Immunologia (BIR)

Quina de les següents afirmacions és FALSA: La melsa està situada en el trajecte del corrent sanguini i detecta antígens presents en la sang. Els macròfags de la polpa roja en la melsa participen en la destrucció d'eritròcits vells o deteriorats i a l'eliminació de cèl·lules i microbis que estàn recoberts d'anticossos. La zona marginal és el límit entre la polpa blanca i la polpa roja i actua com a filtre sanguini, contenint macròfags i abundants cèl·lules plasmàtiques. Els fol·licles de la polpa blanca en la melsa són rics en limfòcits T i ocupen l'espai entre el sinus marginal i la beina periarteriolar.

Relaciona cada terme amb la seua definició més adequada: Sinus marginal o subcapsular. Fol·licle limfoide. Fol·licle limfoide primari. Fol·licle limfoide secundari. Centre germinal. Paracòrtex o zona T. Mèdula ganglionar.

Relaciona cada subtipus de cèl·lula limfocítica innata (ILC) amb les seues característiques biológiques: ILC-1. ILC-2. ILC-3.

Relaciona cadascuna de les següents molècules del sistema de defensa per molècules solubles amb la seua funció principal: Lisozim. Defensines. Catelicidines. Reactants de fase aguda (amiloide sèric i PCR). Proteïna sèrica d'unió a manosa (MBL). Ficolines. Interferons tipus I (IFN-alfa i IFN-beta). Interferó tipus II (IFN-gamma).

Relaciona cada receptor TLR amb el lligand que reconeix: TLR-2. TLR-4. TLR-5. TLR-3. TLR-7 i TLR-8. TLR-9. TLR-1 i TLR-6.

Relaciona els següents receptors de la immunitat innata amb els lligands que reconeixen: Receptors de tipus RIG (RLR). Detectors citosòlics de DNA (CDS). Receptor de manosa (CD206). Dectina 1 (CD369). Receptors scavenger. Receptors per a pèptid formilat. Dectina 2.

L'activació clàssica dels macròfags: Està induïda per productes microbians i especialment per la citocina IFN-gamma. Condueix als macròfags cap a un perfil inflamatori, amb producció de citocines com TNF-alfa, IL-1, IL-6, IL-12, IL-18 i IL-23. Incrementa la capacitat presentadora d'antígens d'aquestes cèl·lules al augmentar l'expressió de molècules MHC de classe II. Totes les anteriors són correctes.

L'activació alterantiva (M2) dels macròfags: Està induida gràcies a la secreció de citocines per part dels limfòcits Th17. Es caracteritza per conduir als macròfags cap a un perfil antiinflamatori que promou la reparació tissular. S'aconsegueix gràcies a les citocines IL-10 i TGF-beta. Presenta una secreció igualitaria de citocines inflamatòries i antiinflamatòries.

Relaciona cadascún dels següents tipus cel·lulars amb les seues característiques biològiques principals: Cèl·lules reticuloepitelials tipus I. Cèl·lules reticuloepitelials tipus II. Cèl·lules reticuloepitelials tipus III. Cèl·lules reticuloepitelials tipus IV. Cèl·lules reticuloepitelials tipus V. Cèl·lules reticuloepitelials tipus VI.

Relaciona els següents marcadors amb el tipus cel·lular que caracteritzen: CR1 (CD35), CR3 (CD11b/CD18), CR4 (CD11c/CD18), FcγRIII, FcγRII, FcγI. CR1 (CD35), FcεRI, FcεRII. FcεRI. CD14, CD64, CD32, CD16, CR1 (CD35),CR3 (CD11b/CD18), CR4 (CD11c/CD18), MHC-II, CD80/CD86. CD11c+, CD123-. CD11c-, CD123+. CD19, CD20, CD21, CD40, MHC-II. CD16, CD56, FcγRIII.

Ordena els següents processos corresponents a la via clàssica d'activació del complement: Activació de la proteïna C1 amb la formació de les subunitats C1q, C1r i C1s. Unió de C1q a les regions Fc de IgM o IgG. Escissió i activació de C1s per part de C1r que, al seu torn, catalitza la proteòlisi de C4 en C4a i C4b i de C2 en C2a i C2b. C2b i C4b s'uneixen en la superficie cel·lular formant el complex C4b2b (convertasa de C3). C4b2b catalitza la proteòlisi de C3 en C3a i C3b. C3b s'associa a C4b2b formant el complex C4b2b3b (convertasa de C5) que escindeix a C5 en C5a i C5b iniciant la formació del complex d'atac a la membrana (MAC).

Ordena els següents processos corresponents a la via alternativa d'activació del complement: Hidròlisi espontània de C3 amb formació de C3a i C3b. Ruptura del factor B en els fragments Ba i Bb per part del factor D. Unió del fragment Bb a C3b formant el complex C3bBb (convertasa de C3). Proteòlisi de diverses unitats de C3 en C3a i C3b, que s'unirà a la superficie del patògen amplificant el procès. Estabilització del complex C3bBb per la properdina o factor P. El C3b generat per la convertasa C3bBb s'uneix a aquesta formant el complex C3bBbC3b (convertasa C5). C3bBbC3b hidrolitza C5 en C5a i C5b iniciant la formació del complex d'atac a la membrana (MAC).

