+farma

Al comparar las curvas dosis-respuestas obtenidas al administrar un fármaco agonista en presencia o en ausencia de un fármaco antagonista competitivo reversible, es cierto que en presencia del antagonista: la afinidad del agonista disminuirá. el efecto máximo observado será menor. se alcanzará más tarde el efecto máximo.

Si se comparan las curvas concentracion plasmática vs tiempo de administración de un fármaco por vía oral y por via intravenosa: la biodisponibilidad es mayor por via oral. el intervalo terapeutico es mayor por via oral. el periodo de latencia es mayor por via oral.

en la fase clinica de desnvolupament d'un medicamentos es cert que. a la fase iii s'avalua l'accio del farmac en els presumptes condicions d'us habitual. a la fase I s'administra el medicament nou a voluntaris sans per observar per primera vegada l'efecte curatiu del farmac en persones. a la fse iv, l'objectiu principal es comparar el farmac amb les possibilitats terapeutiques existents.

en relación a los ensayos clinicos: Los de la fase I incluyen pacientes que reciben el medicamento nuevo y pacientes que reciben el tratamiento estándar. Los de la fase II se llevan a cabo en grupos de muchos pacientes, en condiciones de uso habitual. Los de la fase IV pueden utilizarse para identificar posibles interacciones de medicamentos comercializados.

en relación a los ensayos clinicos. los de la fase I se realizan en voluntarios sanos y se recogen pocas (o ningun) dato respecto a la eficacia del nuevo tratamiento. los de la fase II se llevan a cabo en grupos de muchos pacientes, en condiciones de uso normal. los de la fase IV se realizan para identificar posibles interacciones de medicamentos antes de comercializar el medicamento.

fase clinica de desarrollo de un medicamento: en la fase III todavia no se compara el medicamento nuevo con la mejor alternativa existente. en la fase I se administra el medicamento nuevo en voluntarios sanos por observar por primera vez el efecto curativo del farmaco en personas. la fase IV se puede realizar por identificar posibles interacciones o nuevas indicaciones.

En un ensayo clínica se está valorando un analgesico ya comercializado. se sospecha una interaccione con la leche. se mide la concentración plasmatica del analgesico después de la administración de 400mg y se comparan los resultados obtenidos en 20 voluntarios que han tomado el analgésico con agua y 20 que lo han hecho con leche: se trata de un ensayo clinico de fase I. se trata de un ensayo clinico de fase III. se trata de un ensayo clinico de fase IV.

Cual de ls siguientes es correcta, respecto a una farmaco que se administra con una pauta de dosis multiples y que tiene una semivida de eliminación de 6 horas? (EEE = estado de equilibrio estacionario). si se administra cada 12 horas, los nivels plasmaticos en el EEE seran similares que si la pauta es cada 6 horas (administrando en el segundo caso la mitad de la dosis). si se administra cada 4horas, los niveles plasmaticos en el EEE se alcanzaran más rapidamente que si la pauta es cada 8 horas. si se administra cada 6horas, los niveles plasmaticos en el EEE seran más bajos que si la pauta es cada 12 horas (administrando la misma dosis).

Cual de ls siguientes es correcta, respecto a una farmaco que se administra con una pauta de dosis multiples y que tiene una semivida de eliminación de 8 horas? (EEE = estado de equilibrio estacionario). si se administra cada 4 horas, los niveles plasmaticos del EEE serán menores que si la pauta es de 8 horas (administrando la misma dosis). si se administra cada 4 horas, los niveles plasmaticos del EEE serán similares a los de la pauta cada 8 horas pero administrando en esta ultima dosis el doble de dosis. si se administra cada 4 horas, los niveles plasmaticos del EEE se alcanzarán más rapidamente que si la pauta es cada 8horas.

Quina de les següents afirmacions es correcta, respecte un farmac que s'administra amb una pauta de dosis múltiples i que té una semivida d'eliminació de 8 hores. a) si s'administra cada 16 hores, els nivells plasmátics a l'EEE serán més elevats que si la pauta es cada 8 hores. b) si s'administra cada 16 hores, una dosis doble, els nivells plasmátiques a l'EEE serán similars que amb la pauta normal cada 8 hores. c) si s'administra cada 4 hores, els nivells plasmatics a l'EEE s'assoliran més rapidament que si la pauta es cada 8 hores.

En una pauta de dosis múltiples se administra una dosis de fármaco (400 mg) cada semivida de eliminación (t1z=6 horas) para alcanzar el estado de equilibrio estacionario dentro del margen terapéutico. ¿Qué sucede si cambiamos este intervalo y se administran 800 mg del fármaco cada 24 horas? (señala la opción correcta): se llega más lento al estado de equilibrio estacionario. la concentración mínima eficaz será menor. se puede producir infradosificación.

Respecto una pauta de dosis múltiple de un fármaco que tiene semivida de eliminación de 4 horas? (EEE= estat d'equilibri estacionari). Si se administra cada 2 horas los niveles plasmáticos en el EEE serán similares que si la pauta es cada 4, pero administración ultima la mitad de dosis. Si se administra cada 2 horas los niveles plasmáticos en el EEE se alcanzarán máxima rápidamente que si la pauta es cada 4 horas. Si se administra cada 2 horas los niveles plasmáticos en el EEE serán mas elevados que si la pauta es cada 4 horas (administración la misma dosis).

