Davant un dolor toràcic (assenyala la falsa) Si es tracta d’un dolor intens i sostingut cal pensar primer en l’origen coronari (angina o infart), Si és ben localitzat i el pacient el pot assenyalar, pot ser que s’origini a la caixa toràcica per lesions cutànies, mamàries, musculars, aponeuròtiques, cartilaginoses, òssies, articulars o pleurals. Davant un dolor toràcic el correcte és fer sempre un ECG Altres causes de dolor greu poden ser l’aòrtic (aneurisma dissecant) esofàgic (ruptura o perforació) i pleuropulmonar (tromboembolisme o pneumotòrax).
Dolor funcional o psicogen No hi ha substrat estructural evident. Existeixen quadres dolorosos com el síndrome del colon irritable en els quals no es troba substrat estructural i que poden explicar-se per un descens de l’umbral perceptiu davant estímuls fisiològics. Es relaciona amb certes pertorbacions mentals (hipocondria, neurosi, trastorns somatoformes). Com a norma, és convenient que en principi desconfiem del relat del pacient ja que mai no podem estar segurs que no sigui un simulador.
Dolor neuropàtic (assenyala la falsa) L’estructura nerviosa s’activa de forma espontània però requereix la participació d’un estímul extern per originar la senyal de dolor. Manca de tota utilitat o sentit d’alarma o protecció. Al no haver-hi lesió tissular, no respon als analgèsics antiinflamatoris no esteroïdeus. Dolor degut a la lesió de les vies nervioses.
El dolor crònic (assenyala la falsa) Cal tenir clar que un dolor crònic no és un dolor agut que es prolonga, sinó que hi ha diferències en els mecanismes que els separen clarament des del punt de vista patogènic i terapèutic. Sovint està acompanyat per alteracions psíquiques que a vegades és difícil establir si són causa o conseqüència de la malaltia. Sovint s’acompanya de clínica autonòmica No acostuma a tenir causes evidents immediates que l’expliquin.
El dolor neuropàtic es pot veure en (assenyala la falsa) El membre fantasma per la secció d’un nervi en un monyó d’amputació o la lesió de les vies de conducció o a nivell del tàlem(dolor talàmic) La neuràlgia del trigemin La infecció per Herpes Zòster L’angina de pit (cardiopatia isquèmica).
Descripció del dolor (assenyala la falsa) Si sensació de “recargolins”: somàtic (pot ser biliar o renal) Si és d’escassa intensitat, però molest i prolongat: sord (càncer) Si apreta: constrictiu o opressiu (pot ser una angina de pit) Si sembla com si cremés: urent o cremant (pot ser un herpes zòster).
Dolor mixt (assenyala la falsa): Es refereix al dolor que és alhora somàtic i visceral Una hèrnia discal pot comprimir i activar nociceptors periòstics i de les membranes que envolten l’arrel, provocant un dolor nociceptiu i al mateix temps, lesionar les fibres nervioses de l’arrel causant un dolor neuropàtic Es refereix al dolor que és alhora somàtic i neuropàtic Una infecció periodontal pot causar un dolor mixt.
Dolor neuropàtic (assenyala la falsa) L’al·lodínia és el descens del dintell perceptiu per a estímuls dolorosos que provoca una facilitació en la producció de dolor. Pot ser permanent o intermitent Sovint hi ha fenòmens paroxístics descrits com flamarades o com si passés la corrent. En un pacient amb polineuropatia diabètica sovint trobem que el pes del llençol li fa mal.
El dolor irradiat (assenyala la falsa) La colecistitis aguda acostuma a irradiar-se en forma d’hemicinturó sobre el cantó esquerra. La pancreatitis aguda s’expressa per una epigastràlgia que es propaga cap al dors, com si el pacient estigués travessat per un ganivet. En la compressió de la 5ª arrel lumbar el dolor iniciat en la regió lumbar corre cap a la regió posterolateral de la cuixa, lateral de la cama, arribant pel dors del peu fins als tres primers dits i que augmenta d’intensitat amb la tos, l’esternut i amb la maniobra de Valsalva El còlic renal comença en la fosa lumbar o en l’hipocondri i va descendint, acompanyant el descens del càlcul al flanc, a la fosa ilíaca i al hipogastri.
