La recollida i anàlisi de mostres de llenguatge espontani és un procediment: Que exclou altres procediments Que inclou altres proves dins el mateix Que permet contribuir a determinar el nivell de competència comunicativa i lingüística, juntament amb altres procediments d’avaluació.
La recollida de mostres del llenguatge espontani ha d’anar seguida de: L’anàlisi de les mostres del llenguatge L’entrevista a la família La detecció de dificultats de comunicació i llenguatge.
Marca si es vertader o fals: Les persones amb discapacitat motriu, intel·lectual o auditiva necessiten ser avaluades en totes les dimensions de la comunicació i el llenguatge per ajustar el millor possible la resposta educativa a les seves característiques. Fals Vertader.
En la intervenció per part del mestre d’AL amb alumnes amb TEL s’ha de tenir en compte que: Implica totes les àrees, especialment les relacionades amb habilitats cognitives Estan implicades les dimensions que afecten a la lectura i l’escriptura Estan implicades totes les àrees i dimensions curriculars i aspectes curriculars i de desenvolupament personal.
El mestre d’audició i llenguatge ha de partir de: El currículum ordinari per afavorir l’aprenentatge dels alumnes. La programació individual per afavorir l’aprenentatge dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. La seva programació per afavorir l’aprenentatge dels alumnes amb dificultats de llenguatge.
Aquesta oració: "aprendre a iniciar una conversa, mantenir-la, canviar de tema i finalitzar-la és una tasca pròpia de la dimensió". Correspon a: Pragmàtica Semàntica Morfosintaxi.
Aquesta oració: "aprendre a aparellar conceptes semblants segons un criteri determinat dins una situació de petit grup a l’aula és una tasca pròpia de la dimensió". Correspon a: Pragmàtica Semàntica Morfosintaxi.
L’objectiu de l’avaluació de la comunicació i el llenguatge ha de ser: Comprendre les característiques del sistema comunicatiu i lingüístic del subjecte Cap de les opcions Obtenir informació sobre el desenvolupament del subjecte.
Les activitats de consciència fonològica són aquelles que treballen sobre l’habilitat de: Manipular i ser conscients de les pròpies potencialitats fonològiques Manipular l’estructura d’una frase, una paraula, una síl·laba o un so Ser conscients de les parts de les oracions.
Un dels objectius principals de la intervenció del mestre d’AL a l’entorn educatiu és col·laborar en el desenvolupament de les habilitats comunicatives i lingüístiques: De la comunitat educativa De tots els alumnes Dels alumnes amb NESE.
L’activitat que consisteix en què un interlocutor ha de fer indicacions a l’altre a partir de dues sèries d’elements iguals, sense que parlant i oient se vegin, s’anomena: Comunicació efectiva Comunicació referencial Comunicació igualitaria.
“Crear la necessitat a l’infant d’emprar nous elements gramaticals” és una premissa pròpia del treball en: Pragmàtica Semàntica Morfosintaxi.
Als protocols d'observació pragmàtica els ha d’aplicar: El tutor/a del grup-classe a diferents contextos i situacions Tant mestres tutors, especialistes, de suport i/o d’audició i llenguatge, a diferents contextos i situacions El mestre d’audició i llenguatge.
Treballar per adquirir nous conceptes implica incidir en les relacions de significat entre ells, com la similitud, causa-efecte, exclusió, inclusió, és: Vertader Fals.
Per assegurar que un alumne amb TEL ha comprés l’explicació o la tasca que ha de fer… No és suficient demanar si ho ha entès Se li ha de demanar si ho ha entès Se li ha de reforçar positivament el seu esforç i s’ha de deixar que es desenvolupi autònimament.
L’objectiu de la pragmàtica és potenciar: El llenguatge per a l’aprenentatge de continguts curriculars
L’aprenentatge de les funcions del llenguatge i la comunicació
El llenguatge com a eina per als intercanvis socials i l’aprenentatge.
Les persones amb discapacitat auditiva poden optar per un enfocament comunicatiu oralista o gestualista. Aquest darrer consisteix en emprar el sistema de comunicació bimodal. Vertader Fals.
Treballar segons un model curricular per al mestre d’AL suposa: Partir del currículum ordinari per plantejar la intervenció sobre la comunicació i el llenguatge Prioritzar l’aprenentatge dels aspectes curriculars bàsics, instrumentals Partir del currículum ordinari, comú, per treballar la lectura i l’escriptura.
