INMANUEL KANT

Relaciona les preguntes kantianes amb el seu àmbit de coneixement. Què puc saber?. Què he de fer?. Què puc esperar?.

En quina pregunta general es condensen les tres preguntes kantianes?. Què és l'home?. Què és Déu?. Què és la realitat?. Què és l'ànima?.

Kant busca la síntesis entre. Racionalisme i empirisme. Racionalisme i criticisme. Empirisme i aristotelisme. Metafísica i ciència.

Quins són els dos objectius principals de la Crítica de la Raó Pura?. Fonamentar el coneixement científic i determinar si la Metafísica pot ser una ciència. Argumentar a favor de la Metafísica com a ciència i demostrar l'existència de Déu. Criticar la Raó i defensar l'ús de dogmàtiques religioses. Donamentar el coneixement religiós i determinar si la Ciència pot ser presa com a veritat.

Quins són els tipus de judicis segons Kant?. Analítics/Sintètics i A priori/A posteriori. Impressions/Idees i Extensius/A priori. No-extensius/Extensius i A priori/A posteriori. Analítics/Sintètics i Extensius/A posteriori. A i C. A i D.

Relaciona les tres facultats amb els seus corresponents elements a priori. Sensibilitat. Enteniment. Raó.

Segons Kant, el coneixement es produceix per la síntesi d'ambdós elements. Per tant, no procedeix del tot de l'experiència ni de la raó, sinó de la unió de lo a priori (subjecte) i de lo a posteriori (experiència). Vertader. Fals.

La Crítica de la Raó Pura es divideix en. Estètica Trascendental i Lògica Trascendental. Dialèctica Trascendental i Estètica Trascendental. Dialèctica Trascendental i Analítica Trascendental. Estètica Trascendental i Analítica Trascendental.

La Lògica Trascendental es subdivideix en. Analítica Trascendental i Dialèctica Trascendental. Ètica Trascendental i Estètica Trascendental. Silogística Trascendental i Criticisme Trascendental. Sintètica Trascendental i Ètica Trascendental.

L'Estètica Trascendental s'ocupa. De la Sensibilitat i de les condicions trascendentals que permeten el coneixement sensible. De l'Enteniment i de les condicions a priori de l'espai i el temps. De l'Estètica i les condicions per a lo sublim. De l'Ètica i les condicions morals per a la bona acció.

Segons Kant, el límit del coneixement sensible és la constitució del noúmen. Vertader. Fals.

L'Analítica Trascendental analitza. Les condicions que fan possible el coneixement intel·lectual i estudia la facultat en ell implicada: l'Enteniment. Les condicions que fan possible el coneixement metafísic. Les condicions que possibiliten el coneixement ètic i estudia la facultat de la Sensibilitat. Les condicions que possibiliten el coneixement estètic i estudia la facultat de la Raó.

La Dialèctica Trascendental estudia. La Raó i la possibilitat de la Metafísica com a ciència. La Raó i la possibilitat de constituir una ciència vertadera i universal. La Sensibilitat i la possibilitat de la Metafísica com a única ciència. L'Èstètica i el sentiment reigiós.

Segons Kant, la Metafísica és possible com a ciència. Vertader. Fals.

En que consisteix l'error en l'ús il·legitim de les idees trascendentals?. En aplicar les categories de forma il·legitima (més enllà dels límits de l'experiència). En aplicar l'espai i el temps de forma il·legitima. En aplicar les categories de forma il·legitima (dins els límits de l'experiència). En aplicar l'imperatiu categòric sense bona voluntat.

Kant no dóna cap tipus de valor a les idees trascendentals. Vertader. Fals.

Quina crítica realitza Kant a les teories ètiques anteriors?. Que són ètiques materials per que són a posteriori, són teleològiques, i heterònomes. Que són ètiques formals per que són a posteriori, teleològiques i heterònomes. Ètiques materials perque són a priori, categòriques, autònomes. Ètiques formals perque són a priori, categòriques i autònomes.

Segons Kant, per que una acció tingui valor moral cal actuar d'acord amb el deure. Vertader. Fals.

L'imperatiu categòric és. La fórmula que permet deduïr totes les màximes d'on provenen les nostres accions moral, però no el seu contingut sino la seva forma universal. La fórmula que permet deduïr totes les màximes d'on provenen les nostres accions morals però no la seva forma sino el seu contingut universla.

Una de les formulacions de l'IC és: Obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que es torni universal. Vertader. Fals.