Test Elements Bloc 2 i 3
COMENTARIOS |
ESTADÍSTICAS |
RÉCORDS
|
Título del Test: Test Elements Bloc 2 i 3 Descripción: Test per ajudar a la recuperació dels blocs 2 i 3 de química dels elements UAB |
Nuevo Comentario| Comentarios |
|---|
NO HAY REGISTROS |
|
Els no metalls són fràgils en estat sòlid. Cert. Fals. Els metal·loides tenen una definició concreta. Cert. Fals. En els metalls, la conducció elèctrica augmenta amb la temperatura. Cert. Fals. El Poloni és un metal·loide. Cert. Fals. L’únic no-metall del 6é période és el Radó. Cert. Fals. La tendència general per la variació del 1er PI és que aquest augmenta amb el nombre del grup i disminueix amb el període. Cert. Fals. El nitrogen té un potencial d’ionització més baix que el oxigen. Cert. Fals. Per als elements del bloc P, els electrons de la capa inferior (n-1) mai no participen en l’enllaç. Cert. Fals. La velocitat que assoleixen els electrons de la capa de valència, particularment els electrons 6s, és propera a la velocitat de la llum. Cert. Fals. Un parell inert d’electrons mai té efecte sobre la geometria dels enllaços. Cert. Fals. La contracció del bloc d és un fenomen que afecta els elements del bloc p del 4art període, que desvia algunes propietats d’aquests elements d’un comportament periòdic. Cert. Fals. L’augment anòmal de la Zef que pateixen els electrons de valència dels elements del bloc p del 4rt període es manifesta també en el caràcter reductor de les espècies reduïdes. Cert. Fals. El iode (VII) és més oxidant que el brom (VII). Cert. Fals. Els perbromats són molt difícils de preparar. Cert. Fals. L’aplicació més important del bor es el vidre de borosilicat (35% de producció). Cert. Fals. B(OH)3 és una base de Lewis. Cert. Fals. El Tal·li és un element important a la industria. Cert. Fals. El Indi és transparent. Cert. Fals. El Bor presenta 5 al·lòtrops. Cert. Fals. Existeix una relació diagonal entre el bor i el silici, aquesta similitud és major que la del bor amb el segon element del seu grup. Cert. Fals. B2O3 és un òxid bàsic. Cert. Fals. L’òxid d’alumini és amfòter (Al2O3). Cert. Fals. El bor i el silici formen moltes estructures d’òxids polimèrics i vidres, amb àtoms d’oxigen compartits. Cert. Fals. L’àcid bòric (H3BO3) i l’àcid silícic (H4SiO4) són tots dos àcids molt forts. Cert. Fals. El bor i el silici formen hidrurs gasosos i inflamables. Cert. Fals. De la kernita s'extreu bor. Cert. Fals. Del bórax s'extreu bor. Cert. Fals. L'òxid de bor (B2O3) reacciona amb bases formant borats amb anions polinuclears (BnOm)(2m-3n)- . Cert. Fals. B2O3 no existeix en forma cristalina. Cert. Fals. L’Àcid Bòric (B(OH)3) no actua com a àcid de Lewis. Cert. Fals. Els borans són compostos binaris amb hidrogen. Cert. Fals. Els borans són tots inflamables, sovint explosius. Cert. Fals. Els borans reaccionen amb aigua (hidròlisi) donant B(OH)3 i O2. Cert. Fals. El NaBH4 és l’únic hidrur de bor estable a l’aigua. Cert. Fals. El borhidrur sòdic és reductor suau emprat per a convertir aldehids i cetones a alcohols primaris i secundaris respectivament. Cert. Fals. El bor forma molts compostos polimèrics tipus caixa que inclouen borhidrurs, metal·laborans i carborans. Cert. Fals. El diborà i els borhidrurs polimèrics tipus “clúster” són donadors d’electrons. Cert. Fals. La força àcida varia segons BF3 < BCl3 < BBr3 a causa de la major contribució d’enllaç per a distàncies d’enllaç petites. Cert. Fals. El Al(III) té una relació q/r molt baixa. Cert. Fals. El Al(III) en pols crema en presència d’O2. Cert. Fals. Les sals d’alumini(III) hidratades contenen realment [Al(H2O)6]3+. Cert. Fals. El Al(s) és un bon oxidant. Cert. Fals. L'Alumini és un metall amfòter com el beril·li. Cert. Fals. L’alumini és inert. Cert. Fals. Quan tenim una peça d’alumini a l’aire, la seva superfície s’oxida ràpidament i forma una capa impermeable i adherent de Al2O3(s) que protegeix l’interior enfront de l’oxidació interior. Cert. Fals. Si s’electrolitza una dissolució de Al3+(aq) al càtode no es diposita Al, sinó que es desprèn H2(g). Cert. Fals. L'alumini s'obte a partir de la purificació de la bauxita. Cert. Fals. El bor s'obte a partir