Afirmar que a la dimensió semàntica s’ha de treballar més la comprensió que l’expressió, és: Vertader Fals.
Per treballar la dimensió fonològica és bàsic: Treballar la discriminació auditiva, activitats de so-silenci, articulació i buf
Cap resposta és correcta
Introduir activitats de pràxies bucofonatòries i discriminació auditiva
.
L’entorn familiar, sanitari i educatiu tenen un paper: Més rellevant a l’avaluació que a la detecció No imprescindible per a l’avaluació de els dificultats de comunicació i llenguatge Rellevant tant a la detecció com a l’avaluació.
El treball específic sobre la dimensió semàntica i la morfosintàctica: És millor treballar-lo sempre a partir d’activitats específiques i diferents del que es treballa a l’aula Es pot treballar a partir de les activitats de l’aula No es pot treballar a l’aula ordinària.
L’afirmació: El treball sobre narració es basa únicament en potenciar la capacitat expressiva mitjançant la construcció de textos amb enunciats encadenats, seqüenciats temporalment i amb relació lògica entre els esdeveniments, és: Vertader Fals.
L’audífon i l’implant coclear són dos tipus de: Pròtesis auditives Totes dues són certes Ajudes tècniques .
Els conceptes semàntics s’aprenen: De forma memorística Inclosos dins un context de treball bàsicament cognitiu Inclosos dins un context de treball especialment basat en la repetició.
Si ens situam a un entorn educatiu inclusiu, consideram que podem treballar totes les dimensions comunicatives i lingüístiques: A partir del currículum ordinari Si tenim un currículum específic A partir del currículum propi de l’alumne
.
L’opció d’intervenció directa per part del mestre d’AL a l’escola inclusiva s’ha de dur a terme: Dins l’aula ordinària, de forma individual i materials preferentment comuns o fàcilment adaptables Tant dins com fora de l’aula ordinària i de forma individual, amb materials específics Dins l’aula ordinària, amb diferents agrupaments i materials preferentment comuns o fàcilment adaptables.
La utilització de suport visual (imatges, esquemes, mapes conceptuals, pictogrames…) en la intervenció en dificultats de comunicació i llenguatge és:
Útil en casos de discapacitat motriu, auditiva i intel·lectual Possible i útil a tots els nivells i situacions d’intervenció Necessària només a les primeres etapes: educació infantil, primer cicle de primària.
Treballar sobre la intencionalitat o funcions comunicatives és una part de la dimensió: Semàntica, juntament amb la conversa i la narració Pragmàtica, juntament amb la conversa i narració Pragmàtica, juntament amb la comprensió i expressió.
El sistema de comunicació bimodal és: Oralista Gestualiste.
La llengua de signes és: Oralista Gestualista.
Quan treballam sobre l’articulació correcta dels sons de la parla feim una feina relativa a la: Fonètica Fonologia Pragmàtica.
Quan treballam sobre la diferenciació dels trets fonamentals dels fonemes feim una feina relativa a la: Fonètica Fonologia Pragmàtica.
El model de suport coherent amb l'escola inclusiva, que contribueix al canvi i a la millora del procés educatiu, té 3 premisses fonamentals que són: Un suport que es realitza des del diàleg, la reflexió, des d'un clima positiu i de confiança; un suport que participa activament en la cultura del centre i un suport humà que actua com a col·laborador. Un suport que és realista es realitza des del diàleg, la reflexió, des d'un clima positiu i de confiança; un suport que participa activament en la cultura de l'aula i un suport humà que actua com a col·laborador. Un suport que es realitza des del diàleg, la reflexió, des d'un clima positiu i de confiança; un suport que participa activament en la cultura del centre i un suport humà que actua com especialista o tècnic.
El mestre d'audició i llenguatge ha de treballar en la millora de la competència comunicativa i lingüística en el vessant?
Comprensiu i expressiu. Comprensiu i pragmàtic Comprensiu i emocional. .
Els serveis de suport a l'escola... Són elements necessàriament independents i que per tant no han de participar de les decisions del centre a on es troben immersos No són elements independents, sinó que participen en la cultura del centre en el qual es troben immersos. Cap de les anteriors és correcta.
