Cuestiones
ayuda
option
Mi Daypo

TEST BORRADO, QUIZÁS LE INTERESEexamen practic patologia 2

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del test:
examen practic patologia 2

Descripción:
patologia

Autor:
AVATAR

Fecha de Creación:
05/12/2022

Categoría:
Ciencia

Número preguntas: 46
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Comparte el test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Últimos Comentarios
No hay ningún comentario sobre este test.
Temario:
escoge las verdaderas en la majoria de processos inflamatorios las secreciones nasales son bilaterales. en los traumatismos o parasitos acostumbran a ser unilateral. la secrecion nasal en sinusitis es intermitente lo más habitual es la secreción continua rinorea: nariz congestionado en la majoria de processos inflamatorios las secreciones nasales son unilaterales en los traumatismos o parasitos acostumbran a ser bilateral la secrecion nasal en sinusitis es continua lo más habitual es la secreción discontinua El cavall el té humit i sense pèl.
quin animal té sec i amb pèl el nas gos cavall porc gat.
Relaciona mucosa hemorragica espumosa Serosa pútrida epistaxi.
causes d'una estenosis (4).
escoge las verdaderas de la sinus paranasals hi ha 4 parells i tots es comuniquen hi ha 4 parells alguns es comuniquen i altres no. sinus frontals es comuniquen els nasals o maxilars en gats no tenen conducte els nasals o maxilars en gos no tenen conducte sinus frontals no es comuniquen els nasals o maxilars en gats tenen conducte en la percussió es timpànic, si canvia a mate o submate estan plens en la percussió es timpànic, si canvia a mate o submate estan buits en la percussió es mate, si canvia a submate o timpànic estan plens.
com es valora la laringe i traquea.
relaciona formes d'induir la tos EQ REM GOS I GAT .
relaciona Disnea Taquipnea Bradipnea respiracion cavallo R. bovino R. gos i gat .
a que son deguts els sons anomalment alts per ventilació augmentada deguts a problemes cardiacs o pulmonars q comporten un augment de la frequencia respiratoria a situaciones en que la llum de les vies respiratories esta disminuida per asma, bronquitis croniques o processos inflamatoris pq el pulmó es més massís del normal degut a secrecions de pus, ja que es transmet millor el so pq el pulmó es més massís del normal.
a que son deguts els sons anomalment alts per malalties pulmonars obstructives deguts a problemes cardiacs o pulmonars q comporten un augment de la frequencia respiratoria a situaciones en que la llum de les vies respiratories esta disminuida per asma, bronquitis croniques o processos inflamatoris pq el pulmó es més massís del normal degut a secrecions de pus, ja que es transmet millor el so pq el pulmó es més massís del normal.
a que son deguts els sons anomalment alts per consolidació pulmonar deguts a problemes cardiacs o pulmonars q comporten un augment de la frequencia respiratoria a situaciones en que la llum de les vies respiratories esta disminuida per asma, bronquitis croniques o processos inflamatoris pq el pulmó es més massís del normal degut a secrecions de pus, ja que es transmet millor el so pq el pulmó es més massís del normal.
Las verdaderas aparell circulatori en la exploració del animal en l'aparell circulatori es començara a explorar l'animal des de la periferia i anirem avançant cap al cor. en la exploració del animal en l'aparell circulatori es començara a explorar l'animal desdel centre, el cor i anirem avançant cap a la periferia ( arterias i venas) L'aspecete vermellos de les mucoses es coneix com hiperèmiques o congestives L'aspecete vermellos de les mucoses es coneix com cianòtiques. les cianòtiques o blaves: pot tenir oriogen caridac, respiratori o metabolic Venes jugulars: situades per sobre de l’alçada del cor de forma normal no ha d’estar distesa. Venes jugulars: situades per sobre de l’alçada del cor de forma normal han d’estar distesa. Venes mamàries: sempre estan disteses perquè són més grans i tenen pressió dels òrgans toràcics i abdominals Venes mamàries: no estan disteses perquè són més grans i tenen pressió dels òrgans toràcics i abdominals.
Explorarem la boca en casos de abundandt secreció salivar engruixament o portusió lingual dificultat de la aprehensió dels aliments i mastegació anòmala disfagia halitòsis hiperqueratosis escoriació pustula hiperemia equimosis .
Explorarem la boca en casos de macula favassa habon escoració liquenificació ptialisme glossitis dificultat de aprehensió del aliment disfagia hallitòsi .
