HISTORIA UA 7

L´adoctrinament: és el conjunt de mesures i pràctiques educatives encaminades a inculcar determinats valors en els subjectes als quals va dirigits, caracteritzat generalment per l'absència de pensament crític. a i b son certes. succeeix quan, en l´aprenentatge, l´individu sí que arriba a comprendre les raons que sustenten encara que hi ha una selecció unilateral i esbiaixada dels continguts. succeeix quan, en l´aprenentatge, l'individu no arriba a comprendre les raons que sustenten l'après, restringeix el seu coneixement i comprensió a causa d'una selecció unilateral i esbiaixada dels continguts.

Per a poder educar, es requereix imprescindiblement: Cabal de coneixements. Facilitar regles. Afectivitat. Emprar els valors.

La intel·ligència es desenvolupa en interacció social, en cooperació amb altres persones, pròpies d’un context, interioritzant els elements culturals, és una afirmació de: Kant. Vygotsky. Bandura. Piaget.

Quan expressem que la institució escolar no és una camisa de força, pretenem significar que... Totes son errònies. L’escola depèn de la forma que li done l’estatut d’aqueixa institució, que és el mitjà per a relacionar els subjectes. Hi ha una no coincidència entre l’individu i la institució, o siga, entre la seua voluntat i la idea del sentit del PEC. Els dos no son equiparables, no són iguals, perquè són de diferent naturalesa. Però com la persona sobrepassa la institució, resulta que el PEC està per baix del pla de desenvolupament personal. Fa possible l’expressió d’allò subjectiu, que és la irradiació de la dimensió individual de la personalitat de l’alumne.

Es produeix tergiversació de l’educació si, (assenyale la millor opció): Totes correctes. totes incorrectes. S’expliquen continguts de temes, sent aquestes veritats a mig fer en benefici d’interessos de particulars o grups. Es procedeix amb un adoctrinament en matèries dogmàtiques, com la religió.

Quin dels següents NO és un principi bàsic en educació?. Autonomia. Socialització. Individualització. Politització.

Els fins de l’educació intercultural: Totes correctes. La reflexió i pensament crític. Afavorir la cohesió social treballant sobre la base d’una educació en valors. Afavorir la diversitat per a millorar l’educabilitat del subjecte.

Quan l’alumne molesta en classe interrompent el procés d’ensenyament. Disrupció. Violencia. Indisciplina. Conflicte.

“L’educació moral i religiosa comença en la família, en la relació afectiva entre mare i fill, revestida de moralitat cristiana” és una afirmació de: Pestalozzi. Kant. Herbart. Rousseau.

Per a educar en temps de Grècia arcaica la paraula areté per a Homer significa: El més alt ideal cavalleresc i heroic. L’idea de ciutadania. L’ideal de ciutadà demòcrata i culte. L’ideal heroic de treball.

El model educatiu Condorcet reflecteix la ideologia pedagògica de la Revolució Francesa, que es caracteritza per (assenyala l’afirmació errònia): Gratuïtat de l’ensenyament solament en alguns nivells. La institució educativa es divideix en cinc nivells: primària, secundaria, els instituts, la Universitat i la Societat Nacional. Autonomia de l’ensenyament. Principi de laïcisme i llibertat.

La funció tutorial: Permet aconsellar a l’alumne en les seues tasques acadèmiques així com en les seues decisions personals. És una atenció sempre col·lectiva. Totes correctes. És una funció estrictament docent.

Herbart té dues aportacions fonamentals: L’interès i la teoria dels graus formals. El primer evoca idees antigues, crida a les noves i dirigeix el dinamisme de l’esperit. El segon es refereix a quatre moments de l’ensenyament en la captació de la realitat: claredat, associació, sistematització i mètode. Educació dels xiquets i la concepció idealista de l’educació. L’atenció aperceptiva i interès indirecte o voluntari. Cap es correcta.

Assenyala la millor resposta. La tasca de l’escola, com a institució cultural, consisteix en: Efectuar una enculturació sistemàtica. Seleccionar als millors alumnes per a que siguen líders socials. Totes correctes. Proporcionar només els continguts d’unes assignatures, que són l’abstracció de la cultura.

Característiques de la Pedagogia de la Il·lustració (assenyala l’afirmació errònia): Es produeix un acostament als dogmes religiosos. D’acord amb el principi de l’educació negativa és necessari que la infància siga una etapa llarga d’oci. La pedagogia funcional es un principi fonamental en l’obre de Rousseau. Interpretació de l’Univers, que és recolza per la raó el progrés i la pau.

L’educació s’entén com un mecanisme, la qual cosa predomina és el tècnic, econòmic i pragmàtic, aquesta afirmació és pròpia del model metafòric: Funcionalista. Educador com a guia. Educador com iniciador d’una nova civilització. Naturalista.

L’escola com a institució educativa es defineix a nivell: Antropològic, jurídic i sociològic. Religiós, estatal i antropològic. Jurídic, polític i sociològic. Totes correctes.