de la bauxita. Cert. Fals. El punt de fusió del Al2O3 és molt baix. Cert. Fals. El fluorur d’alumini, AlF3, és covalent. Cert. Fals. El NO es produeix en els motors de combustió. Cert. Fals. El clorur d’alumini, AlCl3, té caràcter covalent. Cert. Fals. El clorur d’alumini sòlid presenta té una estructura tridimensional, que es característica dels compostos iònics, en la que el metall està decacordinat. Cert. Fals. En estat líquid i en fase gas el AlCl3 mostra una estructura dimèrica Al2X6 que també la presenten en estat sòlid el bromur i iodur d’Al. Cert. Fals. El radi petit del B només li permet assolir nombre de coordinació inferior a 4. Cert. Fals. L’ordre d’enllaç es relaciona directament amb la distància covalent. Cert. Fals. Els elements més pesats estan menys afectats per l’efecte del parell inert. Cert. Fals. El silici és el tercer element més abundant a l’escorça de la Terra després de l’oxigen. Cert. Fals. Encara que Sn i Ge tenen abundàncies similars, l’Sn és més accessible i barat. Cert. Fals. Per C i Ge és més estable E.O. +2 que +4. Cert. Fals. L'estany és el metall pesant més abundant. Cert. Fals. El Germani no té cap ús massa rellevant. Cert. Fals. C, Si i Ge tenen formalment E.O.-4 si estan enllaçats a àtoms menys electronegatius. Cert. Fals. El diamant és conductor elèctric i tèrmic. Cert. Fals. El grafit és bon conductor. Cert. Fals. El diamant i el grafit són solubles en dissolvents no polars com toluè o hexà. Cert. Fals. El grafit és tou i s'utilitza com a lubricant. Cert. Fals. És possible convertir grafit a diamant a P i T elevades. Cert. Fals. el CVD (chemical vapor deposition) és una manera d’obtenir diamant artificialment. Cert. Fals. El diamant te un sistema deslocalitzat en els plans pì que li dona estabilitat. Cert. Fals. Les distàncies d'enllaç són més grans en el diamant que en el grafit. Cert. Fals. El grafit és un sòlid amb caràcter anisotròpic. Cert. Fals. El carbó actiu s’obté de la combustió en presència d’O2 de biomassa vegetal. Cert. Fals. El negre de carboni (sutge) s’obté de la combustió en defecte d’O2 d’hidrocarburs. Cert. Fals. La fibra de carboni estructuralment són fragments de grafit ordenats. Cert. Fals. La pèrdua de l’estructura laminar del grafit fa que les fibres de carboni siguin extremadament resistents i molt lleugeres. Cert. Fals. El C60 s’anomena ful·lerè. Cert. Fals. Els nanotubs són una forma al·lotròpica de carboni consistent en una capa d’àtoms de carboni amb hibridació sp2. Cert. Fals. El grafè 100 vegades més resistent que l’acer (pes/pes). Cert. Fals. El grafè és un excel·lent conductor elèctric. Cert. Fals. El grafit actua com a acceptor d’electrons. Cert. Fals. El ciment Portland s’obté mesclant CaCO3 i argiles (Al2Si2O7·2 H2O). Cert. Fals. Per fer ciment Portland. A la mescla obtinguda de silicats de Ca, Al, Fe i altres metalls en menor quantitat s’afegeix al final del forn guix (CaSO4·1/2 H2O). Cert. Fals. GeO i SnO són oxidants, però el PbO és l’òxid de plom estable. Cert. Fals. PbO2 és oxidant. Cert. Fals. SnO2 és àcid i GeO2 amfòter. Cert. Fals. Es coneix una estructura del GeO2 com el quars (Ge octaèdric) i una altra de similar al rútil (Ge tetraèdric). Cert. Fals. SnO2 i PbO2 tenen una estructura tipus rútil com la majoria d’òxids MO2 amb ions metàl·lics de radi moderat o gran. Cert. Fals. PbO2 és emprat com a ànode en les bateries de plom. El càtode és plom elemental. Cert. Fals. El Pb3O4 és un òxid de valència mixta (PbO2·2PbO). Es coneix amb el nom de mini de plom i és emprat com a pigment anticorrosió. Cert. Fals. Estan composats per unitats tetraèdriques (SiO4)4-, unides exclusivament pels vèrtexs, ordenades a l’espai de diferents maneres i combinades amb altres elements. Cert. Fals. El 80% de les roques de la escorça terrestre són silicats. Cert. Fals. Els silicats són solubles. L’ortosilicat de sodi és un dels pocs silicats insolubles. Cert. Fals. En les estructures dels silicats, les unitats de SiO4 normalment no es representen de la forma habitual en química. Cert. Fals. Els ortosilicats contenen l’anió (SiO4)4-. Cert. Fals. Els pirosilicats contenen l’anió (SiO4)4-. Cert. Fals. Els