A. El context i l’autor . 1. "Mar i Cel" és una obra escrita per Àngel Guimerà el 1888. En relació al conjunt de l’obra del autor, això la situa... ...en la primera etapa de la producció teatral de l’autor, abans de les seves obres de caràcter més realista, però quan ja era molt conegut gràcies de la seva producció lírica. ...cap al final de la producció teatral de Guimerà, quan ja era un autor consagrat gràcies a l’èxit d’obres com "Terra Baixa". és pràcticament una obra de debut, quan encara ningú no coneixia Guimerà, que acabava d’adoptar el català com a llengua d’expressió artística.
A. El context i l’autor . 2. Els estudiosos solen parlar de teatre romàntic per referir-se a aquesta època, que inclou una sèrie de tragèdies històriques, és a dir, obres que... ... ens presenten personatges presos de sentiments abrandats i de passions intenses, en una època històrica molt antiga. ... inscriuen el conflicte individual dels protagonistes, marcats per un destí personal tràgic, amb un context històric real que l’origina i l’explica en part. ... tenen com a protagonistes personatges històrics reals als quals s’atribueix una peripècia personal fictícia que és el pretext que permet acostar el públic al coneixement de la història de Catalunya.
A. El context i l’autor. 3. Altres obres pertanyents a aquesta etapa de Guimerà són: Judit de Welp, El fill del rei i Rei i monjo. Lo ferrer de tall, Jaume el Conqueridor i El castell dels tres dragons. Terra Baixa, La filla del mar i La Santa Espina.
A. El context i l’autor. 4. Abans de centrar la seva activitat literària en el teatre, Guimerà... ...era un dels poetes més rellevants de la Renaixença, mestre en gai saber als Jocs Florals. ... era professor de teoria literària en la universitat de Tenerife i gaudia d’un gran prestigi intel•lectual. ... treballava de periodista al Diario de Barcelona i havia intentat publicar algunes novel•les sense èxit.
A. El context i l’autor. 5. Per referir-nos a obres com Mar i Cel, parlem de teatre narratiu, però en realitat, en el text teatral, la veu narrativa ... ...és externa; es tracta d’un narrador omniscient que presenta l’obra. ... és subjectiva; l’assumeix el protagonista de l’obra. ... no existeix pròpiament; queda diluïda en els diversos personatges.
A. El context i l’autor. 6. Mar i Cel és una obra en tres actes, format molt habitual en el teatre clàssic català. Cadascun dels actes es divideix en diverses escenes (19 el primer, 18 el segon i 12 el tercer). Una escena és... ... una subdivisió de l’acte caracteritzada pel canvi de decorat. ... una seqüència marcada per l’entrada i sortida de personatges. ... una subdivisió de l’obra indicada per la caiguda de teló.
A. El context i l’autor. 7. Mar i Cel està escrita en... ... prosa. ... versos blancs. ... versos heptasíl•labs.
A. El context i l’autor. 8. Això és... ...versos que recorren a un llenguatge senzill i planer, sense paraules malsonants. ...versos amb un metre fix (en aquest cas decasíl•labs), però sense rima, per donar un aire més natural a la representació teatral. ...versos que no presenten cap regularitat mètrica, ni rima de cap mena, ni un ritme regular.
A. El context i l’autor. 9. Com hem dit, Mar i Cel està organitzada en tres actes i Guimerà... ... fa coincidir els tres actes amb les tres parts característiques dels textos narratius: plantejament, nus i desenllaç. ... utilitza cada acte per presentar-nos els mateixos fets des de la perspectiva d’un personatge principal diferent: Sahib, Perot i Clara, respectivament. En les últimes escenes, les tres perspectives convergeixen. ... dona una estructura narrativa a cada un dels actes, amb un nus i un desenllaç intern específic per a cada un .
A. El context i l’autor. 10. Des del punt de vista del llenguatge podem dir que el vocabulari que fa servir Guimerà és ... ... molt culte. Correspon a un registre molt elevat i per això costa d’entendre. A més, hi apareixen moltes paraules d’origen àrab, pròpies de la parla dels pirates algerians. ... un català estàndard plenament normatiu, perquè Guimerà va ser un avançat en l’adopció de la reforma fabriana. Tot i així, incorpora molt llenguatge mariner i això la fa difícil. ...ple de força expressiva, però que volia ser natural en el seu temps. Com és propi de l’època en què està escrita l’obra, hi trobem paraules i expressions que avui no es considerarien normatives.
