Els pagesos tenien malestar per tres motius: contribució en diners i homes, allotjaments i males collites Verdader Fals Només per la contribució dels diners i els allotjaments Només per les males collites.
En quins anys es produeixen un seguit de males collites, que encara empitjoren la situació dels pagesos? 1640 1650 1652 1705.
Assenyala la INcorrecta Catalunya, durant el conflicte dels Segadors, sempre va estar lligada a la monarquia hispànica El punt culminant de la revolta dels segadors es produeix a BCN el 7 juny 1640 El setge a BCN dura 14 mesos Era una revolta social, no de caràcter patriotic ni anticastellà.
Qui va fer un famós Memorial Secret al rei Felip IV? Les institucions catalanes Les institucions castellanes No hi ha cap memorial secret Es va fer al rei Felip V.
Quantes versios hi ha de la Guerra dels Segadors? La versió mitica La versió real La versió mitica i la versió real cap és correcta.
La Guerra dels Segadors es va donar paral·lelament durant la Guerra de Successió i per això fou tan dramàtica Fals, es va donar a la Guerra dels 30 anys Verdader Fals, es va donar a la Guerra dels 100 anys Fals, no es va donar dins de cap guerra.
En la Guerra dels Segadors hi ha una explicació mítica Vertader, elaborada per la Renaixença i pel catalanisme polític durant el s.XIX Vertader, elaborada pels joglars i explicadors d'històries de la època Vertader, elaborada pel poble amb unes intencions específiques Fals.
El Memorial secret de Olivares...? S’hi exposa les possibles estratègies que es poden seguir per tal d’acabar amb les institucions castellanes S’hi exposa les possibles estratègies que es poden seguir per tal d’acabar amb les institucions catalanes S’hi exposa les possibles estratègies que es poden seguir per tal d’acabar amb el rei S’hi exposa les possibles estratègies que es poden seguir per tal d’acabar amb la monarquia absolutista.
Al 1652: Va acabar la separació de Catalunya, després de la conquesta de Barcelona i el retorn de la Generalitat a l’obediència a Felip IV. Va començar la separació de Catalunya, després de la conquesta de Barcelona i el retorn de la Generalitat a l’obediència a Felip IV. S'inicia el setge a Barcelona Es desencadenen els fets de la revolta.
Amb quin Tractat acaba la Guerra dels Segadors al 1659? Tractat d'Ultrech Tractat dels Pirineus Decrets de Nova Planta Tractat dels Segadors.
Que comporta el tractat dels Pirineus? Assenyala la INCORRECTA La pèrdua dels territoris catalans del nord de Catalunya: Conflent, Rosselló, Vallespir, i part de la Cerdanya La frontera hispano-francesa va quedar establerta als Pirineus Felip IV es queda a Catalunya i dona a Lluis 14 aquestes terres. També comporta la fi de la Guerra dels 30 anys .
La Guerra dels Segadors fou una lluita social entre pagesos i residents de la ciutat de Barcelona perquè...? Perquè no volien les autoritats que dormissin al carrer Perquè els habitants de Santa Coloma de Farners es van negar a allotjar soldats Perquè els habitants de Barcelona es van negar a pagar el seu servei Totes son correctes.
El comte-duc de Olivares en el famós memorial a Felip IV, el 1625, havia proposat una estratègia secreta de com reduir tots els regnes de la monarquia a les lleis de Castella Vertader Fals Verdader, però al rei Felip V Verdader, però no tots els regnes.
Segons el Memorial secret del comte-duc de Olivares hi hauria només una estratègia per reduir les institucions catalanes: l’estratègia de pagar a la Generalitat i a les Corts catalanes per la seva dissolució Fals, hi ha 3 estratègies Fals, hi ha 5 estratègies Fals, hi ha 2 estratègies Vertader.
Segons el Memorial de Greuges, quines estratègies proposava el Compte duc d'Olivares? Assenyali la INCORRECTA Estratègia conciliadora Estratègia de pressió de les armes Estratègia de generar un conflicte Estratègia per derrotar .