El dolor nociceptiu somàtic (assenyala la falsa) Es produeix per l’estimulació dels mecanoreceptors (un cop, un tall), dels termoreceptors (>45ºC o bé <5ºC), o dels nociceptors polimodals (mecànics, tèrmics o químics). És un dolor agut i punxant, d’inici i finalització ràpids, de límits precisos i ben localitzat És generat per traumatismes, temperatures extremes o inflamació. És conduit per fibres amielíniques C.
El dolor neuropàtic es pot veure en (assenyala la falsa) El membre fantasma per la secció d’un nervi en un monyó d’amputació o la lesió de les vies de conducció o a nivell del tàlem(dolor talàmic) La neuràlgia del trigemin L’angina de pit (cardiopatia isquèmica) La infecció per Herpes Zòster.
El dolor per artritis gotosa és un dolor (assenyala la falsa) Nociceptiu Somàtic Neuropàtic Provocat per l’acumulació de cristalls d’àcid úric en l’articulació.
El dolor referit (assenyala la falsa): El dolor referit cardíac es pot sentir a els músculs o les articulacions del coll, les espatlles, els braços o els avantbraços. És degut a que hi ha un predomini de reconeixement dels dolors originats en estructures somàtiques per sobre de les viscerals. El dolor referit hepàtic es pot sentir a l’espatlla El dolor referit renal mai arriba a la zona testicular.
El dolor visceral (assenyala la falsa) Dolor generat per distensió, isquèmia o inflamació d’una víscera. Les vísceres són molt sensibles al dolor Conduit per fibres amielíniques o C. Dolor cremant, vague i tardà, de límits imprecisos, mal localitzat, en general referit a la línia mitja.
El dolor visceral còlic (assenyala la falsa) El dolor per la menstruació pot tenir un component còlic El dolor per colelitiasi és un dolor visceral còlic La base del dolor còlic és la distensió duna víscera buida el qual s’agreuja periòdicament amb les ones de contracció pròpies de cada òrgan que augmenten la pressió intraluminal. El dolor per migranya és un dolor visceral còlic.
En relació a l’anamnesi del dolor (assenyala la falsa) Cal preguntar tot el què cal i una regla mnemotècnica pot ser la paraula “Alicia”. L’instrument fonamental per diagnosticar el dolor és l’anamnesi. El relat del pacient. Quan aquest falla (nadons o vells amb demència) la situació es fa difícil. Sempre caldrà fer proves complementaries per diagnosticar el dolor.
En relació a la definició de dolor, assenyala la falsa Els receptors dels dolor ( nociceptors) són terminals nervioses nues que s’arboritzen lliurement en nombre i densitat variables segons l’òrgan Habitualment, el dolor és la conseqüència d’una lesió. El lloc on va actuar la noxa s’activen els nociceptors i es posen en marxa els processos que tendeixen a la curació Experiència sensorial i emocional desagradable que s’associa a una lesió tissular manifesta o potencial i que es defineix en termes de l’esmentada lesió. La vivència emocional del dolor no està impregnada de forma significativa per valors, significats, mites i amenaces procedents de la particular integració amb les esferes cultural, social i biogràfica de cada individu.
En relació a la intensitat del dolor (assenyala la falsa) El dolor es subjetivo i es difìcil mesurar-lo L’escala visual analògica: Se li demana al malalt que assenyali el punt on considera que es troba el seu dolor: a l’extrem esquerra, 0, no dolor, i a l’extrem dret, 10, el màxim dolor Una forma indirecta de mesurar la intensitat del dolor és interrogar el pacient sobre la qualitat i duració del son nocturn, la gana, i la possibilitat de desenvolupar les activitats habitual. El dolor és objectiu, i per tant es pot mesurar sense problema.
