Segons la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, tindran capacitat d’obrar davant les administracions públiques, als efectes que preveu aquesta Llei: Les persones físiques que ostentin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils. Les persones físiques i jurídiques que ostentin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils. Les persones físiques que ostentin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils, així com també, quan es declariexpressament, les persones jurídiques. Les persones físiques que ostentin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils, així com també, quan es declari expressament, les persones jurídiques de naturalesa pública.
Segons la Llei 39/2015, es consideren interessats en el procediment administratiu aquells qui, sense haver iniciat el procediment: Tinguin drets que puguin resultar afectats per la decisió que s’adopti en el procediment. Tinguin drets que puguin resultar afectats de manera directa per la decisió que s’adopti en el procediment. Tinguin interessos o drets que puguin resultar afectats de manera directa per la decisió que s’adopti en el procediment. Tinguin interessos o drets que puguin resultar greument afectats per la decisió que s’adopti en el procediment.
Segons la Llei 39/2015, podran actuar per mitjà de representant: Els interessats. Els interessats amb capacitat jurídica. Els interessats amb capacitat d’obrar. Els interessats amb capacitat especial d’obrar.
Segons la Llei 39/2015, podrà actuar en representació d’una altra davant les administracions públiques: Qualsevol persona física. Qualsevol persona física amb capacitat jurídica. Qualsevol persona física amb capacitat d’obrar. Qualsevol persona física amb capacitat d’obrar i les persones jurídiques, en aquest últim cas sempre que això estigui previst en els seus Estatuts.
L’article 21 de la Llei 39/2015 estableix que el termini màxim en què s’ha de notificar la resolució expressa: És el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent, sense que pugui passar de 6 mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de més important o que es prevegi en el Dret de la Unió Europea. És el que fixa la norma reguladora del corresponent procediment, sense que pugui passar de 3 mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de més important o que es prevegi en el Dret de la Unió Europea. És el que fixa la norma reguladora del corresponent procediment, sense que pugui passar de 12 mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de més important o que es prevegi en el Dret de la Unió Europea. És el que fixa la norma reguladora del corresponent procediment, sense que pugui passar de 12 mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de més important o que es prevegi en el Dret de la Unió Europea.
Si la norma reguladora del procediment no fixa el termini màxim en què s’ha de notificar la resolució expressa, el procediment serà, d’acord amb la Llei 39/2015, de: 6 mesos. 4 mesos. 3 mesos. 2 mesos.
Les administracions han d’informar els interessats del termini màxim normativament establert per a la notificació dels actes que posin fi al procediment, segons disposa la Llei 39/2015: En els procediments iniciats d’ofici. En els procediments iniciats a partir de sol·licitud de l’interessat. En els procediments iniciats a partir de la sol·licitud de l’interessat i en els que s’hagin iniciat d’ofici si ho sol•licita l’interessat. En tots els procediments.
Les administracions han d’informar els interessats dels efectes que pugui produir el silenci administratiu, d’acord amb el que estableix la Llei 39/2015: En els procediments iniciats d’ofici. En els procediments iniciats a partir de la sol·licitud de l’interessat. En els procediments iniciats a partir de la sol·licitud de l’interessat i en els que s’hagin iniciat d’ofici si ho sol•licita l’interessat. En tots els procediments.
Contra les disposicions administratives de caràcter general: Només es pot interposar el recurs extraordinari de revisió. Es pot interposar recurs d’alçada sense necessitat d’interposar prèviament el de reposició. No s’admet recurs per via administrativa. Es pot interposar recurs d’alçada, però és preceptiva la interposició prèvia de recurs de reposició.
