Hab. Comunicativas y Lectoescritura en Catalán (UA) / pt.2

Quan una paraula de la L1 emergeix en una conversa en L2 direm que hi ha hagut: Una transferència positiva. Una transferència negativa. Cap de les respostes és correcta. Una interferència positiva.

Les motivacions per aprendre la L1 i les que existeixen per aprendre la L2 són: En el cas de la L1 les motivacions són més superficials perqué l'individu és encara un infant i les motivacions no són conscients. Semblants, ja que ambdós aprenentatges satisfan les necessitats comunicatives de l'individu. Les motivacions no depenen de l'edat en qué l'individu aprén la L2. En el cas de la L1 les motivacions són més profundes: expressió de les necessitats més vitals, interactuació amb el medi, autoafirmació com a individu,etc.

Quan un xiquet/a té suficientment desenvolupada la competència en una de les dues llengües curriculars però no en els dues: És molt probable que l'infant mostre diferències cognitives, positives o negatives, en relació a un xiquet monolingüe. És improbable que l'infant mostre diferències cognitives, positives o negatives, en relació a un xiquet monolingüe. És molt probable que l'infant mostre diferències cognitives positives, en relació a un xiquet monolingüe. És molt probable que l'infant mostre diferències cognitives negatives, en relació a un xiquet monolingüe.

Tria l'opció correcta: Les primeres investigacions sobre el bilingüisme van determinar que les persones són de manera natural monolingües. Els universals lingüístics a què es referia Chomsky estan relacionats amb el sons de les llengües. La necessitat de començar l'educació sempre en la lengua majoritària és un del principis educatius de l'educació bilingüe. El llenguatge és un procés que no està determinat per l'herència i que es desencadena per l'entorn del parlant.

La hipótesi que afirma que hem de distinguir dos nivells de representació mental per a cadascuna de les llengües que coneix una persona, un per a les formes lèxiques i un altre per als conceptes és: La hipóteis de Triple magatzem. No ho diu cap hipotesi. La hipótesi de la Competència Subjacent Comuna. La hipótesi del Nivell Lindar.

Quin cas de bilingüísme substractiu es donarà quan…. Un alumne amb L1 alta o prestigiada s’escolaritze. Un alumne amb L1 minoritzada s'escolaritze en la lengua alta. Un alumne amb L1 minoritzada s'escolaritze en la pròpia llengua. Un alumne amb L1 alta o prestigiada s’escolaritze en la propia llengua.

El model psicolingüistic de la Competència Subjacent Comuna va ser proposat per Wallace E. Lambert. Vertader. Fals.

Marca l’afirmació que NO siga correcta: La consideració social de la L1 de l'alumnat no és un factor decisiu a l'hora de planificar l'educació bilingüe. Quan les formes lingüistiques de les llengües que estem aprenent no son similars, ès més fàcil passar pel concepte per a deduir quina seria la forma lingüística més adequada en l’altra llengua. Quan un infant té la capacitat adecuada epr a la seua edat en totes dues llengües curriculars,s’hi poden presentar avantatges cognitius que no experimenten els infants monolingües. El coneixement del món forma part de la competància subjacent comuna de les llengues.

La llengua catalana del País Valencià va estar prohibida des de l’aboliment del dret foral valencià decretat per Felip V el 1707. Vertader. Fals.

Quina de les afirmacions NO es correcta: L'expressió llengua materna pot ser problemàtica. La lengua preferent és aquella que usem més en la nostra vida quotidiana. Els termes L1 i L2 indiquen una adquisició cronològica de les llengües. La primera lengua s'adquireix sempre a l'àmbit de la llar.

La llengua és: Un sistema de signes orals o esctirs per a comunicar-nos. La capacidad d’expressar pensaments per mitjà de les paraules. La forma de comunicar-se els ésser vius.

La primera llei que ens diu que tot l’alumnat ha de tindre el mateix coneixement de valencià i castellà és: LUEV. LOGSE. PEPLI.

Quin component de la parla infantil estudia la llengua en relació amb el seu ús?. La fonètica i el léxic. La morfosintaxi. La pragmàtica.