En relació al dolor abdominal (assenyala la falsa) En el dolor per peritonitis el malalt es mou sense parar, ja que qualsevol moviment l’alleuja. Un dolor còlic abdominal amb vòmits, amb febre i diarrea, suggereix gastroenteritis. El dolor còlic per compromís d’una víscera buida pot tenir el seu origen a l’urèter, intestí o la bufeta biliar. En el dolor còlic el pacient està inquiet i es mou sense parar, perquè no troba una posició que alleugereixi el seu dolor.
La velocitat d’instauració del dolor pot ser molt orientador (Assenyala la falsa): Els dolors d’aparició sobtada acostumen a ser per inflamacions, lesions degeneratives o tumors. Els dolors d’instauració sobtada suggereixen mecanismes vasculars (trombosi, embòlia) En el dolor agut les circumstàncies en que es desencadena acostumen a ser clares i i pot estar acompanyat de fenòmens autonòmics com suors, intranquil·litat, taquicàrdia, vasoconstricció, hipertensió i midriasi. Els dolors sobtats poden suggerir ruptura de vísceres (embaràs ectòpic o perforació de víscera buida).
Cianosi perifèrica (assenyala la falsa). La cianosi perifèrica avarca predominantment regions acrals i s’aprecia en les mans i els peus, els dits, els llits unguials i la pell de les regions rotulianes i dels turmells. La cianosi perifèrica es produeix per extracció excessiva d’oxigen dels teixits: Això s’observa davant un retard circulatori perifèric per vasoconstricció (fred, Raynaud) o per obstruccions arterials o venosa (flebotrombosi, embòlia arterial) i en aquests casos la cianosi és localitzada. La cianosi perifèrica és universal i pot observar-se millor en els llavis, les regions malars, la llengua i la mucosa bucal, sobretot subllingual La cianosi perifèrica és generalitzada quan es troba involucrada una caiguda del Volum Minut cardíac (insuficiència cardíaca, taponament cardíac, xock cardiogènic o hipovolèmic).
Edema (assenyala la falsa). El limfedema: els vasos limfàtics no drenen l’excés de proteïnes que passen normalment a l’interstici. El seu caràcter crònic i el seu contingut proteic, el fan dur i elàstic, i no deixa fòvea a la pressió. Edema ocult: període previ sense edema, però amb acumulació hídrica i augment de pes sense causa justificada. Anasarca: Presencia d’edemes molt importants i generalitzats, circumstància en la qual pot agregar-se la presencia de transsudats en les cavitats seroses (hidrotòrax en la pleural, ascites en la peritoneal, o excepcionalment, hidropericardi) El mixedema: Apareix en el hipotiroïdisme i es degut a l’acumulació de mucopolisacàrids hidròfils a la pell. Presenta el signe de fòvea.
El dolor per gangrena (assenyala la falsa). Primer només apareix de nit i en decúbit i s’alleugereix al posar el peu avall amb la mà en urpa “en garra” Al final és continu i insuportable Després només aconsegueix dormir amb els peus penjant del llit. A la zona del batec del cor (zona poètica) Normalment el pacient no explica antecedents de claudicació intermitent.
El dolor toràcic atípic (assenyala la falsa). Assenyala amb la mà en urpa “en garra” Apareix en repòs (no en esforç) Punxades a la zona del batec del cor (zona poètica) Assenyala el lloc amb el dit.
En relació a la isquèmia coronària (assenyala la falsa). Són factors de risc menors modificables: dislipèmia, hipertensió arterial, tabac Normalment és degut a una disminució del flux coronari, secundari a aterosclerosi Conjunt de símptomes i signes que es produeixen per una disminució de l’arribada d’oxigen al cor en relació amb el requeriment metabòlic d’aquest Són factors de risc majors no modificables: sexe masculí, malaltia coronària precoç en familiar de primer grau-mare-pare-germà menor de 55 anys.
