Fisiologia Vegetal Ambiental

La planta rebé energia que es transforma creant. treball. energia. matèria. morfogènesi i la fotosíntesi.

El condicionant d’estar fixes al medi és un problema ja que impedeix la fugida però els aporta el .... que no s’atura en cap fase del cicle vital. creixement indeterminat. creixement determinat i unitari. creixement ilimitat. creixement limitat.

El rang de condicions en el camp, a la natura. En aquestes condicions hi ha interacció amb altres factors, pot no coincidir amb el fisiològic. Òptim ecològic. òptim fisiològic. Rang optim. resposta òptima.

La resposta en condicions de laboratori, un medi aïllat sense interacció amb cap altre factor (no es correspon a la resposta real). Per tant, la informació obtinguda en laboratori cal que siguin contrastades al camp. Òptim ecològic. Òptim fisiològic. Rang òptim. Resposta òptima.

es coneix com a la resposta d’un organisme davant d’un agent estressant com un estímul o bé una condició ambiental, pot ser un factor o la resposta. Estres. Tensio. Strain. Deformació.

El comportament retorna a la posició inicial (reversible i temporal). Mòdul més gran quan la tensió sigui mınima. Deformació elàstica. Deformació plàstica. Estres desproporcionat.

El comportament no retorna a la posició inicial. Tenim una part que recupera i una que no es recupera. Deformació elàstica. Deformació plàstica. Estres desproporcionat.

Com mes tensió. mes baix serà el mòdul elàstic i mes baixa serà la resistència en front l’estres. mes alt serà el mòdul elàstic i mes baixa serà la resistència en front l’estres. mes baix serà el mòdul elàstic i mes alta serà la resistència en front l’estres. mes alt serà el mòdul elàstic i mes alta serà la resistència en front l’estres.

Fase d’alarma.

Fase d’esgotament.

Fase de resistència o aclimatació.

Relaciona els conceptes. Adaptació. Aclimatació. Eu-estrès. Dis-estrès.

Relaciona els conceptes. Escapar/evitar. Resistència. Tolerar l’estrès.

Factors ambientals necessaris per a la planta (llum, aigua, etc.). No xenobiòtic. Xenobiòtic. Xenotic. No xenotic.

Relaciona els conceptes. Relació lineal. Llindar de toxicitat. Sigmoïdal. Hòrmesi. Llindar de tolerància.

.... provoca danys moleculars, els quals tenen efectes a nivell cel·lular (membrana, pèrdua de funcions, reducció, mutacions...), i l’esgotament d’antioxidants, produint la mort cel·lular. L’estrès oxidatiu. L'oxigen. Especies reactives de l'oxigen. Radical lliure.

una molècula o subtacia neutre que té 1 o més electrons lliures desaparellats sols en 1 orbital. Pot tenir càrrega (positiva o negativa) o ser neutre. El O2 en te dos per aixo es un birrdial. Peroxid. ROS. Especies reactives de l'oxigen. Radical lliure.

ROS. Estat singlet-sigma. Estat singlet-delta. Superoxid. Peroxid.

L’estat singlet.

Oxigen.

El radical superòxid.

Peròxid.

Peròxid d’hidrogen o aigua oxigenada.

Radical hidroxil.

Aigua.

La reacció de Mehler és 2 radicals superòxids + 2 protons, gràcies a la superòxid dismutasa passar-lo a aigua oxigenada i oxigen elemental.

La reacció de Fenton.

Reacció de Haver – Weiss.

En la peroxidació dels lípids de membrana finalment s'obte. età i malondialdehid (MDA). metalls pesants. hiperòxid. peroxiradical. 2 radicals lliures.

Les ROS es produeix al. Mitocondri,Cloroplast,Mb plasmàtica,Nucli,Peroxisoma,Paret cel·lular,RE,Apoplast. Mitocondri,Cloroplast,Mb plasmàtica,Peroxisoma,Paret cel·lular,RE,Apoplast. Mitocondri,Cloroplast,Mb plasmàtica i citoplasma,Peroxisoma,Paret cel·lular,RE,Apoplast. Mitocondri,Cloroplast,Mb plasmàtica,Vacuola,Peroxisoma,Paret cel·lular,RE,Apoplast.