El conflicte dels Segadors va desembocar en una guerra que va durar fins el 1659 Verdader Fals, va ser una revolta social en tot moment Fals, va ser un conflicte bèl·lic Vertader però va durar fins al 1652.
En quins anys va ser la Guerra dels 30 anys? 1618 - 1648 1619 - 1659 1608 - 1638 1518 - 1548.
Qui va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors? Francesc Macià Ferrer i Guàrdia Pau Claris Enric Prat de la Riba.
La Guerra dels Segadors és una revolta social pagesa que va tenir lloc el 1640 a Catalunya, que venia...? del malestar social que hi havia del malestar econòmic que hi havia de l'aprofitament dels burgesos davant dels pallesos de totes.
Els allotjaments eren la manera que els pagesos de l’època dels Segadors poguessin tenir més ingressos allotjant a soldats a casa seva i rebre d’aquesta manera una remuneració per aquest servei Fals, els havien d'alimentar i allotjar sense rebre cap ingrès Vertader, però la remuneració era molt petita Vertader Fals, rebien menjar, no ingressos.
El Conde-Duque de Olivares fou el que portà la direcció dels exèrcits catalans contra la monarquia hispànica Fals Vertader.
Perquè s'alia el Compte duc d'Olivares amb el rei Felip IV, per fer una expansió agressiva imperial? Perquè necessitava l’aportació econòmica de tots els territoris de la monarquia hispànica Perquè eren familia Totes les respostes son correctes Perquè és un pla per després també invair-lo.
Que es la Quadruple Aliança? Una Guerra entre la monarquia hispànica contra el sacre imperi romano-germànic Una aliança entre la monarquia hispànica contra el sacre imperi romano-germànic Una aliança entre els reis de França, Anglaterra i Espanya Una Guerra entre els reis de França, Anglaterra i Espanya.
El 1640 éés l’inici de tot el procés històric de la Guerra dels Segadors Vertader Fals, es el 1652 Fals, s'inicia abans, al 1935 Fals.
Assenyala la INcorrecta Les institucions catalanes van optar per capitalitzar la revolta dels segadors i enfrontar-se a la monarquia hispànica La revolta social pagesa va sorgir del malestar social que hi havia des del 1935 i la guerra amb frança. El punt culminant de la revolta és dona a l'abril de 1640 quan els habitants de Santa coloma de Farners no volen allotjar soldats El punt culminant de la revolta es produeix a Barcelona el 7 juny 1640, i la tensió esclata per un incident violent on mor un segador.
Davant la crisi de la hisenda reial per les despeses militars i de l’Imperi es va buscar la solució amb mesures d’unificació i centralització de la monarquia i de controlar els demés regnes com Castella Vertader Fals.
Pau Claris era l’enviat de la monarquia hispànica a Catalunya durant els Segadors i fou assassinat a Barcelona durant la revolta Fals, era el president de la Generalitat Vertader Fals, encara no havia nascut Fals, no va ser assessinat durant la revolta.
En els incidents de Barcelona amb l’aixecament dels Segadors: el propi virrei va ser assassinat quan està a punt de fugir el propi virrei va ser assassinat quan estava lluitant el virrei no va ser assessinat, però sí ferit no hi havia cap virrei.
La crisi de la hisenda catalana per la Guerra dels Segadors va fer que es demanés ajuda a la monarquia hispànica que era molt solvent econòmicament Fals Vertader.
Que era la Unió d'Armes? Un exèrcit permanent de 140.000 soldats i cada regne s'havia de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nº d'habitants Un exèrcit permanent de 160.000 soldats i cada regne s'havia de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nº d'habitants Un exèrcit permanent de 180.000 soldats i cada regne s'havia de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nº d'habitants Un exèrcit permanent de 80.000 soldats i cada regne s'havia de fer càrrec de les despeses d'una quantitat de soldats proporcional al seu nº d'habitants.