En una pauta de dosis múltiples s'administra una dosi de fármac cada semivida d'eliminació (t½ = 8hores) per assolir l'estat d'equilibri estacionari (EEE) dons del marge terapéutic. Qué succeeix si canviem aquest interval i s'administra la mateixa dosi de fármac cada 4 hores?. es pot produir toxicitat. es pot produir infradosificació. es pot produir no arribar al EEE.

Quina de les següents afirmacions és correcta, respecte una pauta de dosis múltiples d'un farmac amb una semivida d'eliminació de 4 hores? (EEE = estat d'equilibri estacionari). a. Si s'administra cada 8 hores, els nivells plasmatics a l'EEE seran més baixos que si la pauta és cada 4 hores (administrant la mateixa dosi). Si s'administra cada 4 hores, els nivells plasmatics a l'EEE seran similars que si la la pauta és cada 8 hores però administrant en aquesta última la meitat de la dosi. Si s'administra cada 2 hores, els nivells plasmátics a l'EEE s'assoliran més rápidament que si la pauta és cada 8 hores.

Quina de les següents afirmacions és correcta, respecte una pauta de dosis múltiples d'un farmac amb una semivida d'eliminació de 4 hores? (EEE = estat d'equilibri estacionari). Si s'administra cada 8 hores, els nivells plasmátics a l'EEE seran més elevats que si la pauta és cada 4 hores (administrant la mateixa dosi). Si s'administra cada 4 hores, els nivells plasmátics a l'EEE seran similars que si la la pauta és cada 8 hores però administrant en aquesta última el doble de dosi. Si s'administra cada 2 hores, els nivells plasmatics a l'EEE s'assoliran més rápidament que si la pauta és cada 8 hores.

Entre els següents farmacs, quin és un antipsicótic tipic? (senyala la opció correcta): Risperidona. Haloperidol. Ciozapina.

La risperidona. Produce más somnolencia que la clorpromazina. Tiene más efectos extrapiramidales que el haloperidol. Tiene más efectos metabólicos que haloperidol.

De los siguientes antipsicóticos, indica cual es el atípico, señala la opción correcta: Clorpromacina. Clozapina. Haloperidol.

Indica quin dels següents enunciats referent als efectes secundaris dels següents psicofármacs és correcte. Les benzodiacepines produeixen diarrea en aproximadament el 50% de pacients. Els antipsicótics tipics produeixen de forma frequent efectes extrapiramidals. Els antidepressius ISRS produeixen de forma freqüent efectes cardiotóxicos.

¿Cuál de los siguientes enunciados referente a la clozapina es cierto?. Es un antipsicótico típico. Es un antagonista de los receptores dopaminérgicos. Unicamente mejora los síntomas positivos de la esquizofrenia.

La risperidona es. antidepresivo. antiepiléptico. antipsicótico.

Respecte a l'acció d'una base en el fenomen de reabsorció passiva renal d'un farmac de naturalesa ácida: el farmac àcid es reabsorbirá més. el farmac àcid presentarà menys filtració. el farmac àcid s'eliminarà més rapidament.

Cuando se utiliza una sustancia básica para basificar la orina (señala la opción correcta): Aumenta la reabsorción pasiva de fármacos ácidos. Disminuye la reabsorción pasiva de fármacos ácidos. Disminuye la secreción activa de fármacos ácidos.

Si ja estem prenent un fármac (B) i a més ens prescriuen un fármac A (senyala l'opció correcta). si A es un antagonista, disminueix la semivida d'eliminació de B. si A té mes afinitat per les proteínes plasmátiques, no s'observa efecte de B. si A és un ácid i B una base, augmenta l'excreció renal de B.

En el fenómeno de reabsorción pasiva renal de un fármaco de naturaleza renal si la orina es ácida (opción correcta). El fármaco ácido presentará menos filtración glomerular. El fármaco ácido se eliminará más rápidamente. El fármaco ácido se reabsorberá más.

En un quadre d'hipoglucèmia amb pèrdua de consciència quina és la millor opció terapèutica: Administració de glucagó per via parenteral. Administració de histamina per via parenteral. Administració de glucagó per via oral.

Respecte a l'ús d'antibiótics a la práctica odontològica, és cert que: No és correcte complementar el tractament farmacologic amb un de quirúrgic. Es aconsellable reduir la dosi a mesura que milloren els símptomes per tal de prevenir l'aparició de resistències. No és frequent associar bactericides i bacteriostatics.

Respecte els quadres d'emergències mediques que es poden donar a la consulta odontológica, es cert que: en un quadre de convulsions que persisteixin, s'adminsitrar una benzodiacepina per via sublingual. en un quadre de dolor retroesternal intens, s'adminsitrarà oxigen i nitroglicerina per via oral com a primera mesura. c) en un quadre d'hipoglicèmia amb perdua de consciencia, s'adminsitrarà glucagò per via intramusucular.

Respecte els quadres d'urgències que es poden donar a la consulta odontològica, és cert que: En un quadre de shock anafilàctic, l'adrenalina s'hauria d'administrar després d'un antihistamínic. En un quadre de convulsions que persisteixin, s'administrarà una benzodiazepina per via sublingual. En un quadre de dolor retroesternal intens, després de l'administració de nitroglicerina es contempla ... dolor no remet.

30- En el caso de que un paciente presente convulsiones en la consulta dental, señala la afirmación cierta: Puede ser necesaria la administración de una benzodiacepina por vía parenteral. Puede ser necesaria la administración de una benzodiacepina por vía oral. En ningún caso estará indicado ni se podrá administrar una benzodiacepina.