Les vies principals de detoxiació de ROS. Superoxide Dismutase,Catalasa,Cicle del glutatió ascorbat,Cicle de la glutatió peroxidasa. Superoxide Dismutase,Cicle del glutatió ascorbat,Cicle de la glutatió peroxidasa. Superoxide Dismutase,Catalasa,Cicle del glutatió ascorbat,Cicle de la glutatió peroxidasa,Ascorbat peroxidasa. Superoxide Dismutase,Catalasa,Cicle del glutatió ascorbat,Cicle de la glutatió peroxidasa,Ascorbat peroxidasa,Glutatió reductasa.

Rizodeposicions. Cèl·lules o restes de teixits. Substàncies PM baix. Substàncies PM alt.

Les strigolactones son hormones. Promouen una adquisició millor dels nutrients. Augmenten el nombre d’arrels laterals per explorar el sol. Promou la densitat dels pel radiculars per absorbir millor aigua i agafar mes fòsfor i nitrogen. inhibeix la ramificació de la part aèria. estimulen la simbiosis amb bacteris o micorrizes fixadors de nitrogeni. estimulen les plantes parasites. Totes les respostes son correctes.

El dèficit hídric. Redueix la expansió cel·lular perque la la membrana no pressiona a la paret. fa que la PC sigui viscoelàstica. la serina no es desfosforalitza i el canal de l’aquaporina no es troben bloquejats. fa que les fulles siguin mes grans.

En dèficit hídric. baixa els nivells de d’ABA que provoca rigidesa de la PC. augmenta la sintesi de PC. augmenta la sintesi de proteïnes. disminueix la formació de clorofil·les perque les fulles redueixen de mida.

En dèficit hídric la FALSA es: disminueix la activitat de la Nitrat reductasa. Augment de la síntesi d’ABA. Tancament dels estomes. La fotosíntesi augmenta. Baixa la capacitat de agafar CO2 i la respiració.

La correcta es: La varietat sensible hi ha molt menys de glutatió reductasa en sequera. En un estres sever trobem una inhibicio de l'activitat de la Rubisco. La prolina ajuda a mantenir el osmosis cel·lular implicant major resistència i font de nitrogen si la planta pateix desnutrició. Totes correctes.

Inhibició creixemnt.

Desnutrició organica.

Acomulació toxines.

Lesions bioquimiques.

Eflux ions.

Deficiencies minerals.

En dèficit hídric. les fulles deixen d’estar perpendiculars a la radiació. si hi ha aigua subterràniales arrels creixen cap a la superficie. trobem l’abscisió de fulles grans primer. Les sortides son menors a les entrades.

Classificació de les plantes. Homeohıdriques. Poiquilohıd́riques.

Els pluvioteròftis. son mecansimes de resistencia. perquè germinin les llavors solament cal que els nivells d'ABA baixin. si plou però no de manera suficient, les substancies fenòliques es quedaran en el medi perque no s'han rentat i els fenols seguiran inhibint la germinació des del sol. Tenen un metabolisme C3.

En els mecanismes de resistencia en el deficit hidric. trobem les arrels pivotants i els estolons. a la nit solament a la zona mes profunda alliberan aigua. es vol mantenir l'absorcio d'aigua baixa. tenen un xilema amb vasos petits.

En els mecanismes de resistencia en el deficit hidric la FALSA es: Augment de la resistència cuticular. Augmenta el tencament dels estomes. Augmenta el nombre i la mida dels estomes. trobem càmeres subestomàtiques on estan els estomes agrupats.

En els mecanismes de resistencia en el deficit hidric la FALSA es: trobem les cèl·lules bul·liformes que es dobleguen i disminueix la incidència de la llum. trobem una reducció de l’àrea foliar. trobem una reducció de la radiació absorbida. les plantes C4 son les mes eficients respecte l'us de l'agua.

