Obligació que recau en els funcionaris públics perquè no intervinguin en algun procediment en el qual tinguin interès manifest (per amistat o enemistat), que pugui influir en la seva objectivitat i imparcialitat.
Document en el qual es reflecteix l'actuació d'un òrgan col·legiat (Tribunal o Comissió de Selecció). Fa referència al lloc i data de la reunió, assistents, acords presos i vots particulars, si n'hi hagués.
Decisió que pren un òrgan administratiu.
Persona que sol·licita alguna cosa o actua davant l'Administració (terme en desús, avui substituït per “interessat” o “ciutadà”).
Presentació d'arguments davant l'Administració per a justificar o provar alguna cosa.
Defecte que pot tenir un acte administratiu menys greu que el suposa la nul·litat d'aquest.
Conjunt ordenat de documents administratius.
Acte mitjançant el qual un òrgan administratiu reclama per a si una competència que prèviament havia delegat en un altre.
Conjunt de requisits i condicions d'un procés selectiu, que s'inclouen en la convocatòria.
Relació de mèrits que es tenen en compte en un procés selectiu, amb indicació de les puntuacions que s'atorguen a cadascun (serveis prestats, titulacions acadèmiques, cursos, etc).
Document administratiu on es dóna fe d'alguna circumstància o actuació que consta en els organismes públics.
Òrgan que s'encarrega de seleccionar als aspirants a ocupacions públiques. Sol denominar-se Comissió de Selecció, o Comissió de Valoració. A diferència dels Tribunals, solen constituir-se per a valorar Concursos de Mèrits.
Concepte retributiu que perceben els empleats públics, que està relacionat directament amb les característiques del lloc de treball.
Concepte retributiu que s'assigna a cada lloc de treball exercit pels funcionaris públics, classificat entre l'1 (més baix) i el 30 (més alt).
Concepte retributiu que perceben determinats funcionaris públics pel seu especial rendiment o dedicació.
Concepte retributiu que s'assigna a determinats llocs de treball exercits per funcionaris públics, i que varia en funció de les seves característiques: responsabilitat, dedicació, incompatibilitat, etc.
Diligència que s'incorpora a una còpia d'un document per a donar fe que coincideix amb l'original.
Confirmar la validesa d'un acte administratiu (en l'àmbit acadèmic suposa donar per superada una matèria si s'acredita haver superat una altra de semblant contingut en una altra titulació).
Perdre els drets en un procediment administratiu.
Disposició normativa amb rang de llei que dicta el Govern en casos de necessitat extraordinària i urgent i que, posteriorment, se sotmet a la validació del Parlament.
Transferir la competència per a tramitar i resoldre un assumpte en un altre òrgan administratiu.
Document administratiu en el qual es dóna fe d'haver realitzat algun tràmit, com una compareixença, recollida o lliurament de documentació, testimoniatge, suspensió d'un procediment, etc.
Conjunt de documents administratius que es tramiten per a adoptar una resolució sobre un assumpte.
Sol·licitud d'anul·lació d'un acte administratiu. En processos selectius equival a qualsevol recurs que s'interposa contra una convocatòria, o contra els actes del Tribunal o Comissió.
Impossibilitat d'accedir a uns certs càrrecs públics, o de desenvolupar més d'un.
Document administratiu en el qual s'adona detalladament d'alguna actuació o succés, o bé s'emet una conclusió jurídica sobre una situació concreta.
Quan en una votació s'exigeix una majoria igual o superior a la meitat més un del nombre total de votants.
En una votació, la majoria que s’assoleix amb un percentatge de vots relativament ampli «normalment més del 50%», per exemple, dues terceres parts o tres cinquenes parts dels vots.
En una votació, la majoria assolida pel sentit de votació que obté més vots, o sigui hi ha més “SI” que “NO”.
Defecte greu que té un acte administratiu que el converteix en ineficaç.
|