Etapes del xoc hemorràgic. Xoc irreversible: l’acúmul de diòxid de carbó i l’acidificació porten als eritròcits a agrupar-se formant mocroèmbols. Els enzims circulants, els àcids i els microèmbols condueixen a la fallida dels òrgans que es troben encara perfundits (cor, pulmons, cervell i ronyons). Xoc progressiu: si no s’atura l’hemorràgia entra en joc la renina, que activa l’angiotensina per tal de fer una potent vasoconstricció, i aldosterona, que reté sodi i aigua. En aquest estat les cèl·lules canvien el matabolisme d’aeròbic a anaeròbic, amb acúmul de metabòlits àcids i monòxid de carbó. El cos intenta compensar-ho amb respiracions freqüents i profundes (alcalosi respiratòria) Xoc compensat: Es produeix una vasoconstricció del tracte intestinal i de la pell, per assegurar la perfussió dels òrgans vitals. Pal·lidesa. El xoc és un estat en el que la perfusió (entrega d’oxigen i altres nutrients als teixits) és adequada per mantenir les demandes metabòliques de l’organisme.
La insuficiència cardíaca pot ser causada per (assenyala la falsa). Sobrecàrrega de treball per exemple estats d’hiperdinàmia com l’anèmia Falla de la contractilitat intrínseca, per exemple miocardiopatia isquèmia Alteració diastòlica o d’emplenada ventricular per exemple estenosi mitral Si la contractilitat del miocardi està conservada no pot haver-hi insuficiència cardíaca.
Ortopnea (assenyala la falsa). La presència d’ortopnea suggereix fracàs ventricular dret El pacient presenta als pocs minuts d’estirar-se dificultat respiratòria en posició horitzontal, que l’obliga a estar de peus o assegut El pacient augmenta el nombre de coixins. Acostuma a aparèixer quan el malalt encara està despert, i es degut al desplaçament del pool sanguini dels membres inferiors i de l’abdomen cap al tòrax.
Patrons de laboratori en la cardiopatia isquèmica (assenyala la falsa). La CPK augmenta dins les 4-6 hores. La GOT augmenta a les 12 hores. La LDH augmenta a les 18-24 hores. La CPK és la última en normalitzar els nivells.
Signes de la insuficiència arterial perifèrica (assenyala la falsa). Atròfies ungueals i manca de pel. Gangrena seca o humida. Polsos perifèrics forts i simètrics. Pal·lidesa, cianosi.
Causes de xoc (assenyala la falsa) Cardiogènic per infart agut de miocardi Distributiu per sèpsis o anafilaxi Hipervolèmic per sobrehidratació Hipovolèmic per hemorràgia.
Dolor per infart de miocardi (assenyala la falsa): Apareixen símptomes i signes de fallida ventricular: Insuficiència ventricular, xoc cardiogènic, a més d'arítmies i canvis enzimàtics típics El dolor no s’alleugereix amb repòs ni nitrats. Dolor de repòs de més de 30 minuts de duració amb sensació d’angoixa. Rarament hi ha factors de risc majors associats.
El dolor en la claudicació intermitent Apareix durant la marxa i obliga a aturar-se uns minuts, i reapareix al fer un trajecte semblant. A major severitat de la malaltia menys distancia es pot recórrer sense aturar-se. Si el malalt vol prosseguir el dolor es fa molt intens amb entumiment de les masses musculars Al cap d’un dia s’observa ona Q gran amb T negativa i picuda.
En relación a las palpitaciones. Señalar la falsa Su presencia es sugestiva de arritmias graves. Es la percepción subjetiva del latido del corazón. Se desencadenen por emociones, o ejercicio físico intenso. Son frecuentes su aparición con el abuso de substancias excitantes: como cafeína, bebidas energéticas, nicotina.
En relación al registro de la actividad eléctrica del corazón, ECG. Señalar la falsa. Onda T expresa la relajación auricular. Complejo QRS expresa la activación ventricular. En el ECG un latido cardiaco está formado por la onda P, complejo QRS -onda T Onda P representa la activación auricular.
La cianosi (assenyala la falsa) Coloració blava de la pell i de les mucoses que apareix quan la concentració d'hemoglobina reduïda, en la sang capil·lar, és superior a 2 g/100 ml de sang capil·lar Pot ésser localitzada o generalitzada, i hom l'observa més fàcilment en els llavis, el nas, les orelles, els pòmuls i la base de les ungles. Pot ésser produïda per un augment en la utilització de l'oxigen (cianosi perifèrica). Pot ésser produïda per una oxigenació deficient de la sang arterial (cianosi central).
