Fármaco preguntas clase

Indica quin tipus d'insulina és l'única que es pot administrar per via intravenosa: Insulina glargina. Insulina aspart. Insulina regular. Insulina NPH.

Indica quina acció tenen les tiazolidinediones, com la pioglitazona, en el tractament de la diabetis mellitus tipus 2 (DMT2): Estimulen la secreció d'insulina del pàncrees. Redueixen la gluconeogènesi hepàtica i augmenten la captació de glucosa a l'interior de la cèl·lula. Augmenten l'absorció intestinal de glucosa. Disminueixen l'excreció renal de glucosa.

Indica quin és el pilar fonamental en el maneig inicial del pacient amb diabetis mellitus tipus 2 (DMT2): Metformina. Insulina basal. Sulfonilurees. Canvis d'estil de vida i mesures dietètiques.

Indica quin efecte metabòlic s'observa amb la metformina: Augment de l'absorció intestinal de glucosa. Reducció de la resistència dels teixits a la insulina. Reducció del metabolisme de la glucosa en teixits perifèrics. Augment de la gluconeogènesi hepàtica.

Indica quina és la recomanació inicial en cas d'intolerància o contraindicació a la metformina, en el tractament farmacològic inicial de la diabetis mellitus tipus 2 (DMT2): Iniciar tractament amb insulina basal immediatament. Iniciar el tractament amb un agonista del receptor GLP-1. Iniciar el tractament amb una sulfonilurea. Iniciar el tractament amb un inhibidor SGLT2.

Indica quin és l'efecte principal dels inhibidors SGLT2 com la dapaglifozina i la empagliozina: Milloren la sensibilitat a la insulina. Estimulen la secreció d'insulina. Disminueixen l'absorció de glucosa a nivell intestinal. Augmenten l'excreció renal de glucosa.

Anomena quin és el mecanisme principal d'acció del glucagó: Reduir la producció de glucosa al fetge. Estimular la síntesi de glucogen al fetge. Estimular la degradació de glucogen al fetge. Reduir l'alliberació d'insulina.

En quin període es manifesta l'efecte clínic dels fàrmacs antitiroidals després d'iniciar el tractament: 2 - 3 dies. 5 - 6 dies. 1 - 2 setmanes. 3 - 4 setmanes.

Indica quin dels següents grups de fàrmacs pot reduir l'absorció de la levotiroxina sòdica (T4): Antiàcids. Antihistamínics. Inductors enzimàtics. Antidepressius.

Indica l'efecte principal de l'administració de glucocorticoides sobre el sistema immune: Estimulen la síntesi de citocines proinflamatòries. Inhibeixen les funcions dels leucòcits i la síntesi de citocines proinflamatòries. Promouen la síntesi de prostaglandines. Incrementen la producció de glòbuls blancs.

Indica quin tipus de reaccions adverses (RAM) apareixen temps després d'haver suspès el tractament: Tipus A (augmented). Tipus B (bizarre). Tipus C (chronic). Tipus D (delayed).

Indica quina de les següents afirmacions és correcta: Els fàrmacs antagonistes produeixen l'efecte contrari dels fàrmacs agonistes. Els fàrmacs antagonistes bloquegen l'efecte de l'agonista endogen. Els fàrmacs agonistes bloquegen l'efecte de l'antagonista endogen. Els fàrmacs agonistes sempre actuen de manera directa, unint-se a la diana farmacològica.

Indica quina de les següents opcions és un tipus de diana farmacològica: Enzims. Canals iònics. Receptors. Totes les opcions són correctes.

Indica en quina etapa del procés LADME pot afectar la unió del fàrmac a proteïnes plasmàtiques: Alliberació. Absorció. Distribució. Metabolització.

Indica quin dels següents antibiòtics és efectiu per al tractament de Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (MRSA): Penicil·lina. Macròlid. Cefalosporines de quina generació. Fosfonat.

Indica quin dels següents antibiòtics pot produir el síndrome del nen gris com a efecte advers en nadons: Cefalosporines. Quinolones (Ciprofloxaci). Anfenicol (Cloranfenicol). Oxazolindinones (Linozolid).

Indica quin dels següents antibiòtics està contraindicat en embarassades: Oxazolindinones (Linozolid). Tetraciclines (Tetraciclina). Nitroderivats (Metronidazol). Totes les opcions són correctes.

Indica quina combinació d'antivirals es fa servir per a la profilaxi pre-exposició: Emtricitabina + tenofovir, 2 Inhibidors de la transcriptasa inversa (anategs de nucleosids) (ITIAN). 2 Inhibidors de la transcriptasa inversa (anälegs de nucleosids) (ITIAN) + 1 Inhibidors de la Integrasa (INI). 2 Inhibidors de la integrasa (INI). 2 Inhibidors de la transcriptasa inversa (no analegs de nucleosids) (ITINN).

Indica quin dels següents fàrmacs pot produir hiperpigmentació de l'iris i irritació ocular com a efectes adversos: Dinoprostona (anàleg PGE2). Latanoprost (anàleg PGF2a). Alprostadil (anàleg PGE1). Misoprostol (anàleg PGE1).

Indica quin dels següents fàrmacs es pot administrar via vaginal: Epoprostenol (anàleg PGI2). Latanoprost (anàleg PGF2a). Alprostadil (anàleg PGE1). Misoprostol (anàleg PGE1).

Indica quin és el mecanisme d'acció dels fàrmacs inhibidors de la bomba de protons (Omeprazol): Actuen neutralitzant l'àcid secretat a la llum gàstrica. Actuen inhibint l'entrada de protons (H+) a l'estómac. Actuen creant una capa protectora al voltant de la mucosa gàstrica. Actuen antagonitzant els receptors H2.

Indica quin dels següents fàrmacs està indicat per al tractament de la diarrea aguda, NO associada a malalties inflamatòries: A) Mesalazina. B) Glucocorticoides (Hidrocortisona). C) Loperamida. D) Les opcions A i B són correctes.

Indica quin dels següents fàrmacs pot reduir l'absorció d'altres fàrmacs: Laxants lubrificants (parafina). Laxants osmòtics (lactulosa). Antiàcids (hidròxid de magnesi). Totes les opcions són correctes.

Indica en quin cas està contraindicada l'administració d'un agonista del receptor GLP-1: Pacient amb antecedents de pancreatitis. Pacient amb càncer medul·lar de tiroide o neoplàsia endocrina múltiple de tipus 2. Pacient amb insuficiència renal greu. Totes les opcions són correctes.

Indica quin és el fàrmac de primera elecció en el tractament farmacològic inicial de la diabetis mellitus tipus 2 (DMT2): Insulina. Metformina. Sulfonilurees. Agonistes del receptor GLP-1.

Indica com s'ha d'administrar la levotiroxina sòdica (T4) per assegurar una bona absorció: Via oral, en dosis única, al matí en dejú. Via subcutània en dejú. Via oral, abans d'anar a dormir, amb el sopar. Via subcutània després dels àpats.