Quina teoria de l’adquisició del llenguatge parla d’un dispositiu d’adquisició del llenguatge?. innatista. constructivista.

Quina teoria de l’adquisició del llenguatge parla sobre patrons neuronals?. Conductisme. Teoria Connexionista. Constructivista.

Què és l’etapa holofràstica?. Aquella en la qual predominen els substantius. En la que s’usa més d’un mot per a expressar una idea. La que utilitza un únic símbol lingüístic.

Bruner ens proposa el concepte de: Bastida. ZDP. SAAL.

Les rutines d’intercanvi de rols comunicatius i mediació cultural s’anomenen: Bastides. Suports adquisitius. Formats.

La quantitat i la qualitat són dues característiques de. Input. Output. Intake.

Entenem la interllengua com: El procés en què més errades lingüístiques tenen els aprenents d’una L2 i que cal evitar per a no crear mals vicis. La llengua que serveix de pont entre L1 i L2, de vegades potser la LE i de vegades la llengua d’herència. Un moment lingüístic en què es visibilitzen les transferències entre L1 i L2 en el procés d’aprenentatge de la nova llengua.

El període crític en l’adquisició de L2 es dona: Entre els 5 i 6 anys. Entre els 2 i 3 anys. En cap de les anteriors.

El procés lingüístic d’elaborar hipòtesis, contrastar-les amb la realitat i modificar-les si cal per a avançar en una llengua és: Semblant en L1 i L2. Exclusiu de L1. Exclusiu de L2.

Les fossilitzacions en el procés d’adquisició d’una L2 és. Un fet habitual. Un fet estrany. Un fet semblant en L1.

El mètode d’aprenentatge de L2 que prima la memorització i la traducció és: Bàsicament comunicatiu. Indicat per a les llengües germàniques. Basat en la gramàtica i la traducció.

La conversa. Ajuda a conéixer les necessitats i el moment d’adqusició de la llengua oral. Cal fomentar-la lliurement i diària entre l’alumnat. És una habilitat que ens imposa el Consell d’Europa.

Amb les narracions potenciem en l’infant els següents aspectes en l'adquisició de l’L2: Diversió, entreteniment i bagatge cultural. Que estimem les tradicions populars pròpies i dels altres. L’adquisició de les seqüències temporals, l’escolta activa i noves formes lèxiques i gramaticals.

A l’hora de l'adquisició d’una bona pronúncia en L2. L’aprenent ha d’escoltar distintes veus, registres i varietats lingüístiques. L’aprenent ha d’escoltar veus diferents. El millor és un mestre una llengua.

Per adquirir un bon domini de la gramàtica en L2, caldrà. Estudiar normes i excepcions. Treballar-la durant les rutines. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua.

Un bon estudi sobre els prerrequisitis de l’adquisició de la llengua escrita i llegida ens els proporciona: El National Reading Panel i l’International Bureau of Education. Potser un distractorLlegir i escriure per viure de Montserrat Fons. Les obres de Piaget i Chomsky.

L’enseyament plurilingüe del nostre sistema educatiu té com a objectiu. Eliminar la llengua minoritzada. Fer persones plurilingües. Que l’alumnat aprenga a parlar i escriure en valencià, castellà i anglés.

Què és el multilingüisme?. La característica de la persona que parla més d’un idioma. La relació entre diverses llengües. L’existència de moltes llengües dins d'un mateix territori.

La competència lingüística inclou. La competència lingüística i la competència social i cultural. La gramàtica, l’ortografia i la morfosintaxis. Els gèneres textuals i els hàbits de lectura.

La competència subjacent comuna és. Un magatzem de vocabulari. La capacitat innata per a aprendre a llegir. Aquelles característiques universals a les diferents llengües.

Segons la hipòtesi del nivell llindar. Una adequada exposició de qualitat a la L2 garanteix el seu aprenentatge. El desenvolupament d’un bilingüisme compensat afavoreix el desenvolupament cognitiu. L’alumnat ha de tindre un input llindar per a començar a parlar en la L2.

