Fisiologia dels Receptors

Relaciona els següents conceptes amb la seua definició: Receptor sensitiu. Potencial receptor. Adaptació. Sensació primària. Sensació secundària. Percepció sensorial. Receptor primari. Receptor secundari.

Relaciona els següents conceptes sobre el sistema somatosensorial amb la seua definició: Unitat sensorial. Camp receptor. Inhibició lateral. Sumació temporal. Sumació espacial. Neurona de 1º ordre. Neurona de 2º ordre. Neurona de 3º ordre.

Relaciona cada via sensitiva amb el seu paper en el sistema somatosensorial: Via de les columnes dorsals. Via anterolateral o espinotalàmica. Via espinocerebel·losa.

Relaciona cada tipus de fibres sensorials amb les seues característiques corresponents: Fibres Aα. Fibres B. Fibres C. Fibres Aβ. Fibres Aγ. Fibres Aδ.

Relaciona els següents receptors somatoestèsics amb les fibres sensorials que els caracteritzen: Corpuscle de Krause. Corpuscle de Ruffinni. Corpuscle de Meissner. Corpuscle de Pacini. Disc de Merkel. Nociceptors.

Relaciona els següents receptors somatoestèsics amb la seua funció sensorial: Corpuscle de Krause. Corpuscle de Ruffinni. Corpuscle de Meissner. Corpuscle de Pacini. Disc de Merkel. Nociceptors. Fus muscular. Òrgan tendinós de Golgi.

Relaciona les següents característiques segons corresponguen al fus muscular o a l'òrgan tendinós de Golgi: Detecta estirament o canvi de longitud. Localitzat entre les fibres intrafusals. Contracció reflexa front a estirament excessiu (reflex miotàtic monosinàptic) i participació en el reflex de manteniment del to muscular. Mecanorreceptor primari (neurones especialitzades que són directament estimualdes). Via aferent i eferent Aα. Detecta tensió muscular (contracció). Localitzat en la inserció muscular dels tendons. Relaxació reflexa front a una contraccció excessiva (reflex miotàtic invers). Mecanorreceptor secundari (neurones acoblades a unes cèl·lules especialitzades en la recepció de l'estímul). Via aferent Aβ i via eferent Aα.

Relaciona els següents tipus de reflex amb la seua funció: Reflex miotàtic. Reflex miotàtic invers. Reflex de manteniment del to muscular. Reflex osteotendinós o reflex patel·lar. Reflex extensor creuat. Reflex flexor.

Relaciona els següents símptomes positius d'alteracions de la sensibilitat somàtica amb la seua definició: Alodinia. Sumació. Sensació ulterior o presència. Hiperalgesia. Hiperpatia. Parestesies. Disestesia.

Relaciona els següents símptomes negatius d'alteracions de la sensibilitat somàtica amb la seua definició: Hipoestesia. Anestesia. Hipoalgesia. Analgesia. Analgesia congènita. Aesterognosia.

Sent 1 la capa més externa i 5 la capa més interna, ordena les diferents capes de la còrnia: Epiteli anterior. Membrana de Bowman. Estroma cornial. Membrana de Descement. Epiteli posterior.

Relaciona les següents capes de la còrnia amb la frase més adequada: Epiteli anterior. Membrana de Bowman. Estroma cornial. Membrana de Descement. Epiteli posterior.

La membrana de Bowman cornial està composada per col·lagen tipus:

La membrana de Descement cornial està composada per col·lagen tipus:

Relaciona les següents capes de l'esclera amb la frase més adequada: Làmina episcleral o episclera. Càpsula de Tenon. Làmina fusca o supracoroidea. Limbe esclerocornial.

Relaciona les diferents regions anatòmiques de l'ull amb la seua definició (I): Coroides. Membrana de Bruch. Múscul esfínter de l'iris. Múscul radial de l'iris. Iris. Pupil·la. Cos ciliar. Processos ciliars. Cristal·lí.