Patrons electrocardiogràfics de la cardiopatia isquèmica (assenyala la falsa) Al cap d’unes hores s’observa una elevació del segment S-T Posteriorment la ona Q continua alterada amb S-T elevat Immediatament després de l’inici d’un infart apareix una ona T positiva, alta i ampla Al cap d’un dia s’observa ona Q gran amb T negativa i picuda.
Sobre la claudicación intermitente. Señalar la falsa. Aparece durante la marcha y obliga a detenerse. Es un dolor intenso en la pantorrilla, queda entumecida. La causa se debe a una obstrucción parcial total de las arterias que irrigan la musculatura de la pantorrilla. En la exploración los pulsos periféricos no están alterados.
Sobre la insuficiencia cardiaca. Señalar la falsa. Se distingue la disfunción diastólica: alteración de la relajación, de la sistólica: alteración de la contracción de miocardio. Es un síndrome clínico que se caracteriza por disnea y fatiga con o sin retención de líquidos. La causa más frecuente se debe a la hipertensión arterial y a la enfermedad coronaria. La presencia de un reflujo hepato-yugular positivo y edemas indica fallo izquierdo.
Sobre los tipos de shock. Señalar la falsa Distributivo se debe a una alteración de la permeabilidad vascular. Tanto shock séptico, anafiláctico, neurogénico, provocan una alteración de la permeabilidad vascular. Cardiogénico se debe a un taponamiento cardiaco. Hipovolémico se debe a una pérdida de volumen circulante por hemorragia, deshidratación o quemaduras.
Cefalea (assenyala la falsa) La cefalea per clúster es localitza a la zona de la orella i presenta llacrimeig La cefalea per lesió cerebral augmenta amb la tos, aixecar pesos (maniobra de Valsalva) o inclinar-se endavant La migranya és una hemicrània i sovint va associada a nausees-vòmits La cefalea tensional abasta tot el cap (casc) i s’associa a l’estrès.
Confusió o estat confusional agut (assenyala la falsa) És una disfunció orgànica cerebral aguda difusa No hi ha alteració del ritme son-vigília El pacient no pot fixar l’atenció En geriatria es veu sovint davant processos intercurrents com una infecció d’orina.
Debilitat muscular (assenyala la falsa) En la lesió de la motoneurona inferior (Per ex. ELA) trobem atròfia i fasciculacions En la lesió de la placa muscular (Per ex. Mistènia gravis) trobem debilitat proximal, amb signe de Babinsky positiu En la lesió del sistema nerviós perifèric (Per ex. Plexopatia o polineuropatia) trobem debilitat distal i alteració sensibilitat En la lesió de la motoneurona superior (Per ex. hemiparèsia per accident vascular cerebral) trobem signe de Babinski positiu per exacerbació reflexes.
El síncope vasovagal pot ser desencadenat per: (assenyala la falsa) Vista de sang o diversos procediments mèdics. Emocions o dolor Disminució de la glucèmia Calor i aglomeracions.
En relació a la patologia vascular cerebral (assenyala la falsa) L’hemorràgia cerebral es relaciona amb la hipertensió arterial En la síndrome piramidal trobem alteració de la força de mig cos i signe de Babinski L’ictus suposa necrosi del SNC L’accident isquèmic transitori té una durada superior a una hora.
En relació a la pèrdua de força (assenyala la falsa) Si es tracta d’una pèrdua parcial de força s’anomena parèsia Si afecta a les quatre extremitats s’anomena monoplègia Si afecta a mig cos s’anomena hemiplègia Si afecta a les extremitats inferiors s’anomena paraplègia.
Funcions superior i demència (assenyala la falsa) L’apràxia és el no saber fer, per exemple cordar-se la camisa En l’afàsia sensitiva no es reconèixen les paraules L'afàsia de Brocca obeeix a una lesió de l'artèria cerebral posterior L’agnòsia és el no reconeixement, per exemple un amoneda a la mà.