Segons la legislació actual podem trobar a les nostres escoles. PEV i PEC. Línia en valencià i en castellà. Un programa lingüístic únic en cada escola.

Si ens parlen de les 4C (cultura, cognició, continguts i comunicació) a que ens estem referint?. TIL. Transllenguatge. TILC.

Quines són les etapes de l’adquisició del llenguatge?. Entendre, parlar, llegir i escriure. Codificar, estructurar i gramatitzar el llenguatge. Un sol codi, dos codis i una gramàtica i dos codis i dues gramàtiques.

Un xiquet que li diuen Ramon que per a posar el seu nom ha escrit “AO”, en quina fase del desenvolupament de l’escriptura es troba?. Reproducció de l’escriptura adulta. Etapa sil·làbica. Escriptura diferenciada.

Quines són les hipòtesis del funcionament del codi que elabora un infant?. Reflexió, producció i correcció. Patrons, hipòtesi, formulació de la norma. Quantitat, varietat interna i varietat externa.

Quins són els passos per a elaborar un text?. Planificació, producció i revisió. Nominalització, adjectivació i verbalització. Escriure, corregir i publicar.

Quins usos de la llengua escrita podem treballar a l’escola segons Montserrat Fons?. Pràctic, científic i literari. Acadèmic i social. Pragmàtic lingüístic, denotatiu i connotatiu.

Les tasques que programem han de ser. Funcions, significatives i comunicatives. Divertides i motivadores. Cognitivament corresponents a la piràmide de Bloom.

L’atenció de l’alumnat nouvingut s’ha de fer segons: L’Ordre 20/2019, de 30 d’abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. L’Ordre 104/2018, de 27 de juliol del Consell. El Decret 38/2008 de 28 de març del Consell.

El PEL és: Una ferramenta per a treballar el multilingüisme, la multiculturalitat i la reflexió cognitiva. La versió catalana del PELO (Programa de Estimulació del Llenguatge Oral), programa per a treballar la consciència fonològica. Una ferramenta per a treballar el plurilingüisme, la pluriculturalitat i la metacognició.

Quan tenim una barreja d'alumnat amb diferents llengües. Cal aplicar una metodologia específica. Cal aplicar una metodologia i una organització adequades. Cal fer classes específiques a l'alumnat amb una llengua diferent de la majoria.

El programa bilingüe inclusiu bidireccional o de doble immersió es caracteritza en. Treballar amb aules d'acollida. Tindre aules homogènies pel que fa a la llengua familiar de l'alumnat. Barrejar alumnat amb llengua familiar de la llengua minoritària i majoritària.

El pla LIC canvia la forma de pensar sobre el català com a llengua d'integració. Segons aquest pla: L'aprenentatge del català és el resultat de les relacions socials de l'alumnat. L'aprenentatge del català és la base per a la integració lingüística de l'alumnat nouvingut. L'aprenentatge del català és secundari a l'hora de la integració de l'alumnat.

Una aula d'acollida té una doble finalitat: Emocional i lingüística. Lingüística i acollidora. Acollidora i emocional.

La nova immersió naix arran. Del fracàs dels models escolars bilingües. De la nova realitat plurilingüe de l'escola. Com a reforçament del pla LIC.

Quan en el llibre es parla de la "negociació dels significats implicats en les activitats escolars" estem parlant sobre: Que independentment del coneixement de la llengua escolar tot l'alumnat puga entendre els que es fa i diu a l'aula. Que tot l'alumnat, conega molt o poc la llengua escolar, puga des de l'activitat conjunta puga negociar el que es fa o es diu a l'aula mitjançant la llengua oral i el diàleg. Sempre que es puga cal desenvolupar i treballar les llengües familiars a l'aula.

Quan ens centrem en el treball de les actituds lingüístiques en el desenvolupament de la competència plurilingüe estem parlant de. TIL. CLIL. EVALANG.

En la xarrada "Gestió de la diversitat lingüística a l'aula" segons Roser Martínez Vila. Els docents han de tindre estratègies per a no canviar de llengua a l'aula. Els docents han de saber totes les llengües dels infants de la seua aula. Els docents han de treballar les actituds a l'aula.