Relaciona les diferents regions anatòmiques de l'ull amb la seua definició (II): Múscul ciliar. Retina. Conjuntiva. Parpells. Glàndules lacrimals. Fòvea. Papil·la òptica. Humor aquòs. Humor vitri.

Ordena les fases del reflex fotomotor: Arribada de l'estímul lluminós i captació per la retina. Conducció de la informació des del nervi òptic cap a la regió pretectal del mesencèfal. Sinapsi d'una interneurona amb el nucli parasimpàtic d'Edinger-Westphal. Estimulació del múscul esfínter de l'iris per les fibres parasimpàtiques del III nervi cranial (acetilcolina) provocant miosi. En obscuritat hi ha alliberació de noradrenalina (sistema nerviós simpàtic) i s'estimula el múscul radial de l'iris, provocant midriasi.

Relaciona els següents nervis cranials amb la musculatura què innerven: Nervi cranial oculomotor (III). Nervi cranial patètic o troclear (IV). Nervi cranial abducens (VI).

Relaciona les següents diòptries amb l'estructura responsable: 20 D. 39 D.

Relaciona les següents condicions de l'acomodació: Estat relaxat del múscul ciliar. Estat tens del múscul ciliar.

Sent 1 la capa més externa (més pròxima a la coroides) i 10 la més interna (més pròxima a l'humor vitri): Epiteli pigmentari. Capa de fotorreceptors. Capa limitant externa. Capa nuclear externa. Capa plexiforme externa. Capa nuclear interna. Capa plexiforme interna. Capa ganglionar. Capa de fibres del nervi òptic. Capa limitant interna.

Relaciona cada capa histològica de la retina amb la frase que més li correspon: Epiteli pigmentari. Capa de fotorreceptors. Capa limitant externa. Capa nuclear externa. Capa plexiforme externa. Capa nuclear interna. Capa plexiforme interna. Capa ganglionar. Capa de fibres del nervi òptic. Capa limitant interna.

El pigments dels fotorreceptors es troba localitzat en: Segment extern. Segment intern. Nucli. Cos sinàptic.

Relaciona les següents característiques segons corresponguin a cons o a bastons: Elevada sensibilitat a la llum. Baixa precissió. Visió en condicions de baixa lluminositat. Rodopsina i escotopsina + 11-cis-retinal. Forma cilíndrica. Forma cònica. Baixa sensibilitat a la llum. Elevada precissió (agudesa visual). Visió en condicions d'elevada lluminositat i visió a color. Eritropsina (color roig), cloropsina (color verd) i cianopsina (color blau).

Ordena els processos de la transducció sensorial en els fotorreceptors: Activació del pigment fotosensible (11-cis-retinal + opsina) a un estat més energètic (metarrodopsina II; contè tot-trans-retinal i és capaç de separar-se de l'opsina) per acció de la llum. Separació del tot-trans-retinal de l'opsina i activació de la transducina (proteïna G). Activació de molècules de fosfodiesterasa per part de la transducina i hidròlisi de GMPc. Tancament de canals de Na+ originant-se un potencial receptor hiperpolaritzant. Desactivació de la metarrodopsina II per la kinasa de rodopsina i reobertura dels canals de Na+. Regeneració de la rodopsina.

Relaciona els següents fenòmens: Obscuritat. Llum.

Relaciona els següents processos/característiques segons corresponguin a centres "on" o a centres "off": Presenten el receptor metabotròpic L-AP4. En obscuritat alliberen glutamat i tenen un efecte inhibidor sobre les cèl·lules bipolars/ganglionars. En il·luminació cessa l'alliberació de glutamat i tenen un efecte activador sobre les cèl·lules bipolars/ganglionars. Presenten el receptor ionotròpic kainat. En obscuritat alliberen glutamat i despolaritzen les cèl·lules bipolars/ganglionars (activació). En il·luminació cessa l'alliberació de glutamat i tenen un efecte inhibidor de les cèl·lules bipolars/ganglionars.