B. L’obra 11. A grans trets, l’esquema argumental de l’obra és el següent: Ens situem en alta mar, en un vaixell de corsaris algerians, durant la primera meitat del segle XVII. Els pirates musulmans han capturat un grup de cristians, entre els quals una presonera que destaca per la seva bellesa i el seu bon cor, Blanca. Entre la presonera cristiana i el capità dels pirates, Saïd, neix un amor que és de tot punt impossible i que sembla abocat a acabar en tragèdia. Ens situem en alta mar, en un vaixell de pirates barbarescs, a la segona meitat del segle XVI. Els pirates musulmans han enfonsat un vaixell cristià i, com a conseqüència, n’han mort el capità, que ha optat per enfonsar-se amb el vaixell. L’arraix musulmà Ahmed, que manté una aparença pública de comerciant respectable, no sap que la seva promesa Clara és la filla del capità mort a causa seva. Estem al segle XIX, en una corbeta que solca el Mediterrani. Alba és una jove que, amb les robes i l’aparença d’un home, capitaneja una tripulació pirata amb la intenció de trobar i destruir una fragata de l’armada, el capità del qual l’havia forçat quan ella només tenia setze anys. Per dur a terme la seva venjança, compta amb un lloctinent musulmà, Hassan, de qui està secretament enamorada. Tanmateix no pot confessar-li el seu amor sense descobrir la seva autèntica personalitat . .
B.1 Acte I 12. Tal i com correspon a una peça de teatre narratiu, el primer acte acompleix una funció essencial, la de... ...aprofundir en la psicologia dels dos personatges principals, per facilitar-nos després la comprensió del conflicte que planteja l’obra. ... introduir els personatges principals, fent palesa la seva dimensió escènica, i, al mateix temps, presentar el conflicte . ... fer que un personatge secundari, aprofitant el pretext d’una xerrada a la vora del foc, ens doni una descripció acurada dels dos personatges principals .
B.1 Acte I 13. En aquest primer acte coneixem els personatges principals, el Saïd i la Blanca, el capità pirata i la presonera cristiana. Però no apareixen de bell inici, sinó que a la primera escena de l’obra parlen, sobretot, ... ... els mariners de la tripulació, que ens proporcionen un coneixement indirecte de la situació: han capturat un grup nombrós de cristians i els porten a Alger per vendre’ls com a esclaus. Al final d’aquesta escena es produeix la primera intervenció de Saïd. ... els presoners cristians, perquè l’autor vol que coneguem la situació inicialment des de la seva perspectiva: capturats pels moriscos, faran tot el possible per escapar, ja que estan convençuts que els vendran com a esclaus. L’última a parlar és Blanca que es dirigeix a Saïd. ... les dones presoneres que, sabent que Blanca és filla d’un noble riquíssim i que això la posa en perill, intenten disfressar-la per fer-la passar per una criada. Tanmateix, un cristià renegat de la tripulació pirata la reconeix i la delata a Saïd.
B.1 Acte I 14. Precisament, la intervenció de Saïd al final del tot d’aquesta escena és important i consisteix en el següent: Regala un anell molt valuós a un dels mariners. A través d’aquesta acció ens adonem de la seva generositat i, així, la seva primera intervenció ens posa en contacte amb el seu costat més humà, que és el que acabarà predominant. Es vanta davant de la tripulació del seu valor i de la ferida que li han fet durant la presa del vaixell cristià. A través d’aquesta intervenció ens adonem que és un personatge vanitós i segur de si mateix, encara que molt valent. Intervé, decidit, per acabar una disputa entre els seus homes, que amenaçava a anar a mal borràs a causa dels desacord en el repartiment del botí. Veiem aleshores que és un home amb autoritat, respectat i reconegut pels seus homes, que el volen i el temen alhora. .
B.1 Acte I 15. Poc a poc, anem coneixent alguns dels personatges de la tripulació com ... ... el Carles, el Ferran, el Guillem i el Roc, el timoner del vaixell. ... el Malek, l’Osman, el Joanot i el Hassèn, la mà dreta de Saïd. ... el Manelic, el Malek, el Sebàstian i la Halima, la cuinera de la tripulació.
