QUANTES SECCIONS TÉ EL TÍTOL GOVERN LOCAL A L'ESTATUT? 1 2 3 4. LA SECCIÓ PRIMERA A QUÈ ARTICLES FÀ REFERÈNCIA? ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA , COMPETÈNCIES LOCALS, EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS EL MUNICIPI I L'AUTONOMIA MUNICIPAL, PRINCIPIS D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT I POTESTAT NORMATIVA, PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ. LA VEGUERIA, EL CONSELL DE VEGUERIA, RÈGIM ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA. LA COMARCA,ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS. SECCIÓ SEGONA, A QUÈ ARTICLES FÀ REFERÈNCIA? EL MUNICIPI I L'AUTONOMIA MUNICIPAL, PRINCIPIS D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT I POTESTAT NORMATIVA, PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ, RÈGIM ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA LA VEGUERIA, EL CONSELL DE VEGUERIA LA COMARCA, ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA , COMPETÈNCIES LOCALS. SECCIÓ TERCERA, A QUÈ ARTICLES FÀ REFERÈNCIA? EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS, COMPETÈNCIES LOCALS LA VEGUERIA, EL CONSELL DE VEGUERIA RÈGIM ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA, LA VEGUERIA PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ, EL MUNICIPI I L'AUTONOMIA MUNICIPAL. SECCIÓ QUARTA, A QUÈ ARTICLES FÀ REFERÈNCIA? EL CONSELL DE VEGUERIA, LA VEGUERIA RÈGIM ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA, PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ LA COMARCA, ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA , COMPETÈNCIES LOCALS, EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS. ARTICLE 83.1 Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. La regulació i la gestió dels equipaments municipals. . ARTICLE 83.2 La regulació i la gestió dels equipaments municipals. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. ARTICLE 83.3 Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. L'ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. . ARTICLE 84.1 Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. . ARTICLE 84.2 Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l'ampliació de l'espai competencial dels governs locals. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. ARTICLE 84.3 La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l'apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d'acord amb el que estableix la Carta europea de l'autonomia local, pel principi de diferenciació, d'acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l'ampliació de l'espai competencial dels governs locals. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. La regulació i la gestió dels equipaments municipals. . ARTICLE 84.4 La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l'ampliació de l'espai competencial dels governs locals. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. . ARTICLE 85.1 El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. El Consell de Governs Locals és l'òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d'ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l'organització i les funcions del Consell de Governs Locals. Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d'activitats. . ARTICLE 86.1 El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, format per l'alcalde o alcaldessa i els regidors. S'han d'establir per llei els requisits que s'han de complir per a l'aplicació del règim de consell obert. Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. . ARTICLE 86.2 Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, format per l'alcalde o alcaldessa i els regidors. S'han d'establir per llei els requisits que s'han de complir per a l'aplicació del règim de consell obert. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. ARTICLE 86.3 Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, format per l'alcalde o alcaldessa i els regidors. S'han d'establir per llei els requisits que s'han de complir per a l'aplicació del règim de consell obert. El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. . ARTICLE 86.4 El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. . ARTICLE 86.5 El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, format per l'alcalde o alcaldessa i els regidors. S'han d'establir per llei els requisits que s'han de complir per a l'aplicació del règim de consell obert. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. Correspon a la Generalitat el control de l'adequació a l'ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l'Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. . ARTICLE 86.6 Correspon a la Generalitat el control de l'adequació a l'ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l'Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. ARTICLE 86.7 Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. . ARTICLE 87.1 Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic em què es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. Els acords adoptats pels municipis poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. . ARTICLE 87.2 Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d'interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d'actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l'autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic em què es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. ARTICLE 87.3 Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic em què es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. . ARTICLE 88.1 Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic em què es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. ARTICLE 89.1 Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. El municipi de Barcelona disposa d'un règim especial establert per llei del Parlament. L'Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d'aquest règim especial i, d'acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l'elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d'ésser consultat en la tramitació parlamentària d'altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. ARTICLE 90.1 La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. . ARTICLE 90.2 El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. ARTICLE 91.1 La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. . ARTICLE 91.2 Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. ARTICLE 91.3 Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. . ARTICLE 91.4 El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L'alteració dels límits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constitució. . ARTICLE 92.1 La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L'alteració dels límits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constitució. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. ARTICLE 92.2 La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. ARTICLE 93.1 Els consells de vegueria substitueixen les diputacions El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament.