L’escala de Glasgow valora (assenyala la falsa) La resposta motora El contingut de la consciència L’obertura ocular La resposta verbal.
La polineuropatia (assenyala la falsa) Pot ser provocada per diabetis mellitus Mai es troba manca de sensibilitat Afecta mans i peus Apareixen parestèsies.
Síndrome piramidal (Assenyala la falsa) Disminució de la força de mig cos Lesió de la segona neurona motora Babinsky positiu Afectació de mig cos contralatareal a la lesió.
Confusió o estat confusional agut (assenyala la falsa) Presenta desorientació en els tres àmbits (espai, temps i persona) En geriatria es veu sovint davant processos com una infecció d’orina És un quadre irreversible El pacient no pot fixar l’atenció.
Consciència (assenyala la falsa) Els nivells de consciència són alerta, obnubilació, estupor i coma El contingut de la consciència resideix en el cerebel. L’alteració del contingut de la consciència s’ha d’investigar preguntant sobre la orientació quant a espai, temps i persona El nivell de consciència resideix en la substància activadora reticular ascendent (SARA) ubicada en el tegmentum rostral del tronc cerebral.
Demència (assenyala la falsa) En la demència per cossos de Lewy el pacient presenta trastorn psicòtic, amb al·lucinacions En la demència cortical (Alzheimer) la cognició està molt poc afectada En la demència mixta (multiinfart cerebral) estan afectades tan la cognició com la mobilitat En la demència subcortical (Demència associada a Parkinson) la mobilitat està molt afectada.
En relació a la patologia vascular cerebral (assenyala la falsa) L’accident isquèmic transitori té una durada inferior a una hora L’hemorràgia cerebral es relaciona amb la hipotensió arterial En la síndrome piramidal trobem alteració de la força de mig cos i signe de Babinski L’ictus suposa necrosi del SNC.
Escala de Glasgow (assenyala la falsa) S’analitza l’apertura dels ulls, la resposta verbal i la resposta motora Puntuacions de 3 o 4 impliquen la mort en 24 hores en el 2% dels casos Per sobre de 11, el risc de mort es redueix al 5-10% El nivell de consciència es valora amb l’escala de Glasgow, que a més té valor pronòstic: lucidesa total equival a 15 punts i coma profund 3.
Hemiplegia (assenyala la falsa) Hemiplegia en el malalt amb coma: Signe del fumador de pipa, per paràlisi del múscul buccinador, amb caiguda abrupta dels membres del cantó afectat al aixecar-los sobre el pla del llit, amb Babinski positiu en el cantó paralitzat Indica lesió de la primera neurona motora a nivell de l'escorça cerebral La instauració sobtada d’una hemiplegia fa pensar en un ictus, i cal examinar sempre el reflex plantar En el signe de Babinski trobem hiperflexió del dit gros del peu.
L’afàsia motora o de Brocca (assenyala la falsa) Apareix en les lesions de l’hemisferi dominant El pacient té dificultats de comprensió del llenguatge El pacient té dificultat en expressar les paraules Apareix en les lesions de l’artèria cerebral anterior.
La polineuropatia (assenyala la falsa) Pot ser provocada per dèficit de vitamina B12 Apareixen parestèsies Cursa amb paraparèsia Afecta mans i peus.
Pre-síncope (assenyala la falsa) El pacient presenta obnubilació visual i certa debilitat muscular, que obliga a buscar on agafar-se per no caure També s’acompanya de simptomatologia vegetativa, com pal·lidesa, transpiració (pell freda i humida), molèsties epigàstriques, nàusea, hiperventilació, pèrdua de nitidesa visual i percepció de sorolls (acúfens). Etapa presincopal caracteritzada per la sensació de defalliment i de cap buit o pesat Mai no es presenten moviments involuntaris, convulsions tòniques i/o còniques i relaxació d’esfínters.
Diarrea crònica: causes freqüents (assenyala la falsa): La malaltia de Chron afecta a tot el tub digestiu En la malaltia celíaca hi ha destrucció de les vellositats La colitis ulcerosa afecta al colon esquerre Quan dura més de 8 setmanes.