B.1 Acte I 16. Les relacions que manté Saïd amb els seus tripulants, són de naturalesa molt diversa: Els seus homes de confiança són Hassèn i, sobretot, Joanot, mentre que desconfia profundament de Malek, perquè sospita que és el culpable de la mort del seu gos, que sempre li bordava. Tracta violentament la major part de la tripulació i, en canvi, té un tracte molt benèvol amb els presoners, perquè espera obtenir-ne molts diners. Els seus homes no ho aproven i volen nomenar capità en Malek. Confia en Hassèn, que li és molt fidel, i desconfia de Malek que, tot i ser el seu segon, el desobeeix. Aquest, però, és molt covard i no gosa enfrontar-s’hi.
B.1 Acte I 17. El conflicte es va desplegant progressivament en un doble pla, el col•lectiu entre els pirates i els presoners (i entre els mateixos pirates) i l’individual, centrat en la relació amorosa entre Saïd i Blanca. Tanmateix, el que coneixem inicialment de la relació entre aquests dos personatges és que... ...Blanca està presa a la bodega del vaixell i Saïd la salva quan els seus homes, encapçalats per Malek, pretenen violar-la. ...Saïd està ferit al braç i blanca l’hi cura, ja que el metge de la tripulació, l’Ismul, ha mort durant la captura de la nau cristiana. ...Saïd vol agrair-li a Blanca la feina abnegada que ha fet curant els ferits moriscos, tot i la seva condició de cristiana.
B.1 Acte I 18. En el primer contacte amb Blanca, Saïd, que ha ordenat que li traguessin les cadenes (a ella i al seu pare, que hi està present), s’enfurisma perquè l’han desobeït. Després de fer complir l’ordre, li pregunta el nom a la noia. En sentir-lo... ... s’enutja amb ella sense motiu i li diu que, si arriba a saber-ho, no hauria impedit als seus homes que la forcessin. Blanca és el mateix nom de la dona que l’havia traït quan el van expulsar d’Espanya. ... es commou profundament perquè de molt jove, abans de ser expulsat de València, estava enamorat d’una nena del mateix nom. Més endavant descobrirem que la Blanca i aquesta nena són la mateixa persona. ... es commou profundament perquè és el mateix nom de la seva mare, per la qual cosa comencem a sospitar que Saïd és fill d’una cristiana.
B.1 Acte I 19. Les escenes següents se centren en els presoners. Apareix Ferran, el capità del vaixell capturat, que dialoga amb la Blanca. D’ells dos sabem ... ... que Ferran és el germà de Blanca, però havia deixat la casa dels pares després d’un enfrontament amb en Carles, pare de Blanca però padrastre de Ferran. ... que Ferran i Blanca són cosins i Ferran n’està enamorat, encara que no havia gosat dir-li-ho abans ja que sabia que Blanca estava destinada a un convent. ... que Ferran i Blanca són legalment marit i muller, perquè la mare de Blanca els havia casat per poders abans de morir quan ells encara eren uns nens. .
B.1 Acte I 20. Ferran intenta obtenir informació d’un dels membres de la tripulació, Joanot. Descobrim que aquest té un passat que vol amagar, però al qual no gosa renunciar del tot. Resulta molt significatiu que ... ... quan en un lapsus se li escapa el seu nom, negui davant de tots que és cristià, però després no vulgui jurar això mateix per la seva mare. ... d’amagat de tots vagi resant avemaries pels racons del vaixell, demanat perdó per un crim que no coneixem. ... s’ofereixi a deixar anar els cristians a canvi de diners i una dona.
B.1 Acte I 21. Després dels estira-i-arronses entre Joanot, els presoners i Saïd, té lloc una escena clau en el progrés de l’acció. Aïrat per la intransigència de Carles, Saïd ens fa conèixer la seva història en un llarg monòleg: És fill d’un cristià i una musulmana. Quan l’expulsió dels moriscos, els espanyols van vendre la seva mare com esclava i van fer penjar el pare per mantenir relacions amb una infidel. És fill d’un morisc i una cristiana. Quan l’expulsió dels moriscos, els cristians van matar el seu pare i, quan la seva mare fugia, van arravatar-li el fill (Saïd) i la van matar també. És fill d’un matrimoni cristià que havia ajudat uns amics moriscos que eren perseguits. Per aquest motiu, la inquisició va condemnar a mort els seus pares. Davant d’això Saïd fuig a Algèria i es converteix a l’Islam.