ortosilicats contenen l’anió (Si2O7)6-. Cert. Fals. Els piroxens estan formats per cadenes simples de tetraedres (SiO4)4-. Cert. Fals. la fórmula general dels piroxens és (SiO3)n2n-. Cert. Fals. Els amfíbols són cadenes dobles interconnectades. Cert. Fals. Els silicats tridimensionals estan constituïts per cicles de tetraedres (SiO4)4- interconnectats que comparteixen 3 oxígens; la fórmula general és (Si2O5)2. Cert. Fals. Silicats laminars estan constituïts per cicles de tetraedres (SiO4)4- interconnectats que comparteixen 3 oxígens; la fórmula general és (Si2O5)2. Cert. Fals. Els silicats tridimensionals estan constituïts per cicles de tetraedres (SiO4)4-interconnectats que comparteixen els 4 oxígens. En realitat són aluminosilicats. Cert. Fals. El Beril·li en Be2SiO4 (fenacita) és tetraèdric covalent. Cert. Fals. La maragda és un beril amb una fracció de Cr substituït per Al. Cert. Fals. El crisòtil és un silicat en capes o laminar. Cert. Fals. L’amiant o asbest s’ha fet servir durant molts anys perquè és fibrós i molt resistent al foc. Encara s'utilitza. Cert. Fals. L'argila és un material granular natural format per barreges de silicats tridimensionals. Cert. Fals. L’alumini pot coordinar tant en entorns octaèdrics {AlO6} com tetraèdrics {AlO4}. Cert. Fals. Un compost important i molt representatiu dels aluminosilicats en capes és la caolinita Al2(OH)4Si2O5. Cert. Fals. L’alumini pot coordinar en entorns octaèdrics {AlO6} pero no en tetraèdrics {AlO4}. Cert. Fals. Un compost important i molt representatiu dels aluminosilicats en capes és la caolinita [ M’[Al2Si2O8]. Cert. Fals. Les zeolites són aluminosilicats tridimensionals com els feldespats però presenten estructures molt més obertes, amb canals i cavitats. Cert. Fals. La ortoclasa és un aluminosilicat tridimensional com els feldespats però presenta estructura molt més oberta, amb canals i cavitats. Cert. Fals. Les zeolites són aluminosilicats tridimensionals com els feldspats però presenten estructures molt més obertes, amb canals i cavitats. Cert. Fals. Alguns usos de les zeolites són: bescanviadors d’ions, tamisos moleculars, en catàlisi, en medicina, en alimentació animal, en separació de gasos. Cert. Fals. El cianur no es considera un “pseudohalur”. Cert. Fals. El cianogen (CN)2 és un pseudohalogen. Cert. Fals. Els organosilans no es poden preparar fàcilment per reacció entre halurs de silici i c. organometàl·lics amb elements electropositius, ja que la reacció no és favorable. Cert. Fals. El procés Rochow ha fet viable econòmicament la indústria de les silicones. Cert. Fals. La hidròlisi dels R2SiCl2 dóna lloc a polímers lineals i/o oligòmers cíclics. Cert. Fals. Els pirosilicats contenen l’anió (Si2O7)6-. Cert. Fals. N i P condueixen electricitat. Cert. Fals. En el grup 15 la conductivitat elèctrica decreix en baixar pel grup. Cert. Fals. N i P tenen Pfus i Peb de sòlids moleculars que disminueixen en baixar en el grup. Cert. Fals. Sb i Bi segueixen tendència Pfus i Peb dels metalls que disminueixen quan baixem en el grup. Cert. Fals. El P(V) és molt estable en pH àcid. Cert. Fals. El N(V) és molt estable en pH bàsic. Cert. Fals. El diagrama de Pourbaix mostra que per el nitrogen només cap d’aquests estats són estables termodinàmicament: el N(V), N(0) i N(-III). Cert. Fals. El nitrogen és molt abundant a l’atmosfera de la terra (78%) però escàs a la superfície. Cert. Fals. El fòsfor és un element estratègic per a la producció d’adobs. Cert. Fals. El gas N2 s’utilitza per la seva alta reactivitat. Cert. Fals. El N2 s’utilitza per a la producció d’amoníac i cianamida càlcica. Cert. Fals. NH3 s'utilitza com a refrigerant. Cert. Fals. S'utilitzen sals de NH4+ com a adobs. Cert. Fals. El N s'utilitza en adobs (>80%). Cert. Fals. El P s'utilitza en adobs (>80%). Cert. Fals. El P s'utilitza en electrònica en semiconductors per dopatge. Cert. Fals. El As s'utilitza en electrònica en semiconductors per dopatge. Cert. Fals. El As forma aliatges amb Pb. Cert. Fals. El Sb forma aliatges amb Sn i Pb. Cert. Fals. El N2 té color blau i és inodor (78% atmosfera). Cert. Fals. El N2 és incolor i és inodor (78% atmosfera). Cert. Fals. El