La interposició de qualsevol recurs, segons l’art. 117.1 de la Llei 39/2015: Suspendrà l’execució de l’acte impugnat, llevat dels casos en què una disposició estableixi el contrari. No suspendrà l’execució de l’acte impugnat, llevat dels casos en què una disposició estableixi el contrari. Suspendrà l’execució de l’acte impugnat si es fonamenta en alguna de les causes previstes en l’article 47 de la LPAC. Suspendrà automàticament l’execució de l’acte impugnat si es fonamenta en alguna de les causes previstes en l’article 48 de la LPAC.
El termini per a la interposició del recurs d’alçada, si l’acte és exprés, serà, segons la Llei 39/2015, de: 2 mesos. 10 dies 1 mes 3 mesos.
Contra la resolució d’un recurs d’alçada, d’acord amb la Llei 39/2015: No es pot interposar cap altre recurs administratiu. No es pot interposar cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió, en els casos establerts en l’art. 125.1 LPAC. Només es pot interposar recurs de súplica. Només es pot interposar recurs de queixa.
Quan s’ha interposat un recurs d’alçada, el termini màxim per dictar i notificar la resolució, segons estableix la Llei 39/2015, serà de: 1 mes 2 mesos 3 mesos 4 mesos.
La Llei 39/2015 disposa que, transcorregut el termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs d’alçada sense que recaigui resolució: El recurs es podrà entendre estimat. El recurs es podrà entendre desestimat. El recurs es podrà entendre estimat, excepte en el supòsit previst en l’art. 24.1, tercer paràgraf, de la LPAC. El recurs es podrà entendre desestimat, excepte en el supòsit previst en l’art. 24.1, tercer paràgraf, de la LPAC.
El termini per a la interposició del recurs de reposició, si l’acte és exprés, serà, segons estableix la Llei 39/2015, de: 10 dies 15 dies 1 mes 3 mesos.
El recurs de reposició, si l'acte no és exprés, es pot interposar, d’acord amb el que disposa la Llei 39/2015: En qualsevol moment. En qualsevol moment a partir del dia següent a aquell en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte presumpte. En qualsevol moment a partir del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte presumpte. La LPAC no diu res al respecte, oblit que ha estat denunciat doctrinalment.
Quan s’ha interposat un recurs de reposició, el termini màxim per dictar i notificar la resolució serà, segons estableix la Llei 39/2015, de: 1 mes 3 mesos 6 mesos 12 mesos.
Contra la resolució d’un recurs de reposició, segons disposa expressament l’art. 124 Llei 39/2015: No es podrà interposar novament aquest recurs. No es pot interposar cap altre recurs administratiu. Només es pot interposar recurs de súplica. Només es pot interposar recurs de queixa.
Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs de revisió, segons la Llei 39/2015: De caràcter extraordinari. Davant l’òrgan administratiu que els va dictar. Són correctes totes dues respostes precedents, a i b. Cap de les respostes anteriors no és correcta, ja que és possible imposar aquest recurs davant el superior jeràrquic de l’òrgan que va dictar l’acte, sense que, d’altra banda, el recurs de revisió tingui sempre caràcter extraordinari.
Indiqueu quin dels següents actes és nul de ple dret: Els que lesionen drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. Els que tinguin un contingut impossible. Tots dos casos exposats anteriorment, a i b, són nuls. Cap dels dos casos referits anteriorment en a i b són nuls.
Drets de l’interessat en el procediment administratiu: A identificar les autoritats al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments. A identificar el personal sota la responsabilitat del qual es tramitin els procediments Totes dues respostes, a i b, són correctes. Cap dels drets expressats en els apartats a i b són drets de l’interessat en el procediment administratiu.
Drets de l’interessat en el procediment administratiu: A no presentar documents originals. A no presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. A no presentar documents originals llevat que la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. Cap de les anteriors són correctes.
La regulació del Funcionament electrònic del Sector Públic es conté en: La Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del Règim jurídic del Sector Públic. En la mateixa Constitució. En la Llei 29/1998, de la jurisdicció contenciosa administrativa.
