L'asma Es una malaltia obstructiva crònica Es caracteritza per una irritabilitat de les vies aèries pulmonars Es manifesta normalment amb tos i dispnea Totes les anteriors son correctes.
Son amortidors químics del ph bicarbonat hemoglobina algunes proteines tot correcte.
La regulació de la respiració pulmonar s’origina: Al bulb raquidi i la protuberància de l’encèfal Al cerebel còrtex Al mesencèfal.
la difusió pulmonar és L’ intercanvi de gasos a través de la membrana respiratòria o alveolocapil·lar L’ intercanvi d’ions a través de la membrana respiratòria. L’ intercanvi de gasos a través dels diferents teixits del cos humà. a i b.
Durant un exercici incremental a baixes intensitats, el patró respiratori: Es caracteritza per un augment gairebé exclusiu de FR Es caracteritza per un augment gairebé exclusiu del VC Es caracteritza per un augment del VE tan a nivell del VC com de la FR tot correcte.
Respecte a l’estat de repòs, el volum corrent durant un exercici d’intensitat constant submàxim: dismineuxi es manté constant augmenta Augmenta en persones entrenades i es mante constant en persones no entrenades.
Durant l’espiració forçada intervé activament la musculatura: pectoral abdominal diafragma tot correcte.
Durant la inspiració en repòs intervé activament la musculatura: Diafragma i músculs intercostals externs Diafragma i músculs intercostals interns Escalens, esternocleidomastoideo i pectoral. cap correcte.
El llindar ventilatori: Coincideix amb el llindar aeròbic Coincideix amb l’OBLA És el moment on comença la linealitat de la ventilació pulmonar a i c.
l'obla s produeix en persones sanes no entrenades entre el 55-65% de VO2 max Sol ser major del 80% del VO2 max en atletes de resistència molt entrenats. Es el mateix en persones entrenades i no entrenades a i b.
el volum residual és Quantitat d’aire que es pot expulsar dels pulmons Volum d’aire que queda als pulmons després d’una espiració forçada Es la quantitat d’aire que s’intercanvia per unitat de temps Volum addicional màxim d’aire que es pot inspirar per sobre del volum corrent normal.
La capacitat vital és: La capacitat màxima d’aire pulmonar El màxim volum d'aire espirat després d'una inspiració màxima El volum que es pot mesurar en intervals de 1 a 3 segons L’aire respirat en un minut.
Sobre les lleis de gasos: El gas que participa més a la pressió atmosfèrica és l’oxigen A temperatura constant (com en el nostre organisme) la pressió x volum és constant (llei de boyle) Quan més gruixut és el teixit, millor difon el gas a través d’ell Flux i volum són terme sinònims.
Quin és aproximadament el volum corrent (en ml)? 150 500 1500 7500.
a la inspiració Hi ha relaxació del diafragma La pressió atmosfèrica és major que l'alveolar Disminueix el volum toràcic Hi ha menor resistència a les vies respiratòries.
El volum respiratori màxim per segon: És la quantitat d’aire inspirat en un segon És la quantitat màxima d'aire espirat en un segon El seu valor normal correspon al 20% de la capacitat vital forçada b i c.
Les vies aèries inferiors són Laringe, tràquea i bronquis Laringe, tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons Tràquea i pulmons Tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons.
L'oxigen es transporta: En un 1,5-3% dissolt en la sang Majoritàriament dissolt en la sang i la resta mitjançant la hemoglobina Majoritàriament a través de la Hemoglobina i la resta dissolt en sang a i c.
La substància surfactant de l'alvèol Incrementa la tensió superficial del líquid alveolar Disminueix la tensió superficial del líquid alveolar Dificulta el col·lapse de l'alvèol b i c.
La pressió 02 arterial és, en mm de Hg de: 40 46 100 85.
El sistema nerviós simpàtic provoca: Una broncoconstricció Obra pulmons, broncodilatació Un augment en la retenció de O2 a i b.
Una hiperventilació provocarà: Augment de la pressió 02 arterial Disminució del pH arterial Disminució de la pressió CO2 arterial Augment de la pressió O2 en sang venosa.
la contracció del diafragma provoca: Augment del diàmetre vertical del tòrax Augment del diàmetre, antero-posterior del tòrax Augment de l'espai costal superior tot correcte.
La eritropoetina és produïda per: ronyó fetge pulmó mèdul·la òssia.
La hormona antidiürètica (Adh) augmenta la retenció d'H20 a través de: El transport actiu de K+ El transport actiu de na+ L’increment de la osmolaritat del líquid intersticial L’increment de la permeabilitat del túbul col·lector a l'aigua.
Si hi ha una baixada del PH: Es diu alcolosi S'incrementa la ventilació Els ronyons eliminen més bicarbonat Es reté H+.
La principal funció dels leucòcits (glòbuls blancs) és: Transportar oxigen cap als capil·lars Desencadenar la cascada de la coagulació (plaquetes) Donar protecció enfront cossos estranys o al·lèrgens Transportar el colesterol de la sang.
L’Eritropoetina Es secreta com a resposta a una caiguda de la pressió arterial Es secreta com a resposta a un dèficit d’oxigen Provoca un augment en el nombre de leucòcits Provoca un augment de trombòcits.
El sistema nerviós simpàtic: Estimula la broncodilatació Estimula la motilitat del sistema digestiu Genera una vasoconstricció en el teixit muscular Inhibeix la contractilitat del miocardi.
Respecte al reciclatge del ferro El grup Hemo és converteix en Bilirubina El Fe s’elimina en la seva totalitat Els hematies vells es destrueixen al duodè La bilirubina es sintetitza a la melsa.
L’espirometria: Mesura volums i capacitats pulmonars Mesura l’intercanvi de gasos alveolocapil·lar Mesura l’oxigenació de la sang Cap de les anteriors.
En el sistema respiratori l’espai mort anatòmic fa referència a: La zona alveolar del vèrtex del pulmó que no intercanvia oxigen amb La zona de conducció de l’aire que no intercanvia oxigen amb la sang La zona de foses nasals que humidifica l’aire La zona que comprèn bronquíols i sacs alveolars.
El surfactant: El produeixen les cèl·lules de la zona de ventilació per facilitar el pas de Té un component lipídic i disminueix l’atracció entre molècules d’aigua (les cèl·lules dels alvèols fabriquen el surfactant) La seva presència augmenta l’esforç i l’energia necessaris per expandir Només es secreta com a resposta a l’adaptació a la vida en alçada.
L’intercanvi de gasos entre la sang i el teixit respiratori es produeix a través de les parets de: Les artèries arterioles capil·lars venes.
|