Disfàgia mecànica (esofàgica) (Assenyala la falsa) Es deu a lesions mecàniques obstructives o a trastorns motors de l’esòfag. La causa més freqüent de disfàgia esofàgica és la estenosi pèptica o el càncer d’esòfag Hi ha un gran risc de broncoaspiració Apareix després d’iniciada la deglució.
Disfàgia neurològica (assenyala la falsa) Alt risc de broncoaspiració Lentitud en els àpats Tos al menjar Inicialment a sòlids.
Dolor abdominal visceral (assenyala la falsa) Els receptors dolorosos s’ubiquen en la paret muscular de les vísceres buides i en la càpsula dels òrgans sòlids El dolor visceral és sord, mal localitzat i sovint s’ubica en la línia mitja abdominal Els receptors són sensibles a l’estirament o contracció de una víscera buida (obstrucció del budell prim), la distensió de la càpsula d’un òrgan sòlid (hepatitis, pancreatitis), la isquèmia (trombosi mesentèrica) o la inflamació (apendicitis). Quan el dolor abdominal persisteix més enllà de 2 hores, en general la seva causa és quirúrgica.
Hemorràgia digestiva (assenyala la falsa): Melena: material fecal negre. Sagnat baix Rectorràgia: sang vermella damunt la femta. Sagnat baix Hematèmesi: vòmit de sang vermella. Sagnat alt Hematoquèzia: femta amb sang. Sagnat baix.
Ili obstructiu o mecànic (assenyala la falsa): Dolor còlic Sorolls hidroaeris presents i de lluita La distensió abdominal és escassa si la obstrucció és a jejú i manifesta si és de colon. Els vòmits inicialment son fecaloides.
Manifestacions clíniques de la encefalopatia hepàtica (assenyala la falsa) Babinski negatiu Tremolor aletejant (asterixis o flapping tremor) per alteració del to muscular. Signes extrapiramidals: hipertonia i signe de la roda dentada Inversió del ritme del son i irritabilitat.
Senyals d’alerta davant una constipació (assenyala la falsa): Edat >50 anys amb antecedents familiars de càncer de colon o haver patit pòlips colon Hematoquèzia (presència de sang a la femta) i femtes acintades Augment de pes. Constipació recent i persistent Hematoquèzia (presència de sang a la femta) i femtes acintades.
Tenesme (assenyala la falsa): Acostuma a anar acompanyat de dolor anal. Desig continu i ineficaç de defecar. El pacient té la sensació de tenir el recte ocupat en forma permanent. Rarament pot ser provocat per un fecaloma.
Tipus de vòmit (assenyala la falsa) Alimentari: el vòmit que conté aliment sense digerir suggereix patologia esofàgica. Si conté aliments parcialment digerits suggereix gastroparèsia o obstrucció pilòrica. Les arcades o el mateix vòmit poden provocar hematèmesi per desgarrament de la mucosa en la unió gastroesofàgica, com a conseqüència de l’esforç realitzat (Síndrome de Mallory Weiss) Vòmit fecaloide: té olor pútrid, es dona en la obstrucció intestinal o colònica o en la fístula gastrocòlica, i s’observa contingut fecal en el vòmit Els vòmits en pòsit de cafè indiquen dany mucós (úlcera, tumor).
Característiques de les melenes (assenyala la falsa) Femta negre brillant Femta negre opaca Femta que s’enganxa a la tassa de vàter Femta amb molt mala olor.
Diarrea (assenyala la falsa) L’aparell digestiu de l’adult rep a l’entorn de 10 litres de líquid per dia. L’ingrés oral oscil·la entre 1 i 2 litres i la resta (a l’entorn de 8 litres) el componen les secrecions salivals, gàstriques, biliars, pancreàtiques i entèriques. La quantitat final de líquid en la femta excretada és de l’entorn de 500 mL per dia. A l’entorn de 9 litres són reabsorbides en el jejú i el íleum i entre 800 i 850, en el colon dret.