La seu electrònica és una adreça electrònica disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions la titularitat de la qual correspon a: Una administració pública. Una administració pública o a organismes públics. Una administració pública o als organismes públics o entitats de dret públic. Una administració pública o als organismes públics o entitats de dret públic en l’exercici de les seves competències.
Segons La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern: el deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública que determina el capítol II del títol II, és? Publicitat activa Publicitat proactiva Publicitat deslleial Publicitat encoberta.
Són subjectes obligats segons La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern? Totes les persones físiques respecte de les quals aquesta llei imposa deures i obligacions. Totes les persones físiques o jurídiques respecte de les quals aquesta llei imposa deures i obligacions. Totes les persones jurídiques respecte de les quals aquesta llei imposa deures i obligacions. Totes les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques. .
La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, és aplicable? A l’Administració de la Generalitat i els ens que integren l’Administració local a Catalunya. A les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals. A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic. A totes les anteriors.
La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, és aplicable? A les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d’interès general o universal. A les universitats públiques Espanyoles i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals. A les universitats privades de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals. A cap de les anteriors.
Les obligacions de transparència establertes pel títol II també són aplicables als partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en els supòsits? Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals. Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 100.000 euros. Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 50.000 euros anuals. Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 50.000 euros.
Les obligacions de transparència establertes pel títol II també són aplicables als partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en els supòsits? Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 5.000 euros anuals. Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros. Si perceben subvencions o ajuts públics de menys de 5.000 euros anuals. Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de menys de 5.000 euros.
Els contractes del sector públic han d’incloure les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació establertes per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, sens perjudici del compliment de les obligacions de: Transparència Bon govern Govern obert Publicitat activa.
El principi de transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent. Qualsevol limitació en l’aplicació del principi de transparència s’ha de fonamentar en: Una excepció expressament establerta per una norma sense rang de llei. Un límit o una excepció expressament establerts per una norma amb rang de llei. Un límit o una excepció expressament establerts per una norma sense rang de llei. Cap de les anteriors és correcta.
Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions de: Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. Organitzar la informació de manera que sigui fàcilment accessible i comprensible per a les persones i que en faciliti una consulta àgil i ràpida per mitjà d’instruments de cerca dotats de les característiques tècniques que ho garanteixin. Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats fàcilment comprensibles i que permetin la interoperabilitat i la reutilització. Totes les anteriors són correctes.
Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions de: Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. Organitzar la informació de manera que no sigui fàcilment accessible i comprensible per a les persones i que en faciliti una consulta àgil i ràpida per mitjà d’instruments de cerca dotats de les característiques tècniques que ho garanteixin. Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats dificilment comprensibles i que no permetin la interoperabilitat i la reutilització. Totes les anteriors són correctes.
Els responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per la Llei 19/2014, 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, són: Els alts càrrecs de l’Administració local de Catalunya i el personal al servei de l’Administració pública, en l’àmbit general, i també les persones que determina aquesta llei amb relació a àmbits específics. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya, en l’àmbit general, i també les persones que determina aquesta llei amb relació a àmbits específics. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya i el personal al servei de l’Administració pública, en l’àmbit general. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya i el personal al servei de l’Administració pública, en l’àmbit general, i també les persones que determina aquesta llei amb relació a àmbits específics.
Els municipis poden complir les obligacions de transparència i les que deriven del dret d’accés a la informació pública, de manera associada o per mitjà de fórmules de cooperació establertes amb: els ens locals supramunicipals o amb l’Administració de l'Estat, si per raons de capacitat o eficàcia no les poden complir directament. l’Administració de la Generalitat o amb l’Administració de l'Estat, si per raons de capacitat o eficàcia no les poden complir directament. els ens locals supramunicipals o amb l’Administració de la Generalitat, si per raons de capacitat o eficàcia no les poden complir directament. els ens locals supramunicipals o amb l’Administració de la Generalitat, si per raons de capacitat o eficàcia no les volen complir directament.