L’acte o procés de comunicar sistemàticament idees, coneixements o doctrines s’anomena: Instrucció. Formació. Educació. Subjectivitat.

La característica que diferencia l’assetjament de la violència és: L’assetjament comporta intencionalitat, persistència en el temps i desequilibri entre la víctima i l’agressor. L’assetjament comporta intencionalitat, agressivitat psicològica i desequilibri entre la víctima i l’agressor. L’assetjament comporta la intencionalitat, agressivitat física i desequilibri entre la víctima i l’agressor. L’assetjament el realitzen alumnes de major edat sobre alumnes de menor edat.

Què significa el concepte EDUCABILITAT?. És la capacitat que posseeix tot individu per a tenir respecte. És la capacitat que posseeix tot individu per a ser influenciat. És la capacitat que posseeix tot individu per a aprendre memoritzant els temes. És la capacitat que posseeix tot individu d’influir sobre altres.

Aquest model comporta orienta l’acció a la necessitat de conèixer: valors, elements culturals i normes. Es tracta d’entendre l’educació com a ajuda. L’home ha ser auxiliat per l’educació; aquesta afirmació és pròpia del model metafòric: Educador Com a guia. Funcionalista. Naturalista. Educador Com a iniciador duna nova civilitazció.

Què significa para Rousseau l’educació negativa: En la infància s’ha de donar una etapa llarga d’ociositat que constitueix en no fer res. La infància ha de ser una etapa d’ociositat i de socialització primerenca. Socialitzar als xiquets. Ninguna es correcta.

Per què es van caracteritzar els Humanistes en la pedagogia del Renaixement?. Criticar els mètodes monòtons de l’ensenyament. Elogiar els mètodes d’ensenyament infantil i primària. Criticar els mètodes nous com a conversa o el joc. Criticar i menysprear l’ensenyament infantil i la recerca.

A les escoles tenim grups d’alumnes i un educador. La presència d’aquest últim es basa fonamentalment. Perquè l’alumne sempre confia en el mestre. Perquè la tecnologia no ha avançat suficient per a suplantar al mestre. Perquè és obligatori segons llei. Perquè l’alumne no sap aprendre per si mateix.

L’educació integral implica (marque l’opció més completa): Que l’alumne siga capaç de desenvolupar el seu gust per l’estètic. Aconseguir la realització intel·lectual, espiritual i afectiva de l’home. Fer émfasi, únicament, en la formació d’habilitats i destreses. Aconseguir només la realització afectiva de l’individu.

D’acord am Touriñan (2008), la proposta d’interculturalitat per a la convivència ens obliga a estructurar les metes generals de l’educació per a la diversitat en els següents aspectes (assenyala l’afirmació errònia): Implantar les aules amb grups homogenis d’alumnes per a facilitar la interculturalitat. Mantenir actituds i destreses intel·lectuals, socials i emocionals que permeten situar-se amb l’altre en una societat diversa, pluralista i oberta. Promocionar i respectar els aspectes culturals de procedència diversa i plural més enllà fins i tot de propi territori, la qual cosa implica propiciar un canvi de model en l’educació intercultural. Acceptar que la idea de la diversitat cultural és un element positiu per a tots els ciutadans i per tant caldrà promoure un canvi d’actituds cap a la diversitat cultural en els centres escolars.

Què és la comunitat educativa?. b i c correctes. Tots els elements personals que influeixen de manera directa o indirecta en l’aprenentatge i desenvolupament de l’individu. Tots els elements personals que intervenen en el centre escolar: professors, alumnes, famílies, personal auxiliar, de serveis; també els agents externs de caràcter institucional i social. Tots els elements personals que tenen com a missió les tasques d’un recinte escolar.

Les prioritats en l’educació a Roma són: Ninguna coorecta. L’enteniment pràctic, l’ètica i el negoci per damunt de l’enteniment metafísic. Els valors metafísics, la formació teòrica i la professional. L’oci, la metafísica i la formació teòrica.

La principal aportació de l’escola constructivista és: El subjecte és el principal actor en l’elaboració del coneixement a partir de l’experiència en interacció amb l’entorn. La preocupació és construir el coneixement per imitació amb la resta. L’individu construeix el seu coneixement de manera individual. L’objectiu és aconseguir les metes en interacció amb la resta.

El terme llatí humanisme fa referència a: A l’educació, formació i cultura, equivalent a la peideia grega. A l’ideal del bon agricultor. A la criança física i moral. L’educació de caràcter moral i cultural de la persona.

Un grup d’alumnes, a l’eixida de l’escola, sovint agredeixen, insulten i assetgen a una xiqueta, que físicament està grossa. Li fan fotos i les pugen al facebook. Aquesta situació es pot catalogar com: Violencia. Absentisme. Indisciplina. Disrupció.

Assenyala la millor resposta. Si els pares no parlen valencià als seus fills, a pesar que aquesta siga una de les llengües de la comunitat i la seua, es produeix: Acumulació. Enculturació. Desmotivació. Ninguna correcta.

De les següents, quina és la funció estrictament docent?. Planificació curricular. Millorar la societat. Vinculació al mitjà social. Establir relacions amb l’entorn.