El mestre d'AL treballa conjuntament amb la resta de l'equip docent per a aconseguir una millora en la competència comunicativa dels alumnes des d'un enfocament: Cooperatiu, curricular i interactiu Col·laboratiu, curricular i inclusiu Curricular, inclusiu i universal.
La primera passa del procés general d'intervenció és: Plantejar hipòtesis sobre els aspectes concrets a treballar a partir del nivell de competència curricular: programar Nivell inicial de competència comunicativa i lingüística. Detecció. Preparar materials i estratègies de suport per a totes les àrees curriculars, entorns i situacions.
Quin és el doble objectiu del llenguatge a l'entorn escolar? Llenguatge com a mediador entre l'alumne i dels continguts escolars i mediador entre l'alumne i el centre educatiu Llenguatge com a eina de comunicació i com a eina d'expressió Llenguatge com a objectiu i llenguatge com a possibilitador d'aprenentatge .
Som mestres d’audició i llenguatge i ens adjudiquen una aula d’alumnes de 5 anys on treballarem. Com comencem a avaluar l’alumnat? Hem de recollir informació amb la tutora de l’aula sobre els alumnes, coordinar i realitzar observacions inicialment. Hem de dur a terme una intervenció directa abans que sigui tard i s’agreugi l’adquisició del llenguatge. S’han de tenir en compte quins aspectes del llenguatge es volen avaluar. .
Per què avaluem? Quins són els objectius principals de fer una avaluació? El gran objectiu és avaluar el llenguatge des dels dos vessants, la comprensió i l’expressió, per millorar el llenguatge de tots i cada un dels alumnes. El gran objectiu és avaluar el llenguatge partint d’un context on mestre/a i alumne/a estiguin sols a una aula sense interferències ni interlocutors, així es podrà conèixer a la perfecció la comunicació i l’expressió de l’infant. El gran objectiu és avaluar el llenguatge des del vessant pragmàtic, per millorar el llenguatge de tots i cada un dels alumnes a contextos quotidians.
Què hem d’avaluar? Fonètica-fonologia, morfosintaxi, semàntica i pragmàtica. Comunicació no verbal, Fonètica-fonologia, semàntica i morfosintàxi. Bases anatòmiques i funcionals, Comunicació no verbal, fonètica-fonologia, semàntica, morfosintaxi i pragmàtica. .
Després de realitzar una observació sistematitzada i una recollida d’informació rellevant com hem de seguir el procediment? Recollir i analitzar mostres del llenguatge espontani a diferents contextos i interlocutors i altres proves i dimensions. Aplicar estratègies comunicatives per facilitar la interacció. Plantejar hipòtesi sobre els aspectes concrets a treballar, és a dir començar a programar.
Què és el llenguatge? És un fenomen homogeni en superfície però multicomponencial, i l’avaluació ha de tenir en compte totes les dimensions implicades. És un fenomen heterogeni en superfície i multicomponencial, l’avaluació ha de tenir en compte una de les dimensions implicades. És un fenomen heterogeni en superfície i multicomponencial, l’avaluació ha de tenir en compte totes les dimensions implicades.
Quines persones haurien d’estar implicades en el procés de detecció? Entorn familiar (primers interlocutors, actuació), entorn sanitari (col·laborar de en la detecció), entorn educatiu (detecció, derivar, sol·licitar recursos). Entorn familiar (primers interlocutors, actuació) i entorn educatiu (detecció, derivar, sol·licitar recursos). Entorn educatiu (detecció, derivar, sol·licitar recursos). .
Què s’analitza en la mostra del llenguatge? S’analitzen totes les dimensions comunicatives i lingüístiques (fonètica-fonologia, semàntica, morfologia i sintaxi, pragmàtica i aspectes no verbals). S’analitzen totes les dimensions comunicatives i lingüístiques (fonètica-fonologia, morfologia i sintaxi, pragmàtica). S’analitza l’expressió i comprensió oral, però no els aspectes comunicatius no verbals. .
Per fer l’anàlisi del nivell de competència comunicativa i lingüística és sempre suficient una mostra de llenguatge? Sí, perquè s’obté sempre tota la informació necessària de totes les dimensions comunicatives i lingüístiques No sempre; algunes vegades s’ha de completar amb altres proves d’avaluació. No, però no fa falta fer altres proves. .