B.1 Acte I 22. Sentint la tràgica història de la infantesa de Saïd, Blanca s’entendreix i vessa unes llàgrimes d’emoció. Carles, el seu pare, li retreu que senti compassió per qui, segons ell, és un monstre. Blanca... ... se sent avergonyida dels sentiments que li ha inspirat Saïd i es promet a ella mateixa “reunir-se amb Jesús aquella mateixa nit”. El pare li adverteix que el suïcidi és un greu pecat que la condemnarà eternament. ...assumeix amb orgull el que ha sentit i li diu al seu pare que “per Jesús l’amor sempre és un sentiment noble”. Son pare li respon que no ho és quan qui s’estima és el mateix diable. ...se sent avergonyida del que ha sentit per Saïd i jura al seu pare que aquella mateixa nit “davant Jesús rentaré tanta feblesa”.
B.1 Acte I 23. En definitiva, Blanca segueix Saïd fins al seu dormitori i, a les fosques, apoderant-se d’un punyal, intenta matar-lo. Saïd desperta i aconsegueix desarmar-la. Quan s’adona de qui és qui ha intentat matar-lo... ... li torna el punyal a Blanca i li ofereix el pit nu perquè ella l’hi clavi. Ella, presa d’emocions contradictòries, perd el coneixement. ... s’adona que les llàgrimes que havia vessat la cristiana en sentir la seva història eren falses i decideix matar-la. Però quan va fer-ho, el punyal se li cau de les mans: s’ha adonat que l’estima. ... arriba a la conclusió que la Blanca no és més que la mà executora d’un pla ordit per Ferran i Carles. Decideix que l’endemà els farà penjar del pal de messana. .
B.2 Acte II. Després de l’escena final del primer acte, tant Blanca com Saïd es debaten en un mar de sentiments contradictoris. Ella es pregunta per què Saïd li ha perdonat la vida.
24. Comença el segon acte. En aquest acte, el decorat... ... continua sent el mateix, l’interior del vaixell, ja que l’obra es caracteritza per la unitat d’espai i temps. ... se situa en la coberta del vaixell, on cap al final de l’acte serem testimonis de la rebel•lió dels cristians. ... es desplaça durant unes quantes escenes a un convent de monges de Barcelona, perquè coneguem el passat de Blanca.
B.2 Acte II. 25. Quan s’adona de la proximitat de la costa d’Algèria, Blanca intenta convèncer Hassèn que li permeti parlar amb el seu cosí Ferran. Malek sent la conversa i intenta treure’n profit... ... acusant Blanca i Hassèn de conspirar contra Saïd i exigint-li a l’arraix que li lliuri la noia ja que la desitja secretament. ... acusant Saïd de tenir un tracte massa benvolent amb els cristians i exigint-li que li lliure el Carles per poder-lo matar. ... conspirant amb Joanot per sollevar la tripulació i aconseguir que es rebel•li contra Saïd i obtenir el comandament de la nau.
B.2 Acte II. 26. Saïd respon... ... cedint a les demandes de Malek perquè s’adona que, després de tot el que ha passat, la major part de la tripulació està amb ell. ... enfrontant-se en un combat cos a cos amb Malek; el venç i el mata. ... destituint Malek com a segon de bord i nomenant a Joanot en el seu lloc .
B.2 Acte II. 27. Hassèn li explica a Saïd que Blanca li ha demanat de poder parlar amb Ferran. Saïd s’irrita. S’enutja amb Hassèn, però, sobretot, amb si mateix: “per què no ha fet seva la Blanca quan n’ha tingut l’ocasió?” Però després d’un breu monòleg interior conclou... ... que tornaria a fer el mateix. Afirma així, indirectament, que és ell com a individu l’únic que pren les decisions que determinen el seu destí. ... que algun poder superior l’ha impulsat a obrar d’aquesta manera i que ell no podia resistir-s’hi. Afirma així, indirectament, que els homes són joguines del destí. ... que, sens dubte, si ha actuat d’aquesta manera només pot ser perquè Blanca és bruixa. Decideix fer-la cremar tan bon punt arribin a Alger.