Quants soldats va aportar Catalunya a la Unió d'Armes? 14.000 soldats 16.000 soldats 28.000 soldats 6.000 soldats.
Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada: L’estat va veure la necessitat de tenir uns agents de l’orde més propers i van organitzar les policies locals a partir de 1850. Es va fer de manera centralitzada i tota la policia local va ser creada sota el mateix patró i amb uns comandaments regulats. El comandament màxim d’aquestes policies era el ministeri de l’interior En la seva formació, la policia local va sorgir de la Guàrdia Civil. Es va crear el cos militaritzat de la Guàrdia Civil des de dalt i la Guàrdia Civil no militaritzada que es diria Guàrdia Urbana i que es va desplegar per les ciutats. Eren però dos cossos d’una mateixa estructura En la perifèria política de l’estat, a l’estrat més baix, en la ciutat, començava a prendre forma un altre sistema de seguretat, fragmentat, certament, però igual de necessari, per proper, per ocupar-se del petit ordre públic, de la convivència o per gestionar tot allò que els sistemes estatals ignoraven o no podien tractar Totes son correctes.
Una raó fonamental per la formació i desenvolupament de la Guàrdia Urbana de Barcelona va ser: L’augment del contraban L’augment de la població L’augment de les malalties infeccioses L’augment dels delictes.
Quina d’aquestes afirmacions NO és certa: La necessitat dels poders locals per tal de tenir el control de les ciutats en ple creixement poblacional va ser determinant per formar la Policia Local La Milícia Nacional, model de seguretat del liberalisme progressista, fou una de les bases de les policies locals La Policia Local va ser creada a semblança del Cos de Carrabiners que lluitaven contra el contraban Totes son correctes.
“Amb el coneixement sobre la població a través de censos i padrons, amb la confecció de tota mena de ordenances municipals que ordenessin la vida ciutadana i els seus carrers, essencialment els aspectes que tenien a veure amb la higiene i la salut pública i, finalment, amb la vigilància. Es tractava, ni més ni menys, de modelar les actituds, crear hàbits en els ciutadans per aconseguir la disciplina col·lectiva. Aquesta seria la gran tasca d’aquesta força policials municipals i urbana.” Paràgraf que significa allò que ha denominat l’Agustí Vehí com “endreçar la vila” en el segle XIX Paràgraf que significa allò que ha denominat el historiador anglès sobre la policia local David Scott com “sistema urbà policial múltiple” en el segle XIX Paràgraf que significa allò que ha denominat Jaume Curbet com “analogies suplementàries policials” en el segle XIX Paràgraf que significa allò que han donimant tots tres.
Quina figura antiga “d’ordre” es veurà substituida per la policia local o guàrdia urbana: El sereno El recol·lector comú El vigilant del contraban El valido.
Quina afirmació es INcorrecta? Cap el 1840 Barcelona va tenir la necessitat de disposar d'un cos organitzat de vigilància que vetllés pel compliment de les ordenances. La higiene estava molt desatesa pel mateix veïnat i provocava greus problemes a una ciutat tan poblada i encotillada dins de les muralles La policia creada més que fer complir ordenances, perseguia els malfactors i delinquents La policia local o guardia urbana es crea al 1843.
En quin any es crea la Guàrdia Municipal de Barcelona? 1840 1843 1943 1848.
Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada: Els Mossos d’Esquadra durant el XIX depenien de cada alcalde de cada localitat on estaven, com és el cas de Barcelona La policia local va formar-se al segle XIX a totes les capitals de província espanyoles per ordre del govern de la monarquia Durant el segle XIX es va crear un sistema policial nou generat per a una societat nova i unes institucions liberals que anaven conformant el poder polític La guardia ubrana es crea sota el comandament de l'Alcalde Aznar.
Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada: No van aparèixer les policies locals o la guàrdia urbana fins a finals del segle XIX quan es va veure que la Guàrdia Civil no s’havia desplegat del tot i els Mossos havien estat abolits per ordre del govern A partir de la dècada dels 40 l’ordre públic es va confiar en l’extensió de la Guàrdia Civil a les ciutats importants i es va crear unes cossos nous, la policia local, que es va posar sota comandament de la Guàrdia Civil essent els seus ajudants de qui depenien jurídicament A partir de la dècada de 1840 les corporacions locals davant la insuficiència, l’absència, quan no el fracàs de les forces de seguretat o la impossibilitat de disposar d’elles, opten per crear una de noves, pròpies, estables i sota el seu comandament. Seran les guàrdies urbanes o policies municipals o urbanes cap és correcta.
Un text important on es preveien l'existència d'agents municipals armats i on s’explicita el poder de l’alcalde com a representant de l’ajuntament i comandament d’aquesta policia, és: La Llei Municipal de 1877 La Llei Municipal de 1977 La Llei Municipal de 1957 La Llei Municipal de 1914.
Quin és un dels elements claus jurídics per reforçar el paper de l’alcaldia en les poblacions: La Constitució de la Primera República espanyola de 1873 La nova Constitució de 1898 La Constitució de Cadis de 1812 Surt en totes tres.
La Guàrdia Municipal és creada, doncsper complir tres missions fonamentals....Assenyala la INCORRECTA Controlar tota mena de delinqüència i d’agitació que els canvis polítics i socials deguts a les transformacions econòmiques anaven portant Ordenar la quotidianitat d’un espai urbà que va creixent i es va transformant ("endreçar la vias" com deia Agustí Vehí) Fer palesa a l’autoritat municipal i el paper de l’alcalde Participar en tasques contra les bandes armades i terroristes junt amb els altres cossos policials de l'època.
Les organitzacions de dones i feministes de finals del XIX i principis del XX lluitaven, essencialment: Per equiparar els títols universitaris entre homes i dones Per poder ocupar alcaldies en les poblacions més importants Pel tracte distint i discriminatori entre homes i dones en el Codi Civil Per totes tres.
La lluita d’associacions de dones pel dret al vot venia ja des del segle XIX, un fenomen que es coneix amb el nom de: Integrisme femení Sufragisme femení Igualitarisme femení Discriminació femenina.
Les dones van votar per primera vegada en unes eleccions: 1933 1945 1900 1833.
A les eleccions constituents de 1931, de la Segona República, van poder ser les dones elegides però no amb dret a votar.
D’un total de 463 diputats van sortir electes i van ser diputades: Cap dona 2 dones 3 dones 12 dones.
Digui quina d’aquestes afirmacions és encertada El vot de la dona es va donar a partir de la Segona República espanyola El vot de la dona es va donar a partir de 1898 El vot de la dona es va donar durant el franquisme El vot de la dona es va donar a partir de la Primera Guerra Mundial.
Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) es va admetre el vot femení en les eleccions municipals mentre fossin dones vídues o solteres emancipades, negant-se aquest dret a les casadaes perquè podria portar conflictes entre els cònjugues. Fals, va ser al 1933 Vertader Fals, va ser durant la dictadura sinó el 1900 Fals.
Quin article i quina constitució recull el sufragi femení per primera vegada a la història d’aquest país Article 12 del Fuero de los Españoles del franquisme Article 36 de la Constitució de 1931 Article 36 de la Constitució de 1932 Article 24 de la Constitució de 1898.