Entre les funcions del sistema del complement destaquen: Inducció de la inflamació (paper de les anafilotoxines C5a, C3a i C4a). Activitat quimiotàctica (C5a). Opsonització i inducció de la fagocitosi (paper de les opsonines C3b i C4b). Lisi directa dels microorganismes (paper del complex MAC). Totes les anteriors.

Relaciona els següents elements reguladors del sistema del complement amb la seua funció principal: C1 inhibidor. Factor H. Factor I. Proteïna S (vitronectina). CD59 (protectina).

En quan als limfòcits NK: Existeixen dues poblacions que difereixen en el grau d'expressió dels marcadors CD56 i CD16. En el procès d'activació segons el model de doble receptor les senyals activadores dominen sobre les inhibidores. Produeixen les citocines IL-13, TNF-alfa, GM-CSF i IFN-gamma. Els receptors activadors presenten estructures ITIM mentre que els inhibidors presenten estructures ITAM. La 1 i la 3 són verdaderes.

Relaciona cada terme amb la seua definició: Al·lotip. Idiotip. Paràtop. Regió flexible. Fragment Fab. Fragment Fc. Afinitat. Avidesa.

Relaciona cadascún dels següents receptors FcR amb la seua funció: FcγRI (CD64). FcγRII (CD32). FcγRIII (CD16). FcεRI. FcRn. poli-IgG.

Sent 1 la major concentració i 5 la menor, ordena els diferents isotipus d'Igs segons la seua concentració sèrica: IgG. IgA. IgM. IgD. IgE.

Relaciona els següents enzims amb la seua funció en el procès de recombinació somàtica i producció d'hipervariabilitat del receptor BCR i de les Igs: Recombinasa V(D)J. Artemisa. Desoxinucleotidil transferasa terminal (TdT). Desaminasa induïda per activació (AID).

Relaciona les següents molècules MHC no clàssiques amb la seua funció biològica: CD1. HLA-E. HLA-F. HLA-G. MIC.

Relaciona les següents característiques segons corresponguin al complex MHC de classe I o de classe II. Loci gènics HLA-A, HLA-B, HLA-C. Loci gènics HLA-DP, HLA-DQ, HLA-DR. Presenten pèptids de 8-10 aà d'origen endògen. Presenten pèptids de 12-20 aà d'origen exògen. Associació amb el correceptor CD8. Associació amb el correceptor CD4. En el procès de síntesi i assemblatge del complex pèptid-MHC participa el proteasoma, les proteïnes TAP-1 i -2 i la tapasina. En el procès de síntesi i assemblatge del complex pèptid-MHC participa la cadena invariant (CD74), el fragment CLIP i la molècula HLA-DM.

Sent 1 l'estadi més immadur i 4 l'estadi de màxima maduresa, ordena els següents estadis de desenvolupament o maduració dels limfòcits B. Pro-limfòcit B o cèl·lula pro-B. Pre-limfòcit B o cèl·lula pre-B. Limfòcit B immadur. Limfòcit B madur.

Relaciona cadascún dels següents estadis de maduració dels limfòcits B amb la molècula de membrana que els caracteritza: No expressa cap Ig en la membrana i ha començat a reordenar la cadena pesada μ. Cadena pesada μ unida a cadena lleugera monomòrfica formada per les proteïnes pre-Bλ7 i pre-BV. IgM. IgM i IgD.

Sent 1 l'estadi més immadur i 4 l'estadi de màxima maduresa, ordena els següents estadis de desenvolupament o maduració dels limfòcits T. Pro-limfòcit T o timòcit. Pre-limfòcit T. Timòcits doble positius. Limfòcit T simple positiu.

Relaciona cadascuna de les següents molècules d'adhesió amb la cèl·lula o cèl·lules en què s'expressen: Selectina E. ICAM-1, 2, 3 i VCAM-1. Selectina P. GlyCAM i CD34. PSGL-1. MadCAM. LFA-1. VLA-4.

Relaciona cadascuna de les següents molècules reguladores de l'expansió clonal dels limfòcits T amb la seua funció principal: CTLA-4. PD1. ICOS. Fas/FasL (CD95/CD95L).

Relaciona cadascún dels següents tipus de limfòcits T CD4+ efectors amb les citocines característiques que secreten: Limfòcits Th1. Limfòcits Th2. Limfòcits Th17. Limfòcits Th9. Limfòcits Th22. Limfòcits Treg. Limfòcits T-FH.

Relaciona cadascún dels següents tipus de limfòcits T CD4+ efectors amb la seua funció biològica: Limfòcits Th1. Limfòcits Th2. Limfòcits Th17. Limfòcits Th9. Limfòcits Th22. Limfòcits Treg. Limfòcits T-FH.