És el territori en que l’ajuntament exerceix les seves competències i només pot pertany a una sola Província: L'Àrea Metropolitana El Terme municipal La Població La Comarca.
És L’entitat local bàsica de l’organització territorial de l’estat: El Municipi El Terme municipal La Població La Comarca.
És elegit pels regidors que encapçalen les llistes en les eleccions municipals. Presideix, representa l’ajuntament, i dirigeix el govern i l’administració municipal. El President/a El Ple de la Corporació La Junta de Govern L'Alcalde/ssa.
El Govern Municipal està format per: L'Alcade, El Ple, La Junta de Govern Local i el Tinent d'Alcalde. L'Alcade, El Ple, La Junta de Govern Local, els Regidors i el Tinent d'Alcalde. L'Alcade, El President, El Ple, La Junta de Govern Local i el Tinent d'Alcalde. L'Alcade, El Ple, La Junta de Govern Local, els Consellers i el Tinent d'Alcalde.
És l’òrgan municipal integrat per tots els regidors i presidit per l’alcalde: El Ple. El Ple i la Junta de Govern Local. El Ple, el Consell d'Alcaldes i la Junta de Govern Local. El Consell d'Alcaldes.
La Junta de Govern Local existeix? en tots els municipis amb població superior a 50.000 habitants i en els de menys, quan així ho disposi el seu reglament orgànic o així ho acordi el Ple del seu ajuntament. en tots els municipis amb població superior a 5.000 habitants i en els de menys, quan així ho disposi el seu reglament orgànic o així ho acordi el Ple del seu ajuntament. en tots els municipis amb població superior a 15.000 habitants i en els de menys, quan així ho disposi el seu reglament orgànic o així ho acordi el Ple del seu ajuntament. Cap de les anteriors és correcta.
La Junta de Govern Local: Està integrada pel Ple, l'alcade i un número de regidors no superiors a 1/3 del número legal. Està integrada per l’alcalde i un número de regidors no superiors a 2/3 del número legal. Està integrada per l’alcalde i un número de regidors no superiors a 1/3 del número legal. Està integrada per l’alcalde, el president i un número de regidors no superiors a 1/3 del número legal.
Assistència permanent a l’alcalde, les que l’alcalde o altres òrgans li deleguin i les que li siguin assignades per les Lleis, són les atribucions de: La Junta de Govern Local El Ple de la Corporació La Comissió Informativa Totes les anteriors són correctes.
Elegir i destituir l’alcalde, controlar i fiscalitzar els òrgans de govern municipals, aprovar el reglament orgànic i les ordenances municipals són algunes de les atribucions de: La Junta de Govern Local El Ple de la Corporació La Comissió Informativa La Junta de portaveus.
Formades per representants de tots els grups polítics, i tenen com a funció l’estudi d’assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del ple: La Junta de Govern Local Els Consells Sectorials La Comissió Informativa La Junta de portaveus.
Tenen com a finalitat canalitzar la participació dels ciutadans i les seves associacions en els assumptes municipals: Juntes municipals de districte Els Consells Sectorials La Comissió Informativa La Junta de portaveus.
Són creades per una gestió millor dels assumptes de la competència municipal i per facilitar la participació ciutadana: Juntes municipals de districte Els Consells Sectorials La Comissió Informativa La Junta de portaveus.
Ostenten alguna delegació de l’alcalde en matèries concretes (cultura, seguretat, medi ambient...) Consellers delegats Rellidors Consellers Tinents d'alcalde.
Són Òrgans necessaris d'un municipi: L'Alcalde, El Tinent d'Alcalde, El Ple i les Comissions Informatives L'Alcalde, El Tinent d'Alcalde, El Ple i els Consells Sectorials L'Alcalde, Els Consellers Delegats, El Tinent d'Alcalde, El Ple i la Junta de Govern Local L'Alcalde, El Tinent d'Alcalde, El Ple i la Junta de Govern Local.
|