Ordena les etapes seqüencials de la via visual: Transmissió d'impulsos des dels fotorreceptors a les cèl·lules bipolars; les cèl·lules horitzontals incrementen el contrast. Les cèl·lules bipolars fan sinapsi amb les cèl·lules ganglionars i amacrines; les cèl·lules amacrines fan sinapsi des de les cèl·lules bipolars fins a les ganglionars. Les cèl·lules ganglionars formen en nervi òptic a partir dels seus axons, que poden ser de tipus W (informació procedent de bastons), X (informació de la imatge visual i del color per part dels cons) o Y (canvis instantanis en la imatge visual). El nervi òptic (II nervi cranial) viatja fins al quiasma òptic, on es creuen les fibres procedents de cada costat nasal de la retina de cadascún dels ulls mentre que la informació temporal continua viatjant en la mateixa direcció (decusació parcial). La informació viatja des del quiasma pel tracte òptic passant pel tàlem a nivell del nucli geniculat lateral. Del nucli geniculat lateral s'envien projeccions al còrtex visual primari (lòbul occipital) a través de les radiacions òptiques.

Relaciona les següents patologies de la visió amb la seua definició/simptomatologia (I): Endoftalmitis. Conjuntivitis. Úlcera cornial. Cataractes. Hifema. Hipopion. Miopia. Hipermetropia. Astigmatisme. Presbicia.

Relaciona les següents patologies de la visió amb la seua definició/simptomatologia (II): Glaucoma d'angle obert. Glaucoma d'angle tancat. Degeneració macular associada a l'edat. Despreniment de retina. Retinitis pigmentaria. Escotoma. Amaurosi. Hemianopsia homònima. Hemianopsia heterònima.

Relaciona les següents patologies de la visió amb la seua definició/simptomatologia (III): Nictalopia. Hemeralopia. Protanopia. Tritanopia. Deuteranopia. Daltonisme. Discromatopsia. Estrabisme. Ambliopia. Nistagme.

Relaciona les següents regions anatòmiques en funció de l'oïda d'on formen part: Pabelló auricular. Conducte auditiu extern. Membrana timpànica externa. Membrana timpànica interna. Cadena d'ossets. Trompa d'Eustaqui. Finestrs oval. Laberint ossi (vestíbul, conductes semicirculars i còclea). Laberint membranós (laberint vestibular i laberint coclear).

Relaciona les següents regions anatòmiques amb la seua definició/funció: Pabelló auricular. Conducte auditiu extern. Membrana timpànica externa. Membrana timpànica interna. Cadena d'ossets. Trompa d'Eustaqui. Finestra oval. Laberint ossi. Laberint membranós. Músculs tensor timpànic i estapedi.

Relaciona els següents conceptes amb la frase més adequada: Vestíbul. Sàcul. Urtícul. Conductes semilunars. Còclea.

Relaciona les següents estructures de la còclea amb la seua funció/composició: Rampa timpànica i vestibular. Rampa mitjana o conducte coclear. Membrana basilar. Membrana vestibular o de Reissner. Estria vascular. Òrgan de Corti.

La discriminació dels sons s'aconsegueix gràcies a l'organització de: Rampa vestibular. Rampa mitjana o coclear. Membrana de Reissner. Rampa timpànica. Membrana basilar.

Ordena les fases del mecanisme de captació i transducció del so: Les ones sonores arriben al timpà conduïdes per les estructures de l'oïda externa. Des del timpà les vibracions sonores es transmeten per la cadena d'ossets segons la seqüència martell-enclusa-estrep. Les vibracions es transmeten des de la base de l'estrep a la finestra oval i fan vibrar la perilimfa de la rampa timpànica. Les vibracions de la membrana basilar produeixen el moviment de les cèl·lules ciliars. Les cèl·lules ciliars es despolaritzen per entrada de K+ quan les fibres basilars s'inclinen cap a la rampa vestibular (en sentit contrari s'hiperpolaritzen). La despolarització de la cèl·lula ciliada provoca l'alliberació de neurotransmissors que estimulen les terminacions del nervi vestibulococlear (VIII nervi cranial). El nervi vestibulococlear condueix la informació auditiva fins als nuclis coclears dorsal i ventral del tronc encefàlic. Des dels nuclis coclears dorsal i ventral la informació auditiva creua al costat oposat entrant als nuclis olivars superiors (el so captat per cada oïda arriba a ambdós hemisferis cerebrals). Des dels nuclis olivars superiors la informació ascendeix travessant la protuberància i el mesencèfal a través del lemniscle lateral amb connexions amb el tubercle del quadrigèmin inferior o col·licles inferiors i el cos geniculat medial. Des del mesencèfal i estructures adjacents surten projeccions cap al còrtex auditiu primari localitzat en el pla supratemporal de la circunvolució superior del lòbul temporal.