Al procediment de recollida de mostres del llenguatge espontani es té en compte: El llenguatge verbal. El llenguatge no verbal. Tot l’intercanvi comunicatiu, aspectes verbals i no verbals dels interlocutors.
Quins d’aquests aspectes és un tret no verbal? Entonació Discurs Sons que apareixen.
Quina és la manera més òptima per a la recollida de mostres de llenguatge espontani? Mitjançant el joc o la conversa. Realitzant proves orals específiques. Fent-li preguntes aleatòries.
El PLON-R és: Prova que avalua les dues 2 dimensions del llenguatge: forma i contingut Prova que avalua les diferents dimensions del llenguatge d’infants de 2 fins a 5 anys. Prova que avalua les diferents dimensions del llenguatge d’infants de 3 a 6 anys. (ambdós inclosos).
Quina de les següents proves avalua totes les dimensions del llenguatge en català? ELI AREPA Registro fonológico inducido.
El TSA evalua…: Els elements morfològics, però només la comprensió. Els elements morfosintàctics en dues vertents: comprensió i expressió. La pragmàtica del llenguatge.
Per avaluar la producció de fonemes podríem emprar… El Registro Fonológico Inducido CELF-5. L’ITPA.
El Registro Fonológico Inducido avalua: La producció de fonemes organitzats segons la seva posició a la síl.laba i a la paraula, en expressió induïda i en repetició El llenguatge espontani. Les dues són correctes.
El Peabody és una prova que avalua: El vocabulari comprensiu. La semàntica La fonologia.
El procediment d’avaluació per als diferents tipus de dificultat de comunicació i llenguatge és sempre el mateix? Sí, sempre es realitza la mateixa prova d’avaluació sigui quina sigui la dificultat de comunicació i llenguatge. El procediment general és el mateix, però ens adaptam a les característiques que es van detectant, segons les necessitats que presenta cada infant. Sí, el procediment es divideix en dos grups: si les dificultats són de comunicació es realitza una prova d’avaluació estandaritzada i si les dificultats són de llenguatge es realitza una prova d’avaluació no estandaritzada. .
Pel que fa al procés d’avaluació: L’avaluació ha de ser necessàriament contextualitzada i completa: necessitam recollir informació del nivell de competència comunicativa (no només lingüística) de l’alumne en diferents contextos i interlocutors. La recollida d’informació del nivell de competència comunicativa cal contextualitzar-la de manera estricta i necessària a l’entorn de l’aula ordinària perquè les mostres de llenguatge són més completes. Cap de les respostes anteriors. .
Quan tenim una dificultat de comunicació i llenguatge en un infant, la primera passa per dur a terme el procés d’avaluació és: El primer que hem de realitzar és el perfil del llenguatge de l’infant
La primera passa és realitzar una mostra del llenguatge espontani
La primera passa és recollir informació rellevant, observar, agafar una mostra de llenguatge, fer el perfil… .
La recollida d’informació rellevant és un aspecte que: Forma part de l’avaluació. Únicament duen a terme els tutors Realitzen els tutors juntament amb el logopeda.
En referència a la 4a passa (analitzar la informació per tal d’arribar a la comprensió del sistema comunicatiu lingüístic), inclou una avaluació que sigui completa, adaptada i en cooperació i que a més a més, ha de respondre a: La relació amb les dificultats de comunicació-llenguatge i aprenentatge, ha de tenir incidència a totes les àrees, tenint en compte els estils d’aprenentatge i les relacions socials existents. La relació de les dificultats semanticolèxiques, estils docents i relacions socials. La relació de les dificultats de comprensió i comunicació, incidència a les àrees lingüístiques, i estil docent. .
Els continguts de l’avaluació de la comunicació i del llenguatge són: Bases anatòmiques i funcionals, aspectes comunicatius no verbals, fonètica i fonologia, semàntica, morfosintaxi i pragmàtica. És suficient amb les bases anatòmiques i funcionals, estils d’aprenentatge i dificultats semanticolèxiques Les bases anatòmiques i funcionals i la relació de les dificultats de comunicació.
Entre els models d’intervenció podem trobar: model clínic, naturalista, llenguatge integral o total i: Individual Col·laboratiu Col·lectiu.