nitrogen no està limitat per l’octet. Cert. Fals. El nitrogen està limitat per l’octet. Cert. Fals. En el nitrogen els enllaços N-N triples són poc estables enfront dels enllaços N-N simples. Cert. Fals. En el nitrogen els enllaços senzills N-N són poc estables enfront dels enllaços múltiples N-N. Cert. Fals. El fòsfor té molta més tendència que el N a formar enllaços senzills P-P i molt poca tendència a formar enllaços múltiples P-P (triples o dobles). Cert. Fals. El nitrogen té molta més tendència que el P a formar enllaços senzills P-P i molt poca tendència a formar enllaços múltiples P-P (triples o dobles). Cert. Fals. El fòsfor blanc (o groc) és més estable termodinàmicament que el fòsfor vermell. Cert. Fals. El fòsfor blanc és molt tòxic i poc estable. Cert. Fals. El fòsfor vermell és molt tòxic i poc estable (enllaços molt tensionats). Cert. Fals. El fòsfor vermell s’utilitza com a agent incendiari (ús militar; arma química). Cert. Fals. El fòsfor blanc s’utilitza com a agent incendiari (ús militar; arma química). Cert. Fals. A partir de 800˚C, el fòsfor blanc gas es converteix en P2(g). Cert. Fals. El fosfor blanc te una estructura química similar a la del N2. Cert. Fals. El fòsfor blanc s’obté del P blanc a 250 ºC en absència d’O2 al llarg de dies. Cert. Fals. El fòsfor vermell s’obté del P blanc a 250 ºC en absència d’O2 al llarg de dies. Cert. Fals. Els enllaços en el fosfor vermell estan menys tensionats que en el blanc. Cert. Fals. Estabilitat dels compostos de fòsfor: Negre>Vermell>Blanc. Cert. Fals. Estabilitat dels compostos de fòsfor: Blanc>Vermell>Negre. Cert. Fals. El fòsfor vermell consisteix àtoms de fòsfor tricoordinats piramidals en capes polimèriques. Cert. Fals. El fòsfor negre consisteix àtoms de fòsfor tricoordinats piramidals en capes polimèriques. Cert. Fals. Tot i ser el més estable termodinàmicament el fòsfor negre, el fòsfor blanc s’utilitza com a al·lòtrop de referència del fòsfor perquè és més accessible i està més ben caracteritzat. Cert. Fals. El nitrogen s’obté majoritàriament per destil·lació a -196 ºC d’aire liquat en grans plantes industrials. Cert. Fals. No és possible separar el nitrogen de l’oxigen amb membranes selectives formades per zeolites o membranes polimèriques que permeten la difusió selectiva de l’oxigen. Cert. Fals. El fòsfor vermell s'obté a través de mineria. Cert. Fals. El fòsfor blanc s'obté a través de mineria. Cert. Fals. Els nitrurs tenen un caràcter covalent marcat. Cert. Fals. Tots els nitrurs, malgrat ser covalents, tenen un caràcter iònic marcat. Cert. Fals. No existeixen nitrurs de sodi. Cert. Fals. Els nitrurs formen amoníac quan entren en contacte amb aigua. Cert. Fals. En els nitrurs covalents, el nitrogen s'enllaça amb S, B, o P. Cert. Fals. Els nitrurs intersticials són característics dels elements del bloc d. El nitrogen ocupa forats octaèdrics en els empaquetaments cúbics o hexagonals compactes dels àtoms metàl·lics. Cert. Fals. Els nitrurs iònics són característics dels elements del bloc d. El nitrogen ocupa forats octaèdrics en els empaquetaments cúbics o hexagonals compactes dels àtoms metàl·lics. Cert. Fals. Quan el metall té estructura cúbica compacta, resulta una estructura tipus NaCl (per ex. TiN), es pot considerar iònica. Cert. Fals. L’anió azidur N3- (vulgarment azida) és isoelectrònic amb el CO2. Cert. Fals. L’àcid HN3 (azida de N o àcid hidrazoic) és un àcid de Lewis (no de Brønsted) relativament fort (pKa = 4.77). Cert. Fals. L’àcid HN3 (azida de N o àcid hidrazoic) és un àcid de Brønsted relativament fort (pKa = 4.77). Cert. Fals. Les azides són compostos termodinàmicament inestables que sovint descomponen de forma explosiva per impacte o escalfor. Cert. Fals. Els fosfurs no poden preparar-se per reacció directa entre els elements. Cert. Fals. Molts fosfurs són sòlids iònics que contenen anions discrets o polimèrics amb enllaços P-P. Cert. Fals. L’amoníac (NH3) és un gas incolor i verinós sense olor. Cert. Fals. L’amoníac és el producte d’entrada a quasi tots els compostos de nitrogen orgànics i inorgànics. Cert. Fals. La preparació de l’amoníac a gran escala és una de les