La regla de les tres Rés la que regeix l'experimentació animal i: Es basa en la reducció, respecte i refinament. Indica que cal usar tècniques alternatives a l'ús d'animals sempre que sigui posible, en cas contrari calreduir el nombre d'animals al maxim i usar protocols adequats que minimitzin el patiment i la manipulació d’aquests. Es basa en usar models d'animals vius. És una norma obsoleta alhora de manipular animals.
En el treball ex vivo amb talls de teixits o explants… Totes les cel.lules perden la seva viabilitat El gruix dels talls és determinant per maximitzar la viabilitat de les cèl.lules S' efectua amb medi de perfusió Podem usar més fàcilment els teixits durs.
Diguis quina de les següents afirmacions no és certa: Qualsevol persona que tingui experiència en tractar amb animals pot ser manipulador, experimentador ó investigador d'animals en un laboratori experimental. Es pot utilizar animals d'experimentació que no provinguin de centres de cria autoritzats. Cal una específica i extensa formació per ser acreditat com a apte en la utilització d'animals experimentació a qualsevol nivell Cal usar amb els animals d'experimentació les tècniques analgèsiques, anestèsiques i eutanasiques que evitin en tot moment el dolor o patiment als animals experimentals.
Quin és el primer tràmit que es requereix legalment fer abans per realizar un experiment amb animals sol·licitar els animals al criador autoritzat per verificar la seva disponibilitat. sol.licitar permís al responsable de l'estabulari del centre. Omplir i enviar el document de sol licitud de procediment al Comità Étic de Centre i que està sota supervisió de la Comissió d'Experimentació Animal. No cal sol.licitar cap permís.
La detecció de contaminants bacterians als cultius es fa mitjaçant: Totes les formes anteriors. Detecció a ull nu i sota el microscopi de particules mes petites que les cèl.lules. El canvi de color del medi de cultiu de rosat a més grogós. La tinció del genoma bacterià amb fluorocroms.
La principal diferencia entre un cultiu primari i la mateixa cel.lula dins de l'organisme és: Que no requereix aport hormonal. Que el cultiu primari perd la informació neuro-hormonal i la conexió i comunicació amb la resta d'òrgans i cèl.lules veïnes i al adaptar-se al substrat altera la seva morfologia i genética original. Que tindrà una extensió de vida més llarga, en condicions normals. Que el cultiu primari perd la capacitat de creixer adherit al substrat.
Les condicions de criopreservació cel.lular impliquen: Centrifugar les cel·lules i tractar amb un agent protector apropiat (.x., acetaldèhid) amb sèrum fetal boví i guardar-les en nitrògen líquid. Centrifugar les cel.lules i tractar amb un agent protector apropiat (e.x., EGTA) amb medi liure de calci i guardar-les a -180°C en nitrògen líquid.
Centrifugar les cèl.lules i afegir un agent crioprotector apropiat (e.x., DMSO/glicerol) amb serum fetal bovi i guardar-les en nitrògen líquid refredant paulatinament Centrifugar les cèl. lules i tractar amb un agent protector apropiat (e.x., EGTA) amb serum fetal porci i guardar-les a -180ºC.
En el treball ex vivo amb talls de teixits o explants... S’ efectua amb medi de perfusió Podem usar més fàcilment els teixits durs El gruix dels talls és determinant per maximitzar la viabilitat de les cel.lules Totes les cèl.lules perden la seva viabilitat.
Quines d'aquestes espèces es consideren animals prohibits per a l'experimentació animals segons la Llei 5/1995, de 21 de juny de protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques: Góssos i gats Animals modificats genèticament. Animals rodamón, animals en perill d'extinció i animals salvatges. Macacos i altres primats no humans.
L’ús d'animals per a l'experimentació i d'altres finalitats científiques: Està prohibit l'ús d'animals per a l'experimentació a Catalunya des del 2014. És permesa sempre i quant s'acompleixin les directrius legals i étiques dels Governs competents i el seu ús estiguidegudament justificat i no hi hagi altra alternativa. Es considera fora de l'ètica científica. Està penada per la llei.
Els organs poden mantenir-se vius fora de l'organisme que els conté: Indefinidament. Només poden sobreviure les línies cel.lulars establertes fora de l'organisme En medi i les cambres de perfusió, que regulen l'aport de nutrients i oxigen així com asseguren la re-circulació del medi i el mantenen viu l' orga durant un període finit. En càmeres de perfusió en medis rics en adrenalina i nivells de CO2 constants.
La homogenització de teixits és un pas previ a gran part de tècniques bioquímiques i en el cas de cèl.lules de colon humà quin sistema faries servir dels que s'indiquen? Congelar-descongelar i mà de morter. Xoc hipotònic amb aigua. TissueLyser amb boles metàliques. Ultrasons en medi ácid.
Hem homogenitzat 0,3 g de fetge de rata amb un homogenitzador Potter de ganivetes en 1 mL de Tampó d'homogenització. Calculem la concentració de proteïna donant 300 ug/mL. Quan fem el mateix pero amb un TissueLyser la concentració de proteina ens resulta 100 ug/mL. Fent servir el morter amb arena també en dona 30 ug/mL. Amb el sistema de sonificació no aconseguim obtenir una barreja homogènia.
Quin és el mètode millor dels 4? Sonicador Homogenitzador TissueLyzer Arena i ma de morter Homogenitzador Potter de ganivetes .
Quina tècnica de disrupció cel·lular és la més adequada per a la lisi de cèl·lules vegetals Premsa X-Press Xoc osmòtic Filtre de niló Morter amb abrasius .