La sobreinterpretació, una de les estratègies d’interacció verbal, és: Atribuir significat a les actuacions verbals de l’infant. Atribuir significat a les actuacions verbals i no verbals de l’infant. Atribuir significat a les actuacions no verbals de l’infant.
Als alumnes amb dificultats de llenguatge, els problemes en una o vàries de les dimensions lingüístiques influeixen en: En la seva capacitat d’ús, en la capacitat de relació i en la possibilitat d’aprenentatge. En el seu aprenentatge. En la relació amb els altres.
Estratègies afavoridores de la interacció verbal són: Mecanismes, aplicats de forma conscient, que possibiliten la interacció i activen l’aprenentatge de la llengua. Mecanismes aplicats de forma inconscient, que fomenten la interacció i activen l’aprenentatge de la llengua. Mecanismes, aplicats de forma tant conscient com inconscient, que possibiliten i fomenten la interacció i activen l’aprenentatge de la llengua fent sempre correccions per fer conscient a l'alumne de què no diu bé. .
Sobre què hem de treballar quan hem de intervenir? Bases anatòmiques i funcionals, fonètica i fonologia, semàntica, morfologia i sintaxi i pragmàtica. Bases anatòmiques i funcionals, fonètica i fonologia, semàntica, morfologia i sintaxi, pragmàtica i altres aspectes cognitius, emocionals i comportaments bàsics. Bases anatòmiques i funcionals, semàntica, morfologia i sintaxi, pragmàtica i altres aspectes cognitius, emocionals i comportaments bàsics.
Els models d’intervenció més ajustats a l’escola inclusiva són: Models naturalistes, curriculars i col·laboratius. Models clínics, curriculars i col·laboratius. Models curriculars i col·laboratius.
La prevenció compta amb dos aspectes bàsics: La detecció precoç i la posada en pràctica de programes de prevenció. Aprofitar qualsevol situació de l’aula per a aprendre. Coordinar juntament amb el tutor les mesures d’adaptació acordades i consensuades per tot l’equip docent. .
La prevenció… S’ha de començar als primers anys. No es configura com a un factor decisiu en l’elaboració de la intervenció del llenguatge. Es comença sempre a l’adolescència, emprant fitxes.
Podem definir la prevenció com: El conjunt d’actuacions que es duen a terme amb l’objectiu de disminuir la incidència dins d’una determinada patologia o problema. Es duu a terme amb aquells alumnes que presenten alguna dificultat del llenguatge. El conjunt d’actuacions que es duen a terme amb l’objectiu de prevenir, disminuir o suprimir la incidència dins d’una determinada patologia o problema. És beneficiosa per tot l’alumnat. Estratègies que es duen a terme amb l’objectiu de detectar la incidència d’una determinada patologia o problema. La detecció precoç influeix en la no aparició de problemes de llenguatge.
Les pràctiques educatives inclusives: Han d’afavorir el progrés de l’alumnat, la pràctica docent i la presència de l’alumnat. L’alumnat hi ha de ser present i hi ha d’haver participació i progrés. Han de ser positives pels alumnes, progressives i participatives.
Amb quins dos processos primordials en les dificultats del llenguatge està relaciona la prevenció de les diferents dificultats lingüístiques? Amb el procés avaluatiu i amb la precocitat de la intervenció, sobretot per als primers anys de vida. Amb el procés de correcció i amb la precocitat de la intervenció. Amb la intervenció, sobretot a l’adolescència, i el correcte procés avaluatiu.
Quins son els àmbits de prevenció que ens serveixen per dissenyar, amb les diferents patologies del llenguatge, estratègies preventives? La prevenció directe i indirecte. La prevenció primària, secundària i terciària. La prevenció inicial i final.
Quin és un dels factors decisius per una intervenció eficaç en el llenguatge?
El material La prevenció L'avaluació fonològica.
L'actuació preventiva ha de venir definida des d'un marc precedent que... ...mitjançant els recursos adequats, implanti programes que redueixin o eliminin els dèficits de manera precoç. Ambdues respostes són correctes. ...situï a l'alumne davant d'una avaluació inicial de les seves àrees deficitàries.