Clara Campoamor va estudiar el batxillerat i la carrera de Dret quan tenia: Més de 30 anys Menys de 20 anys Entre 20 i 30 anys Més de 40 anys.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals”, per conèixer el passat cal accedir a la documentació que es custodia als arxius, on a tots és molt fàcil accedir actualment a l’Estat espanyol Vertader Fals.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals”, dins el concepte de “Memòria Històrica” hi ha la voluntat de saber d’on venim com a comunitat, com a col·lectiu Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, els qui van perdre en la guerra civil, republicans o familiars de soldats republicans morts, no van tenir cap problema en cercar i exhumar els seus morts Fals, van tenir molts problemes Vertader.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, una de les característiques de la dictadura franquista va ser remarcar constantment la diferència entre vencedors i vençuts en la guerra civil Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, la dictadura franquista va exhumar fosses comunes Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, els cossos policials no cal que actuïn si es localitzen explosius de la guerra civil en una excavació arqueològica Fals Vertader.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals” hi ha molta gent que considera que no s’ha explicat prou la història del segle XX: la guerra civil i la dictadura franquista Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, a Catalunya no s’ha obert mai una fossa de soldats franquistes Fals Vertader.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, en morir Franco l’any 1975 ja no quedaven fosses comunes per exhumar Fals Vertader.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, els cossos policials no tenen cap paper en les exhumacions de fosses comunes Fals Vertader.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, durant la Guerra civil hi ha repressió en les dues rereguardes Verdader Fals.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals” els qui van patir la violència revolucionària durant la dictadura van ser constantment reconeguts i utilitzats (exposats) pel règim Vertader Fals.
Segons la gravació “Guerra Civil i fosses”, a Catalunya la majoria de morts enterrats en fosses comunes son civils Fals Vertader.
Segons l’article “Memòria històrica i dinàmiques locals”, què vol dir Memòria Històrica? Dignificar, recordar i fer justícia No oblidar els fets importants Recordar i historiar No oblidar i fer justicia.
La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran formades per la “Policia Local” Vertader Fals.
Què és el franquisme? Estat policial per la barreja entre els interessos del règim i de l’Estat amb l’actuació de la policia i l’exèrcit, i la barreja entre policia i partit governamental Estat policial per la barreja entre els interessos del règim i de l’Estat amb l’actuació de la policia i l’exèrcit Estat policial per la barreja entre policia i partit governamental Estat policial per la barreja dels interessos de l’exèrcit, en voler ser policia, i la barreja entre la Guàrdia Civil i la judicatura al ser mols jutges alts comandaments de l’institut armat.
Segons la Llei de 1941 queda clar que del triomf dels franquistes en la Guerra Civil en surt un concepte de defensa de l’Estat autoritari que considera l’estat democràtic un error Vertader Fals.
Segons la Llei de 1941 la policia no pot ser neutral políticament, sinó que ha de tenir el perfil ideològic del règim i servir l’Estat autoritari Vertader Fals.
La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran formades per “l'Instituto de la Guardia Civil.” Fals Vertader.
La Llei de 1941 diu que la policia del nou Estat ha de servir a la causa del Nacional-Sindicalisme (denominació del feixisme franquista) Vertader Fals.
La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran formades pels “Guàrdies d’Assalt” Fals Vertader.
Quan parlem sobre el franquisme el definim com un estat policial per la barreja exclusivament entre repressió i l’actuació de l’exèrcit amb els seus tribunals de guerra Fals Vertader.
La Llei de 1941 s’aposta per una policia dins d’un Estat democràtic Fals Vertader.
La Llei de 1941 diu que la policia del nou Estat ha de servir a la causa del moviment democràtic espanyol per tal de superar l’episodi d’enfrontament dec la Guerra Civil Fals Vertader.
Amb la Llei de 1941 res dissolt la Guàrdia Civil per haver-se mantingut fidel a la República i és substituïda per la Policia Armada Fals Vertader.
La llei de 1941 diu que les forces de seguretat i de policia del nou estat franquista estaran formades per la “Milicia del Partido” Fals Vertader.
En la Llei de 1941 es fundava la Policia Armada que s’havia de nodrir d’aquells que havien format part de Cossos policials anteriors (Guàrdies d’Assalt de la República) però que eren addictes al règim de Franco Vertader Fals.