En la centrifugació en gradient de densitat per separar componentrs cel.lulars sovint s'usa: Gradients salins Gradients de sacarosa Gradient de polímers de Ficoll Gradients de butanol.
Durant els procesos de centrifugació la velocitat de sedimentació del component subcel.lular dependra: Del radi de la partícula exclusivament Del temps invertit. De la diferencia entre la densitat de la partícula i la del medi, el radi del rotor, la velocitat de centrifugació i el radi de la partícula principalment De la força centrífuga relativa aplicada exclusivament.
Si fem un Western-blotting de mieloperoxidasa de conill quin anticòs primari i secundari faràs anar per a la detecció i quentificació de l'enzim? Anticòs anti-MPO de conill fet en rata i anticòs anti-lgs de rata fet en conill marcat amb peroxidasa Anticòs anti-MPO de conill fet en ratoli i anticòs anti-lgs de rata fet en cabra marcat amb peroxidasa. Anticòs anti-MPO de conill fet en conill i anticòs anti-Igs de rata fet en cabra marcat amb peroxidasa. Anticòs anti-MPO de conill fet en rata i anticòs anti-lgs de rata fet en cabra marcat amb peroxidasa.
A la tècnica de Western-Blotting s'usa: Una proteina d'expressió induible com a referència en quantificacions relatives Un anticòs marcat, normalment radioactivament. Un marcador de massa molecular pretenyit durant l'electoforesi per saber les masses moleculars de les proteïnes assajades Totes són falses.
Quan volem quantificar una proteina per Western-Blot requerirem: Un gen de referència com per exemple la beta-actina, un programa per mesurar la densitat de les taques i un fitxer excel per a fer els càlculs Un lector de fluorescència i un anticòs policlonal. Cap de les anteriors No es pot quantificar una proteina per Western-Blot.
La PCR convencional es basa en cicles formats per tres etapes (fusió, anellament de primers i extensio) que donen un resultat positiu (presencia d'amplicó) o negatiu (absencia d'amplicó), pero dificilment quantificable Cert Fals Depen de la velocitat de la reacció Depen de la temperatura d’anellament.
La PCR convencional té múltiples aplicacions, entre elles hi ha: La detecció de infeccions bacterianes en humans, la deteccio de presencia de OMG als aliments ma presencia de tragments genetics d'un sospitos en mostres d’un crim. Totes son certes Cap es certa La quantitat de copies d'un gen en una mostra biològica.
La PCR quantitativa a temps real es pot usar per quantificar de forma relativa o absoluta l'expressió d'un gen en una mostra biològica? Només de forma absoluta Només de forma relativa Cert Fals.
El model de quantificació relativa treballa amb el model de 2 exp-( ΔΔCt). En un exemple on el housekeepin gene te un Ct de 25 i gen problema de 28 en la situació control i 23 i 27 en la condició problema quin és el valor de fold change? 1 0,5 2 0.
En qPCR a temps real les aplicacions més importants són: La detecció de polimorfismes genètics. La quantificació del nombre de còpies d'un gen. Totes són certes. La quantificació de l'expressió gènica.
Com calculem la Ta d'extensió en una reacció d'ambificació?
Depen de la concentració de magnesi. Depen de la temperatura optima de la polimerasa empleada. Depen de la llargada de l'amplicó Depen del percentatge de C+G dels encebadors.
Quina és la tècnica més adient per a la quantificació de l'expressió gènica d'una mostra d'hepatòcits humans: Western-Blotting PCR convencional Northern-Blotting amb radioactivitat q-PCR a temps real.
De les dues químiques més usades per fer qPCR (SybrGreen o sondes Taqman) quina trobes que és millor? SybrGreen és millor perquè és més barata. Syber Green però pot donar senyals inespecífiques. Les sondes Taqman són massa cares. Les sondes Taqman és millor perquè és més específica i donarà menys falsos positius.
El Ct usat com el valor numèric que correspon al cicle que dona una fluorescència dins del rang proporcional de quantificació en una qPCR i… El valor de Ct no serveix per a quantificar. El Ct és directament proporcional a la quantitatl de cDNA a la mostra original. S'usa en quantificacions d'expressió relativa amb el mètode de DDct que és inversament proporcional a la quantitat de cDNA de la mostra original. La fluorescència obtinguda és directament proporcional a la quantitat de cDNA a la mostra original i es el que s'usa per quantificar.
La utilització d’isòtops estables en biociències s’està recuperant sobretot : Perquè tenen un preu competitiu i permeten la seva quantificació mitjançant comptadors beta. Perquè són isotops que confereixen una massa molecular diferent als metabòlits marcats sense que emetin radiacions ionitzants i sense alteració de la seva funció biològica. En l’àmbit de la quimioteràpia. En l’àmbit de la transcriptòmica nutricional.
Els isòtops estables tenen avantatges com: Són inestables i es desintegren amb facilitat
Emeten radiacions no ionitzants Diferent nombre atòmic i igual massa atòmica que l'isòtop natural No generen residuus radioactius i són molt emprats en estudis bioquímics in vivo i in vitro sobretot en metabolòmica.
Com es mesura l’activitat específica d’un isòtop radiactiu? En mCi/mg. En mols/mL. En Ci/dpm. En Ci/mL.
Abans d’utilitzar radioactivitat cal justificar el risc-benefici. I tenim en compte: Maximitzar el blindatge i que aquest sigui adequat al tipus de radiació emesa per la font. Minimitzar la distancia a la font radioactiva.
Maximitzar el temps d’exposició a la font radioactiva. Cap de les anteriors és certa.
|
