el dret administratiu es considera dret; constitucional públic privat comuna. Entre els principis garantits per lart 9.3 de la constitució no es troba el de seguretat jurídica publicitat normativa responsabilitat dels poder públics pluralime polític. el principi de retroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables a--permet que s'apliqui a suposits que han ocorreguts amb anterioritat a la promulgació de la norma que es tracti. b--es recull en l'article 9.3 de la constitucio no existeix en el nostre dret a i b son correctes. el dret administratiu, segons la nostra doctrina científica, dintre dels tipus de dret, s'ha de considerar comú per a tots els ciutadans i administracions especial comú de les administracions públiques constitucional. en lambit del dret administratiu , la situació de l'administracio es de privilegi es similar i correlativa a la que es reconeix als ciutadans es de submissió als ciutadans cap resposta es certa. ladministració queda sotmesa al dret privat. en tot cas mai quan exerceixi els seus poders exorbitants. quan actui com un particular, sense fer ús de les prerrogatives que té reconegudes. dins el seu repectiu ambit competencial val mes un decret del consell de ministres que una llei decret del consell de ministres que un decret d'un consell de govern d'una comunitat autònoma. ordre ministerial que una ordre d'un conseller d'una comunitat autònoma res de l'anterior, ja que es tracta del desenvolupament d ela postestat dins de l'ambit competencial propi, que no pot ser envait per cap altra norma encara que sigui de ran superior. Els reglaments que emanen del consell de ministres dadopten la forma de resolucions reials decrets lleis reials decrets legislatius reials decrets. Quan existeixi un costum , com les que regeixen les actuacions del tribunal de les aigues de la vega valenciana). s'ha d'aplicar preferentment a la llei es norma dimmediata aplicació, al no haver-hi font escrita s'ha d'entendre subordinat a les lleis que regeixin en aquesta matèria. està subordinat als principis generals del dret. per aplicar un costum en defecte d'n principi general del dret ha de ser provada no pot atemptar contra la moral no pot anar contra l'ordre public res de l'anterior és correcte, doncs s'aplica sempre abans que el principi general del dret. els principis generals del dret son d'aplicació directa només es poden aplicar en defecte de llei informen l'ordenament jurídic, prevalent sobre la resta de fonts només s'apliquen en defecte de llei i de costum. la jurisprudencia, com a font del nostre ordenament jurídic, prové de les sentències del tribunal constitucional audiència nacional tribunals en general tribunal suprem. les lleis es poden modificar per un costum un principi general del dret la jurisprudencia un decret llei. els decrets lleis poden regular matèries relacionades amb el dret electoral els drets i deures fonamentals dels espanyols el dret tributari les institucions bàsiques de l'estat. els decrets lleis son convalidats per senat congrés dels diputats govern corts generals. els decrets lleis no poden contradir una llei anterior no poden derogar una llei anterior poden modificar i derogar una llei anterior només poden modificar i derogar una llei anterior quan hagi una autorització expressa de la constitució, segons la materia regulada. el procediment per convalidar o derogar un decret llei es anterior a la seva promulgació similar al dels decrets legistlatius lordinari d'aprovació d'una llei sumari. la delegació de les corts en el govern per a regular el dret d'expressio s'ha de fer per mitjà d'un llei orgànica llei ordinaria decret legislatiu no es pot fer. la possibilitat que el govern pugui regularitzar, aclarir i armonitzar els texts legals és en els texts articulats texts refosos reials decrets reglaments. l'autorització al govern per a dictar un text articulat s'efectua per mitjà d'un llei de bases llei ordinària decret legistlatiu decret llei. el termini que te el rei per a sancionar les lleis de les CCAA depen de quan se li presenti per sancionar-la es de 15 dies compta des de que la sotmeten al presindent del govern no existeix, ja que el rei no exerceix aquesta competència. requereix llei orgànica la regulacio del tribunal de comptes l'ordenació dun impost estatal laprovacio dels pressupostos generals de lestat cap de les anterios matèries. la no convalidació pel congrés dels diputats dun decret llei implica que s'ha de tramitar com a llei pel procediment durgència no assorteix efectes des que es va dictar automàticament deixa d'assortir efectes s'ha d'aprovar com decret legislatiu. la convalidació d'un decret legislatiu es competència de corts generals congrés govern de la nació cap d'ells. lautoritzacion al govern per a dictar un text refós ha d'efectuarse a traves de decret llei llei orgànica decret legislatiu llei ordinaria. la delegacio per part del govern d'aquesta competència delegada per les corts converteix en reglament la norma que es dicti requereix previa autoritzaicó de les corts esta permesa amb caracter general, sempre que es pronunciin les corts esta expressament prohibida. la potestat reglamentaria de l'administració significa que aquesta pot dictar tot tipus de normes normes , amb subjeccio a la llei nomes les normes que expressament li autoritzi una llei prèvia tot tipus de normes, inclos les normes contra legem. els reglaments no son actes administratius son actes administratius de caracter general que s'integren en el sistema de fonts del dret públic son normes i no actes administratius han de ser fiscalitzats pel tribunal constitucional. l'administracio, en dictar un reglament sol limitar les seves potestats discrecionals desenvolupa, i si s'escaru, modifica el disposat en una llei amplia la seva esfera discrecional no es sotmet al principi de legalitat. un reglament organitzatiu té cràcter secundum legem contra legem praeter legem no jurídic. un reglament independent pot regular materies referent a potestats tributaries sancionadores autonomiques discrecionals de l'administracio. el control de legalitat dels reglaments es competencia de tribunal constitucional govern exclusivament ladministracio en qualsevol cas qualsevol jutge pot efectuar-ho. si un jutge al resoldre un cas, observa que un reglament va en contra d'una llei no l'aplicara planteja el recurs dinconstitucionalitat planteja la questio d'incostitucionalitat resol el cas , sense questionar-se la validesa del reglament. es consideren reglaments secundum legem els executius independents de necessitat que van en contra d'una llei. un ban d'un alcalde està al marge de la resta de la legistlació pot anar contra una disposicó estatal que reguli el règim local serveix per a innovar el dret en qualsevol cas es de compliment obligatori pels ciutadans als quals es dirigeix. els presidents de les diputacions provincials exerceixen la seva potestat normativa per mitjà de bans reglaments ordenances no la tenen. la junta de govern local d'un ajuntament d'un municipi de règim comu pot dictar reglaments si, en totcas si, en els suòsits que preveu la llei de règim local no, excepte per delegació de lalcalde, tractant-se d'una ordenaná no. la imposició, amb caràcter general, de multes de 25.000 pst per infracció dodenances, reglaments i bans està prevista en els municipis del seguen nombre d'habitants 5001-20000 20001-50000 50001-500000 menys de 5000. per admetre a tràmit una iniciativa popular proposant un reglament mnicipal, en un municipi de 19.000 habitants, ha d'estar subscrita pel seguent percentatge de veins; 30% 20% 15% 10%. en la tramitació de la iniciativa popular d'aprovacio d'un reglament municipal ha de recarure informe de legalitat del secretari de l'ajuntament o del secretari general del ple, segons sigui un municipi de règim comú o de gran població, respectivament es requereix un dictamen d ela junta de govern local laprovació definitiva del text reglamentari es competència de la junta de govern local s'ha d'efectuar una consulta popular.