La prevenció s’ha de treballar mitjançant: Activitats i jocs que incloguin una sola dimensió C/L. Activitats i jocs que abracin les diferents dimensions Comunicatives i Lingüístiques d’una forma més globalitzada. Activitats i jocs específics fora de l'aula ordinària.
En el desenvolupament de les activitats i jocs de prevenció i estimulació de llenguatge és important que: Els nens i les nenes parlin i el mestre adquireixi el rol de mediador. Els nens i les nenes repeteixin el que diu el mestre, per tal de desenvolupar la memòria. Els nens i les nenes no rebin massa reforços positius per part del mestre. .
Algunes de les habilitats que componen les funcions executives són: Planificació, resolució de problemes, monitoratge i assertivitat. Percepció, comprensió, flexibilitat cognitiva i presa de decisions. Flexibilitat cognitiva, inhibició, monitoratge, planificació i memòria de treball. .
Un exemple de monitoratge és: Seguir les normes d’un joc. Automatitzar les rutines de treball. Adaptar la conducta a situacions noves.
La flexibilitat cognitiva és: Capacitat per adaptar la nostra conducta i pensament a situacions noves, canviants o inesperades. Capacitat de pensar en el futur. Capacitat d’arribar a una conclusió lògica.
Què són les Funcions Executives? Conjunt de funcions per poder dur a terme una bona intervenció amb un infant. Un conjunt de mecanismes relacionats amb l'optimització dels processos cognitius adreçats a la resolució de situacions complexes o noves. Funcions que adquirim com a mestres de AL. .
A quina dimensió pertany el següent enunciat “seguir unes instruccions per realitzar les tasques”: Pragmàtica Funcions executives Semàntica.
La memòria de treball és: Capacitat per emmagatzemar temporalment i manipular la informació, amb la finalitat de realitzar tasques cognitives complexes. Capacitat per emmagatzemar temporalment la forma d’executar una tasca de forma correcta. Capacitat per escollir una opció entre diferents alternatives de manera eficient i meditada.
Els aspectes a treballar per a l’aprenentatge de l’articulació són: Generalització al llenguatge bàsic, discriminació auditiva, patró articulatori i articulació de fonemes de forma aïllada. Discriminació auditiva, patró articulatori, articulació dels sons de forma aïllada i generalització al llenguatge espontani. Cap de les anteriors.
Algunes recomanacions per intervenir amb un alumne amb tartamudesa són... Xerrar lentament fent les pauses necessàries, acabar-li les frases per estimular la seva participació i procurar no ser excessivament exigent. Escoltar al nen amb calma, parlar lentament, fer pauses usant així un llenguatge senzill i facilitar-li la participació en grups reduïts. El més important és posar-se en contacte amb les famílies i coordinar-se amb la terapeuta encara que el nen no estigui en tractament.
Com a mestres d’Audició i Llenguatge hem de poder detectar una disfonia i podem oferir pautes d’higiene vocal com: Estil de vida saludable, bones condicions ambientals, aconseguir el millor rendiment de la veu amb el mínim esforç No cridar massa fort, forçar el coll i realitzar respiracions diafragmàtiques. Tenir un entorn estressant, no cridar massa fort, no vocalitzar i deixar vocalitzar de manera correcta.
Quina és l’associació que representa, agrupa, treballa per les persones amb fissura llavipalatines? AFISAL ASPAS AFIBAL.
La disfèmia o tartamudesa és: Un desordre de l’articulació normal de la parla, que afecta la comunicació. Un desordre en la fluïdesa normal de la parla, que afecta la comunicació. Un desordre en la seqüència normal de l’oració, que afecta la comunicació.
Les fissures llavipalatines, fissures palatines o fissures labials, poden donar lloc a alteracions en: La qualitat de la parla Ambdues són correctes L’audició.
Per a què va ser creat The shape coding system? Per ensenyar lèxic als infants i joves amb dificultats d’aprenentatge. Per ensenyar gramàtica a infants i joves amb dificultats del llenguatge. Per ensenyar pragmàtica als infants i joves amb dificultats del llenguatge.
Quins aspectes hem de tenir en compte en la intervenció morfosintàctica? L’alumne ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge i el mestre ha de començar des del nivell de competència de l’infant per anar a un llenguatge més organitzat i expressiu. Totes són correctes Partir dels interessos dels infants. El mestre ha de crear la necessitat a l'infant d’emprar nous elements gramaticals, a més de permetre a l’infant comprovar els efectes de les seves intervencions comunicatives i lingüístiques. .