Respecte a l'acció d'una base en el fenomen de reabsorció passiva renal de un farmac de naturalesa ácida (senyala l'opció correcta): El fàrmac ácid presentarà menys filtració glomerular. El farmac acid s'eliminarà més rapidament. El farmac acid es reabsorbirà més.

En l'actualitat, en el tractament del vòmit en la dona embarassada si s'ha d'emprar un farmac d'elecció serà (senyala l'opció correcta): Un antagonista de la dopamina com la metoclopramida, per exemple. Un antihistamínic com la doxilamina, per exemple. Un antagonista de la serotonina com el ..., per exemple.

¿Cuál de las siguientes opciones de elección para prevenir náuseas/vómitos por cinetosis?. Un antihistamínico antagonista H1. Un antagonista de la sustancia P. Un antagonista dopaminérgico D2.

En la actualidad en la profilaxis de vomito por cinetosis (en el coche por ejemplo) si solo estuvieron disponibles las siguientes opciones, cual escogerías: Una antagonista de la serotonina como ondansertron por ejemplo. Una antagonista de la dopamina como haloperidol, por ejemplo. Un antimuscarínico como la escopolamina por ejemplo.

En l'actualitat en el tractament del vomit en un pacient sotmés a tractament quimioterapic quin dels següents principis actius pot estar indicat. un antihistaminic com la doxilamina. un antagonista de la substancia P com l'aprepitant. un antagonista muscarínic, com l'escopolamina.

En el tractament del vòmit causat per quimioteràpics, un d'aquests grups farmacològics NO es d'elecció: Escopolamina. Ondansetrona. Glucocorticoids.

En el tractament de l'artritis induïda per cristalls (gota) és FALS que: L'alopurinol és un farmac que actua com uricosúric. El diclofenac és un dels fàrmacs d'elecció en els atacs aguts. La colchicina pot produir alteracions gastrointestinals.

Respecte el tractament de l'artritis induïda per cristalls (gota) (senyala la resposta correcta): La colchicina està indicada en els atacs aguts. El diclofenac és un fàrmac que està contraindicat. L'alopurinol és un farmac que actua com a hiperuricemiant.

Al tractament de l'artritis reumatoide: La colchicina no està indicada en els atacs aguts. El celecoxib és un farmac indicat en aquesta patologia. Els inhibidors del TNF són farmacs sense mecanisme d'acció conegut.

En el tratamiento de la artritis inducida por cristales (gota). a) La colchicina esta indicada en los ataques agudos. b) El diclofenaco es un fármaco que esta contraindicado. c) El alopurinol es un fármaco que actúa como hiperuricemiante.

Indica quina de les següents benzodiazepines té una semivida d'eliminació més Ilarga (assenyala l'opció correcte): Midazolam. Alprazolam. Diazepam.

Indica fafimacio correcta referent al mecanisme d'acció de les benzodiacepines: Moduladors al-lostèrics del receptor de GABA. Antagonistes del receptar de GABA. Bloquegen la recaptació pre-sináptica de GABA.

En tratamiento de paciente con asma bronquial moderada la primera línea de tratamiento es (opción correcta). Corticostroides combinados con antagonista beta 2 de vida larga. Inhibidores de los leucotriens. Dosis elevada de corticostroides.

Respecte a l'acció de diferents farmacs pel tractament de l'asma bronquial, assenyala la resposta correcta: els antagonistes dels receptors muscarínics com el bromur de ipratropi no es poden emprar. els agonistes beta-1 adrenergics com la dobutamina no están indicats per les crisis agudes. els agonistes dels receptors alfa-2 adrenèrgics com la clonidina son d'elecció a llarg plaç.

En el tractament d'un pacient amb asma bronquial de lleu a moderada (senyala la resposta incorrecta): El salmeterol es reserva per les crisis agudes ja que és un broncodilatador de vida curta. Abans d'augmentar la dosi de corticosteroids es recomana combinar-los amb un broncodilatador de vida llarga. La teofil-lina, actuant sobre receptors adenosina, es pot emprar per prevenir crisis nocturnes.

En el tractament d'un pacient amb asma bronquial de lleu a moderada (opció correcta). a) l'ús continuat de corticosterois disminueix l'expressió de receptors B2-adrenèrgics i l'eficacia de salbutamol. la teofil-lina es un farmac antiinflamatorio que s'empra durant les crisis nocturnes. l'addició d'antagonistes B2-adrenérgics d'acció larga permet mantener dosis baixes de corticosteroids.

En el tratamiento de un paciente con asma bronquial de leve a moderada (señala la respuesta correcta). a) El salbutamol es un agonista ß2-adrenérgico de acción corta que se reserva para las crisis. b) La combinación de budesonida y salmeterol es prefenble a dosis altas de corticosteroides. c) Se utilizan preferentemente corticosteroides por vía oral para evitar efectos adversos pulmonares.

Un paciente con asma bronquial moderada que tiene crisis nocturnas, antes de ir a dormir, indica la respuesta correcta: Puede hacer varias inhalaciones de salbutamol. Puede tomar un jarabe de un agonista beta-2 de vida larga. Puede tomar un comprimido de teofilina.

El tractament d'un pacient amb asma bronquial (assenyalar l'opció correcta): La teofilina per via oral es pot fer servir per evitar crisis nocturnes. Els inhibidors dels leucotriens són els farmacs de primera elecció en l'estadi 3 de l'asma. La combinació fluticasona/salmeterol és el tractament d'elecció en l'estadi 2 de l'asma.

