son correctes. Dret.

100. El poder tributari té tres manifestacions (competència normativa, de gestió i d’atribució del rendiment), que, en relació a un mateix impost: Mai correspondran al mateix ens públic. Poden correspondre a ens públics diferents, sempre de forma compartida en relació a cadascuna de les competències. Sempre correspondran al mateix ens públic. Poden correspondre a ens públics diferents de forma compartida o exclusiva.

101. El Mecanisme de Recuperació i Resiliència és l’instrument del Pla de Recuperació per a Europa que es destina a: Exclusivament a concedir préstecs als Estats membres. Concedir ajuts no reemborsables i préstecs als Estats membres. Exclusivament a concedir ajuts no reemborsables als Estats membres. Exclusivament a concedir ajuts reemborsables als Estats membres.

102. Quina és una excepció al principi d’especialitat temporal?. Els crèdits plurianuals. Els crèdits ampliables. Totes les respostes son correctes. La transferència de crèdits.

103. Quin d’aquests criteris NO es preveu a la Llei General Tributària per a determinar l’aplicació de les normes tributàries en l’espai?. Cap d’ells, perquè la LLei General Tributària no preveu cap criteri al respecte. El criteri de la residència. El criteri de la nacionalitat. El criteri de la territorialitat.

104. En quin d’aquests casos es podrà exigir una taxa?. Per l’obtenció d’una herència per un particular. Per la comissió d’una infracció de trànsit. Per la realització d’obres públiques d’enllumenat d’un carrer. Pel servei de grua municipal que ha retirat un vehicle incorrectament aparcat.

105. En relació a l’expressió “Dret financer i tributari”, es pot afirmar que: Dret tributari és una part del Dret financer. Cap de les altres respostes és correcta. És una redundància, perquè Dret financer i Dret tributari signifiquen el mateix. Dret financer és una part del Dret tributari.

106. D’acord amb la jurisprudència constitucional, què pot fer una CCAA?. Crear un impost autonòmic. Totes les altres respostes son correctes. Crear un impost municipal. Crear un impost cedit.