Sovint es diu que el procés de la transició política va ser: Un procés preparat i orquestrat per una elit provinent del franquisme i la corona, acompanyat d’un acord entre forces polítiques i pressionat per les reivindicacions socials i populars i per un determinat context internacional Un procés revolucionari en què l’oposició va enderrocar les institucions polítiques franquistes un cop mort Franco Un procés preparat per les forces polítiques sota l’empara de les Nacions Unides i de països occidentals que van fer que l’exèrcit espanyol establís contactes amb l’oposició i fes possible el pas cap a la democràcia cap és correcta.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: Amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i NO demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels franquistes durant el règim Amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels franquistes durant el règim No a l’amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i NO demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels franquistes durant el règim No a l’amnistia per a tots els empresonats per causes polítiques durant el franquisme i demanda de responsabilitats per les actuacions antidemocràtiques i repressives dels franquistes durant el règim.
Com a processos polític veurem que: Es van fer unes primeres eleccions el 1976, que van donar pas a un congrés constituent que va redactar la Constitució espanyola actual La Constitució espanyola actual va ser aprovada en referèndum el 1980 La Constitució va sortir de les mateixes estructures polítiques del franquisme i, un cop aprovada, va arribar la plena democràcia Fins la mort de franco al 1985 no es va iniciar la democràcia.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: Acceptació de la monarquia imposada per Franco i de la bandera espanyola bicolor Formació de nou d’un cap d’estat en forma de monarquia imposada per l’oposició al règim i manteniment de la bandera espanyola bicolor Canvi de la bandera espanyola franquista que era tricolor a una de bicolor i referèndum sobre la forma d’estat on sortí guanyadora la fórmula de la monarquia respecte la república Canvi de la bandera espanyola franquista dels colors i referèndum sobre la forma d’estat.
Què vol dir l’expressió política “café para todos” que es va generar durant la Transició? Representa l’abolició de la repressió sistemàtica i l’amnistia. Ara, amb la sortida dels presos polítics hi havia cafè per a tothom perquè una característica de les presons és que no es donava cafè Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Euskadi i Galicia Vol dir l’estat de les autonomies i no fer cap distinció per a Catalunya, Madrid i País Vasc Que a través de la democratització d’Espanya hi hauria cafè per a tothom després d’uns anys de carestia d’aquest producte.
L’intent més important de desestabilitzar el procés de Transició a càrrec de l’extrema dreta i sectors militars fou: El moviment de coronels del 14J La revolta de Fuerza Nueva del 30A El cop d’estat del 23F La guerra civil.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: Manteniment de l’estat tradicionalment centralista a través de la Constitució espanyola que va consagrar la possibilitat de tenir una autonomia administrativa amb l’obligació que fos igual per a totes les zones administratives en què es va dividir el país Acceptació de l’autonomia de les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia a través del títol vuitè de la Constitució que n’acceptava el reconeixement de la realitat nacional d’alguns llocs si es feia extensiva l’autonomia a tot el país La no acceptació de l’autonomia de les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia a través del títol vuitè de la Constitució de manera diferent de les altres autonomies de l’estat Creació d'un nou estat monàrquic mitjançant la Constitucio espanyola.
La Constitució espanyola fou aprovada en referèndum l’any: 1979 1980 1987 1978.
Les estructures polítiques del règim franquista: Les va dissoldre els acords del Consell de Seguretat de l’ONU Es van autodissoldre mitjançant la llei de Reforma política Es van mantenir amb el nou règim com uns òrgans consultius cap es correcta.
El “consenso” (consens) és: L’acord entre forces polítiques del règim franquista i les forces polítiques demòcrates de l’oposició sota la mediació de l’ONU L'acord entre les forces polítiques demòcrates i l’exèrcit per portar a terme la transició política cap a la democràcia L’acord entre forces polítiques del règim franquista i les forces polítiques demòcrates de l’oposició per tirar endavant el procés de transició cap a la democràcia L’acord entre la ONU i les forces polítiques demòcrates de l’oposició per tirar endavant el procés de transició cap a la democràcia.