Disfàgia motora (orofaríngea). (Assenyala la falsa) La dificultat de pas de l’aliment es produeix de la boca a l’esòfag superior i els sòlids són els que més causen aquesta situació. En general assenyala la gola com a lloc on es deté el pas de l’aliment. La causa més freqüent són les alteracions neuromusculars sobretot l’avc , la malaltia de parkinson, la ela, la esclerosi múltiple, i la miastènia gravis. El malalt explica que té dificultat en iniciar la deglució i pot associar-se a regurgitació nasal o oral, tos, sensació d’ofec per aspiració de l’aliment o disfonia.
Disfàgia motora (orofaríngea). (Assenyala la falsa) El malalt explica que té dificultat en iniciar la deglució i pot associar-se a regurgitació nasal o oral, tos, sensació d’ofec per aspiració de l’aliment o disfonia. La causa més freqüent són les alteracions neuromusculars sobretot l’avc , la malaltia de parkinson, la ela, la esclerosi múltiple, i la miastènia gravis. La dificultat de pas de l’aliment es produeix de la boca a l’esòfag superior i els sòlids són els que més causen aquesta situació. En general assenyala la gola com a lloc on es deté el pas de l’aliment.
Dispèpsia (Assenyala la falsa) Símptomes acompanyants de la dispèpsia: La sacietat precoç, la distensió abdominal, els eructes, l’acidesa, la cremor i les nàusees En la dispèpsia tipus ulcerós trobem dolor epigastri com a símptoma predominant, que acostuma a augmentar amb antiàcids En la dispèpsia ulcerosa el dolor apareix a les dues hores de menjar És el malestar localitzat en el abdomen superior, crònic o recurrent, de més d’un més d’evolució, sovint desencadenat per la ingesta.
Dolor anal (assenyala la falsa): El dolor per hemorroides prolapsades: s’accentua al caminar, asseure’s, defecar o tossir. El dolor per fissura anal normalment s’associa a diarrea. El dolor de la fissura anal es produeix en el moment de defecar, és molt intens i pot persistir varies hores després. En la fístula o abscessos anorectals trobem supuració crònica i picor. .
Hemorràgia digestiva: Correlació entre els paràmetres vitals i la quantitat de sang perduda de forma aguda (assenyala la falsa): Parametres vitals normals, <15% del volum de sang perdut Ortostatisme, 20% de volum de sang perdut Pressió arterial sistòlica <100mmHg >20% del volum perdut Taquicàrdia de repòs: 25% de volum perdut.
Insuficiència hepàtica crònica: encefalopatia hepàtica crònica (assenyala la falsa): Factors precipitants: el restrenyiment i la ingesta de tranquil·litzants, sedants o hipnòtics El pacient presenta alteracions de la consciència i la personalitat(confús i irritable) i alteracions neuromusculars (tremolors i hipertonia) A l’acumularse amoni i manganesi al cervell degut a que el fetge no els modifica, provoca una alteració dels astròcits, la qual cosa provoca alteració de la neurotransmissió. Complexe síndrome neuropsiquiàtrica caracteritzada per un conjunt d’alteracions funcionals del sistema nerviós que son irreversible.
Sang en femta (assenyala la falsa): La presència de deposicions de sang o amb sang s’anomena hematoquèzia, ja que és impossible d’antrada determinar el seu origen. La sang d’origen rectal es denomina rectorràgia Unes hemorràgies molt abundants suggereixen colitis ulcerosa, diverticles o un origen més alt en el tub digestiu. Petites gotes de sang damunt la femta son típiques del càncer de colon.
Vòmits: aspectes clínics (assenyala la falsa) En les infeccions gastrointestinals no acostuma a haver-hi ni febre, ni diarrea o miàlgies Abans d’esmorzar: embaràs, urèmia, alcoholisme, HTendocranial (en escopetada) Vertigen i acúfens: patologia laberint Aspiració del material vomitat: en els pacients en els que s’altera el nivell de consciència es pot produir una aspiració, amb neumonitis química i posterior colonització bacteriana (pneumònia aspirativa).
|
