farma opción 2

La substància a les terminacions nervioses parasimpàtiques postganglionars és la: Monoaminooxidasa. Acetilcolinesterassa. Adrenalina. Acetilcolina.

Quin dels següents fàrmacs produeix un bloqueig selectiu dels receptors beta adrenèrgics?. Guanetidina. Propanolol. Escopolamina. Nicotina. Fentolamina.

quin dels fàrmacs següents té una acció estimulant tant dels receptors alfa, beta 1 i beta 2 adrenèrgics?. Adrenalina. Isoproterenol. Levarterenol. Fentolamina. Propanolol.

el fàrmac d’elecció per confirmar la presència de feocromocitoma en un pacient portador d’hipertensió greu és: Piperoxan. Fenoxibenzamina. Histamina. Fentolamina. Metacolina.

l’acetilcolina te dos tipus d’accions colinèrgiques: nicotínica i muscarínica. L’acció muscarínica pot ser bloquejada per: Adrenalina. Atropina. Nicotina. Curare. Nicotina i curare.

quin d’aquests símptomes és propi de l’intoxicació atropínica?. Pols lent. Pell freda i humida. Sequedat de boca i faringe. Descens de la temperatura corporal.

l’administració de corticoides per al tractament de l’asma es recomana que es faci per via: Oral. Subcutània. Inhalatòria. Endovenosa.

respecte a les sals de magnesi i sodi: Són compostos antiàcids sistèmics. Són laxants formadors de massa. Són laxants osmòtics. Són laxants del grup bisacodil. Totes són falses.

respecte a l’omeprazol, dins de quin grup farmacològic l’inclouríeu?. Antiàcids sistèmics. Protectors de la mucosa. Inhibidors de la bomba de protons. Antihistamínics H2. Totes són falses.

el laxant que preferentment s’utilitza per preparar el malalt davant una exploració radiològica intestinal és: Lactulosa. Segó. Celulosa. Recomanar ingesta de fibra i abundant aigua. Bisacodil.

el pacient asmàtic, quin fàrmac té contraindicat?. Paracetamol. Àcid acetilsalicílic (AAS). Beta bloquejants. A i B. B i C.

quin antiemètic presenta major eficàcia davant els vòmits causats pels antineoplàsics?. Cleboprida. Ondansetrona. Dimenhidrinat. Morfina. A i C.

en un cas d’ulcus gastroduodenal ja instaurat, quin dels següents fàrmacs seria més recomanable?. Prostaglandina. Antiinflamatoris no esteroidals. Antihistamínics H2. Antihistamínics H1. Blocadors beta adrenèrgics.

quin dels següents fàrmacs no produeix broncodilatació?. Teofil·lina. Blocadors beta adrenèrgics. Bromur d’ipratropium. Xantines. Cap de les anteriors.

una de les següents no és una de les accions farmacològiques pròpies de les metilxantines?. Relaxant de la fibra muscular llisa bronquial. Estimulació de l’activitat cardíaca. Inhibició generalitzada a nivell del sistema nerviós central. Estimulació de la diüresis. Relaxant de la fibra muscular llisa vascular.

un dels següents fàrmacs no és un fàrmac ni mucolític ni expectorant?. Tripsina. Iodur sòdic. Ondansetrona. Bromhexina. N-acetilciteïna.

la cleboprida: És un estimulant de la motilitat gastrointestinal. És un estimulant de la motilitat gastrointestinal del grup dels parasimpàtico-mimètics. És un laxant. A i B són certes. Totes són falses.

quin dels següents fàrmacs és un inhibidor de la secreció àcida gàstrica?. Sucralfat. Almagat. Visoprostol. Omeprazol. C i D.

l’antitussigen recomanat en els nens és: Codeïna. Metadona. Noscapina. Dextrometorfà. Està contraindicat administrar antitussígens en els nens.

les sals de bismut en el tractament de l’ulcus tenen acció: Protecció de la mucosa. Neutralitzant de l’àcid. Inhibidor del bacteri Helicobacter Pylori. B i C. A i C.

un avantatge del gel d’hidròxid d’alumini sobre altres coneguts antiàcids és: No produeix alcalinització sistèmica. Millora la digestió. És més agradable de prendre. Té la potència més gran per neutralitzar l’àcid clorhídric. És absorbit sistèmicament.

El gran ventall de fàrmacs antiemètics engloba els següents fàrmacs excepte: Simpaticomimètics. Neurolèptics. Benzamides. Antihistamínics H2. Anticolinèrgics.

si un pacient no sap utilitzar la via inhalatòria per prendre la dosis de glucocorticoides pel seu tractament de l’asma, les mesures que cal prendre són: Passar a utilitzar la via oral a dosis més altes. Demanar al servei de farmàcia que serveixin una altre preparació per tal d’utilitzar un altre. Fer una bona educació de l’ús de inhalatoris. Dir al pacient que consulti de nou al metge. A i D.

respecte als antihistamínics H1: Poden utilitzar-se en el tractament de les reaccions anafilàctiques. N’hi ha que poden utilitzar-se com a anticinètics. Molts d’ells tenen efectes antimuscarínics. Poden donar somnolència. Totes són correctes.

respecte al cromoglicat disòdic: És un antagonista de la serotonina. Produeix el mateix efecte que la teofil·lina. Es un inhibidor de l’alliberament d’histamina. Es un agonista H1. B i C són correctes.

La sequedat de boca que pot aparèixer quan s’administra dimenhidrinat és un efecte de tipus: Procolinèrgic. Antimuscarínic. Antihistamínic H2. Secundari. Totes les respostes anteriors són falses.

Quina de les següents no és una acció farmacològica propis de la morfina?. Analgèsia. Depressió del SNC. Relaxació intestinal. Augment de la freqüència respiratòria. Nàusees i vòmit.

els anestèsics locals: Actuen a nivell dels canals de calci de la membrana neuronal. Actuen a nivell dels canals de sodi de la membrana neuronal. No actuen sobre canals iònics. Tenen receptors propis específics de localització citoplasmàtica. Actuen sobre qualsevol tipus de canal iònic de la membrana neuronal.

la durada de l’efecte anestèsic local depèn de: De la seva liposolubilitat. De la seva estabilitat en front de les esterases tissulars. De l’aclariment plasmàtic local. Si s’administra un vasoconstrictor conjuntament. Totes són certes.

el major perill de la sobredosi per morfina és: Anúria. Paràlisi. Depressió del centre respiratori. Col·lapse cardiovascular. Cap d’aquests.

la ketamina és: Un antihistamínic. Un opiaci. Un anestèsic inhalatori. Un anestèsic endovenós. Cap de les respostes anteriors és certa.

el xarop d’ipecacuana és: Un diürètic. Un antiarrítmic. Un emetitzant. Un narcòtic. Un relaxant muscular.

El fentanil és: Una benzodiazepina utilitzada en l’anestesia. Un analgèsic major dels tipus agonista-antagonista mixt. Un antagonista dels analgèsics opiacis. Un analgèsic major del grup dels agonistes purs. Totes les respostes anteriors són falses.