Hi ha uns punts conflictius que es pacten en el procés polític de la Transició espanyola com: La llibertat d’associació i la legalització del Partit Comunista, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic La llibertat d’associació i la no legalització del Partit Comunista, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic La llibertat d’associació i l’acceptació, però no legalització, del Partit Comunista, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic La llibertat d’associació i la legalització i expansió del CNP, un motor de mobilització popular en demanda d’un país democràtic.
El procés de Transició es va fer enmig del: Període de crisi econòmica que s’inicia el 1973 Període d’estancament econòmic que s’inicia el 1973 Període de creixement econòmic que s’inicia el 1973 Període de creixement de població que s’inicia el 1973.
Quan es crea la Marca Hispanica, antecedent immediat de la Catalunya independent? Al segle VIII Al segle V Al segle VII AL segle IV.
Quan neix Catalunya independent? al segle IX i X al segle X i XI al segle XVII al segle XVI i XVII.
Assenyala la INcorrecta: Jaume I inicia l’expansió per la zona Mediterrània i Peninsular Comença l’expansió i conquesta de la Catalunya Nova, fins a Tortosa el 1148 Comença l’expansió i conquesta de la Catalunya Nova, fins a Lleida i Fraga el 1149 Comença l’expansió i conquesta de la Catalunya Nova, fins a Barcelona el 1148, i fins a Lleida el 1149.
Institucions catalanes medievals entre la MONARQUIA i els PODERS SENYORIALS. Corts Catalanes Diputació del General Consell de Cent Totes tres.
Braços de les Corts Catalanes, assanyali la INcorrecta: Braç eclesiàstic Braç nobiliari o militar Braç reial o popular Braç senyorial.
Diputació del General de Catalunya, cos de funcionaris propis de:
3 diputats i 1 oidor de comptes 5 oidors de comptes 3 diputats i 3 oidors de comptes 1 president i 3 diputats.
Què és el Consell de Cent? 100 persones, membres dels 3 estaments de la ciutat 100 persones, membres eclesiàstics de la ciutat 100 persones, membres senyorials de la ciutat 100 persones, membres dels diputats i oidors de comptes.
Per què estava format el Consell de Cent? Assenyala la INCORRECTA: Ciutadans honrats Mercaders i artesans Menestrals Eclesiàstics i poderosos.
Data de la pau i la treva? segon terç segle XI - començament XVIII finals segle segle X - començament XVIII segle XI - finals XVIII segle XII - segon terç XIV.
Què és la pau i la treva? Moviment social com a resposta de l’Església i la pagesia, a les violències dels nobles feudals Moviment polític com a resposta de l’Església i la pagesia, a les violències dels nobles feudals Moviment eclesiàstic com a resposta a la sublevació de la pagesia, i a les violències dels nobles feudals Moviment social i politic com a resposta de l’Església i la pagesia, a les violències dels nobles feudals .
Pau i Treva. Acord de prohibició de fer actes de guerra i cometre violències alguns dies, en algunes temporades i en festivitats religioses...: Assenyala la INcorrecta Des de la posta de sol del dimecres fins a la posta de sol de dilluns durant l'Advent i la Quaresma Durant la celebració de les festivitats religioses recollides en una llista, amb les corresponents vigílies i nits. El trencament d'aquesta treva era sancionada per l'Església i ratificada i garantida pel poder secular Protegia Esglésies i el terreny que les envoltava fins a 60 passes .
Que protegia la pau i la treva? Assenyali la INcorrecta Esglésies i el terreny que les envoltava fins a 30 passes (l'anomenada sagrera), monestirs, clergues i llurs possessions Diferents persones, com vídues, els pubills (menors sotmesos a tutela), els infants orfes i altres persones miserables, la ciutadania, els camins... Els rústecs o pagesos, les seves cases, els masos, les bèsties, els instruments de llaurar, els abellars, els colomars, els molins i els olivars. Els senyors i els més poderosos, ja que oferien diners a canvi de la protecció.