escoge la correcta aparell digestiu quan té la boca oberta i no es pot tancar sol ser per dolor, fractura mandibular i problemes neurologics. amb la boca tancada esta relacionat amb el tètanus ptialisme: engruiximent o potrusió lingual quan té la boca oberta esta relacionat amb el tètanus glossitis: engruiximent o potrusió lingual ptialisme: abundant secreció salivar queilitis: inflamació de llavi queilitis: tumors gengivals de petits animals .
las verdaderas del aparell digestiu bruxisme: és el“rechinar” de les dents que indica dolor o alteració nerviosa la inflamació sol anar acompañada de congestió inflamació de la mucosa oral general es estomatisis i local glossitis, palatitis quelitis: inflamació del llavi la inflamació sol anar acompañada de erupcions bruxisme: tumors gingivals de petits animals inflamació de la mucosa oral general esglossitis i local estomatisis, palatitis epuli: tumors gingivals de petits animals Macroglòssia: disminució de tamany ( llengua ) .
les correctes de la llengua macroglòssia: aument de tamany microglòssia: disminució de tamany sortida a l'exterior: paralisis hipogloso o glositis ranula: quist a la glandula o al conducte salival normalment degut a obstrucció. sortida a l'exterior: paralisis hiperqueratosis i ptialisme ranula: dificultat de aprehensió del aliment microglòssia: moviments contràctils dedavant cap enrere.
Exploració ambdominal externa augment generalitzat del abdomen augment localitzar disminució .
exploració aparell digestiu correctes: Cavall: no es pot explorar per mètodes directes Gat i gos: En condicions normals no es pot palpar, nomes es palpa si esta dilatat o hi ha torsió hem de valorar i comparar en remugants els dos quadrants dorsals esquerre i dret, q normalment estan asimetrics el rumen estroba disminuit en cas de timpanisme el rumen estroba augmentat en cas de timpanisme Auscultació: valorem els moviments ruminals (hiper i hipomotilitat) Gat i gos: En condicions normals si es pot palpar Cavall: es pot explorar per mètodes directes Percussió: valorem els moviments ruminals (hiper i hipomotilitat) Percussió: Valorem estratificació.
exploració aparell digestiu correctes: Reticulopericarditis traumàtica: moviments conrtàctils de davant cap enrere Si es menja un objecte punxagut i travessa reticle (reticulitis) i si tb travessa pericardi (reticulopericarditis) Reticulopericarditis traumàtica: un objecte punxagut atravessa reticle Proves del dolor provocat: moure òrgans ventrals perveure si hi ha dolor Proves complementàries. Biopatologia sanguinia, urina, detector de metalls.. omas: es pot fer exploració per métodes directes ABOMÀS:Situat a la regió de l’hipocondri esquerre, entre el 6è i 8è espais intercostals. .
las correctas del digestivo per detectar la torsió d'estomac en remugants, traçem una línia en diagonal des de la tuberositat coxal cap a crànio-ventral i al voltatn de la regió costal es on se sol situar l'abomàs quan hi ha desplaçament per detectar la torsió d'estomac en remugants, traçem una línia en diagonal des de la tuberositat coxal cap a crànio-ventral i al voltatn de la regió dorsal es on se sol situar l'abomàs quan hi ha desplaçament l'intesti s'explora en casoso de dolor còlic, distensió abdominal, diarrea, disminució o femtes anòmales l'intesti s'explora en casoso de dolor cronic, distensió estomacal, diarrea, disminució o femtes anòmales inspecció del intestí en cavalls: només detectem dolor o augment de la tensió muscular inspecció del intestí en vaca: només al flanc dret i l'unic q es valora per palpació es dolor inspecció del intestí en petits animals: es valora per palpació i podem detectar masses anormals, q poden ser tumos, objectes estranys o femtes endurides inspecció del intestí en vaca: només detectem dolor o augment de la tensió muscular inspecció del intestí en cavall: es valora per palpació i podem detectar masses anormals, q poden ser tumos, objectes estranys o femtes endurides inspecció del intestí en petits animals: només al flanc dret i l'unic q es valora per palpació es dolor .