Relaciona les següents patologies de l'audició amb la seua base etiològica/simptomatologia: Perforació timpànica. Otitis externa. Otitis interna. Cofosi. Hipoacúsia de transmissió. Hipoacúsia neurosensorial.

Segons el principi de posició en la captació de la freqüència del so: En la regió pròxima a la finestra oval es capten millor freqüències elevades mentre que en la regió pròxima a l'helicotrema es detecten millor freqüències baixes. En la regió pròxima a la finestra oval es capten millor freqüències baixes mentre que en la regió pròxima a l'helicotrema es detecten millor freqüències elevades. No depèn de la composició de la membrana basilar. Qualsevol regió és capaç de captar en major o menor mesura totes les vibracions sonores dintre de l'espectre auditiu.

Relaciona els següents conceptes: Canals semicirculars o semilunars. Urtícul i sàcul.

Relaciona els següents conceptes segons tinguen a vore amb els canals semicirculars o amb l'urtícul/sàcul. Ampolla. Cúpula. Cèl·lules pil·loses. Crestes ampulars o acústiques. Màcules. Otòlits o estatoconies. Estereocilis. Cinetocilis.

Relaciona les següents causes de vertígen amb la seua definició/base etiológica: Malaltia de Menière. Neuritis vestibular. Vertigen posicional paroxístic benigne. Lessions dels nuclis vestibulars de la protuberància. Laberintitis.

Ordena els processos de transducció i transmissió de la informació olfactiva: Els cilis olfactoris (receptors primaris; part de neurones bipolars) entren en contacte amb les substàncies odoríferes gràcies a les secrecions de les glàndules de Bowman (glàndules tubuloalveolars ramificades seroses la secreció de les quals actua com a solven per a les substàncies odoríferes). Unió de les substàncies odoríferes amb receptors GPCR específics. Activació de l'adenilat ciclasa i increment dels nivells d'AMPc. Activació de canals de Na+ i despolarització del receptor. Recaptació de la informació sensorial pel nervi olfactori (nervi cranial I) format pels axons amielínics de les cèl·lules receptores. El nervi olfactori connecta amb les cèl·lules mitrials en el bulb olfactori. Des del bulb olfactori els axons de les cèl·lules mitrials formen el tracte olfactori insertant-se per una banda en l'àrea olfactoria medial, en el sistema límbic i en la formació reticular, i per altra en l'àrea olfactiva lateral del còrtex cerebral.

Relaciona els següents trastorns de l'olfacte amb el seu significat: Anòsmia. Hipòsmia. Hiperòsmia. Disòsmia. Fantòsmia. Agnosia olfactiva. Presbiòsmia.

Relaciona els següents tipus de papil·les linguals amb les seues característiques distintives: Papil·les fil·liformes. Papil·les fungiformes. Papil·les foliades. Papil·les caliciformes.

Relaciona cada regió d'un corpuscle gustatiu amb la seua funció: Porus gustatiu. Cèl·lules sensorials. Cèl·lules de sosteniment.

Relaciona cada sabor amb el seu procès de transducció: Àcid. Salat. Dolç. Amarg. Umami.

Relaciona els següents nervis cranials amb la informació gustativa que transporten: Nervi facial (VII nervi cranial). Nervi glossofaringi (IX nervi cranial). Nervi vague (X nervi cranial).

Relaciona les següents alteracions gustatives amb la seua definició: Ageusia. Hipoageusia. Parageusia. Disgeusia.