En el tractament d'un pacient amb asma bronquial de lleu a moderada (senyala l'opció correcta): a) L'ús continuat de corticosteroids disminueix l'expressió de receptors ß2-adrenèrgics i l'eficacia de salbutamol. Els inhibidors dels leucotriens són els broncodilatadors d'elecció quan hi ha broncoespasme. L'addició d'agonistes B2-adrenèrgics d'acció llarga permet mantenir dosis baixes de corticosteroids.

En el tractament d'un pacient amb asma bronquial de lleu a moderada. els agonistes adrenérgics de vida llarga com el salmeterol es reserven per les crisis agudes. la beclometasona es un corticoide que es pot combinar amb salmeterol. els inhibidors dels leucotriens son els farmacs de primera elecció.

El tractament d'un pacient amb asma bronquial (assenyalar l'opció correcta): La teofilina per via inhalatoria es reserva per les crisis agudes. Els inhibidors dels leucotriens són els farmacs de primera elecció en l'estadi 2 de lasma. La fluticasona és un corticoide que es pot combinar amb salmeterol en l'estadi 3 de lasma.

Respecte a la farmacologia dels opioides: El fentanil és un agonista opioide menys potent que la morfina. La naloxona és un antagonista dels receptors opioides. c) Un dels signes d'intoxicació per morfina és la midriasi.

Respecte a la farmacologia dels opioides és cert que: a. La morfina pot produir de forma local un augment de la motilitat intestinal. b. Un dels signes d'intoxicació per morfina és la presencia de miosi. c. El fentanil té mentor activitat intrínseca que la morfina.

Respecte a la farmacología de la morfina. te menor potencia analgésica que el fentanil. pot produir augment de la motilitat intestinal. un dels signes d'intoxicació es la midriasi.

Respecto a la Morfina: Puede producir aumento de la motilidad. Uno de los signos de intoxicación es la midriasis. Tiene menor potencia analgésica el Fentanilo.

Respecte a la farmacologia dels opioids (senyala la resposta correcta): Un dels signes d'intoxicació per morfina és la miosi. La metadona és un antagonista dels receptors. El fentanil és un agonista opioid menys potent que la morfina.

La morfina es caracteritza per tenir: Efecte de primer pas. Una vida mitja llarga. Marge terapèutic ample.

El fentanil produeix: Depressió del centre del vòmit. Midriasi. Dependència.

Indica qué diferencia existe entre el mecanismo de acción de las benzodiacepinas y el alcohol: (señala la respuesta correcta): Las benzodiacepinas favorecen una mayor liberación de GABA. El alcohol no potencia la apertura de los canales de cloro mediada por GABA. Se unen a distintos lugares alostéricos del receptor del GABA.

Indica quina és la resposta correcta referent al mecanisme d'acció de les benzodiacepines: Inhibeixen l'acció del GABA. Faciliten la unió del GABA al seu receptor. Afavoreixen la síntesi del GABA.

Respecte el mecanisme d'acció de les benzodiazepines, assenyala la resposta INCORRECTA: Actuen com a moduladors al losterics positius del receptor del GABA. Potencien l'obertura dels canals pels quals penetra el GABA a l'interior de la cèllula. Augmenten la unió del GABA al seu lloc d'unió ortostèric.

Respecto a la selectividad COX-1/COX-2 de los siguientes AINE (señala la respuesta correcta): a) El keterolaco es el farmaco no selectivo con más activitat COX-2. b) El diclofenaco es el fármaco no selectivo con mas activitat COX-2. c) El rofecoxid es el fármaco más utilizado como selectivo COX-2.

Quin dels següents AINE té més selectivitat COX-1 (senyala la resposta correcta): ibuprofè. keterolac. diclofenac.

Respecte la selectivitat COX-1/COX-2 dels següents AINE (senyala la resposta correcta): El keterolac és el farmac no selectiu amb més activitat COX-2. El diclofenac és el farmac no selectiu amb més activitat COX-2. El rofecoxib és el farmac més emprat com a selectiu COX-2.

Digues quines de les següents afirmacions és falsa respecte els següents antiinflamatoris, aines i A.A.S. El diclofenac té una selectivitat de la isoforma COX-2 que el meloxicam. El diclofenac té menys selectivitat de la isoforma COX-2 que el meloxicam. El diclofenac no té selectivitat de la isoforma COX-2 que el meloxicam.

Respecte la selectivitat COX-1/COX-2 dels següents AINE (senyala la resposta correcta): El keterolac és el farmac no selectiu amb més afinitat COX-2. El diclofenac és el farmac no selectiu amb més afinitat COX-2. El diclofenac és el farmac selectiu amb menys afinitat COX-2.

Quina de les següents afirmacions és correcta, respecte els següents antiinflamatoris AINE?. L'associació d'ibuprofe amb misoprostol pot augmentar la toxicitat gastrointestinal de l'AINE. El diclofenac té menys selectivitat per la isoforma COX-2 que el meloxicam. En cas d'intoxicació per aspirina es por administrar acetilcisteina com a antídot.

Digues quina de les següents afirmacions és correcta, respecte els següents antiinflamatoris AINE. el diclofenac té menys selectivitat per la isoforma COX-2 que el naproxè. el keterolac es l'AINE no selectiu amb més selectivitat COX-2. l'associació d'ibuprofè amb misoprostol disminueix la toxicitat gastrointestinal de l'AINE.