En la xarrada "Gestió de la diversitat lingüística a l'aula" segons Alina Moser quan analitzem el context de l'aula cal estudiar: Les L1 de l'alumnat. El context, la variació lingüística i les interferències. La consciència lingüística, els hàbits d'ús i dinàmiques i els prejudicis lingüístics.

Segons la xarrada d'Andreu Galan "La poesia, els infants i la vida". La lectura de poemes enriqueix el bagatge cultural de l'alumnat. Els àlbums il·lustrats ajuden a desxifrar el text. La rima ajuda a inferir paraules que acaben igual.

Segons la xarrada d'Andreu Galan "La poesia, els infants i la vida". El llenguatge no verbal aporta més informació que el verbal. El llenguatge verbal aporta més informació que el no verbal. Ambdós llenguatges aporten la mateixa informació de manera complementària.

Principis bàsics de l'enfocament comunicatiu en l'Educació Infantil. Situacions reals, motivació funcional i textos complets. Aprenentatge significatiu, la identitat i la diversitat i l'avaluació processual. La investigació, la globalitat i la integració de les habilitats lingüístiques.

El TIL ha de ser el resultat de tres processos. Llegir, comprendre i escriure. Trasllengual, connectar coneixements i practicar-los. Unificació de criteris, diversificació de tractaments i organització coordinada de les llengües.

L'etapa "dos codis, dues gramàtiques" correspon a: L'aprenentatge de la LE. L'aprenentatge de la L2. L'aprenentatge de la L1.

La diferència bàsica entre un programa educatiu amb metodologia d’immersió lingüística i un programa d’ensenyament en llengua pròpia rau en... El nombre d’hores d’ensenyament en castellà. El nombre d’hores d’ensenyament en valencià. La L1 de la majoria de l’alumnat. El moment en què s’inicia el desenvolupament de la lectoescriptura en valencià.

Quina d’aquestes recomanacions no seria una bona idea per a potenciar l’aprenentatge de la L2?. Parlar de manera contextualitzada en l’espai i el temps. Fer servir mecanismes de suport (visuals, gestuals, etc.). Corregir amb precaució els errors menys rellevants i destacar-ne els progressos. Introduir algunes reflexions metalingüístiques de la L2 per a despertar la consciència de l’aprenent.

Les propietats que el xiquet o la xiqueta atribueix a l’escriptura són: Linealitat, discontinuïtat, quantitat mínima, i poca variació interna. Linealitat, discontinuïtat, quantitat mínima, variació interna i combinació. Linealitat, continuïtat, quantitat precisa, poca variació interna i escassa combinatòria. Cap de les altres quatre respostes és exacta. Linealitat, discontinuïtat, quantitat precisa, poca variació interna i poca combinatòria.

Quant als ensenyaments en valencià i en castellà... Es recomana no siguen referits a un mateix context d’aprenentatge simultàniament. Es recomana que es referisquen a un mateix context d’aprenentatge per completar el tractament integrat de llengua i continguts. Es recomana que es referisquen a un mateix context d’aprenentatge per treballar de manera globalitzada. Cap de les altres tres respostes és certa.

Quina d’aquestes divisions de l’evolució de l’escriptura infantil s’aproxima més a les establertes per la pedagoga Emilia Ferreiro?. Ferreiro estableix fases i no etapes. Per tant, cap resposta de les anteriors és correcta. Sis etapes: preinfantil, infantil, presil·làbica, sil·làbica, preescolar i escolar. Cinc etapes: presil·labica, sil·làbica, sil·labicoalfabètica, alfabètica i versada. Tres etapes: sil·làbica, sil·labicoalfabètica i alfabètica. Quatre etapes: presil·labica, sil·làbica, sil·labicoalfabètica i alfabètica.