grans fites de la ciència i la tecnologia del segle XX. Cert. Fals. La reacció de formació d'amoníac en massa és endotèrmica. Cert. Fals. El procés per obtenir hidrogen s'anomena procés de Haber-Bosch. Cert. Fals. El procés per obtenir amoníac s'anomena procés de Haber-Bosch. Cert. Fals. La reacció de formació d'amoníac (procés de Harber-Bosch) segons el principi de Le Châtelier, s’hauria de fer a temperatures baixes i pressions elevades, però es fa a temperatures elevades per a augmentar la velocitat de la reacció. Cert. Fals. La reacció de formació d'amoníac (procés de Harber-Bosch) com diu el principi de Le Châtelier, s’ha de fer a temperatures baixes i pressions elevades. Cert. Fals. L'amoníac s’obté pel procés del “gas d’aigua”. Cert. Fals. L'hidrogen s’obté pel procés del “gas d’aigua”. Cert. Fals. El CO₂ se sublima a sòlid i es ven com a subproducte de la reacció de formació de l'amoníac. Cert. Fals. Un dels objectius assolits per la química és aconseguir l’activació del nitrogen per una via econòmica al procés Haber-Bosch (a menor T i P). Cert. Fals. Un dels objectius no assolits per la química és aconseguir l’activació del nitrogen per una via més econòmica al procés Haber-Bosch (a menor T i P). Cert. Fals. El N2 és una base de Lewis extremadament feble. Cert. Fals. L'amoníac pot actuar com a lligand. Cert. Fals. El CO és un àcid de Lewis. Cert. Fals. Encara no s’han aconseguit imitar les nitrogenases, enzims que tenen la capacitat de captar el nitrogen de l’aire i reduir-lo a NH3 a T i p atmosfèriques. Cert. Fals. A causa de la formació d’enllaços d’hidrogen, el punt d’ebullició de l’amoníac és molt inferior al de la resta d’hidrurs del grup. Cert. Fals. Una propietat singular de l'amoníac líquid és que dissol els elements alcalins, com el sodi, donant lloc a solucions de colors intensos. Aquestes dissolucions són oxidants molt forts. Cert. Fals. Una propietat singular de l'amoníac líquid és que dissol els elements alcalins, com el sodi, donant lloc a solucions de colors intensos. Aquestes dissolucions són reductores molt fortes. Cert. Fals. En les dissolucions de Na en NH3(l) hi són presents diferents espècies: Na2, Na+, Na-. Cert. Fals. Es pot fer un paral·lelisme entre l’aigua i l'amoníac líquid, ja que aquest experimenta també una autoionització. Cert. Fals. L'amoníac no experimenta autoionització. Cert. Fals. L’amoníac líquid és un dissolvent pròtic no aquós clàssic. Cert. Fals. El NaNH2 és una base forta, no pot existir en aigua. Cert. Fals. El NH4Cl és un àcid fort en amoníac líquid, però feble en aigua. Cert. Fals. El NH4Cl és un àcid fort en aigua líquid, però feble en amoníac. Cert. Fals. La hidrazina és un líquid de color blau a temperatura ambient. Cert. Fals. La hidrazina és un líquid incolor a temperatura ambient. Cert. Fals. Una substància incolora pot indicar la presència de ponts d'hidrogen. Cert. Fals. En aigua, l'hidrazina és una base més forta que l'amoníac. Cert. Fals. En aigua, l'hidrazina és una base més feble que l'amoníac. Cert. Fals. La protonació de la hidrazina dona lloc als cations N2H5(+) i N2H6 (2+). Cert. Fals. Les hidrazines són oxidants excel·lents. Cert. Fals. Les hidrazines es poden reduir a amoníac en presència de reductor forts. Cert. Fals. Una de les aplicacions principals de la hidrazina és com a combustibles per a coets, míssils i naus espacials.-. Cert. Fals. La dimetilhidrazina simètrica és un carcinogen potent que actua com un agent metilant de l'ADN. Cert. Fals. La fosfina, arsina i estibina són gasos innocus. Cert. Fals. Tots els halurs de nitrogen són termodinàmicament inestables excepte NCl3. Cert. Fals. El triclorur de nitrogen NCl3 és un líquid oliós no tant explosiu com la nitroglicerina. Cert. Fals. El triclorur de nitrogen NCl3 és un líquid oliós més explosiu que la nitroglicerina. Cert. Fals. A diferència de l’amoníac, el trifluorur de nitrogen és un base de lewis extremadament feble. Cert. Fals. A diferència del nitrogen, els halurs AX3 (A = P, As, Sb) són poc estables i no poden ser gasos, líquids o sòlids. Cert. Fals. A diferència del nitrogen, els halurs AX3 (A = P, As, Sb) són bastant estables i poden