Los fármacos selectivos inhibidores de la COX-2 lo son porque se trata de fármacos que, señala la respuesta correcta: no pueden penetrar en el canal de la enzima COX-1. bloquean tanto el COX-1 como COX-2, pero solo cuando hay inflamación solo COX-2. se unen de manera irreversible a la enzima COX-2.

¿Cuál de las siguientes afirmaciones es correcta, respecto a los siguientes AINE?. a) el diclofenaco tiene menos selectividad por la isoforma COX-2 que el ibuprofeno. b) el ketorolaco tiene más selectividad por la isoforma COX-1 que el ibuprofeno. c) la asociación con misoprostol puede agravar la gastritis por el ibuprofeno.

Els fármacs selectius inhibidors de la COX-2 ho son perquè es tracta de farmacs que: no poden bloquejar el canal de l'enzim constitutiu COX-1. el bloqueig COX-2 comporta la inhibició de la sintesi proteica de COX-1. s'uneixen de manera irreversible a l'enzim COX-2.

Los fármacos selectivos inhibidores de la COX-2 lo son porque se trata de fármacos que (señala la respuesta correcta): Bloquean tanto COX-1 como COX-2 pero cuando hay inflacion solo COX- 2. Se unen de forma irreversible a la enzima COX-2. No pueden penetrar al canal de la enzima Cox-1.

L'efecte sobre l'agregació plaquetària de dosis baixes d'àcid acetilsalicílic es fonamenta en el fet que (senyala la resposta correcta): a. La inhibició de l'enzim ciclooxigenasa plaquetaria és reversible. b. Els nivells de prostaciclina endotelial no es veuen alterats. c. Augmenten els nivells de tromboxans plaquetaris.

El efecto sobre la agregación plaquetaria de dosis bajas de ácido acetilsalicílico se fundamenta en el hecho que: a) La inhibición de la enzima cicloxigenasa plaquetaria es reversible. b) Los niveles de prostaciclina entolelial no se ven alterados. c) Aumentan los niveles de tromboxanos plaquetarios.

Respecto al uso del ácido acetilsalicílico como antiagregante plaquetario, es cierto que: Si se decide suprimir antes de un tratamiento odontológico, bastará con hacerlo 3 días antes. Se busca inhibir tanto la COX plaquetaria como endotelial. En algunos pacientes, puede emplearse junto con el clopidogrel.

L'efecte sobre l'agregació plaquetaria de dosis baixes d'acid acetilsalicílic es fonamenta en el fet que (senyala la resposta correcta): a. La inhibició de l'enzim cicloxigenasa plaquetària és reversible. b. Els nivells de prostaciclina endotelial no es veuen alterats. c. Augmenten els nivells de tromboxans plaquetaris.

Respecte a l'ús de protectors gàstrics (senyala la resposta correcta): a. En pacients tractats amb clopidogrel el protector gàstric d'elecció és l'omeprazol. b. És quan passa de l'esòfag a l'estómac quan es produeix un efecte local de l'omeprazol. c. En pacients tractats amb sucralfat no es pot emprar omeprazol.

Respecto al empleo de protectores gastricos (señala la respuesta correcta): a) En pacientes tratados con clopidogrel el protector gastrico de elección es omeprazol. b) Es cuando pasa del esófago al estómago cuando se produce un efecto local de omeprazol. c) En pacientes tratados con sucralfato no se puede usar omeprazol.

Respecto al uso de los inhibidores de la bomba de protones en la prevención de lesión gástrica, señala la respuesta correcta: a) se utilizan en pacientes tratados con corticoides. b) se utilizan en pacientes tratados con clopidogrel. c) se utilizan en pacientes con ansiedad, aun sin tener antecedentes de úlcera.

Respecto al uso de los inhibidores de la bomba de protones (IBP) en la prevención de lesión gástrica (respuesta correcta). Los IBP se utilizan en los pacientes tratados con Clopidogrel. Los IBP se utilizan en los pacientes mayores de sesenta años aun sin antecedentes de ulcera. Los IBP se utilizan en los pacientes tratados con corticoides.

Respecte a l'ús dels inhibidors de la bomba de protons (IBP) en la prevenció de lesió gástrica, només una de les següents afirmacions es correcta: a) els IBP son els farmacs d'elecció en pacients tractats amb corticoids. b) els IBP son els farmacs d'elecció en pacients tractats amb l'antiagregant clopidogrel. b) els IBP son els farmacs d'elecció en pacients tractats amb l'antiagregant clopidogrel.

Respecte a la prevenció de toxicitat gastrica induida per diferents farmacs, una de les següents afirmacions és correctac. Els inhibidors de la bomba de protons són els farmacs d'elecció en pacients tractats amb clopidogrel. Els inhibidors de la bomba de protons són els farmacs d'elecció en pacients tractats amb corticosteroids. Els inhibidors de la bomba de protons s'han d'emprar en els pacients tractats amb acid acetilsalicilic, encara que el tractament sigui de curta duració.

Respecte a l'ús de protectors gàstrics (senyala la resposta correcta): a. En pacients tractats amb clopidogrel el protector gàstric és l'omeprazol. b. És quan passa de l'esofag a l'estómac quan es produeix un efecte local de l'omeprazol. c. En pacients tractats amb sucralfat no es pot emprar omeprazol.

Dels següents aparellaments, indica quin és FALSA: a. Moclobemida - un efecte indesitjable és la sequedat de boca. b. Fluoxetina - allarga la semivida d'eliminació d'alprazolam. c. Amitriptilina - té efectes anorexígens.