Què significa la "hipòtesi de la varietat externa", característica de la fase diferenciada del procés d’escriptura de l’infant?. Que l’infant descobreix la possible fragmentació de la tira fònica i identifica les síl·labes com a segments de l’oralitat que fa correspondre amb igual nombre de grafies en l’escriptura de la parla. Que dins d’una paraula ha d’haver-hi variació en el repertori de caràcters; moltes grafies iguals no serveixen per a designar. Que ha d’haver-hi diferències objectives entre escriptures que diguen cose diferents. Que, perquè un escrit diga alguna cosa, cal que aquest tinga entre 3 i 6 caràcters, generalment.

Quin d’aquests trets no pertany a la fase alfabètica en l’aprenentatge de la lectura? El xiquet o la xiqueta... Desenvolupa la consciència fonològica. Sol·licita que els adults li facen lectures. Cerca el significat. Reconeix les parts d’una unitat significativa.

El tractament integrat de llengües ha de ser el resultat de tres processos: Unificació dels tractaments, diversificació de l’actuació en les diferents llengües del currículum i organització coordinada dels criteris. Unificació de l’actuació en les diferents llengües del currículum, diversificació dels tractaments i organització coordinada dels criteris. Unificació dels tractaments, diversificació dels criteris i organització coordinada de l’actuació en les diferents llengües del currículum. Unificació de criteris, diversificació de tractaments i organització coordinada de l’actuació en les diferents llengües del currículum.

Deia el professor Lambert (1981): "Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat [1] ______, haurà de [2] ______ en [3] ______ anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua [4] ______." Quina és la seqüència correcta de les paraules que hi falten?. [1] cohesionada / [2] prestigiar / [3] primers / [4] internacional. [1] bilingüe / [2] prioritzar / [3] primers / [4] minoritzada. [1] heterogènia / [2] permetre / [3] primers / [4] materna. [1] bilingüe / [2] prioritzar / [3] últims / [4] dialectalitzada.

Es pot dir que un sistema educatiu on s'ensenya en castellà i s'ensenyen 4 hores setmanals d'anglés i 4 hores setmanals de valencià és... interlingüe. plurilingüe. monolingüe. trilingüe. multilingüe.

"Les llengües no s'aprenen primer i s'usen després. S'usen i és llavors quan s'aprenen. S'aprén a parlar parlant." Qui va dir això?. Marta Mata. Ana Teberosky. Noam Chomsky. Josep M. Artigal.

Quina lletra o dígraf de les sigles PEPLI fa referència al reconeixement escolar explícit i la integració de les llengües familiars individuals dels alumnes tot i que aquestes no siguen curriculars?. La lletra I. Cap. El dígraf PL. La lletra E.

Quines persones podem dir que tenen dos L1?. Els qui parlen dues llengües de prestigi internacional. Els qui han nascut en territoris bilingües. Els qui dominen per igual dues llengües. Els qui han aprés les dues alhora des que han nascut.

Les formes pròpies dels infants fonèticament consistents amb una noció primitva de semanticitat de gestos i sons pautats són.... Els balbotejos. Les protoparaules. Cap de les altres quatre opcions. Les hiperparaules. Els semantemes.

Per a un escolar d'infantil que fa immersió, el verb "llevar" és semàticament equívoc. Quina estratègia didàctica haurem d'usar en relació al seu ús?. Explicar-lo teòricament. No usar-lo mai en infantil. Usar-lo en molts contextos d'aula. Fer exercicis repetitius i insistents amb "llevar".

Dos infants distints han escrit aquestes dues llistes de paraules dictades per la mestra (les que es troben en la part superior en lletra mecanografiada). En quina etapa i fase escriptora estan tots dos?. Sil·labicoalfabètica (fase 1). Diferenciada (fase 2). Sil·làbica (fase 2). Alfabètica (fase 1).

De quines parts consta el Portfolio Europeu de les Llengües?. Dossier, biografia i passaport. Dossier, bibliografia i passaport. Anecdotari, bibliografia i passaport.

On podem trobar descriptors culturals per al PEL?. Al MECR. Al volum complementari del MECR. Al MAREP.

Si parlem de "mediació" en el PEL, trobarem informació detallada i actualitzada al: Al MECR. Al volum complementari del MECR (Companion). Al MAREP.