En els mecanismes de tolerancia en el deficit hidric. Les plantes de resurreció fan un reajustament osmotic. s'augmenta la mida celular. dismineuix la elasticitat de la PC. la Octolosa,Stachyosa i d’antocians son sucres que actuen com a protectors.

En els mecanismes de tolerancia en el deficit hidric. Poikoclorofiliques. Homeoclorofiliques.

Substàncies protectores del deficit hidric. nivells d’àcids grassos saturats superiors als insaturats. al augmentar els nivells de ABA la LEA disminueix. Quan la planta està deshidratada, les LEA estan desestructurades, en canvi, quan hi ha pluja, s’estructuren i protegeixen a la planta. Les Poliamines són aminoàcids protectors que no només ajuden a regular el potencial osmòtic sinó que protegeixen l’ADN.

L'exes d'aigua. no produeix hipòxia ni anòxia. hi ha una acumulació de substàncies fitotòxiques. els microorganismes respiren aeròbicament. la MO es descompont lentament.

La hipòxia. Inhibeix el flux aigua en aquaporines. trobem absència de pèls radiculars. a mesura que va baixant el pH per l’acumulació de l’àcid làctic, la fermentació làctica es veu inhibida i predomina l’alcohòlica. Totes correctes.

En la biosíntesi de l’etilé. la Metionina (Met) passa del cicle de Tae, gràcies a la SAM sintetasa a SAM. La ACC sintasa és induıd̈a per la O2. la ACC oxidasa necessita hipòxia per formar etilè. L’ACC es transforma a. etile al arribar a la interfase en l’atmosfera i el sòl.

La correcta es: L’Aerènquima lisogènic esta produıẗ per la mort cel·lular programada de les cèl·lules corticals. L’Aerènquima ve regulat per la presència d’etilè. Les arreles que sobresurten i serveix per respirar son els pneumatòfors. Totes correctes.

En hipoxia, les plantes que eviten la deficiencia de O2, trobem que es FALS: reducció de la toxicitat de la rizosfera perque s’allibera O2 a la part radicular i creen una capa de suberina per evitar la pèrdua d’O2. La elongació ve regulat per l’etilè i gibberel·lines. etilè boqueja els factors de transcripció: SLR1 i SLRL1. etilè no degrada l'ABA disminuint la sensibilitat de GA.

Les plantes toleràrants a la deficiència d’O2. SLR1 i SLRL1 activa les GAs. s’activa el gen sub1c. Es produeix la quiescència. No trobem una conservació d’energia i carbohidrats.

El control de la fermentació es basa en: acceleració glucolisis. Afavorir cicle de les pentoses fosfat. Augment d’enzims que utilitzen ATP en comptes pirofosfat inorgànic. inducció alcohol deshidrogenasa-ADH.

En hipòxia la FALSA: el etilè esta atrapat redueix els nivells de NO. el factor de Transició no va al protosoma i va al nucli. al nucli s'activa els gens de la hipòxia. El factor de transicions es degrada al protosoma.

Les plantes aquàtiques. són angiospermes i inclouen els hidròfits i mesofits. els sistemes com a lòtics son lents com llacs. Les amfíbies poden sobreviure en sols saturats d’aigua però amb la part aèria està fora. Cap correcte.

Les plantes flotants. Tenen hidropotes a la part abaxial que realitzen l’intercanvi de nutrients i aigua. Els estomes es troben a la cara inferior. La part adaxial te una cutícula prima i permeables. A la part adaxial inferior hi ha nervadures i aerènquima per mantenir la fulla en flotació.

Les plantes submergides la FALSA es: estan molt poc lignificades on la cutícula està reduıd̈a o és inexistent. En plantes palustres podem trobar una pel·lıćula de gas al voltant de les fulles. Tenen unes fulles molt dividides per augmentar la superfıć ie d’absorcio. tenen molt poques capes de mesòfil o fins i tot absent. Els cloroplasts estan sempre a la cara més interna.