Un dels elements a tenir en compte durant la intervenció morfosintàctica és…. Dotar a l’infant dels recursos lingüístic-conceptuals necessaris que li serveixin per donar contingut significatiu al llenguatge als seus aspectes comprensiu i expressiu. Exposar a l’infant a la necessitat d’utilitzar la forma del llenguatge en els contextos adients i a que els reforçaments siguin naturals. Cap resposta es correcta. .
Quin tipus d’activitats es poden aplicar en una intervenció a nivell morfosintàctic? Completar oracions, formació d’oracions incorporant paraules seleccionades, ordenar oracions desordenades, produir oracions semblants, reconeixement i judici de la gramàtica correcta, unir dues proposicions per formar una oració complexa, descriure la seqüència d’un fet real o inventat (històries). Activitats d’identificació, diferenciació i elaboració verbal de components del significat, activitats per fer judicis sobre la consistència del significat, activitats de classificació i categorització semàntica, activitats d’identificació de paraules, activitats de comunicació descriptiva. Activitats d’imitació, activitats de denominació, jocs de llenguatge, scripts.
En la intervenció morfosintàctica, hem… D'acostar el contingut i el context d'interacció a situacions naturals amb objectiu i finalitat per als participants. D'utilitzar les mateixes estratègies que empren els pares en la seva interacció habitual. a i b són correctes. .
En què consisteix el The Shape Coding system? Consisteix en la codificació visual per mostrar les regles de com s'ajunten les paraules en oracions, per a desenvolupar la comprensió i l'ús de la gramàtica per part del nen, de manera que puguin comunicar-se de manera més efectiva. Consisteix en la codificació alfabètica per a mostrar les regles de com s'ajunten els fonemes en paraules, per a desenvolupar l'expressió i l'ús de la fonètica per part del nen, de manera que puguin comunicar-se de manera més efectiva. Consisteix en la codificació visual per a mostrar les regles de com s'ajunten les paraules en oracions, per a desenvolupar l'expressió i l'ús de la pragmàtica per part del nen, de manera que puguin expressar-se de manera més efectiva.
"Comprendre i expressar paraules, conceptes i relacions de significat" són continguts per treballar la dimensió: Fonètica i fonològica Morfològica i sintàctica Semàntica.
Un exemple d'activitats per treballar la identificació, diferenciació i elaboració verbal de components del significat són: Activitats de sinònims i antònims Activitats d'imitació Ús de scripts.
Un exemple d'activitat per treballar la classificació i categorització semàntica: Ús de scripts Associacions de paraules i conceptes Donar ordres.
A quin component del llenguatge fa referència proposar una activitat de categorització - introducció de nous conceptes més abstractes? Pragmàtica Semàntica Sintaxi.
Un exemple d’un trastorn de producció seria: Disàrtria TEL Discapacitat intel·lectual.
Un sistema d’organització, com és el mapa conceptual, és un recurs per treballar, entre altres: Fonologia Semàntica Morfosintaxi.
L’objectiu principal de treballar la pragmàtica és: Ensenyar el llenguatge com a eina per als intercanvis social Ensenyar el llenguatge com a eina per millorar la comprensió lectora Ensenyar el llenguatge com a eina per facilitar la consciència fonològica. .
Una activitat pel desenvolupament de la pragmàtica és: Activitats d’imitació SCRIPT Ordenar oracions desordenades.
La pragmàtica suposa: Oferir el model idoni per a cada activitat i el reforç necessari i seleccionar el procediment adient per poder assolir l’objectiu pragmàtic suposat Augmentar el repertori de funcions comunicatives. Oferir el model idoni per a cada activitat, el reforç necessari i seleccionar el procediment adient per poder assolir l’objectiu pragmàtic suposat, augmentar el repertori de funcions comunicatives, oferir activitats que permetin diferents maneres d’utilitzar una mateixa funció comunicativa i oferir respostes a tots els actes de parla, en forma de reforç positiu.
Els alumnes per treballar el discurs convencional (conversa) han de: Aprendre a iniciar una conversa, mantenir-la, canviar de tema i finalitzar-la. Iniciar una conversa i finalitzar-la. Iniciar una conversa, mantenir-la i finalitzar-la.