Assenyali la FALSA en relació als Sometents: Els homes hàbils havien d'acórrer armats per repel·lir, perseguir i capturar malfactors L’autoritat repicava una campana o cridava “via fora!” o “via fors!” Era la població que mantenia l’ordre públic, tenint l'obligació general els homes de perseguir i capturar malfactors Sometent volia dir "sotmesos a la campana".
Què és la Sagramental? Població que mantenia l’ordre públic, tenint l'obligació general els homes de perseguir i capturar malfactors Associació entre els habitants d'un mateix poble o pobles veïns per defensar-se entre ells Acord entre l'esglèsia i la pagesia per mantenir un treball sense abusos Associació entre els habitants d'un mateix poble o pobles veïns per defensar-se entre ells.
Visió mitica del bandolerisme a Catalunya: Personatges valerosos que robaven als rics per donar-ho als pobres i lluitaven contra l'autoritarisme i la barbàrie de reis i governants corruptes Noblesa petita arruïnada, protegits dels senyors Partides armades dedicades al pillatge Vivien en zones boscoses de Catalunya.
Com va acabar la Guerra dels Segadors al 1652? Ambla separació de Catalunya, després de la conquesta de Barcelona Amb el retorn de la Generalitat a l'obediència del rei Felip IV Les dues son correctes LEs dues son falses, no va acabar així.
El decret de nova planta Es va instaurar al 1716 Va abolir les institucions catalanes Va ser un castig del rei Felip V a Catalunya per donar suport a l'arxiduc Carles Totes son correctes.
Any del primer codi normatiu de la GUB: El Reglamento para la Guardia Municipal 1846 1674 1799 1890.
Any de fundacio de la lliga regionalista? 1901 1907 1910 1899.
A quin any es produeix l tranferència de competencia en materia de transit als Mossos? 1997 1994 2000 1995.
Durant el segle XV sorgeix la Busca i la Biga. que eren? Grups socials urbans que tenien interessos economics contraposats Grups socials urbans que tenien interessos economics convergents Grups socials urbans que tenien politics contraposats Grups socials urbans que tenien interessos politics convergents.
Quin general regent va ordenar bombardejar BCN al 1842 des del Castell de Montjuic? Casares Vázquez Espartero Quiroga.
En quin any els Mossos passen a dependre de la Generalitat? 1980 1994 1983 1979.
Quin comite coordina les milicies populars a Catalunya? Comite d'Economia de la Generalitat de Catalunya Comitè de la CNT-FAI Comitè Central de Milicies Antifeixistes Comitè General de Milicies Catalanes.
On van anar la majoria d'exiliats catalanas en acabar la Guerra Civil? Franca Italia Andorra Pais Vasc.
Quin rei va confiar als germans Veciana la creació de les Compañias Sueltas de Fusileros Guardabosques Reales? Carles III Carles II Felip V Felip IV.
Qui aprova la reial ordre per crear les Esquadras de Paisanos al 1719 Carles III Carles II Felip IV Felip V.
On s'implanta el primer model d'Esquadres de PAisans? Osona Vic Lleida Barcelona.
Qui va ser el principal impulsor de la idea de les Escuadres de PAisans Armats? Enric Prat de la Riba Josep Alòs Ferrer Josep Tarradellas Pere Anton Veciana.
Caracteristiques de les Esquadres. Assanyali la INcorrecta Cos policial de naturalesa civil Amb doble dependència: civil (Reial Audiència) i militar (capità general de Catalunya) Amb un Reglament especific del 1719, amb l'objectiu de protegir la rereguàrdia de l'exercit Amb llibertat total i absoluta.
On va morir pere Anton Valenciana, i està la seva sepultura? A l'esglèsia de Girona A l'esglèsia del Carme de Valls A Vic A Tortosa rere la ultima batalla.
|