Què va concloure la Conferència de Luxemburg sobre el bilingüisme?. Que era el millor sistema d'ensenyament de llengües. Que el bilingüisme era nefast per als infants. Que sempre que es poguera es fera ús de la immersió lingüística.

Quins tres tipus de programes d'immersió lingüística hi ha?. Primerenca, retardada i tardana. Transicionals, unilletrats i globals. Parcial, intermedi i total.

Segons Lambert, podem aplicar el bilingüisme per a: Eliminar una llengua minoritària i una majoritària. Tan sols per a eliminar una llengua minoritària. Eliminar o promoure llengües en segons quins grups socials.

La teoria de Cummins de la interdependència lingüística (els parlants bilingües no tenen un dipòsit per a cada llengua). Refuta la de la gramàtica universal de Chomsky. Té en compte la llengua com un fet que s'aprén. Les dues anteriors són certes.

L'educació bilingüe és una proposta organitzativa escolar que pretén. Que els infants aprenguen les seues llengües territorials i almenys una d'estrangera. Que l'escola compense el desequilibri lingüístic social. Que l'ensenyament plurilingüe afavorisca les L1 dels infants amb la introducció pedagògica de l'L2.

Segons Cummins podem definir les BICS i les CALP: Com a dues formes d'adquirir una L2 des del bilingüisme contextual o social o des del plurilingüisme cognitiu. Les BICS són les ferramentes lingüisticocognitives i les CALP les eines sociolingüístiques. Les BICS estan vinculades al context i no són cognitivament exigents i les CALP es caracteritzen una pobra contextualització i que siguen cognitivament exigents.

Segons Marta Ferrero a l'article "L'aprenentatge de la lectoescriptura, un deute del sistema educatiu". Primer cal adquirir una bona consciència fonològica i després vindrà l'adquisició de la comprensió lectora. Primer cal adquirir una bona lectura mecànica i més tard començarem a treballar la comprensió lectora. L'infant adquireix la comprensió lectora imbuint-se en la societat lletrada, bé al si de la família o al de l'escola.

Quina denominació d’una fase de lectura és correcta?. Indexada. Logomatemàtica. Diferenciada. Logografemàtica.

Quina hipòtesi de les següents no apareix en l’etapa diferenciada del procés d’escriptura de l’infant?. Hipòtesi de la quantitat mínima de caràcters. Hipòtesi de la varietat externa. Hipòtesi sil·labicoqualitativa. Hipòtesi de la varietat interna.

La Hipòtesi d’interdependència lingüística. Explica que els coneixements que es tenen d’una llengua que es domina es transfereixen sempre a la que s’aprèn. Condiciona la transmissió de coneixements d’una llengua coneguda a una que s’aprén a factors com la motivació i l’exposició a la llengua nova. Explica que un alumne que tinga dificultats en la llengua materna en tindrà també en una segona llengua si no assenta abans els coneixements en la seua L1. Explica que l’aprenentatge d’una llengua semblant a la materna, amb la qual hi ha intercomprensió entre els parlants (interdependència) segueix patrons diferents que l’aprenentatge de dues llengües completament diferents.

El reconeixement de les primeres paraules model és un tret de la fase. Logografemàtica. Alfabètica (correspondència quantitativa). Alfabètica (correspondència per identificació d’índex). Ortogràfica.

A quina etapa corresponen aquestes escriptures?: EOIRLL (papallona) / EARLL (gat). Etapa alfabètica. Etapa sil·làbicoalfabètica. Etapa presil·làbica amb grafies amb quantitat variable i repertori fix. Etapa presil·làbica amb grafies amb quantitat i repertori variable.

Quines paraules, i per el mateix ordre en què apareixen en els ítems, formen part d’aquesta definició: “En el __________ integrat de llengua i __________ les àrees ____ lingüístiques (____) constitueixen contextos _____________ per a l’aplicació dels coneixements de ___________”. procediment, continguts, para, APL, complexos, ciència. tractament, objectius, no, ALN, potents, llengua. tractament, continguts, no, ANL, òptims, llengua. procediment, objectius, supra, ASL, òptims, llengua.