ser gasos, líquids o sòlids. Cert. Fals. Els trihalurs de fòsfor, arsènic i antimoni es preparen per reacció directa entre els elements. Cert. Fals. El PCl3 és un poc reactiu important que es prepara en petites quantitats. Cert. Fals. Els trihalurs EX3 (E = As, Sb, Bi esp.) poden actuar en algun cas com a àcids de Lewis durs. Cert. Fals. PCl5 i SbCl5 són estables, mentre que AsCl5 és molt inestable. Cert. Fals. Els halurs EX5 són àcids de Lewis (forts si X = F). Cert. Fals. El SbF5 és un àcid de Lewis molt fort que reacciona amb HF per formar un “superàcid”. Cert. Fals. La tendència del nitrogen a formar enllaços π entre orbitals “p” fa que la majoria dels seus òxids no tinguin anàlegs en la química de la resta d’elements del grup. Cert. Fals. El N2O5 és estable a temperatura ambient. Cert. Fals. El N2O5 és molt oxidant i també molt bàsic. Cert. Fals. El N2O5 és molt reductor i també molt àcid. Cert. Fals. El N2O5 és molt oxidant i també molt àcid. Cert. Fals. El N2O5 és un sòlid incolor estable. Cert. Fals. El N2O5 és un sòlid incolor inestable. Cert. Fals. El N2O5 és un òxid àcid, reacciona amb aigua per donar HNO3. Cert. Fals. L’àcid nítric pur (HNO3) és un líquid viscós incolor perillós perquè és un àcid fort molt oxidant. Cert. Fals. L’àcid concentrat en aigua és una solució al 30% en aigua i és la forma habitual als laboratoris. Cert. Fals. El primer mètode industrial de preparació d’àcid nítric consistia en la reacció directa entre nitrogen, oxigen i aigua. Cert. Fals. L’àcid nítric descompon amb la llum i pren un color marronós. Cert. Fals. El NO2 i el N2O5 coexisteixen en un equilibri dinàmic en l’interval de temperatures -10 ºC < T < 140 ºC. Cert. Fals. El NO2 és un dels agents químics responsable de la contaminació urbana. Cert. Fals. L’àcid nitrós és un àcid feble (pKa = 3,35) de color blau que dismuta a temperatura ambient. Cert. Fals. Tant l’anió nitrit com l’àcid nitrós són oxidants que es redueixen a NO2(g). Cert. Fals. El NO2 és diamagnètic. Cert. Fals. El N2O4 és diamagnètic. Cert. Fals. El catió nitrosoni no existeix, no es pot sintetitzar per impediment termodinàmic. Cert. Fals. Com el CO, el NO+ pot també actuar de lligand. Cert. Fals. El NO+ és isoelectrònic amb el O2. Cert. Fals. El monòxid de nitrogen NO2 és una molècula amb un nombre senar d’electrons però estable, que no forma dímers tal com fa el NO. Cert. Fals. El monòxid de nitrogen NO (o òxid de N(II) o òxid nítric) és una molècula amb un nombre senar d’electrons però estable, que no forma dímers tal com fa el NO2. Cert. Fals. El monòxid de nitrogen NO és un gas paramagnètic incolor i un òxid neutre. Cert. Fals. El NO és un intermedi en la síntesi industrial del HNO3 (procés Ostwald). Cert. Fals. Al laboratori es pot obtenir NO per oxidació del HNO3 o de nitrits. Cert. Fals. El monòxid de nitrogen NO (òxid nítric) és un gas incolor que en presència d’oxigen s’oxida a NO2/N2O4. Cert. Fals. El NO no es produeix en motors de combustió, es genera a partir de N2 i O2 atmosfèrics. Cert. Fals. El N2O5 és el menys important de tots els òxids de nitrogen. Cert. Fals. El N2O3 és el menys important de tots els òxids de nitrogen. Cert. Fals. Per al N2O3 els dos àtoms tenen el mateix estat d'oxidació. Cert. Fals. El N2O3 reacciona amb aigua donant lloc a la formació de l’àcid nitrós. Cert. Fals. L'àcid nitrós és estable a temperatura ambient. Cert. Fals. El N2O és un gas incolor molt poc reactiu i un òxid àcid. Cert. Fals. La molècula de N2O és isoelectrònica amb el CO2 i l’anió N3-. Cert. Fals. El N2O3 és el gas del riure, emprat en cirugia. Cert. Fals. El N2O és un oxidant fort cinèticament desfavorit. Cert. Fals. El N2O s’utilitza puntualment per incrementar el rendiment de motors de combustió d'F1. Cert. Fals. La combustió (amb oxigen limitat) del fòsfor és una reacció molt exotèrmica que genera P4O10. Cert. Fals. La combustió (amb excés d'oxigen) del fòsfor és una reacció molt exotèrmica que genera P4O10. Cert. Fals. La combustió (amb oxigen limitat) del fòsfor és una reacció molt exotèrmica que genera P4O6. Cert. Fals. Els òxids trivalents E4O6 (E= As i Sb) i pentavalents E4O10 (E= As i Sb) tenen