Les plantes aquatiques. tenen la cara superior té un pH més alcalí. Per fer l’absorció del bicarbonat fan servir l’anhidrasa carbò nica i poden convertir el bicarbonat en CO2 i absorbir-lo. D’altra banda, de nit augmenta la [CO2] i disminueix el pH de l’aigua. Totes correctes.

La FALSA respecte la nutrició del N. La fixació de nitrogen es molt costosa. el rizoplano es el sol amb contacte amb arrel. el mecansime indirecta es basa en la fixació de nitrogen, solubilització de fosfat, producció de fitohormones, sideròfores. Son mecanismes que tenen que veure amb la fixació de nitrogen, solubilització de fosfat, producció de fitohormones, sideròfores. Son mecanismes que tenen que veure amb la nutrició i no defensa. Els rizobis la majoria son de creixement rapid.

Rizobi reconeix els flavonoides i expressa un grup de factors de transcripció. NodD. nod. noe. pSym.

Fil de infecció la FALSA es: S’alliberen els flavonoides que fa que els rizoides circumdants es vegin atrets i s’associa als pels radicals. Es forma un bolso on es quedaran atrapats els rizoides. es desenvolupa els fils d’infecció de manera intracel·lular per arribar a les cèl·lules de l'epidermis profundes on es produirà la divisió cel·lular diferenciada. Els bacteroides estan envoltats per una mb peribaceteroidal i fixaran el nitrogen allà dintre.

Crack entry. Entren per fissures en l’epidermis per arrels laterans. Quan entren els rizobis es genera un bolso de infecció que farà la mort programada de les cèl·lules de allà. Quan entrin els rizobis als bolsos es disseminaran fins arribarà ales cèl·lules del primordi i es diferenciaran en bacteroides i fixaran N. Totes son correctes.

Intercel·lular. Els rizobis entren per els pels radicals adjacents on la PC no esta construida i entren per l'apoplast. Els rizoides poden entrar i arribar a les celules basals. Al entrar formen les celules del cortex, es difencien en bacteroides i fixen nitrogen. Cap es correcte.

...... mante els nivels de oxigens baixos perque el complex enzimatic que s’encarrega de utilitzar els N atm es mantengui actiu. Leghemoglobina. Hemoglobina. Taehemoglobina. Canhemoglobina.

La Nitrogenasa esta formada per: una proteın̈a reductasa (nitrogenasa reductasa), incorpora els electrons i proteın̈ a, que es la dinitrogenasa, converteix N atmosfè ric amb 8H+ a NH3 (aminac) i H2. una proteın̈a reductasa (nitrogenasa oxidasa), incorpora els electrons i proteın̈ a, que es la dinitrogenasa, converteix N atmosfè ric amb 8H+ a NH3 (aminac) i H2. una proteın̈a reductasa (nitrogenasa reductasa), incorpora els electrons i proteın̈ a, que es la binitrogenasa, converteix N atmosfè ric amb 8H+ a NH3 (aminac) i H2. una proteın̈a reductasa (Pepa reductasa), incorpora els electrons i proteın̈ a, que es la Pipinitrogenasa, converteix N atmosfè ric amb 8H+ a NH3 (aminac) i H2.

unitat vegetativa dels fongs que son tubs amb l’estructura cel·lular i poden tindre septes o cenocítiques que no son septades. Hifa. Miceli. Micorrizes. fong.

Ectomicorizes (FALSA). Desenvolupen una capa fina de miceli sobre la zona cortical de les arrels absorbents de la planta. Les trobem a arbres de zones temperades, principalment a especies forestals i llenyoses. El mantell recobreix la epidermis, molt gran i fa de protecció a la arrel i augmenten la superfície de absorció. En els sol poden haver nutrients que ingressen per transportador específics a la cèl·lula de la hifa per apoplast i anirà al xilema.

Fina capa de penetració miceliar. Mantell. red de Harting. red de Holland. red de Heleno.