Quin tipus d’intervenció utilitzada pels infants i adolescents amb TEA es basa en entendre la forma de pensar, aprendre i experimentar amb el món d’aquests infants i intervenir utilitzant estratègies visuals, gestos i signes? Intervenció conductual: anàlisis aplicat de la conducta (ABA) Intervenció combinada: model TEACCH Intervenció biomèdica.
Entre els diferents dispositius d’accés per a una persones amb dificultats de comunicació, un pulsador : És un producte que es connecta en un altre dispositiu. S’ha de posicionar el més enfora possible del cos. S’utilitza per desactivar el “barrido de pantalla”.
Per als alumnes amb discapacitat auditiva, seran preferibles aquells sistemes que contribueixin millor al desenvolupament dels aspectes formals de la llengua oral, com són: Desenvolupament semàntic i estructura sil·làbica Desenvolupament morfològic i estructura lèxica Desenvolupament fonològic i l'estructura sintàctica.
L'Implant Coclear és: És una pròtesi quirúrgica que consta d'una part interna i una altra externa. L'implant transforma el so en senyals elèctrics que estimulen el nervi auditiu. És una pròtesi externa que capta, a través d'un micròfon, els sons de la parla i de l'entorn per a processar-los i amplificar-los a fi d'emetre'ls de tal manera que puguin ser percebuts millor per l'usuari, ajustant-se ala seva pèrdua auditiva. L'implant integrat (osteointegrat) al òs que permet fer arribar el so directament a la còclea per via òssia. recull les vibracions del so i a través de l'implant les transmet per conducció òssia a cau d'orella intern.
Un equip de freqüència Modulada és: És un sistema de suport que capta, a través d'un micròfon, la veu de l'emissor i l'envia directament al receptor, eliminant els problemes produïts per la distància entre tots dos, el ressò i el soroll de fons. És un sistema de suport a la comunicació oral que transcriu el missatge parlat, garantint el màxim accés a la informació per a l'alumnat amb discapacitat auditiva. És un sistema de suport a la comunicació basat en la utilització simultània del llenguatge oral i d'unitats gestuals.
Els sistemes augmentatius de comunicació complementen: El llenguatge escrit quan la persona té dificultats per establir una comunicació visual amb l’entorn. El llenguatge oral quan la persona té dificultats per establir una comunicació efectiva amb l’entorn. El llenguatge oral i escrit quan la persona té dificultats per establir una comunicació interpersonal.
Com ens hem de dirigir a l’alumnat amb sordesa? Cridar-li l’atenció, parar-li de costat perquè també pugui observar la pissarra i parlar-li exagerant els moviments de la boca. Parlar-li de qualsevol manera, exagerant el moviments de la boca perquè pugui llegir bé els nostres llavis i de forma alterada i accelerada. Cridar-li l’atenció, parlar-li de front perquè pugui veure bé la nostra boca, parlar-li amb naturalitat i amb tranquil·litat.
Segons Heras i Rodríguez què ha de procurar la família en la interacció en la intervenció logopèdica? Realitzar activitats que puguin realitzar-se de manera quotidiana. Plantejar propostes per treballar a l’aula. Oferir aclariments de l’informe logopèdic. .
La intervenció indirecta es du a terme a través de… Sessions d'assessorament Activitats formals Entrevistes directes.
Quin és el procediment a seguir en la intervenció familiar (directa) conjunta dins l’escola? S’acorda amb els pares el dia de la sessió conjunta, les sessions es realitzen a l’aula o altres espais polivalents conegut pels alumnes, s’elegeix el material adequat i interactiu, s’estableixen unes pautes d’interacció, conjuntament. S’acorda amb els alumnes la sessió, es realitzen les sessions a l’aire lliure, s’utilitzen materials que l’alumnat no coneix i no se segueix cap tipus de pauta. Cap de les anteriors respostes és correcte.
Segons Heras i Rodríguez, un dels papers que té l’escola en la interacció amb la intervenció logopèdica és: Intentar vincular el compromís dels pares en els objectius de la intervenció logopèdica. Sol·licitar una entrevista amb la logopeda per establir els mateixos objectius d’intervenció. Oferir aclariments de l’informe logopèdic.
|