Què significa la hipòtesi sil·labicoqualitativa, característica de l’etapa sil·làbica delprocés d’escriptura de l’infant?. Que l’infant descobreix la possible fragmentació de la tira fònica i identifica les síl·labes com a segments de l’oralitat que fa correspondre amb igual nombre de grafies en l’escriptura de la parla. Que ha d’haver-hi diferencies objectives entre escriptures que diguen coses diferents. Que ha d’haver-hi variació en el repertori de caràcters, moltes grafies igual no serveixen per a designar. Que per a cada síl·laba escriuen una grafia i aquesta coincideix amb una de les lletres que representa algun so dels que componen tal síl·laba.

En l’etapa sil·làbica de l’adquisició de l’escriptura observem... Una escriptura sil·làbica amb correspondència qualitativa i quantitativa on pot aparèixer qualsevol grafia representant qualsevol so. Una escriptura sil·làbica amb correspondència qualitativa on pot aparèixer qualsevol grafia representant qualsevol so. Una escriptura sil·làbica amb correspondència quantitativa on pot aparèixer qualsevol grafia representant qualsevol so. Una escriptura sil·làbica amb correspondència qualitativa on apareixen les vocals de la síl·laba.

En quin del casos següents es produirà un procés de bilingüisme substractiu?. Quan un alumne amb una L1 minoritzada és escolaritzat en una L2 prestigiada. Quan un alumne amb una L1 minoritzada és escolaritzat en la seua L1. Quan un alumne amb una L1 prestigiada és escolaritzat en una L2 minoritzada. Quan un alumne amb una L1 prestigiada és escolaritzat en la seua L1.

Què significa que una llengua ha estat minoritzada?. Que compta amb un nombre baix de parlants. Que no ha estat normativitzada. Que no és la llengua de l’ensenyament. Que ha experimentat un procés de retracció d’alguns àmbits d’ús.

Segons Cummins, quines condicions han de donar-se perquè els aprenentatges escolars adquirits en una llengua es transferisquen a una altra?. L’existència d’una adequada exposició a la L2 i una adequada motivació per a aprendre la nova llengua. L’existència d’una bona metodologia en l’ensenyament d’ambdues llengües. L’existència de similituds fonològiques, morfosintàctiques i lèxiques entre ambdues llengües. Que les habilitats comunicatives de la L1 estiguen completament assolides per l’infant.

Quina és la tesi de Chomsky sobre l’adquisició de la llengua oral?. S’origina a partir de l’enllaç entre paraula i significat mitjançant percepcions simultànies i repetides de determinats sons i objectes. És un procés determinat per l’herència. Depén de la interacció social. Remet a la capacitat simbòlica del llenguatge.

El llenguatge s’adquireix amb la interacció social, segons... L.S. Vigotsky. B.F. Skinner. J. Bruner. L.S. Vigotsky i J. Bruner.

Què és el requeriment?. La comprensió del llenguatge descontextualitzat. La construcció del significat. El llenguatge egocèntric. La demanda d’atenció de l’infant sobre el que vol (que necessita i com satisfer-ho).

Què és la referència?. La construcció del significat. El llenguatge egocèntric. La demanda d’atenció de l’infant sobre el que vol (que necessita i com satisfer-ho). La comprensió del llenguatge descontextualitzat.

Quin d’aquests trets no és característic de la fase logografemàtica del procés de lectura de l’infant?. Imita l’acte de llegir. Sol·licita que els adults li facen lectures. Estableix hipòtesis a partir de formats, dibuix, context. Reconeix les parts d’una unitat significativa.

En quin dels casos següents es produirà un procés de bilingüisme additiu. Quan un alumne amb una L1 minoritzada és escolaritzat en una L2 prestigiada. Quan un alumne amb una L1 minoritzada és escolaritzat en la seua L1. Quan un alumne amb una L1 prestigiada és escolaritzat en una L2 minoritzada. Quan un alumne amb una L1 prestigiada és escolaritzat en la seua L1.