Endomicorrizes (FALSA): hi ha un mantell extern. Les hifes s’introdueixen inicialment entre les cèl·lules de l’arrel però després penetren al seu interior, formant vesícules alimentaries i arbuscles. La Micoriza arbuscula ho fan els fongs pertanyents a l'Phylum Glomeromycota. Es donen en sòls pobres (prats, estepes, alta muntanya i selves tropicals).

En les endomicorrizes les arrels alliberen. estrigolactona que indueixen la germinació de les espores i la ramificació de les hifes. flavonoides que indueixen la germinació de les espores i la ramificació de les hifes. factors de micorizació que indueixen la germinació de les espores i la ramificació de les hifes. chia que indueix la germinació de les espores i la ramificació de les hifes.

En les endomicorrizes. Les hifes fan factors de micorizació que fan oscil·lacions de calci que faran una casacada de senyalitzacions perquè s’activin els gens relacionats amb la simbiosis. La micorriza muscular forma un focoide, com una ancla, i la planta produeix un mecanisme de penetració per on el hipopodium s’ancla i permet l’ingrés de la hifa. El fong entra intracel·lular on anirà a la cèl·lula del primordi i formarà un arbolet. L’espai periarbuscular que esta format per material com fúngic.

Les plantes carnivores han de: Hi ha una digestió o absorció dels minerals extrets. Son heterotrofes. No poden atraure als animals. Cap es certa.

Les plantes carnivores. viuen en sol sòls àcids i reductors amb molta activitat microbiana. Les trampes mecàniques tenen 4 pèls disparadors. En les trampes mecàniques cal un senyal químic per tal d’iniciar la digestió planta. En les trampes mecàniques per tal que es tanqui les valves cal que es toquin 3 pèls disparador.

Els urticles, 2 pèls sensitius i glandulars es troben. Trampes de succió. Trampes per pèls adhesius semiactius. Trampes per pèls adhesius passius. Trampes de caiguda.

Els pèls adhesius amb mucılag i la fulla es replega i molt els nivells de proteases i fosfatases. Trampes de succió. Trampes per pèls adhesius semiactius. Trampes per pèls adhesius passius. Trampes de caiguda.

Glàndules pedunculades i sèssils, mucilag i sense replegament de les fulles. Trampes de succió. Trampes per pèls adhesius semiactius. Trampes per pèls adhesius passius. Trampes de caiguda.

Aquestes poden presentar o no tapa, de protecció, però que mai intervé en la captura.També presenten unes estructures plenes de lıquid,on l’organisme queda i s’ofega. Trampes de succió. Trampes per pèls adhesius semiactius. Trampes per pèls adhesius passius. Trampes de caiguda.

Trampes de caiguda (FALSA). Les trampes de caiguda per urna presenta un líquid narconitzant. Les trampes de caiguda per amfora tenen escates en direcció a l’entrada, de manera que costa molt sortir-ne. Les trampes de caiguda per urna poden tindre trossos blancs o semitransparents. Aquestes poden presentar o no tapa, de protecció, però que mai intervé en la captura.

Protuberància que uneix la planta paràsita i la planta hoste. Haustori. Teixit parenquimàtic. Cos hialí. Pinoxo.

Les plantes paràsites. Presenten molts estomes. Molta quantitat de clorofil·la. Poca transpiració. Eficiència d’aigua molt alta.

La CERTA respcte les Hemiparàsites. poden fer la fotosíntesi, ja que contenen clorofil·la i cloroplasts. Les facultatives tot i fer la fotosíntesi, necessiten parasitar per completar el seu cicle biològic. Les obligades poden finalitzar el cicle biològic sense infectar un altre planta. absorbeixen a nivell de floema.

Holoparàsites (FALSA). tenen cloroplasts actius. les fulles estan reduïdes a la mínima expressió. Connecten el floema perquè no poden generar productes elaborats. presenten coloracions vermelles, ocres i blanques.

Les llavos de les plantes parasites. són petites, casi no tenen reserves,. són grans pero sense reserves. són grans i amb reserves. les strigolactones exsudades per la planta parasita fan que les llavors germinin.