estructures anàlogues al P4O6 i P4O10 respectivament. Cert. Fals. L'únic òxid conegut de bismut (Bi2O3)és un compost covalent. Cert. Fals. En contrast amb el fòsfor, arsènic, antimoni i bismut donen lloc a òxids en l’estat d’oxidació +3. Cert. Fals. El Bi(V) és molt oxidant, es coneixen molts compostos de Bi(V). Cert. Fals. Àcid (orto) fosfòric (H3PO4) és un sòlid incolor que fon a 42˚C quan és pur. Cert. Fals. L'àcid (orto) fosfòric (H3PO4) és un líquid viscós a causa dels enllaços d’hidrogen. Cert. Fals. L'àcid (orto)fosfòric (H3PO4) sutilitza principalment per la fabricació d'adobs. Cert. Fals. L'àcid (orto)fosfòric (H3PO4) s'utilitza principalment com a conservant alimentari. Cert. Fals. Quan s’escalfa, l’àcid fosfòric es deshidrata i es condensa. Cert. Fals. La majoria dels fosfats són solubles. Són insolubles els dels cations alcalins i d’amoni. Cert. Fals. Existeixen fosfats (PO4(3-)), fosfats monoàcids (HPO4(2-)) i fosfats diàcids (H2PO(4-)). Cert. Fals. El fosfat és un anió molt bàsic. Cert. Fals. Na3PO4 té ús domèstic per a neteja. Cert. Fals. Es coneixen polifosfats cíclics. Cert. Fals. Els enllaços P-H són iònics. Cert. Fals. Els fosfits i els hipofosfits són oxidants. Cert. Fals. D’acord amb la TRPEV, tots els compostos AR3 (A = P, As, Sb, Bi) són bases de Lewis (lligands). Cert. Fals. Un organocompost d’arsènic va ser el primer fàrmac efectiu per tractar la sífilis. Cert. Fals. Els cations tetrafenilfosfoni [PPh4]+i tetrafenilarsoni [AsPh4]+ no són importants en química. Cert. Fals. A partir del catió [AsPh4]+es pot preparar el AsPh5 (EO = +5), que té geometria octaèdrica. Cert. Fals. El sofre és bastant abundant, es troba en el gas natural. Cert. Fals. El sofre s’utilitza en diferents etapes de la fabricació d’acer. Cert. Fals. L’oxigen és l’oxidant més barat i s’utilitza en un gran nombre de processos d’oxidació. Cert. Fals. El sofre i els seus derivats es poden obtenir del torrat de sulfurs metàl·lics. Cert. Fals. L’aplicació més important del sofre és per a vulcanitzar el cautxú. Cert. Fals. El seleni és semiconductor. Cert. Fals. No tots els isòtops del Po són radioactius i tòxics. Cert. Fals. L'O2 és un gas diamagnètic, incolor, inodor i poc soluble en aigua. Cert. Fals. O2 oxidant dèbil, però cinèticament ràpid. Cert. Fals. L'ozó és una forma alotròpica de l'oxigen. Cert. Fals. L'ozó es un gas diamagnètic incolor. Cert. Fals. L'ozó és termodinàmicament inestable. Cert. Fals. L'ozó és més oxidant en medi bàsic que en medi àcid. Cert. Fals. El sofre tendeix a la formació d’enllaços S-S. Cert. Fals. El sofre té poques formes al·lotròpiques. Cert. Fals. El Po és l’únic element que mostra una estructura cúbica simple. Cert. Fals. L’acidesa augmenta H2O < H2S < H2Se < H2Te. Cert. Fals. El poder oxidant dels hidrurs simples H2E augmenta amb el període: H2O < H2S < H2Se < H2Te. Cert. Fals. L’aigua només actua com a reductor amb oxidants molt forts. Cert. Fals. L’enllaç senzill O-O és més estable que el S-S. Cert. Fals. L’aigua oxigenada pura és un líquid viscós, molt corrosiu i inestable. Cert. Fals. L'aigua oxigenada pot actuar com a reductor. Cert. Fals. Els compostos d’oxigen amb halògens són estables. Cert. Fals. El SF6 s’utilitza com a aïllant elèctric. Cert. Fals. El SO2 és un àcid molt més fort que el SO3. Cert. Fals. L’àcid sulfúric és el primer producte quant a producció de la indústria química. Cert. Fals. L'àcid sulfúric en calent pot actuar com un reductor. Cert. Fals. L’àcid sulfúric pur està autoionitzat. Cert. Fals. Per l'àcid sulfuric: K >> Kw, i per això és un conductor elèctric millor que l’aigua. Cert. Fals. L’àcid sulfúric pur reacciona amb el SO3 per donar l’àcid disulfúric. Cert. Fals. S'anomena "òleum" a una solució que conté únicament àcid disulfúric. Cert. Fals. El peroxomonosulfúric (àcid de Caro) és un derivat de l’àcid sulfúric. Cert. Fals. El peroxomonosulfúric es prepara per reacció entre àcid disulfúric i aigua oxigenada. Cert. Fals. L'àcid peroxomonosulfúric és un dels oxidants més fort coneguts. Cert. Fals. Amb alguns agents oxidants és possible oxidar l’hidrogensulfit a ditionat. Cert. Fals. Els ditionats són inestables a