Els farmacs antidepressius amb més risc de potenciar un efecte tiramínic son (senyala la resposta correcta): a) Antidepressius triciclics. b) Inhibidors monoaminooxidasa. c) inhibidors selectius de la recaptació de serotonina.

De los siguientes emparejamientos de los antidepresivos, indica cual es correcto: Moclobemida - ISRS. Fluoxetina - IMAO. Amitriptilina - tricíclico.

Dels seguents aparellaments, correcta: Moclobemida- augmenta la secreció de saliva. Fluoxetina - allarga la semivida d'eliminació d'alprazolam. amitriptilina- inhibeix la monoaminooxidasa.

¿Cuál es la relación correcta?. FLOUXETINA - TRICILICO. MOCLOBEMIDA - IMAO. Amitriptilina - ISRS.

Dels següents aparellaments, indica quin és FALS: a. Moclobemida - un efecte indesitjable és la sequedat de boca. b. Amitriptilina - ús en el tractament del dolor facial. c. Fluoxetina - escurça la semivida d'eliminació d'alprazolam.

Dels següents aparellaments, indica quin és correcte: a. Moclobemida - Augmenta la secreció de la saliva. b. Fluoxetina - Escurça la semivida d' eliminació de l'alprazolam. c. Amitriptilina - Us en el tractament del dolor facial.

Respecto al mecanismo de acción de los fármacos antidepresivos es (señala la respuesta correcta): a. Los inhibidores no selectivos de la recaptación de serotonina potencian la transmisión noradrenérgica. b. Los inhibidores de la monoaminooxidasa bloquean tanto la recaptación de serotonina como de noradrenalina. c. Los antidepresivos tricíclicos bloquean la recaptación de serotonina por los receptores presinápticos.

Alguns antipsicotics provoquen xerostomía perqué. a) actúen com antagonistes dels receptors colinérgics. b) actúen com agonistes dels receptors serotoninèrgics. c) actúen com antagonistes dels receptors adrenèrgics.

Assenyala l'afirmació certa: La penicil-lina G sodica s'administra via IM i la penicil lina G Benzatina per via IV. L'aciclovir es pot administrar per via oral, tópica o IV. El fluconazol d'administra per via tópica.

¿Cual es la afirmación cierta?. a) El famciclovir tiene peor biodisponibilidad, administrado por via oral, que el penciclovir. b) El cidofovir puede ser útil en casos de resistencias en infecciones por citomegalovirus, pero presenta mas efectos indeseados. c) El foscarnet requiere una fosforilización por una cinasa humana para ejercer su acción.

Quin es el mecanismo d'acció de l'aciclovir?. a) inhibir la polimerasa vírica. b) inhibir la polimerasa de la célula infectada. c) inhibir la kinasa vírica.

En el tractament de la infecció per herpes simple tipus I és cert que: a. El foscarnet no és una opció en casos de resistències. b. El ganciclovir presenta risc de mielodupressió. c. La biodisponibilitat per via oral del valaciclovir és menor que la de l'aciclovir.

Quina és l'afirmació certa?. a. El famciclovir és un profarmac del ganciclovir. b. El cidofovir no és útil en casos de resistències a aciclovir o ganciclovir. c. El foscarnet no requereix una fosforliació per una cinasa humana per exercir la seva acció.

Respecto a los antivirales, señala la respuesta correcta: a) El foscarnet no puede ser considerado un profármaco. b) El aciclovir inhibe directamente la polimerasa vírica sin sufrir ninguna transformación previa. c) El aciclovir puede administrarse por vía tópica, pero no por vía oral o intravenosa.

En el tractament de la infecció per herpes simple tipus l és cert que: a. El foscarnet pot ser una opció en casos de resistències. b. El ganciclovir és una alternativa habitual en casos d'al lèrgia. c. La biodisponibilitat per via oral del valaciclovir és menor que la de l'aciclovir.

Indica l'afirmació correcta: a) La rifampicina és un farmac utilitzat en el tractament de la tuberculosi que pot disminuir el metabolisme d'altres farmacs. b) La griseofulvina és un antimicòtic emprat en el tractament de la candidiasi que pot augmentar el metabolisme d'altres farmacs. c) Els inhibidors de la proteasa com el cobicistat, que s'empren en el tractament de la infeccio per VIH, poden disminuir el metabolisme d'altres farmacs.

Quins dels següents principis actius pot estar indicat, per via IV, en un pacient amb lesions mucocutànies de llarga durada causades per herpes simple tipus I, que ha estat tractat amb Aciclovir i en el qual es sospita que ha desenvolupat resistencia (a l'aciclovir)?. valaciclovir. foscarnet. ganciclovir.

Respecte a l'acció de diferents farmacs sobre receptors del sistema nerviós autònom, assenyala la resposta correcta: Els agonistes beta-1 adrenèrgics com el prenaterol no estan indicats per a les crisis agudes en el tractament... Els agonistes dels receptors alfa-1 adrenèrgics com la fenilefrina es poden emprar en el tractament de la hipotensió... Els antagonistes dels receptors muscarínics com el bromur de ipratropil no es poden emprar en el tractament...

Respecto a la acción de diferentes fármacos sobre receptores del sistema nervioso autónomo, señala la respuesta correcta: a) Los agonistas de los receptores muscarínicos no están indicados en el tratamiento del asma bronquial. b) Los agonistas beta 1 adrenérgicos están indicados para las crisis agudas en el tratamiento del asma bronquial. c) Los agonistas de los receptores alfa 1 adrenérgicos están indicados para el tratamiento de la hipertensión.