El vaixell pirata ja té a la vista el port d’Alger. El moment de la veritat s’acosta. Els homes seran venuts com a esclaus i les dones aniran a l’harem del soldà. Coneixem el secret que amaga Joanot: havia assassinat la seva dona , que l’enganyava amb un altre. Però Joanot aspira a fer alguna cosa que el reconciliï amb els cristians i faci que aquests el tornin a admetre entre ells.
B.2 Acte II. 28. Mentrestant, Blanca aconsegueix parlar amb Ferran. Vol dir-li que abans de veure’s convertida en una esclava del sultà prefereix la mort. Però, com que rebutja el suïcidi, li demana a Ferran que la mati. Aquest... ... s’hi nega en tot moment i ho considera incompatible amb les seves conviccions cristianes. Li diu a Blanca que confiï que al darrer moment es produirà un miracle, perquè sap el que està a punt de succeir. ... accepta fer-ho per l’amor que sent per Blanca. Ella, agraïda, li besa la mà i Saïd, que contempla l’escena, ho interpreta com una manifestació d’amor. ... dubta què fer, perquè tem tant la reacció de Saïd com la de Carles.
Saïd, decebut pel comportament de Blanca i desesperat a causa del que sent per ella, permet que els seus homes, encapçalats per Malek, s’apoderin de Carles i Ferran, malgrat els esforços de Joanot per impedir-ho.
B.2 Acte II. 29. Després d’això, Blanca li prega a Saïd que no permeti que matin els presoners i s’ofereix ella mateixa com a víctima a canvi. Saïd, encaboriat, només encerta a respondre-li que ... ...també ella li ha pres la vida: “lo punyal te caigué, mes tu em matares”. ...mai més confiarà en les seves paraules perquè ja l’ha enganyat un cop: “qui ment un cop, mentirà mil”. ...està decidit a matar Ferran, de qui creu que és l’estimat de Blanca: “en tos braços només quan ja la broma veli els seus ulls”.
B.2 Acte II. 30. Però Blanca jura a Saïd que no estima Ferran. Li ho jura per les seves mares. Saïd, aleshores, s’adona del seu error i corre a salvar Carles i Ferran, sense fer cas del fidel Hassèn, que l’avisa que ... ... la tripulació no consentirà que salvi els dos cristians i que la seva única oportunitat és intentar fugir saltant per la borda. ... Blanca l’està enganyant i només pretén guanyar temps per salvar els seus familiars, especialment Ferran. ... perdonar la vida als cristians irritarà la tripulació que ja està més predisposada cap a Malek (que vol matar-los) que no pas cap a Joanot (que també els defensa) .
Saïd intenta apaivagar la ira dels seus homes i, al mateix temps, convèncer-los de girar cua per anar a capturar un altre vaixell cristià. Pretén, així, salvar a Blanca del destí que l’espera a Alger.
B.2 Acte II. 31. En aquest moment, Hassèn, l’únic que roman fidel a Saïd, porta una terrible notícia: Joanot els ha traït i ha deixat anar els cristians, que ara s’han apoderat del vaixell. Malek ha matat Joanot i s’ha fet amo del vaixell i ara tots els homes el segueixen. Un vaixell cristià del rei d’Espanya, fortament armat, se’ls acosta i ha ordenat l’abordatge.
.
B.3 Acte III 32. Quan comença el tercer acte, s’ha esdevingut una nversió de posicions. Els que fins ara eren esclaus han esdevingut amos i els que fins l’acte anterior eren els seus amos són ara esclaus o han mort. Aquesta inversió pot interpretar-se ...
... en el sentit que la fortuna és mudable. El que ara està a dalt de tot pot caure en qualsevol moment. ... en el sentit que tots, uns i altres, són en certa manera esclaus. El vaixell, un món tancat enmig de l’espai obert que és el mar, és la seva presó. ... en el sentit que al final sempre triomfa el bé, que, per Guimerà, creient, representen els cristians.
B.3 Acte III 33. Aquest canvi de rols es manifesta també en un canvi del pes dels personatges en la construcció de la trama:
Joanot i Ferran assumeixen el paper principal quan planifiquen la fugida dels dos amants. El conflicte individual es desplaça cap a Carles i Saïd, que s’enfronten obertament. En tota la primera part d’aquest acte, Blanca és la protagonista activa, mentre que Saïd queda en un segon terme.