l'oxidació i reducció (inerts). Cert. Fals. El més conegut dels oxoanións de sofre és l’anió tetrationat. Cert. Fals. El tetrationat s'obté per oxidació del tiosulfat amb iode. Cert. Fals. L’àcid tiosulfúric és estable. Cert. Fals. L’anió tiosulfat és un bon agent complexant de diferents metalls. Cert. Fals. És possible aïllar el H2SO3 al laboratori. Cert. Fals. L’anió hidrogensulfit és amfòter i el sulfit és àcid. Cert. Fals. L’anió hidrogensulfit és àcid i el sulfit és bàsic. Cert. Fals. L’anió hidrogensulfit i el sulfit són agents reductors. Cert. Fals. En solucions concentrades de sulfit es forma l’anió disulfit S2O5(2-). Cert. Fals. L'anió ditionit s’obté per reducció de l’anió sulfit o del SO2. Cert. Fals. El sulfit és un agent reductor més enèrgic que el ditionit. Cert. Fals. El sulfur de sodi és el sulfur més important industrialment. Cert. Fals. El Blau d’Ultramar modernament és fabricat amb caolinita (Al2Si2O5(OH)4). Cert. Fals. Es coneixen molts polisulfurs de fórmula S(n)2-, que són els àcids conjugats dels sulfans. Cert. Fals. L’índex de coordinació màxim per als elements de la primera sèrie sol ser 8. Cert. Fals. Els elements de la 2a i 3a sèrie poden adoptar índexs de coordinació més alts que els de la primera a causa del seu radi més gran. Cert. Fals. Pocs compostos d’elements de transició tenen color. Cert. Fals. La teoria de camp cristal·lí és un model electroestàtic considera els lligands com a càrregues negatives. Cert. Fals. Els orbitals "d" són degenerats en un àtom aïllat. Quan es formen complexos deixen de ser degenerats. Cert. Fals. A diferència dels blocs s i p, els elements del bloc d formen molts compostos paramagnètics. Cert. Fals. Dins del bloc d, els compostos paramagnètics són més habituals en els elements de la 2a i 3a sèrie de transició que en la 1a. Cert. Fals. El desdoblament dels orbitals d és més gran en els elements de la segona i tercera sèrie respecte els de la primera sèrie de transició. Cert. Fals. Les configuracions d4, d5, d6 i d7 de la 1a sèrie poden ser de spin alt o baix, depenent de l’estat d’oxidació i els lligands. Cert. Fals. Tots els complexos tetraèdrics són de camp fort. Cert. Fals. Tots els complexos octaèdrics amb metall en E.O. < +2 són de camp feble. Cert. Fals. Hi ha un conjunt de metalls del bloc d que són molt resistents a la reducció. Cert. Fals. En estats d’oxidació baixos (+2, +3, +4) la coordinació del metall és normalment octaèdrica. Cert. Fals. Segons les regles de Fajans, els estats d’oxidació baixos afavoreixen estructures covalents. Cert. Fals. A igualtat en l’estat d’oxidació, si el catió és més petit, més covalent és el compost. Cert. Fals. L’acidesa dels cations [M(H2O)x]n+ augmenta amb la càrrega del catió. Cert. Fals. Els òxids àcids dels elements de transició reaccionen amb bases donant lloc a la formació d’oxoanions. Cert. Fals. Els tetraedres només poden compartir àtoms centrals per la repulsió entre les càrregues dels anions. Cert. Fals. Els elements dels grups 5 i 6 tenen un comportament semblant al del crom, però formen estructures més complexes perquè la unitat estructural pot ser el tetraedre. Cert. Fals. Els lantànids són elements relativament escassos però fàcils d'aïllar. Cert. Fals. La química dels elements lantànids (incloent-hi el Sc i el Y) és molt similar. Cert. Fals. La variació del nombre d’electrons f afecta significativament la seva reactivitat. Cert. Fals. La química dels lantànids està dominada per l’estat d’oxidació +3. Cert. Fals. Els lantànids són elements molt oxidants. Cert. Fals. Els lantànids reaccionen amb aigua a temperatura ambient. Cert. Fals. Els lantànids mostren estabilització per camp cristal·lí. Cert. Fals. Els ions amb electrons f presenten colors molt variats que no depenen del compost. Cert. Fals. Durant la fissió del 235U en un reactor nuclear també es produeixen alguns nuclis amb massa superior a l’urani. Cert. Fals. Per controlar la reacció en cadena en els reactors nuclears calen moderadors de neutrons, que disminueixen la seva energia elèctrica. Cert. Fals. L’àrea de les aplicacions dels elements lantànids, en especial en l’electrònica. Cert. Fals. |