Respecto a la acción de diferentes receptores del sistema nervioso autónomo, señala la asociación correcta: a) bloqueo alfa 1 - vasodilatación. b) bloqueo beta 1 - taquicardia. c) bloqueo beta 2 - broncodilatación.

Respecte a l'acció de diferents farmacs sobre receptors del sistema nerviós autonom, senyala la resposta. a) la fisostigmina es un agonista muscarínic que es pot emprar en el tractament de la hipertonía intestinal. b) el suxametoni es un bloquejant neuromuscular despolarizant que es pot emprar en intubacions. c) el propanolol es un agonista adrenérgic que es pot emprar en el tractament de la hipotensió.

Respecto a la acción de diferentes fármacos sobre receptores del sistema nervioso autónomo (respuesta correcta). a. Los agonistas de beta-1 adrenérgicos como el prenaterol están indicados para el tratamiento de asma bronquial. b. Los agonistas de los receptores alfa-1 adrenérgicos como la fenilefrina pueden emplearse en el tratamiento de la hipertenso. c. Los antagonistas de los receptores muscarínicos como el bromuro de ipratropilo se pueden utilizar en el tratamiento de asma bronquial.

Respecte a les quinolones i fluorquinolones, indica l'afirmació correcta: a) Quinolones i fluorquinolones presenten un espectreantibacterià similar. b) Totes elles son útils per tractar infeccions sistèmiques. c) Actuen inhibint la sintesi de DNA.

Respecto a las principales reacciones adversas descritas por los antibióticos indica la cierta: a. Metronidazol - Colitis pseudomembranosa. b. Clindamicina - Efecto Antabúes. c. Fluorquinolonas - Rupturas tendón de Aquiles.

Respecto a las quinolonas y fluorquinolonas, indica la afirmación correcta: a) El espectro antibacteriano de las fluoroquinolonas es menor que el de las quinolonas. b) Todas ellas presentan un riesgo que el paciente desarrolle tendinopatías o aneurisma de aorta. c) Las quinolonas de 1ª generación (o no fluoradas) se concentran en orina, pero también son útiles para tratar infecciones sistémicas.

Respecte a les quinolones i fluorquinolones, indica l'afirmació certa. es considera que les quinolones NO fluorades (les de 1ª generació) no presenten el risc de causar les diferentes reaccions adverses descrites (fractura del tendó d'aquiles, risc aneurisma,...). les quinolones NO fluorades (les de 1ª generació) administrades per vía oral es distribueixen bé per la majoria de teixits i organs. c) en els darrers anys, es tendeixen a reservar l'ús de les quinolones i fluorquinolones pel tractament d'infeccions greus o en què hagin fracassat altres antibiótios.

Respeto a los antifúngicos azólicos (imidazólicos y triazólicos), (señala la opción correcta): a. Los triazólicos especialmente pueden causar interacciones por inhibición del metabolismo. b. Tienen diferente mecanismo de acción. c. Son de primera elección en las formas leves de candidiasis orofaríngea.

Respeto a los antifúngicos azólicos (imidazólicos y triazólicos), (señala la opción correcta): a. Solo se puede emplear por la via topica. b. pueden causar interacciones por inhibición del metabolismo (especialmente los triazólicos). c. Tienen la misma mecanismo de acción que nistina.

Respecto a los antifungicos azolicos (imidazólicos y triazólicos), señala la respuesta correcta: a) tiene el mismo mecanismo de acción que la nistatina. b) Solo se pueden emplear por vía tópica. c) Pueden causar interacciones por inhibición del metabolismo (especialmente los triazolicos).

Respecte als antifúngics azòlics. a) els dos grups tenen el mateix mecanismo d'acció. b) son de primera elecció en les formes lleus de candidiasis i orofaríngea. c) poden causar interaccions per ser inductors metabólics.

el pramipexol està indicat en el tractament del parkinson perque. a) contrarresta la hiperactivitat colinérgica. b) contrarresta el déficit del sistema dopaminèrgic. c) actua com a inhibidor de la recaptació del neurotransmisor.

En el tractament de la malaltia de Parkinson, per que s'afegeix carbidopa a la L-DOPA? (senyala la resposta correcta): a) Per facilitar la seva unió als receptors de dopamina. b) Per evitar la seva transformació fora del cervell. c) Per inhibir la MAO-B i mantenir els nivelis de dopamina.

¿Qué riesgo presenta un paciente que ha consumido cocaína recientemente si se le administra anestesia local con adrenalina?. Endocarditis por bacteremia. Hipotensión severa y depresión respiratoria. Crisi hipertensiva o arritmias graves.

Quina d'aquestes afirmacions sobre el cannabis és certa?. Pot causar xerostomia i aumentar l'aparició de cáries en consum crònic. El THC és un neuromodulador que facilita l'alliberació de neurotransmissors a la fenedura sináptica. Donat que els cannabinoides són liposolubles desapareixen rápidament de l'organisme.

Con el consumo de drogas de abuso como la heroína se producen una serie de cambios moleculares que determinan (señala la respuesta correcta): La precipitación del síndrome de abstinencia al administrar un agonista. La reducción de componentes de la cascada intracelular como la adenilato ciclasa. Un aumento de la liberación de dopamina en el sistema límbico.

Senyala la relació correcta entre els següents drogues i el principal sistema de neurotransmissors en el que influeixen. etanol- sistema colinergic. cafeína- sistema adenosinergic. cocaína- sistema gabaèrgic (GABA).