Fins a on pot arribar a eixir l’escola com a institució educativa?. Has d’aplicar les mateixes normes per a tots. Podria formar a tots amb els mateixos valors (escola uniformada). Totes correctes. Totes incorrectes.

El procés mitjançant el qual la persona s’insereix en una societat determinada acceptant com a propi l’ordre establit en aquesta societat es denomina: Introspecció. Socialització. Personalització. Educació.

L’educabilitat, des del punt de vista antropològic, té les següents característiques (assenyala l’afirmació errònia): Permet al subjecte dirigir aquest procés cap a una finalitat que ell mateix proposa. Constitueix la condició de possibilitat d’un procés tancant i acabat. Suposa la influència del mitjà exterior, personal i social. Inclou les dimensions biològica i cultural de l’home.

Quin autor de la pedagogia moderna afirma que les principals tasques de l’educació són: disciplinar, cultivar, civilitzar i moralitzar?. Kant. Herbart. Pestalozzi. Cap de les 3.

) Adquirir consciència del que necessita la comunitat, jutjar encertadament sobre el seu bon funcionament i adquirir un compromís cap a la millora en el desenvolupament de la mateixa. Educació cívica. Educació integral. Educabilitat. Educació política.

La felicitat en educació significa )assenyala l’afirmació errònia): La capacitat autònoma de dirigir un projecte persona valorant diferents possibilitats de viabilitat. Desenvolupar hàbits actius de comportament interioritzats en el pensament. Aconseguir l’estadi de maduresa i autorealització des del punt de vista integral. Aconseguir l’estadi de maduresa i autorealització afectiva.

La funcio del profesoor. No pot limitar-se a la docència entesa como a facilitació de la instrucció de l’alumne, sinó que ha d’actuar sobre el conjunt de la personalitat per a aconseguir una formació en totes les seues dimensions. Aconsegueix diverses tasques como ensenyar, orientar, planificar, socialitzar, organitzar, seleccionar, avaluar, etc,... per a desenvolupar la personalitat de l’educand com a subjecte personal i social. Es limita a ensenyar i educar per a desenvolupar la personalitat de l’educand com a subjecte personal i social. b y c correctes.

En l’educació formal, no formal i informal, la durada és: La durada no determina el tipus d’educació. Tant en l’educació no formal com en la formal és una durada determinada en el temps. En canvi, en la informal és permanent. En l’educació formal se circumscriu a un periode determinat, en l’educació no formal és il·limitat i en l’educació informal és permanent. Cap es correcta.

Algunes de les principals característiques de la primera educació cristiana van a ser: El teocentrisme, la consideració dels humans iguals i la necessitat d’educació per a tots. La concepció teocèntrica, la consideració dels humans iguals i la cerca de la felicitat en la vida terrenal. Cap de les anteriors és correcta. L’antropocentrisme, la igualtat d’homes i dones i la necessitat universal de perfeccionament.

La competència d’organitzar situacions d’aprenentatge va associada a la funció docent: Funció d’avaluació. Funció didàctica. Funció de planificació. Funció estrictament docent.

Desapareixen els pupitres i la càtedra, que entorpeixen els lliures moviments dels xiquets. Tota la dotació de l’escola (cadires, taules, quadres, adorns) ha d’estar feta a la mesura del xiquet. A quin autor/a pertany aquesta idea?. Dewey. Montessori. Piaget. Declory.

L’autor que va defensar el principi que el xiquet havia d’aprendre fent i no escoltat; màxim exponent de la pedagogia experimental és: Plató. Socrates. Dewey. Homero.

Característiques de l’educació en l’Edat mitjana (assenyala l’afirmació errònia): L’ésser humà és una unitat psicofísica de cos i anima. L’educació és un mitjà per a aconseguir la felicitat eterna. La fe i la raó són categories independents. És essencial la figura del mestre.

En el desenvolupament cognitiu l’etapa d’accions concretes abasta des de: 2 a 7 anys. 0 a 2 anys. 11 a 15 anys. 7 a 11 anys.

Considera el coneixement com el llegat cultural de la humanitat, digne de ser conegut i comprès, considerant la comprensió de la realitat, el punt d’arribada; aquesta afirmació és pròpia del model metafòric: Educador com a iniciador d’una nova civilitazació. Educador com a guia. Naturalista. Funcionalista.

Quan sumem els valors i el cultural, facilitant que el coneixement s’organitze per a entendre’ns a nosaltres mateixos i en el món, estem parlant de: Formació. Subjectivitat. Educació. Instrucció.

Què significa el terme enculturació?. Cap de les anteriors és correcta. Procés pel qual una persona adquireix i interioritza els usos, creences, tradicions, etc, de la societat en la qual viu. És el transvasament de cultura que es produeix quan es troben dues cultures que són diferents. És la transmissió i ajust de costums entre pobles de nivell inferior i nivell superior.

Per a poder educar, es requereix imprescindiblement: Emprar valors. Afectivitat. Cabal de coneiximents. Facilitar regles.