B.3 Acte III 34. Al principi de l’acte, tots els corsaris han estat fets presoners excepte dos:
Joanot, que ha possibilitat als cristians de fer-se amb el control de la nau, i Saïd, que es troba tancat en un cambrot de la nau. Malek i Saïd, que s’han tancat a la bodega del vaixell i pensen defensar-se fins a morir. Guillem i Roc, dos pirates sarraïns que no havien aparegut fins ara, però que passen al primer pla quan se sumen a la rebel•lió dels cristians.
B.3 Acte III 35. Blanca impedeix la captura de Saïd plantant-se davant de la cambra on està tancat i amenaçant de clavar-se un punyal, el mateix amb què havia intentat, al primer acte, matar-lo. En aquesta situació, el primer a intervenir és Joanot, que proposa un pla per salvar Saïd. Segons diu, ho fa ... ... perquè estima aquest home com s’estima un pare. ... perquè se sent culpable per la seva actuació i vol redimir-se. ... perquè espera que Saïd el recompensi generosament.
Els plans de Joanot fracassen, perquè apareix Ferran i, després, també Carles. Aleshores Joanot, covardament, desapareix. L’únic propòsit de Carles és empresonar Saïd, sense fer cas ni de les paraules ni dels sentiments de la seva filla.
B.3 Acte III 36. Tot i que Ferran avisa que això pot suposar la mort de Blanca, Carles ordena que els seus soldats actuïn, ... ... però els soldats, que admiren el valor de Saïd, s’hi neguen. ... però Ferran acaba convencent-lo que els deixi vint-i-quatre hores més. ... però apareix Saïd que es lliura als soldats per tal de salvar Blanca. .
B.3 Acte III 37. El gest de Saïd convenç Ferran de la grandesa de cor del pirata. Llavors decideix ajudar els enamorats i, aprofitant un esvaïment de Carles, proposa un nou pla perquè se salvin: Matarà un presoner tot desfigurant-li la cara i el vestirà amb les robes de Saïd, perquè tothom pensi que és aquest el mort i pugui amagar-se fins trobar l’ocasió de fugir. Prepararà una barca a la popa del vaixell, perquè Saïd pugui fugir a Alger i, més tard, reunir-se amb Blanca. Alliberarà els pirates presoners, perquè una nova revolta torni a deixar les coses com estaven abans.
Saïd accepta el pla i es disposa a seguir-lo. Abans, tement que si les coses van malament Blanca vulgui matar-se, li demana que llenci el punyal al mar i ella ho fa. Desapareix així el punyal, l’element que ha estat el seu nexe d’unió des del principi de l’obra. El seu amor està, doncs, simbòlicament condemnat des d’aquest moment.
B.3 Acte III 38. La irrupció fanàtica de Carles, que vol acabar amb Saïd a qualsevol preu, frustra els plans. Carles dispara contra Saïd i Blanca s’interposa entre el pirata i la bala. Cau mortalment ferida pel seu propi pare. Aleshores ... ... Saïd, que no vol viure sense ella, la pren en braços abans que mori i es llancen, "abraçats, al mar i al cel". ... Saïd, que no vol viure sense ella, pren un altre punyal, que simbolitza la creu del sacrifici, i se’l clava. Agonitza al costat de Blanca i "sobre el mar i sota el cel". ... Carles s’adona del seu boig fanatisme i es penedeix del que ha fet quan ja és massa tard. Mor al costat de la filla, tot demanant-li perdó.
C. Altres
39. Relaciona la frase següent amb el personatge que la pronuncia:
(...) Muller: ta culpa
Com m’enfonsa a l’abim! Jo vaig matar-te
perquè impura et donares a un altre home.
Vaig fugir a l’Alger fugint del càstig,
mes no he fugit del clam de la consciència
que em persegueix pertot. (...)
Saïd Joanot Ferran.
C. Altres
40. Relaciona la frase següent amb el personatge que la pronuncia:
(...) Sí, perquè sàpigues
que en tant s’obrin mos ulls, que en tant respiri,
soc jo, vostre arraix; so aquell que ordena
que visqueu o moriu; tot com jo vulga.
Ets aquí el meu segon, i a tu pertoca
lo primer obeir(...)
Saïd Joanot Ferran.
|