Relaciona cada terme amb la seua definició més adequada: Antígen TI-1. Antígen TI-2. Antígen TD. Limfòcit B1. Limfòcit B2. Limfòcit B7M.

Classifica les següents patologies segons el tipus de reacció d'hipersensibilitat en què s'engloben (I): Anafilàxia sistèmica. Malaltia del sèrum. Pulmó de granger. Eritroblastosi fetal. Porpra trombocitopènica autoimmunitària. Síndrome de Goodpasture. Hipersensibilitat tuberculínica. Lupus eritematós sistèmic.

Classifica les següents patologies segons el tipus de reacció d'hipersensibilitat en què s'engloben (II): Rinitis al·lèrgica/asma bronquial. Miastenia gravis. Rebuig sanguini. Anèmia hemolítica autoimmunitària. Febre reumàtica. Malaltia de Graves. Reacció d'Arthus. Hipersensibilitat de contacte. Hipersensibilitat granulomatosa.

Relaciona cada tipus d'hipersensibilitat amb la seua base etiològica: Tipus I. Tipus II. Tipus III. Tipus IV.

Relaciona cadascuna de les següents patologies o reaccions d'hipersensibilitat amb el seu mecanisme etiològic (I): Rinitis al·lèrgica/asma bronquial. Miastenia gravis. Febre reumàtica aguda. Pulmó de granger. Eritroblastosi fetal. Anèmia hemolítica autoimmunitària. Lupus eritematós sistèmic. Reacció d'Arthus. Malaltia del sèrum.

Relaciona cadascuna de les següents patologies o reaccions d'hipersensibilitat amb el seu mecanisme etiològic (II): Anafilaxi sistèmica. Reacció transfusional. Porpra trombocitopènica. Malaltia de Graves. Síndrome de Goodpasture. Hipersensibilitat per contacte. Hipersensibilitat tuberculínica. Hipersensibilitat granulomatosa.

Relaciona cadascuna de les següents immunodeficiències amb la frase mes adequada (I): Malaltia granulomatosa crònica. Displàsia ectodèrmica anhidròtica amb immmunitat deficient (DEA-ID). Defectes TLR. Edema angioneuròtic hereditari. Deficiència JAK-3. Immunodeficiència combinada greu (SCID) lligada a X. Síndrome Chédiak-Higashi.

Relaciona cadascuna de les següents immunodeficiències amb la frase mes adequada (II): Deficiència d'adhesió leucocitària tipus I. Limfohistiocitosi hemofagocítica familiar. Defectes en la via IL-12/IFN-γ. Defectes del sistema del complement. Deficiència MHC-I. Deficiència MHC-II. Síndrome DiGeorge. Deficiència d'adhesió leucocitària tipus II. Deficiència d'adhesió leucocitària tipus III.

Relaciona cadascuna de les següents immunodeficiències amb la frase mes adequada (III): Defectes en la recombinació V(D)J. Síndrome de Wiskott-Aldrich. Deficiència en TCR. Ataxia telengiectàsia. Síndrome hiper-IgM. Immunodeficiència variable comuna.

Relaciona cadascuna de les següents immunodeficiències amb la frase mes adequada (IV): Síndrome limfoproliferatiu lligat X. Disgenesia reticular. Deficiència en adenosina desaminasa (ADA). Agammaglobulinèmia lligada al cromosoma X (síndrome de Bruton). Deficiència selectiva d'IgA. Hipogammaglobulinèmia transitòria de la infància.

Relaciona cada fàrmac immunosupressor amb la seua acció biològica: Anticalcineurínics (ciclosporina i tracolimus). Rapamicina. Infliximab. Azotiopirina i mofetil micofenolat.

Relaciona cada tècnica amb la seua aplicació pràctica: ELISA indirecte. ELISA en sandwich. Separació cel·lular immunomagnètica. Immunoelectroforesi. ELISPOT. Nefelometria i turbidimetria. Aglutinació en làtex. Western blot.

Relaciona les següents citocines amb la seua funció biològica (I): IL-1. TNF-α. IL-22. IFN-γ. IL-11. IL-14. Família IL-10 (IL-10, IL-19, IL-20, IL-22, IL-24, IL-26). IL-13. GM-CSF. G-CSF.

Relaciona les següents citocines amb la seua funció biològica (II): IL-6. IL-8. EPO. IL-9. IL-3. IL-21. IL-27. IL-2.

Relaciona les següents citocines amb la seua funció biològica (III): IL-12. M-CSF. IL-25. IFN-α i IFN-β. IL-7. SCF (Stem Cell Factor). IL-4. TNF-β.

Entre les següents citocines selecciona aquella que no té activitat pirògena endògena: IL-1. IL-6. TNF-α. IL-22.

Relaciona les següents citocines amb la seua funció biològica (IV): IL-15. IL-16. IL-18. IL-5. IL-17. TGF-β. IL-23.