las verdaderas aparell digestiu en l'ascultació del intestí valorem els borbotigmes intestinals amb una frequenca variable d'1 a 3 moviments per minut a cada 10,20 o 30 segons podem sentir un moviment intestinal. en l'ascultació del intestí valorem els borbotigmes intestinals amb una frequenca variable d'1 a 5 moviments per minut a cada 15,20 o 50 segons podem sentir un moviment intestinal. l'augment de la frequencia dels moviments intestinals pot ser degut a vacuïtat (vacio), còlic espasmòdic o diarrea Disminució de la frequencia dels moviments intestinals por ser degut a ili paralític o estrenyiment l'augment de la frequencia dels moviments intestinals pot ser degut a ili paralític o estrenyiment Disminució de la frequencia dels moviments intestinals por ser degut a vacuïtat (vacio), còlic espasmòdic o diarrea .
las verdaderas del aparell digestiu en l'exploració del fetge, en cavalls no hi ha metodes directes pq no hi ha contacte amb paret costal en l'exploració del fetge en cavalls els metodes directes nomes en poltres per palpació i percussió en l'exploració del fetge en bovins els metodes directes: només vedells per palpació i percussió. en l'exploració del fetge en bovins: no hi ha metodes directes pq no hi ha contacte amb paret costal en l'exploració del fetge en gats i gosos si hi ha metodes directes, palpació i percussió, es valora augment o disminució de tamany. en gats i gosos no hi ha metodes directes, només proves complementaries, es valora augment o disminució de tamany. l'abdominal interna en gos i gats: prostata i recte l'abdominal interna en gos i gats: aparell reproductor, urinari, digestiu, circulatori l'abdominal interna en cavall i vaques: aparell reproductor, urinari, digestiu, circulatori l'abdominal interna en cavall i vaques: pròstata i recte.
relaciona que es valora en cada cas Pell Pel Gl'andules sebàcies banyes.
causes d'una estenosis (4) excesiva quantitat de moc edema inflamatori paralisis laríngia hipertofira dels ganglis retrofaringis paralisis esofagica hipertofira dels ganglis faringis.
marca les lesions primarias de la pell ( consistencia sòlida) Màcula: lesió plana circumscrita <1 cm de diametre. Canvi de color Pàpula: lesió elevada (<1cm) amb infiltració de cel. inflamatories Favassa (habon) o rontxa: lesió elevada y plana (>1cm) apareix de forma bruca i desapareix Nodul: lesió sòlida (>1cm) infiltrada per cel·lules inflamatories o fibrina. Tumor Tamany superior al nòdul amb teixit neoplàsic Erosió: pèrdua de la part superior de la dermis Escoriació: pèrdua de la epidermis Ùlcera: Foma més freu d’erosió, cura amb cicatrització Costra: barreja d’exudat inflamatori, sang i cè·lules Cicatriu: Substitució del teixit lesionat per teixit conjuntiu.
marca les lesions primarias de la pell (consistencia líquida) Pústula: elevació circumscrita de la pell plena de pus Vesícula o Bulla: lesió plena de líquid Quist: Cavitat amb liquid o material sòlid Abces: Tumefacció fluctuant ben demarcada plena de pus Pàpula: lesió elevada (<1cm) amb infiltració de cel. inflamatories Escara: teixit necròtic que va desapareixent. Escama: àcumuls de cèl·lules epidèrmiques mortes que desapareixen Fisura: Incisió linial que penetra a la pell Hiperqueratosi: Engruiximent de la capa cornea de la epidermis Favassa (habon) o rontxa: lesió elevada y plana (>1cm) apareix de forma bruca i desapareix.
Nombre de la lesión mácula habón nódul pàpula tumor .
Nombre de la lesión habón mácula nodul pàpula tumor .
Nombre de la lesión nodulm mácula habón pàpula tumor .
Nombre de la lesión pàpula mácula habón nodulo tumor.
Nombre de la lesión pàpula tumor macula habón nodulo .
Nombre de la lesión vesícula pústula bulla quiste absceso .
Nombre de la lesión pustulavesícula bulla quiste vesicula absceso .
Nombre de la lesión bulla vesícula pústula quiste absceso .
Nombre de la lesión quiste bulla vesícula pústula absceso .
Nombre de la lesión absceso bulla quiste pústula vesícula.
Nombre de la lesión úlcera costra escoriación erosión escama fissura .
Nombre de la lesión úlcera costra escoriación erosión escama fissura .
Nombre de la lesión úlcera costra escoriación erosión escama fissura .
Nombre de la lesión úlcera costra escoriación erosión escama fissura .
Nombre de la lesión úlcera costra escoriación erosión escama fissura .
Nombre de la lesión úlcera costra escoriación erosión escama fissura .
Nombre de la lesión liquenificación hiperqueratosis escoriación erosión escama fissura .
Nombre de la lesión liquenificación hiperqueratosis escoriación erosión escama fissura .
en el maneig del cavall verdadera Aproximació: Lenta, parlant i per l’esquerra de l’animal. Aproximació: Lenta, parlant i per la dreta de l’animal. Aproximació: Lenta, parlant i per davant de l’animal.
Denunciar test Consentimiento Condiciones de uso