En el tractament de la celulitis facial d'origen odontogénic, quina de les següents opcions creus més indicada si el quadre es greu i es sospita que es pot produir compromis de les vies aèries i hi ha risc de diseminació?. Penicil-lina V per via oral. Amoxicil-lina + ácid clavulanic per via parenteral. Sulfamides per via tópica.

Respecte a les sulfamides indica l'afirmacio certa: a) Exerceixen una acció bactericida. b) Actuen inhibint la sintesi proteica a nivell bacterià. c) La seva associació amb trimetoprim permet emprar dosis mes petites de cadascun dels antibiotics.

¿Qué característica podría hacer la penicilina V más indicada que la amoxicilina en algunos cuadros clínicos?. a) La penicilina V tiene un espectro más reducido. b) La penicilina V se administra por vía intramuscular. c) La penicilina V es resistente a las betalactamasas.

En relación al ácido clavulánico, señala la afirmación correcta: a) No presenta un anillo betalactámico en su estructura. b) Su afinidad por las betalactamasas es mayor que la de la amoxicilina. c) puede emplearse solo (sin combinarse con penicilinas) en algunas infecciones.

Respecto a las tetraciclinas, indica la afirmación cierta. a) Se consideran antibióticos de espectro reducido. b) Se clasifican como antibióticos bactericidas. c) Cabe dar consejos dietéticos para evitar fracasos terapéuticos.

De una penicilina, cuyo radical sea "pequeño" y contenga un atomo electronegativo, cabe pensar que (indica la afirmación correcta): a) Se puede administrar por via oral y no será resistente a las ßlactamasas. b) Sólo se puede administrar por via parenteral y no ser resistente a las ßlactamasas. c) Se puede administrar por via oral y será resistente a las ßlactamasas.

Indica la afirmación correcta. a) Un antibiótico bactenostático siempre lo será; independientemente de la concentración plasmática alcanzada. b) Los antibióticos que afectan a la sintesis proteica suelen ser bactericidas. c) No es frecuente asociar antibióticos bactericidas y bacteriostáticos.

En un pacient al qual recepteu amoxicil-lina + ácid clavulànic quina de les següents mesures penseu que es la més susceptible de causar el desenvolupament de resistencies. a) disminuir la dosi de forma paulatina a mesura que el quadre millori. b) realizar tractaments curts. c) receptar un probiòtic.

Respecte a les principals reaccions adverses descrites pels antibiòtics, certa: a) clindamicina - efecte antabus. b) fluorquinolones - risc augmentat d'aneurisma d'aorta. c) metronidazol - tincions dentals si administrat en edats pediátrica.

Indica l'afirmació certa respecte l'us d'antibiòtics: a) si receptem amoxicil-lina més clavulànic es poden donar sobreinfeccions per candides, pero no pas si preescrivim amoxicil-lina sola. b) la clindamicina es l'únic antibiôtic que comporta risc de colitis pseudomembranosa. c) la prescripció de metronidazol pot estar indicada en infeccions causades per bacteris anaerobis.

Es cierto que: a) La nistatina inhibe la sintesis de ergosterol. b) La griseofulvina esta indicada en las candidiasis orales. c) Los antimicóticos triazólicos pueden aumentar la concentración plasmática de otros medicamentos.

¿Cuál es la afirmación cierta respecto de la digoxina?. a. En caso de intoxicación, sólo se presentarán manifestaciones a nivel cardíaco. b. La mayoría de diuréticos disminuyen su toxicidad. c. Su semivida de eliminación es muy larga.

En quina de les següents situacions penseu que és menys probable el risc d'intoxicació per digoxina?. a) prescripció d'antibiótics d'ampli espectre enlloc d'espectre estret en cas d'infecció odontogénica. b) prescripció de diürètics en pacients amb edema pulmonar. c) prescripció de nistatina enlloc de fluconazol en cas de candidiasi.

Respecte la digoxina, és cert que: Es un farmac inotropic positiu amb un marge terapeutic estret. L'ús de diürètics mai pot comportar un augment de la seva toxicitat. Els signes i simptomes d'intoxicació son exclusivament cardíacs.

Respecte els farmacs emprats en el tractament de la hipertensió arterial i els seus posibles riscos, indica la relació correcta: Captopril - tos seca i angioedema. Espironolactona - hipopotassèmia. Nifedipino - dispnea en pacient asmátic.

Respecto a los fármacos empleados en el tratamiento de la hipertensión, indica la afirmación cierta. Los diuréticos ahorradores de potasio son poco potentes. En un paciente diagnosticado de COVID se suprimirá el tratamiento con Inhibidores del Enzima Convertidor de la Angiotensina (IECAs) (a fecha de Mayo del 2020). Los betabloqueantes presentan características que los hacen interesantes en el paciente diabético hipertenso.

27- En el tractament de la hipertensió arterial es cert que: a) molts diuretics poden causar hiperpotassèmia. b) els antagonistes del calci, endemés de ser hipotensors, poden protegir alguns órgans diana. c) els betaloquejants poden no ser d'elecció en pacients hipertensos asmátics o amb patologíes metaboliques.

Quin dels egüents diüretis es poc potent pero no comporta un descens en els nivells de K+?. hidroclorotiazida. furosemida. espironolactona.

Cuál de las siguientes opciones es correcta respecto a la profilaxis a largo plazo de la angina de pecho de esfuerzo: Atenolol por via oral. Nifedipino por via oral. Nitroglicerina via sublingual.